Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibres’ Category

Frases sobre Bibliofília 186

Posted in Bibliofília, Llibres on 09/07/2010| 2 Comments »

                              biblio3.jpg 

 “ Els homes anaren creixent. I canviaren, amb la creixença, les seves aficions diguem-ne literàries. A les barraques de llibres vells cercàvem altres coses que no tenien res a veure amb el moviment tempestuós dels antics herois de fulletó. De vegades hi cercàvem, i hi trobàvem, una altra mena de lectures que teníem bona cura que ningú de casa no ens les trobés. Unes lectures que ens anaven descobrint perversament on món de relacions i d’emocions que fins aleshores no havíem passat de pressentir.

Les novel.les picaresques, adquirides a l’arsenal de les Drassanes, passaven després de mà en mà, mentre el senyor catedràtic recitava unes quantes vulgaritats sobre “ las funciones del cuerpo humano”, o la vida “ del manco de Lepanto…”.

A les barraques de llibres vells fèiem, encara, a començament i a final de curs, el consabut mercadeig amb els llibres de text. Hom venia els del curs passat, i adquiria, de segona mà, aquells volums carregats de mandra i de pedanteria que havien d’acompanyar-nos en la nostra odisea per aquell nou graó del que la monarquia en deia, amb massa pompositat, la “ enseñanza superior”…


 

Ara he tornat novament al mercat de llibres vells. L’estudiant agitador i campanaire d’aquells temps ha estat deixat ja una mica enrera. Ara hi ha anat el repòrter, que ha ensumat un tema aprofitable per als seus lectors en aquestes barraques meravelloses on “ El Caballero Audaz” es cotitza per damunt de Pio Baroja, i on una obra del Pare Miquel d’Esplugues es passa la vida en companyia d’Alvaro Retana, i altres virtuosos de la pornografia”.

  

Article: “El Wall-Street dels llibres vells” per R. Font i Ferran a L’Opinió, del 10 de febrer de 1934.

   

“ El primer sentido externo que dedicamos al libro es, por supuesto, el de la vista, y lo primero que percibimos del libro es su aspecto exterior. Contemplar su continente es, pues, el primer paso. Luego cuando abrimos el ejemplar  que tenemos entre las manos y descogemos lenta y voluptuosamente sus páginas, nuestra vista sigue repasando su interior con ojos siempre ávidos de nuevas sensaciones visuales: el tipo de letra, los caracteres tipográficos, las orlas, las láminas y grabados, etc.


 

      Estas impresiones se mezclan enseguida con las procedentes de los otros sentidos, que suponen otros tantos escalones. El tacto nos revela la textura y calidad del papel, del pergamino, de la piel o de la tela, gozando de la suavidad del cordobán, del vigoroso graneado del marroquín o de la incomparable sedosidad de la piel de Rusia. El olfato no le va a la zaga en la apreciación y los aromas desprendidos por los diversos componentes del libro, cueros, papel y tinta, o los rancios olores exhalados por los antiguos y añejos ejemplares, son captados por nuestras pituitarias cuando nos los acercamos a la nariz para olisquearlos delicadamente. Y en cuanto al oído. ¿ acaso no es un placer sentir, por ejemplo, el débil arrullo murmureante de las hojas deslizándose rápida o lentamente entre las yemas de los dedos o el opaco sonido con que responden las tapas cuando cerramos un libro o lo golpeamos ligeramente?…


 

      Todos estos goces nos preparan y facultan para el goce del último, pero no menos importante, de los cinco sentidos: el reconocimiento palatal, la degustación y el saboreo sutil de todos y cada uno de los distintos elementos del libro. Es sin duda éste el más inaccesible e iniciático de todos los escalones, como ya se ha dicho, y representa en cierto modo, para quien logra acceder a él, la summa o síntesis de todas las excelencias y el punto culminante de la escala ascendente a la máxima delectación o éxtasis librario; la comunión total con el objeto deseado”.

  

“Las confesiones de un bibliófago” de Jorge Ordaz, Espasa Calpe, M, 1989, pp. 77-78.

Read Full Post »

Grans llibres, diuen.

Posted in Llibres on 15/05/2010| 4 Comments »

cremat1.jpg

     Vaig llegir comentaris i crítiques del llibre 2666  d’En Roberto Bolaño, totes, totes, deien, diuen i repeteixen que és un gran llibre, el millor llibre en molts anys, una joia de la literatura castellana, amb gran èxit arreu del món, un llibre d’obligatòria lectura, un llibre imprescindible, etc, etc., el vaig començar i a la pàgina 60 vaig parar de llegir, potser més endavant segueixo llegint-lo, però de moment tinc molts llibres a la cua i no crec que hi torni, no vaig llegir res que em fes tenir ganes de continuar la lectura, potser amb el temps hi torni i trobo allò de que tothom parla, allò que fa que sigui, diuen,  un dels millors llibres de la història contemporània, crec que soc una mica raro, tampoc em va agradar El Senyor dels Anells d’En Tolkien i també el vaig deixar a la pàgina 60, el que si em vaig llegir sencer ( si, sencer) va ser el Quixote, un dels pitjors llibres que he llegit mai amb repeticions i lluites vulgars a dojo i on no vaig veure l’humor per cap lloc i menys encara la noblesa i cordialitat de Barcelona cap el Quixote, doncs l’únic que li fan a Barcelona són bromes i preses de pel una rera l’altre, encara que per sort va perdre l’última baralla i la cosa va anar acabant ; de l’Ulisses del Joyce no vaig passar de la pàgina 50; de la Muntanya Màgica del Mann només recordo la “chaise-longue” on el protagonista si passa mitja vida, però jo volia parlar d’un llibre que vaig comprar fa poc,  La biblioteca ideal, de Matías Serra Bradford ha sigut pitjor, és pitjor perquè ase de mi continuo llegint-lo de tant en tant; no el recomano a ningù, vaig llegir només la contraportada , on parla de llibres, llibreries, lectors i diu: ” Se trata de una fantasía utópica en una de las ciudades del mundo que ostenta más librerías de segunda mano….” i vaig pensar que m’agradaria.
          A part de tres o quatre frases inspirades , tot el llibre són  frases, una rere l’altra, no hi ha guió, no hi ha història, un senyor va dient coses sense cap sentit la majoria, són frases de dues, tres, deu línies, però las frases no tenen cap relació, són frases de coses diferents, de moments diferents,  de situacions diferents; estic a la pàgina 233 i de tant en tant em sacrifico i segueixo llegint per si trobo alguna cosa que m’agradi, però de moment cada vegada m’agrada menys i crec que al final deixaré de llegir-me’l.Amb els “Grans llibres” no tinc sort, continuaré amb els petits llibres, amb els llibres petits.

Read Full Post »

Corondells i Pontillons

Posted in Bibliologia, Llibres, Paraules on 18/03/2010| 2 Comments »

coro11.jpg  

 Fa temps en un curs sobre llibres ens van parlar dels Corondells i els Pontillons, però ara, avui, puc escriure aquestes dues paraules amb una mica de certesa, cosa que fa mesos no podia fer.

           Del curs vaig aprendre moltes coses, i vaig sortir amb molts dubtes, i uns dubtes eren dues paraules que buscant i buscant he pogut treure’n alguna cosa clara, però no del tot, m’explicaré.
 

           La paraula Corondell no em va portar gaires problemes fins ara i la paraula Pontilló no la vaig trobar fins fa ben poc, però desprès de tot no tinc les coses gaire clares i voldria ajuda.

Jo vull escriure ho que he trobat i si alguna persona em pot ajudar doncs moltes gràcies. 

A l’Enciclopèdia Catalana , Corondell: 3. Cadascuna de les línies espaiades i transparents que, perpendicularment, de dalt a baix, hi ha en els fulls de paper verjurat: dit del paper que té una filigrana de ratlles molt primes i pròximes tallades perpendicularment per d’altres de molt més separades. La cosa sembla molt clara i vaig buscar Pontilló: no hi vaig trobar res.

Vaig seguir buscant en el DIEC2 i: Corondell: Línia vertical de la verjura: rastre translúcid d’un paper, de ratlles transversals molt primes i acostades, tallades perpendicularment per altres de molt més separades. De paper verjurat res de res. Vaig tornar a buscar Pontilló, resultat: res de res; hi ha Puntilló, però són altres coses.

 Va caure a les meves mans un nou diccionari: Diccionari paperer, escrit per un senyor expert en la matèria paperera ,  Narcís BANCHS i VALLS  i editat per Edicions i Propostes Culturals Andana, Vilafranca del Penedès, 2009.

Em va semblar que el problema dels Corondells i els pontillons s’acabava, però van continuar i va anar així: Corondell: en els papers verjurats, una part de la verjura. La verjura és formada per la Cadeneta ( ratlles horitzontals) i el Corondell ( ratlles verticals). Les ratlles que presenta el Corondell són més gruixudes i separades entre si que les de la Cadeneta. Quan vaig veure això de Cadeneta el món em va caure a sobre, ¿ i el Pontilló?, doncs de Pontilló res de res, però hi havia el Puntilló: fil de coure o de bronze fosforós amb què es fa l’entramat de la verjura: conjunt de ratlles en sentit horitzontal ( Cadeneta) i altres en sentit vertical ( Corondells), que es poden observar per transparència en alguns papers. Les ratlles són provocades per uns filets d’aram o de bronze fosforós, adherits a la malla de la forma ( en el paper fet a mà) o a la malla de la taula formadora ( en el paper industrial), cosa que provoca un menor gruix de pasta en aquelles zones i, com a conseqüència, una major transparència.

 Paper verjurat: paper de superficie lleugerament aspra que tant serveix per dibuixar a llapis i a carbonet com per imprimir en edicions de luxe. Es un paper generalment d’uns 120/160 grams/m2, molt apreciat per la seva qualitat i bon aspecte. Es particular perquè les verjures es veuen per transparència. 

I mira per on , un altre llibre desconegut va caure a les meves mans, El llibre manuscrit, de M. Josepa ARNALL i JUAN, editat per la Universitat de Barcelona i Eumo Editorial, Barcelona, 2002, dins la col.lecció Diccionaris d’Especialitat, n.4, i ¿ què va passar? , doncs vaig aclarar unes quantes coses més, o no, i vaig trobar el següent: 

Corondell 1 : qualsevol dels fils de coure gruixuts regularment repartits per tota l’amplada de la forma de fer paper i sobreposats a les costelles, que serveixen per aguantar i subjectar els Pontillos mitjançant un fil de clau: fil metàl.lic amb què es cusen els pontillons als Corondells. 

Corondell 2 : marca deixada en el paper pels fils de clau que cusen els Pontillons als Corondells, visible a contraclaror.

 Pontilló 1 : qualsevol dels fils de coure molt prims estesos sobre el marc de la forma de fer paper, a molt curta distancia els uns dels altres, paral.lelament al costat més llarg. 

Pontilló 2 : marca deixada en el full de paper pels Pontillons, visible a contraclaror.També surt la Cadeneta, però: resultat d’enllaçar un o més fils metàl.lics amb els Pontillons per tal de mantenir-los units entre ells. 

Ja posat vaig tornar a buscar Verjura: marca translúcida en el full de paper ( visible a contrallum), deixada pels Pontillons i Corondells que constitueixen la tela verjurada, i 

Paper verjurat: paper fet amb les formes clàssiques de fer el paper a mà, que deixen l’empremta del teixit metàl.lic al paper. 

En el dibuix de la pàgina 120 hi ha una representació de Fil de clau on surten Corondells i Pontillons, però crec que en aquest dibuix estan mal posats, doncs crecc que els Corondells son verticals i els Pontillos horitzontals, tal com apareixen en el dibuix de dalt i diuen  algunes definicions.

 

coro12.bmp

 

 Així doncs:

CORONDELL:  EC: una curta definició. 

           DIEC2: res de res. Definicions d’altres coses.   

         DP: definició. 

           Ellm: 2 definicions. 

PONTILLÓ:   

         EC: res.   

         DIEC2: res.   

         DP: res.  

          Ellm: definició àmplia. 

PUNTILLÓ:  

          EC: res. 

           DIEC2: definicions d’altres coses.  

          DP: definició.  

          Ellm: res.

 CADENETA:  

          EC: definicions d’altres coses.

            DIEC2: definicions d’altres coses.

            DP: definició = que Pontilló en El llibre manuscrit. 

           Ellm: res. 

VERJURA: 

            EC: definició curta. 

           DIEC2: definició curta. 

           DP: definició àmplia. 

           Ellm: definició curta.

 PAPER VERJURAT:  

           EC: definició correcta.

            DIEC2: res. 

           D.P.: definició àmplia. 

           El llibre manuscrit: definició curta.

 CONCLUSIONS:

Crec que ja sé què és un Corondell i què és un Pontilló o Cadeneta, però si alguna persona em pot ajudar i aclarir-ho una mica li estaré molt agraït. 

(EC: Enciclopèdia Catalana -DIEC2: DIEC2.- DP: Diccionari paperer. – Ellm: El llibre manuscrit.)   

         I si no, faré cas del señor Martínez de Sousa, que en el seu Diccionario de bibliología y ciencias afines, 3ª edición, muy aumentada, Ed. Trea, Gijón, 2004, ho deixa bastant més clar: 

CORONDEL: ( del cat. Corondel; fr. Colombelle, filet; i. column rule, column reglet, fine line) Filete de una o, raramente, dos rayas que se usa para separar las columnas de texto en sentido vertical. ( También se llama columnaria, intercolumna). El filete suele ser fino o seminegro; raramente será de dos rayas ( caña). Antiguamente el fileta formaba parte de un lingote quebterminaba, por arriba, en un a modo de tejadillo cuyo vértice era elo filete, es decir, el ojo con que se imprimía la raya. 2 (fr.pontuseau; i. chain line, chain wire) Alambre de latón que se pone en la forma paralelo al lado más corto para señalar vetas en el papel y que se cruza con los puntizones. (Se usa más en plural). 3 (fr. Pontuseau; i. chain line, chain mark) Huella longitudinal de lospapeles verjurados producida por los alambres colocados sobre la tela metálica con la que se fabrica el papel. Obsérvese que la disposición de los corondeles es paralela al lado más corto considerando su posición en el pliego extendido; en cuanto se pliegue este una o más veces, los corondeles dejarán de ser paralelos al lado más corto en algunos casos. Los corondeles están más separados entre sí que los puntizones.

 PUNTIZÓN: ( fr. pointure) Agujero que queda en el pliego que se imprime, hecho por las puntas que lo sujetan al tímpano. ( Se usa más en plural).2 (fr. Vergeure: i. laid line, wire line) Alambre de latón que se pone en la forma siguiendo la dimensión más larga y que se cruza con los corondeles.3 ( fr. Vergeure; i. wire line, wire mark) Huella de los papeles verjurados producida por los alambres colocados sobre la tela metálica con la que se fabrica el papel. 

coro15.jpg 

C-64. Esquema aproximado de la situación de los corondeles ( paralelos al lado más corto y más separados que los puntizones) y los puntizones ( paralelos al lado más largo y más juntos que los corondeles) en la forma. A la derecha, filigrana; a la izquierda y abajo, contramarca. El esquema se sitúa de manera apaisada, que era como manejaba la forma el laurente. ( Del llibre Diccionario de bibliología y ciencias afines, de Martínez de Sousa). 

Los puntizones corresponden a los alambres de latón que se ponen en la forma siguiendo la dimensión más larga, menos separados entre sí que los corondeles. La alternancia entre las rayas claras y oscuras de la filigrana varía según las épocas, y su disposición más o menos tupida y su espesor permiten determinar la antigüedad del papel. Obsérvese que la disposición de los puntizones es paralela a la dimensión más larga considerando su posición en el pliego extendido; en cuanto se pliegue este una o más veces, los puntizones dejarán de ser paralelos al lado más largo para serlo al más corto en algunos casos. Los puntizones están menos separados entre sí que los corondeles. 

Crec que llegint això la cosa queda una mica més clara. Una de les coses que més desitjo és que a algú se li ocorri  fer un diccionari com el d’aquest senyor, en català clar. I si ja hi ha alguna cosa semblant que algú m’ho faci saber. Gràcies.

Read Full Post »

Bibliocadira

Posted in Bibliofília, Llibres on 28/02/2010|

bibliopouf.jpg

Ho anuncien com a bibliocadira i bibliopuf, i només per a bibliòfils, i crec que no l’encerten massa.
              Semble una cadira que queda bé en qualsevol racó, hi ha diferents colors segons els gustos de cada un, fa 102 x 86 x 74,5 i calculen que hi ha uns 5 metres de prestatgeria.
             Hi caben bastants llibres, però com es veu a la foto semble que estigui feta expressament per a llibres de butxaca, no per a llibres de bibliòfil i una cosa que crec que és molt important  i està molt mal acabada, és el lloc per reposar els braços quan llegim, aquí no hi ha manera de fer-ho bé, els llibres mateixos fan nosa, son incòmodes per llegir i si et recolzes es fàcil que els llibres es facin malbé.Un altre problema és que les tendes són a Roma, Paris, Geneve, Glasgoww, Luxembourg i Hong kongHo podeu veure amb més detall a :http://www.nobodyandco.it/sito/images/gallerybiblio/gallery.html

Read Full Post »

58a. Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern

Posted in Fires i Mercats, Llibreries, Llibres on 01/10/2009| 5 Comments »

dibuix1b2.jpg

  Viendo esto me entran ganas de leer. ¿Quieres prestarme un libro?

Abans a les Fires del Llibre d’Ocasió Antic i Modern hi havia més gent, més llibreters, més llibres, més de tot, i editaven uns llibrets o unes fulles que estaven força bé. Aquest any, res de res, ni el pregó del dia de la inauguració.

dibuix2b.jpg

 Lo ve usted, toda la vida sacrificándonos para que a nuestro hijo

no le faltara nada, y ahora nos sale con que quiere también un libro.

Un altra dia llibresc es el Dia del Llibre, anys enrere Día del

Libro, i fullejant ho que van editar els anys 1959 i 1962 he trobat dues coses que m’han semblat curioses, una, divertida, els acudits del senyor Mingote i l’altra estranya.

 dibuixpresoner.jpg

 Yo creía que en esa clase de tiendas no se fijaba nadie.

Els acudits aquí els teniu i encara que fan referència al Dia del Llibre dels anys 1959 i 1962, crec que per una Fira com la 58a. compleixen de la mateixa manera gairebé.

dibuixpluja.jpg

 Además de la Feria del Libro, van a poner una tómbola de libros.

Cada día hay más vicio.

I la cosa que he vist estranya és que l’any 1962 el Dia del llibre es va fer un 12 de maig, però ho expliquen i diuen: ” Este año, el Día del Libro tendrá unos aspectos inéditos, que vale la pena tener en cuenta. Señalemos, ante todo, el cambio de fecha. El tradicional 23 de Abril coincidía con el lunes de Pascua, y para que el Día del Libro cumpliera la misión que le es propia era preciso desvincularlo de aquella festividad. Así apareció la decisión de llevar el Día del Libro al 12 de Mayo. Una decisión que responde a un hecho importantísimo: del 6 al 12 de mayo se celebra en Barcelona el XVI Congreso de la Unión Internacional de Editores”.

dibuix3unllibre2.jpg

 Este lo compré yo en una librería.

 dibuix4llibreria.jpg

 Mi último libro viene a llenar un vacío…

He estat a la Fira dos dies, he remenat, he fullejat, he mirat, he comprat uns llibrets i, malgrat tot, he gaudit com sempre dels Llibres en aquestes Ocasions Antigues i Modernes.

dibuix5senyora.jpg

      – ¡ Y has tenido que ser tú precisamente quien lo comprara¡

Desitjaria que l’any vinent en contes de 34-35 llibreries en vinguessin 40-50 o més, ja sé que és difícil, però anys enrere hi eren, m’agradaria molt que fos així, podria remenar, fullejar, mirar, tocar, i sí, comprar alguna coseta, malgrat que alguns llibreters miren amb no molt bona cara a vegades, i altres, si portes una bossa o un maletí amb cremalleres ja ets un sospitós, però passa poc, crec.

Read Full Post »

Bibliovergonyós

Posted in Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre on 11/08/2009| 2 Comments »

                 bibliovergonyos1ok.jpg

La Vanguardia, dia 26 de juliol del 2009. “La foto del lector”, La triste ruina de los quioscos de Diputació      Ignacio Bello Carreira escribe: “ Quería denunciar con esta foto el estado ruinoso de dos quioscos de venta de libros de segunda mano de la calle Diputació. Ambos quioscos se encuentran en un estado lamentable, con las paredes y techos rotos y llenos de pintadas. Esto contrasta más todavía con el entorno de edificios nobles por donde pasan infinidad de turistas a diario”. 

            El pitjor es que la resta de quioscs no estan com el de la foto, però quasi,  fa pena veure’ls. Vaig passar ( fa mesos) expressament pel lloc per veure els quioscs perquè havia llegit coses i tenia alguna notícia dels mateixos i volia saber com eren en realitat i que podia trobar. Estaven bruts i molt mal endreçats , vaig sortir corrent.

            Diu el senyor Bello que són una ruïna i estan en un estat lamentable, té raó, jo crec que són una pena i l’efecte que donen, que fan, és el d’una vergonya molt gran, molt gran molt . I això passa en una ciutat en la que el llibre, els llibreters, els lectors i les indústries del llibre són tan importants ( o eren). És vergonyós.

                                       

Read Full Post »

Això també és Bibliofília

Posted in Bibliofília, Llibres on 05/08/2009| 2 Comments »

llibre-antic-de-pardines.jpg

                                            Llibre antic de Pardines

“… Presenta desordre cronològic… marge inexistent… cantonades deteriorades… lectura difícil”. , però té imatges com aquestes.

El Llibre antic de l’Ajuntament de Pardines té les tapes en pergamí. Consta de 222 fulls manuscrits a dues cares amb actes des de l’any 1665 al 1939. Dos-cents setanta quatre anys, doncs, en total, escriu E. Casanelles i Salvans a la pàgina de l’Ajuntament de Pardines, i ha fet un estudi per realitzar la seva Tesi de Llicenciatura en Filologia catalana.

pardines

          


En el llibre hi ha els Temes de les Actes: L’elecció de Cònsols, Memòria de difunts, endevesaments i vendes, Problemes i decisions, comptes i salaris i Pinzellades històriques.

          

    pardines6.jpg

            Com l’autora de la Tesi diu és un tresor, sens dubte. A l’Ajuntament hi podeu fer una ullada, al Llibre  i a una còpia de la Tesi. 

            No coneixia aquest poble, Pardines, ara he descobert que és a prop de Ribes de Freser i val la pena visitar-lo, té una església d’origen romànic, Sant Esteve de Pardines, l’ermita de Santa Magdalena de Pardines ( o de Puigsac), del segle XII, unes muralles de l’antic recinte fortificat, anomenat castell o “ força de Pardines, l’ermita del Roser, la “capelleta” de l’ermita de Sant Martí i un Pou de Glaç ( circular i d’uns sis metres de fondària) i un magnífic llibre.

 

 

Read Full Post »

Una definició de llibre

Posted in Bibliodiccionari, Bibliofília, Llibres on 25/05/2009| 2 Comments »

estrabón1


Mirant, buscant, preguntant estava, i volia saber coses sobre la definició de llibre, que segons els diccionaris no és una cosa massa complicada ni massa llarga ni res  de l’altre món, i he recordat el llibre d’En Miquel y Planas: Bibliofília, on diu unes quantes coses que no són la definició acadèmica ni oficial de llibre, però que a mi no em sabria greu que fos inclosa com a tal en el DIEC, encara que sigui una mica llarga.

 

 

 

“ El llibre es l’evocador per excelencia de totes les fantasmagories que abelleix la imaginació; y es la porta oberta a totes les regions de la ilusió y del ensomni, y a les terres hont regna la poesía, com a senyora única, desde’l seu trono de llum.

    ?¿Qui es, entre’ls humans, tan dissortat, que no hagi algun dia trobat en un llibre la llevor salvadora d’una idea, la guspira de foch d’un pensament, la punta diamantina que li ha fet entrar cor endins una emoció?. 

   ¿ Y qui es tan mancat d’amichs y tan abandonat d’afectes, que no s’hagi, una hora o altra, sentit acompanyat del llibre fidel, que li ha donat muda conversa y li ha comunicat noves del món ab el qual encara la vida’l lligava y dels homes ab qui convivía en el recort?.

    Per al presoner es el llibre una anticipació de la seva desitjada llibertat.

    Per al malalt pot ésser, si no’l guaridor de les seves dolencies, el bàlsam benèfich que’l distregui del seu mal y li mantingui la confiança en la sanitat qu’espera. 

   Per al miseriós y desvalgut te’l llibre recursos de varietat infinita, tresors que li pertanyen sense limitació, possibilitats que l’igualen als demés homes. Perque les idees qu’estotgen els llibres són de tothom; y constituexen un veritable patrimoni universal, eternament inagotable.

    Per al llibre no hi ha límits ni en el temps ni en l’espay. El seu poder retrospectiu s’extén més enllà del passat hont ja no arriba la memoria dels homes; ultrapassa’ls temps prehistòrichs, desafiant tota lley de cronologies; assisteix als orígens mateixos de la vida orgànica y no s’atura tan sols davant de lo remot còsmich, quan el món encara no era món. Y, en sentit a aquest oposat, penetra en el pervindre y’s mou lliurement en el sí de les societats futures, anticipantse en els segles a venir, quan hurà devingut el món estada d’humanitats més perfectes, per a les quals serèm nosaltres tal volta com si no haguèssim existit may. Mes no, dich malament: també elles, de segur, tindran llibres gracies als quals podran considerarse  situades  igual distancia d’un passat y d’un futur remotíssims, vivint en un present com el nostre, qu’es només un instant efímer de l’eternitat. Sols el llibre dura y perdura. 

   Y d’aquesta matexa manera regna’l llibre en l’espay, sense limitació de cap mena, extenentse desde lo infinitament petit, en els dominis de l’activitat atòmica, fins als espays siderals, poblats d’universos que’ls nostres ulls materials desconexeran eternament, y que sols el llibre, per la força del Pensament que dóna vida a les seves planes, ha pogut junyir als seus dominis, tan dilatats com la inteligencia del Home, àdhuch falible y incompleta.

    El llibre, donchs, es etern y infinit. Es per als homes un veritable dò de Déu, ja que té d’Ell aquells dos atributs; y l’home dèu venerar en el llibre la prova més gran del bé que Déu li ha fet al dotarlo d’inteligencia y de rahó.    En el llibre té l’home més poderós instrument ab que’s deslliura del esclavatge de la ignorancia. 

   Y en el llibre troba la més segura guía per  assolir la Veritat, y’l mestre que li ensenya a millor conèxer la bellesa”.   

                 Miquel y Planas, en el Pròlech del llibre Contes de Bibliòfil, Ed. Institut Català de les Arts del Llibre, Barcelon, 1924, pp. XLI-XLIII.

                      Imatge: Di situ orbes, ESTRABÓN.

Read Full Post »

Primeres lectures sobre Bibliofília

Posted in Bibliodiccionari, Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres on 17/05/2009| 9 Comments »

Hypnerotomachia Poliphili - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Lectures sobre Bibliofília  

           Quan comences en això de la Bibliofília la primera cosa que descobreixes és que no en tens ni idea d’on t’has ficat, no tens ni idea de què és un llibre ni com està fet, i no tens més remei que llegir moltes coses relacionades amb el món del llibre.  

          Es tenen d’aprendre coses sobre les parts que fan un llibre ( gairebé infinites), sobre els diferents tipus de llibres que es fan i es desfan, sobre els materials empleats, els suports, el tamany dels llibres, l’edició, l’enquadernació, les il.lustracions, els bibliòfils, els llibreters, les biblioteques, la bibliografia i els repertoris bibliogràfics, les abreviatures,  les impremtes, les…, no acabaria mai, són moltes les coses per aprendre i, bé, a poc a poc alguna cosa es va agafant, però…  

          Un altre aprenent em demana llibres per posar-se al dia, no sóc ningú, no soc un expert,no li recomanaré, seguramente ho millor, però he anat llegint i aprenent i, ho més important, he gaudit i gaudeixo llegint llibres que parlen de llibres.  

          El llistat podria ser llarguíssim, intentaré només posar-ne uns quants que a mi m’han agradat molt i amb els que he anat aprenent. 

             * BOHIGAS, Pere:  El libro español. Ed. G. Gili, Barcelona, 1962. 

* EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell, Ed. Pòrtic, Barelona, 1971. 

* EROLES, Emili: Diccionario histórico del libro, Ed. Millà, Barcelona, 1981.

 * GASKELL, Philip: Nueva introducción  la bibliografía material, Ed. Trea, Gijón, 1998.

 * HAEBLER. K. : Introducción al estudio de los incunables, Ollero&Ramos, Madrid, 1997.

 * MELERO, José Luis: Leer para contarlo. Memorias de un bibliófilo aragonés, Ed. Biblioteca Argonesa de Cultura, Zaragoza, 2003. 

* MENDOZA DÍAZ-MAROTO, Fco. Díaz-Maroto:  La Pasión por los libros. Un acercamiento a la Bibliofilia , Espasa, Madrid, 2002. 

* PALAU i DULCET, Antoni: Memòries d’un  llibreter català, Llibreria Catalonia, Barcelona, 1935. 

* PEDRAZA, M. et al: El libro antiguo, Ed. Síntesis, Madrid, 2003.

 * PORTER, Josep :  Els llibres, Ed. Porter, Barcelona, 1973.

 * VÉLEZ, Pilar: El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista ( 1850-1910), Ed. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1989. 

 * VINDEL, Fco.: Manual de conocimientos técnicos y culturales para profesionales del libro, Instituto Nacionl del Libro Español,Madrid, 1943.   

          Un altre dia posaré més llibres que m’han ajudat, uns per aprendre i altres per estimar-los cada dia una mica més, com els d’En Ramon Miquel y Planas, els de Hipólito Escolar (editor), els de Joan Bta. Batlle, els de Brugalla, els diccionaris de Martínez de Sousa, i molts més, fins i tot llibres petits, opuscles com els que editaven el Gremi de llibreters de Vell tan de Barcelona com de Madrid i la Càmara del Llibre de Barcelona ( Bibliophrasis, Frases célebres, Libros-mujeres-niños de M. Luz Morales, Las Ferias de Madrid de Lope de Vega, La vida del libro de Mustieles, Libreros y bibliófilos barceloneses del siglo XIX d’Àngel Millà, El libro español de Víctor Oliva , Cómo se organiza y cataloga una biblioteca de Jordi Rubió, Veinticinco años de librería de Carles Soldevila, El arte de leer de Carles Soldevila, Las bibliotecas de Barcelona d’Albert Viña, etc., etc.) quan es feien les Fires, avui això ja no ho fan, crec que és una llàstima, són llibres petits, de poques pàgines, però tots molt aprofitables. 

            El cas és que per ser un “bon” Bibliòfil primer he de ser Bibliòleg i no és senzill, ningú dona facilitats per estudiar aquest tema, encara que de vegades aquí i allà fan cursets, seminaris i conferències, com el curs “Valoración y Tasación del libro antiguo” que fan a Jaca a l’estiu, els cursets del COBDC i les conferències ( Seminari) que es van fer a l’Arxiu Històric de Barcelona amb motiu de la celebración de l’Any del Llibre i de la Lectura, i de les que s’ha editat un llibre: L’exaltació del llibre al Vuitcents. Art, indústria i consum a Barcelona , Pilar Vélez com a editora, Ed. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 2008, i poca cosa més.

(Llibre: Hypnerotomachia Poliphili de Franciscus Columna, edició de Aldo Manuzio, Venecia, 1499)

Read Full Post »

Casajuana 2 – Carranza 6

Posted in Llibres, Paraules on 08/05/2009|

babel-198x300.gif

 

l-ultim-home-que-parlava-catala350.jpg



 

L’últim home que parlava català  2  –  Impremta Babel 6 

             Des del dia de Sant Jordi he llegit dos llibres, l’Impremta Babel que em va durar tres dies , vaig gaudir i em va emocionar; vaig passar ( llegint) uns quants dies a prop d’Ascó i uns pocs a Barcelona, van ser unes jornades inoblidables.  

          Desprès he llegit,  L’últim home que parlava català, res semblant al llibre anterior, estic molt defraudat, no m’ha agradat gens i una cosa que em sembla curiosa és que la crítica ( la primera) que fa el Balaguer del llibre d’en Rovira, crec que és podria fer servir per criticar aquest mateix llibre.  

                      Paraules d’aquest llibre que no m’agraden: “Gourmet” (sic). 

           Gourmet: al DIEC no hi és, a l’Enciclopèdia Catalana si, i diu :( del fr. Gourmet ‘ vailet del marxant de vins’, d’on ‘entès en vins’, del fr. ant. Grommet, dimin. De gromme ‘vailet’, i aquest, de l’angl. Ant. Grom ( actual groom) ‘cavallerís’. m Gurmet. 

           Voldria saber com es pronuncia «  gourmet », es diu pronunciant la o i la u o només la u com en francès.  

           Gurmet : al Diec : 1. Persona que sap distingir i apreciar la bona cuina.                                         

 2. Persona aleccionada a menjar bé.   

                           A l’Enciclopèdia Catalana: ( del fr. Gourmet ‘ vailet del marxant de vins’, d’on ‘entès en vins’, del fr. ant. Grommet, dimin. De gromme ‘vailet’, i aquest, de l’angl. Ant. Grom ( actual groom) ‘cavallerís’. 

                                         1. Coneixador, de gustos refinats, que sap dintingir i apreciar la bona cuina i els bons vins.  

                                        2. Persona afeccionada a la bona cuina.  

           “Pen-drive”: surt vàries vegades.  

           “Plegava”: escriu el senyor Casajuana: “ que un bon dia la gent deixés de saber que quan deia que PLEGAVA ho deia perquè, a les botigues de teles, a l’hora de tancar cabia plegar totes les peces per desar-les”.

Voldria saber d’on ha tret que això ve de plegar las teles per tancar les botigues.

              “Esmuyien”: suposo que volia dir esmunyien.  

         Hi ha més paraules, però no les vaig apuntar.  

                      Sobre la història explicada:  

          Setge immobiliari?, l’oferta que li fan crec que de setge té poca cosa, ans al contrari, és una oferta que molt poca gent no acceptaría, per molt escriptor que sigui, crec que es una història més de ciència ficció que una història per parlar dels problemes del català .

            L’últim home que parlava català diu com última frase: “au, au”, crec que hauria d’afegir-hi: Vinga, o vinga va, i amb un “au” menys. El “au, au” és molt pobre, molt poca cosa, com les quatre coses que diu d’escriure en català o en castellà.  

            El cas de la paraula “esmuyien” i altres que crec que també són errates és un tema per un altre dia.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »