“ El nou gremi, ara ja de llibreters i impressors, nasqué el 1787, essent aprovades les seves ordinacions pel Consell de Castella al 1789. Significà la fi de la llarga sèrie de conflictes que havien enfrontat els dos oficis del llibre? Qui es va incorporar al gremi d’immediat van ser els propietaris de taller: eren ells els que havien negociat amb els llibreters el contingut de les noves ordinacions. Però els oficials impressors es negaren, obrint un nou pret contra el gremi en defensa de la seva condició de treballadors lliures. Ja al 1785 aquests oficials s’havien enfrontat amb els seus patrons: es van reunir ‘ clandestinament’ per exigir una pujada dels salaris, sota l’amenaça d’abandonar el seus treballs. I, en aquells moments, n’hi havia molta, de feina, a les impremtes¡ Sembla que els oficials eren pocs per cobrir tota la feina. Així ho reconeixien els mateixos amos de les impremtes, que els acusaven d’indubordinació i de disuadir els aprenents dient-los que si continuaven a l’ofici d’estamper serien uns pobres miserables. Els arguments es tornen a repetir, ara per part del gremi, davant la negativa dels oficials a subjectar-se a la corporació. La seva incorporació no es produí fins el 1794, previa signatura de dues concòrdies que milloraren les seves condicions d’ingrès”.
Article: “ El Món del llibre a la Barcelona del set-cents” de Javier Burgos a L’Avenç, 198 de gener de 1996, pp. 35.