“ El comerç del llibre en la ciutat de residència del lector fou insuficient per assortir les elits intel.lectuals catalanes. La correspondència és, sens dubte, una font excel.lent per conèixer els gustos literaris d’aquestes elits i la circulació de llibres a llarga distancia entre particulars, una pràctica paral.lela al comerç d’importació realitzat pels llibreters barcelonins, però amb característiques molt diferents. Aquests llibres els encarregaven per un interés especial envers una temática concreta o per raons professionals, per una publicació recent o pel llibre antic. Sens dubte, aquestes informacions ens permeten conèixer els casos de lectors i la temàtica que va poder desembocar en llibres ‘ efectivament llegits’, a més de mostrar l’existència de xarxes de relacions en les quals els seus membres atorguen al llibre i a les informacions sobre llibres un paper estimable en els seus vincles socioculturals, tant com a senyal d’amistat com de valor de canvi”.
Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 29.