Vaig llegir comentaris i crítiques del llibre 2666 d’En Roberto Bolaño, totes, totes, deien, diuen i repeteixen que és un gran llibre, el millor llibre en molts anys, una joia de la literatura castellana, amb gran èxit arreu del món, un llibre d’obligatòria lectura, un llibre imprescindible, etc, etc., el vaig començar i a la pàgina 60 vaig parar de llegir, potser més endavant segueixo llegint-lo, però de moment tinc molts llibres a la cua i no crec que hi torni, no vaig llegir res que em fes tenir ganes de continuar la lectura, potser amb el temps hi torni i trobo allò de que tothom parla, allò que fa que sigui, diuen, un dels millors llibres de la història contemporània, crec que soc una mica raro, tampoc em va agradar El Senyor dels Anells d’En Tolkien i també el vaig deixar a la pàgina 60, el que si em vaig llegir sencer ( si, sencer) va ser el Quixote, un dels pitjors llibres que he llegit mai amb repeticions i lluites vulgars a dojo i on no vaig veure l’humor per cap lloc i menys encara la noblesa i cordialitat de Barcelona cap el Quixote, doncs l’únic que li fan a Barcelona són bromes i preses de pel una rera l’altre, encara que per sort va perdre l’última baralla i la cosa va anar acabant ; de l’Ulisses del Joyce no vaig passar de la pàgina 50; de la Muntanya Màgica del Mann només recordo la “chaise-longue” on el protagonista si passa mitja vida, però jo volia parlar d’un llibre que vaig comprar fa poc, La biblioteca ideal, de Matías Serra Bradford ha sigut pitjor, és pitjor perquè ase de mi continuo llegint-lo de tant en tant; no el recomano a ningù, vaig llegir només la contraportada , on parla de llibres, llibreries, lectors i diu: ” Se trata de una fantasía utópica en una de las ciudades del mundo que ostenta más librerías de segunda mano….” i vaig pensar que m’agradaria.
A part de tres o quatre frases inspirades , tot el llibre són frases, una rere l’altra, no hi ha guió, no hi ha història, un senyor va dient coses sense cap sentit la majoria, són frases de dues, tres, deu línies, però las frases no tenen cap relació, són frases de coses diferents, de moments diferents, de situacions diferents; estic a la pàgina 233 i de tant en tant em sacrifico i segueixo llegint per si trobo alguna cosa que m’agradi, però de moment cada vegada m’agrada menys i crec que al final deixaré de llegir-me’l.Amb els “Grans llibres” no tinc sort, continuaré amb els petits llibres, amb els llibres petits.
Vente a Madrid a ver si recuperas tu sensibilidad y tu sensibilidad crítica, Qui Soc, puesto a hablar de un libro tan maravilloso como La biblioteca ideal, llegado a la página 233, como dices, y nada.
No he perdut la sensibilitat, en tinc i molta, el que deu passar és que uns en tenim una, altres una altra i altres altres una de diferent.
Aquest sentit llibre, fins ara, el trobo un sensible rotllo, però dues frases m’han agradat , les he tornat a llegir i si, m’agraden, una diu :”La voz del que habla pareciera provenir de una o dos mesas atrás, como si el sonido se hiciera presente al tercer o cuarto anillo de la caída de la piedra en el agua”,i fins a la pàgina 233 dos capítols no són tan rotllo,ans al contrari els he tornat a llegir i m’han agradat més que la primera vegada, un comença a la pàgina 61: “Algunos cafés del Río de la Plata” i l’altra a la pàgina 93: “La educación en el desierto ( Librerías de segunda mano de Buenos Aires)”,curiosament ambdós omplen 13 pàgines i el senyor Serra explica coses de cafès i llibreries que em semblen interesants, més que coses de cafès i llibreries explica els sentiments que aquests cafés i aquestes llibreries li fan sentir…, però són 26 pàgines de 233, les altres no m’han agradat gens.
I quan dic que potser continuaré llegint és amb l’esperança de trobar algun capítol més com els dos anteriors,… D’anar a Madrid ja en parlarem un altra dia, l’última vegada,vaig visitar, mirar i xafardejar en moltes llibreries de vell, la meva petita sensibilitat ( que no poca) va pujar molt amunt, és una sort que a Madrid tingueu tantes llibreries de vell, a Barcelona la cosa va ” de capa caída”, i crec que no és només per “infinet”.
He mirat un vlok que es diu Bloq Mayus i sembla més de ciències que de lletres, crec que deu ser el vostre, però.( Ho del “Qui soc” no he entenc).
Ah¡ i continuaré amb el llibre, segur ( espero) que encara que em poca sensibilitat trobaré coses, frases,tonteries i pensaments interessants. Gràcies.
No, no es mi vlok. Preciosa cita. La había olvidado. Más allá de la oscilación de tu entusiasmo, veo que a ti también te ha resultado un libro adictivo. Y es cierto lo que dices de las librerías de Madrid y Barcelona. Saludos.
El 23 de abril me compré «El tercer Reich», pero todavía no lo he empezado, porque he leído mucho y bueno de este autor. Si me gusta el pŕoximo será 2666.
Besos y abrazos