Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibres’ Category

Frases sobre Bibliofília 277

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres, tagged , on 31/03/2012|

 

                                        

               “ En qué consisteix qu’una impressió d’En Aldus o d’En Plantin sigui avuy tan buscada, tan disputada, tan ben pagada? El mérit de cuan era actual es ben fácil d’entendre; la majoria d’aquelles edicions son les prínceps de clássichs grechs y romans qu’el renaixement ressucitava, y el ser aleshores el llatí la llengua universal de la civilisació, els donava una importancia y una difusió grandioses. Peró aquella llengua clásica, per excés d’inadaptació, ha mort completament pera la ciencia; y ab tot, aquells llibres, que ningú llegeix, viuen en l’estimació de la gent de gust.

                              

 

             Y es que tenen quelcom més qu’el llur valor literari, es que tenen alló qu’el vell regent d’impremta d’En Maupassant buscab. Es inútil tractar de donar cos doctrinaria an alló  Alló es l’armonía ¡. Cuan en un llibre hi ha verdaderes proporcions entre la llargaria y l’amplada, el volum y el pes, la mida del paper y son gruix, el pa de composició de les planes y’ls blanchs que’l volten, el tamany de la lletra y l’interliniat, y totes aquestes relacions s’equilibren en una armonía total, el llibre dura y arriba a ser estimat dels bibliófils, si s’hi afegeix la correcció necessaria del tiratge”.

 

            Article: “ Reflexions sobre l’art de fer llibres” de R. Miquel y Planas en el Anuari Oliva, Vilanova i la Geltrú, 1907, pp. 89-90.

                             

 

               “ La época de la galantería fue también en Francia la época de la bibliofilia. La pasión por el Arte del libro llegó a tal extremo, que muchos señores, el rey mismo. Resolvieron aprender el arte tipográfico. Ya en 1718, Luis XV, todavía niño, habíase divertido imprimiendo un ‘ Cours des principaux fleuves de l’Europe’, y la delfina, madre de luis XVI, tenía en Versalles una imprenta, de la cual salió alguna obra que llevaba la indicación: ‘ Imprimé de la main de Madame la Dauphine’; y una tipografía tuvieron, la    duquesa de Borbón, hija natural de Luis XV, el duque de Borgoña, hermano mayor de Luis XVI, y este mismo rey, en 1766, compuso la impresión de las ‘Maximes morales et politiques tirées de Télémaque’. Último resto de este cariño por la imprenta, fua la tipografía que el duque de Luynes, escapado al terror, tuvo en el castillo de Lampierre, a fines de 1810, época en la que un decreto imperial prohibió la tipografía privada”.

 

            Article:”El Arte del libro en el siglo de la galantería”, a la revista de Madrid Alrededor del Mundo, del 29 de noviembre de 1920, pp. 4.

                                

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 276

Posted in Bibliofília, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, tagged , , , on 22/03/2012| 2 Comments »

                 

                Més aforismes ( últims) del llibre Els Cent Aforismes del Bibliòfil de Ramon Miquel y Planas.

VIII     DE BIBLIOFILS Y AFICIONATS 

87

Llibres: la fam de llegirvos

fa venir set de tenirvos.

88

Del cor retrempa les fibres

quan se’s vell, l’amor als llibres. 

89

De bibliòfil, lo mateix

 que de poeta, se’n neix.

  90

Dels llibres la ostentació

no es bibliofilia, axò no¡ 

91

Pel gust de fer biblioteca

no’s deu oblidar la fleca.

92

De bibliòmans poch n’hi ha tants

com suposen els profans. 

93

¿Pecat de bibliolatría?

Pius Onzè’ns n’absoldría’

94

La historia d’un llibre trenca

qui’l vell exlibris li arrenca.

95

Marques d’antichs possessors:

penyores de vells amors¡ 

96

L’exlibris en va es crearlo

sens llibres hont aplicarlo. 

97

L’exlibris massa historiat

es mostra de vanitat. 

98

Qui’s dóna a la bibliofilia

no fa ultratge a sa familia. 

99

A bibliòfil consumat

Sols hi arriba’l molt lletrat.

100

Bibliòfils: a Déu llohem,

y de sa gracia esperèm

qu’en la mort se’ns obri pia

la celestial Llibrería.

Axí sia.

 

                    

               Las paradas de los Encantes, ( que entonces se celebraban en la calle del Consulado, frente a los arcos del mismo nombre), abundaban en libros viejos y raros y era costumbre revolverlos con los pies en los montones que en el suelo de la calle levantaban los vendedores. Allí había incunables preciosos, ediciones aldinas y plantinas, primeras ediciones de nuestras crónicas y ejemplares ad usum Delphini, que se ofrecían a peseta, y a veces a un real la pieza, sin que nadie se fijase en ellos. 

               Muchas noches, al retirar la mercancía, los mejores libros eran llevados al molino papelero para ser triturados y hacer pasta para papel de estraza. Los mismos puestos de libros de los Encantes se establecían después en las ferias de San Juan, San Cristóbal, San Jaime o Santa Ana. El negociante de libros viejos más famoso de aquella época, fue Baldomero Gual ( el Mero), establecido en el Arco de San Miguel de la Platería, primero, y en la Tapinería, después, hasta que Juan Batlle, al morir Gual, adquirió sus existencias y fundó su popular centro de librería L’Arxiu.                                               

                              

                              

               El Mero nada sabía de literaturas ni bibliología, y sabía valorar el libro, o por el papel  que contenía, o por lo que en el mercado era solicitado. La materia y la demanda eran sus orientaciones únicas. Sólo acudía a la feria de Santa Lucía, en diciembre, y allí ponía todas sus existencias de manifiesto. Vendíalas a cualquier precio al transeúnte, y, al anochecer, cedía todo el resto a un colega cualquiera por un precio irrisorio. Y así pasaron por sus manos tesoros y más tesoros, que hoy son joyas de vitrina en bibliotecas extranjeras”.

            Article de Arturo Masriera: “Baldomero Gual” a La Vanguardia del dia 19 de juny de 1923, pp. 14.

               

 

 

 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 274

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , on 04/03/2012| 1 Comment »

             

         

 

 

  “ El comerç dels llibres no se centra en les edicions, sinó en els exemplars. Només es omercia amb exemplars que, com a tals, posseeixen característiques especifiques que contribueixen a transformar un llibre ( objecte documental) en un llibre pel comerç ( objecte únic). No obstanht això, s’ha de tenir en compte que el punt de partida d’una taxació és agafar com a referència els preus que han assolit en el comerç altres exemplars de la mateixa edició o, si això no és possible, d’exemplars semblants per la raresa, l’antiguitat, la conservació, l’enquadernació i altres característiques ja mencionades. Segons això, és el mercat el que estableix els preus. Incideix aquí el concepte de raresa. Els exemplars en perfecte estat són més rars que els exemplars amb alguna deficiència. També incideix el concepte de demanda. Els exemplars perfectes són més buscats pels col.leccionistes que els exemplars amd deficiències, per molt petites que aquestes siguin, tot i que en un moment determinat, quan el preu incideix de manera determinant en el descens de la demanda, tendeix a equiparar-se. En moltes col.leccions ( ja que actua com a principi general) preval el criteri de qualitat ( dels exemplars) sobre el criteri de quantitat. Tanmateix, la taxació és essencialment un procés comparatiu que es basa en información amb què comparar els resultats de les anàlisi fetes sobre l’objecte base.

            El penúltim dels passos és establir el preu. També en aquest punt calen un conjunt d’eines de suport, uns instruments d’ajut. Especialment valuoses són les taxacions d’altres professionals i els preus de venda que ajuden a conèixer de manera aproximada el preu en què s’ha valorat un exemplar d’una edició determinada. També ajuden a valorar la resta de les característiques que influeixen en el preu definitiu amb què es taxa un exemplar determinat. En qualsevol cas, el preu que un exemplar específic adquireix ho fa en un moment concret que no es pot obviar ni separar de la información  merament crematística. L’objecte val “x” en el momento “y”, i només en el moment “y”. En un altre moment el preu anterior serà només una referència. No obstant això, s’ha de tenir en compte que és tracta d’instruments de caràcter bibliogràfic i documental. Per aquesta causa, aquest pas, la definició del preu de l’exemplar, tampoc pot considerar-se com una cosa completament aliena a les ciències de la documentació.

            El darrer pas en el procés de taxació és l’emissió de l’informe de taxació. No existeix cap norma en l’ordenament jurídic que determini com ha de fer-se i quins elements ha de contenir. Per tant, quan n’hi hagi, hauran de regir-se per les normes de caràcter professional que vulguin donar els qui pretenguin oferir aquest tipus de serveis. Algunes qüestions, però, s’han de tenir en compte. L’informe ha de ser raonat i ha d’incloure les dades contemplades per fer la taxació. També ha de contenir el nom del comitent i la causa que origina la taxació, així com totes aquelles circumstàncies que es considerin oportunes i que puguin incidir en el resultat de l’informe. L’informe de taxació permet al comitent ( que encarrega la taxació), generalment el propietari del llibre, conèixer tres factors del document, segons l’opinió de l’expert, que en cap cas certifica aquests detalls: la identificació de l’edició, la determinació de les característiques de l’exemplar i el preu”.

            Art. “Comerç i taxació del llibre antic” de Manuel José Pedraza Gracia,a Item, n. 51, jul-des 2009, p. 123.-124.

 

 

“ Los enamorados de los libros – principalmente de los ajenos – han llegado a constituir una especie de hombres muy rica en variedades. Unos son bibliófilos, otros bibliómanos, los hay bibliólatras y a veces bibliófagos y bibliocleptos. Sobre esta última gran familia podría escribirse un abultado libro, describiendo sus caracteres, resortes y procedimientos. El bibliófilo, o sea el amante de los libros, padece una leve y garta fiebrecilla que espolvorea de moztaza su vida para hacerla más sabrosa. Cuando la fiebre sube, el bibliófilo se trueca en bibliómano; si la bibliofilia imprime al pulso ritmo más celero, la bibliomanía – es ya una enfermedad. Que toca a su ápice en el bibliólatra, para quien vivir es acumular libros; hasta degenerar en bibliófago, quien los encierra y sepulta donde nadie sepa que está oculto su tesoro. Pero el gran malhechor, del que debemos guardarnos, es el biblioclepto, el ladrón de libros, su pasión es más feroz que la pasión por el oro; nos lo pedirá para engañarnos y quedarse con él; o nos lo escamoteará en un descuido. No le enseñemos jamás un libro anotado como raro; pasará a sus manos por mucha que sea nuestra vigilancia; las rejas y cerrojos de “El celoso extremeño” serían insuficientes para preservarnos de las mañas del amigo tocado de bibliocleptomanía”.

            Article de Baldomero Argente: “ Bibliomanía”, a La Vanguardia de 23 de març de 1956.

                                 

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 273

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, tagged , , on 28/02/2012|

                           

                “ Si té poc sentit que una obra en prosa quedi reclosa dins d’aquestes llustroses arques apergaminades que són els còdexs, antecessors dels actuals llibres, aquest daurat empresonament encara fa menys sentit en el cas de les obres de teatre, pensades per ser representades. Tot i que professo un gran respecte vers la bibliofilia i els bibliòfils, sempre he preferit l’acte revivificador de la lectura per damunt de la veneració llibresca, sense òbviament excloure-la: quin ésser insensible pot substituir el plaer del contacte táctil i visual amb un llibre per l’asèpsia d’unes pàl.lides fotocòpies?.

                Extret del vlok d’un profesor de grec, hel.lenista vocacional , Ramon Torné, que en  un article parlant de Plaute cita un altre article d’Enric Comas en un diari de Lleida: “Del teatre al circ: Plaute i l’espectacle des de l’antiga Roma al Renaixement”.

http://daidalea.blogspot.com/2007/03/plautus-redivivus-un-nou-espectacle-de.html

 

 

 

                                        

 

               “3. ¡Cómo! ¿ Quizás sabrás esto sin haberlo aprendido?¿ De dónde, por vida mía, a menos que, como aquel pastor, hayas recibido un ramo de laurel de las Musas? Pero presumo que jamás habrás oído hablar del Helicón, donde, según dicen, moran: no has permanecido en él de muchacho, ni te es lícito siquiera acordarte de estas diosas. Ellas no se desdeñaron de aparecerse a un pastor rudo y velloso, de cutis bronceado por el viento; pero a un hombre como tú ( permíteme por Venus libanitida no decirlo ahora todo) estoy seguro de que jamás se han dignado aproximarse. En vez de darte laurel, te hubieran azotado con irto o tallos de malva para que no vinieses a impurificar el manantial de Olmeo o de Hipocrene, destinado a apagar la red de rebaños y pastores de boca no manchada. Podrás ser muy atrevido e imprudente, pero nunca lo bastante para decir que has recibido instrucción, que te has cuidado de mantener relaciones con los libros o que tal ha sido tu maestro y tal tu condiscípulo.

 

              4. Esperas, sin embargo, conseguir todo esto con sólo comprar libros y libros. Pero aunque recojas todas las obras que Demóstenes dejó escritas por su propia mano, y las de Tucídides, bellamente copiadas hasta ocho veces por aquel príncipe de los oradores, y en fin, todas las que Sila envió a Italia desde Atenas, ¿ aumentarás algo tu instrucción, por más que duermas sobre tus libros y te los pegues al cuerpo y los uses como vestidura? Aunque se vista de seda, dice un refrán, la mona, mona se queda. Tienes un libro en las manos y lees continuamente, pero nada entiendes de lo que lees, y eres un asno moviendo la oreja cuando suena la lira. Si la posesión de libros hiciese instruido a su dueño, esa posesión sería de valor inestimable y sólo los ricos podríais ser sabios, pues compraríais ciencia en la plaza y nos hundiríais a los pobres.

 

            ¿Quién, por otra parte, podría competir en instrucción con los comerciantes y libreros que venden y poseen tantos volúmenes? Examínalos, sin embargo, si te place, y verás que tampoco te aventajan gran cosa en conocimientos; su lenguaje es como el tuyo, bárbaro, y su inteligencia nula, como de hombres que jamás disciernen lo bueno de lo malo. Sin embargo, tú sólo tienes quizá los dos o tres libros que les compras, y ellos andan entre libros día y noche.

 

               5. ¿ Más para qué cosa buena se los compras, como no pienses que los estantes de tu biblioteca son también unos sabios en el hecho de contener tantas antiguas copias?…”.

 

            “Contra un bibliómano ignorante” de Llucià de Samosata, traduït per Federico Baraibar y Zumárraga ( 1851-1918), ), trobat a Scribd.

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 271

Posted in Bibliofília, Llibres, Paraules, tagged , on 18/02/2012| 2 Comments »

 

               Més aforismes del llibre Els Cent Aforismes del Bibliòfil de Ramon Miquel y Planas.

 

VI     D’IMPRESSORS Y ENQUADERNADORS 

67

Pensi l’impressor que’l fa

que’l llibre més qu’ell viurà. 

68

La impremta es un art innoble

quan vol donar gust al poble.

69

Les errades d’impressió

no tenen may més perdó.

70

El llibre ben estampat

guanya molt en claretat.

71

Posanthi de tot lo just

Se fa un llibre de bon gust.

72

Molts autors reben agravi

d’un corrector massa savi.

73

Sovint un gran frontispici

fa de tapa-bruts l’ofici.

74

En quants llibres l’ilustrarlos

ha volgut dir profanarlos¡. 

75

Sols del llibre enquadernat

se pot dir qu’està acabat 

76

Malhaja’l relligador

qu’escapça ab funest rigor¡. 

77

Més d’un llibre s’ha salvat

gracies a un bell relligat.

78

La bona enquadernació

del llibre es consagració.

 

                                           ——————————————–

 

                “¿ Y el libro de arte actual? ¿ Atraía en igual grado la atención de bibliófilos y de coleccionistas? Aun cuando la atención se haya desplazado siempre hacia lo pretérito, no quiere esto decir que el libro artístico actual no atraiga la atención de los buenos aficionados, que hacen profesión de bibliofilia. Los libros elegantes y refinados de hoy han de constituir, mañana, cuando a su perfección y originalidad de materiales se agregue el factor valorativo del tiempo, la pasión de esos providenciales conservadores y catadores de libros, que se llaman bibliófilos.

            Las ediciones lujosas, las encuadernaciones en cuero y plata repujados, las tiradas numeradas, sólo para expertos e iniciados, encuentran también hoy acogimiento fervoroso entre los amantes y gustadores del libro. En Francia y en Alemania hay editores que consagran todo su esfuerzo y su fortuna a la impresión y difusión del libro bello, en su exorno y presentación artística, que luego han de formar el precioso tesoro de bibliotecas, de estancias señoriales y de museos. Por otra parte, los amigos del libro, refinados y sensitivos, se sindican y aprestan para su protección y defensa”.

            Article parlant de les edicions de “ La Cometa” de G. Gili per P. Félix García, a Acción Española del 16 de març de 1934, p. 105.

Read Full Post »

Fe d’errates

Posted in Bibliofília, Llibres, tagged , , on 14/02/2012| 1 Comment »

              Normalment trobem errates en tots els llibres, però poques i de vegades ni les trobem si es que hi són.

  A casa, uns quants llibres porten fe d’errates, la majoria, de vegades , a la part de darrera, i alguns cops venen en un full solt, i quasi sempre són poques les paraules a corregir.

            L’altre dia vaig llegir un llibre que parla de llibres que parlen de llibres, una mena de petita bibliografía que em va agradar i amb el que vaig aprendre moltes coses.

Els articles del llibre estan molt bé, ensenyen moltes coses, posen al dia de molts llibres que jo no coneixia, d’autors que tampoc sabia d’ells , però malgrat tot i encara que a mi em costa molt desfer-me d’un llibre, si pogués faria com amb una camisa o amb un aparell defectuós , el tornaria a la tenda o el canviaria per un altre llibre.

Una cosa amb va xocar  molt, la quantitat d’errates que el llibre té, més de 40 en unes 191 pàgines.

Com deia, a casa, uns quants llibres porten fe d’errates, pocs, però em semblen de gran servei, em semblen un detall cap el lector, crec que és una cosa que ara es fa molt poc, quasi mai.

            Del que vull és parlar de la poca gràcia que m’ha fet aquest llibre en quant a les errates, i del fet que un llibre així, dedicat a la bibliografia, a la bibliofília i a llibres que parlen de llibres,  escrit per un catedràtic i ,crec , per un senyor que li dona importància a les errates, doncs en parla d’elles en al menys tres o quatre ocasions, no hauria de tenir-ne tantes.

             No sé de qui és la culpa d’aquest desgavell, suposo que l’autor en té bastant, però ara això ja més igual, , segurament els senyors de la editorial Turpin hi tenen molt a veure.

            De totes maneres, i malgrat que el llibre està bé, ho de les errates em sembla vergonyós en un llibre d’aquestes característiques i temàtica. Si hi ha més edicions espero que ho corregiran o hi posaran una de les “antigues” fe d’errates, que quant les trobes et fan ràbia, però que tan útils i aclaridores són, a més d’ensenyar al comprador la bona voluntat amb que s’ha fet l’edició del llibre, però això de les errates sembla que no queda bé.

            Emili Eroles a Diccionario histórico del Libro i José Martínez de Sousa en el Diccionario de bibliología y ciencias afines, ens expliquen algunes coses curioses d’aquest món de les errates, en J. L.Checa Cremades en el llibre El libro antiguo també, i per descomptat en Mendoza Díaz-Maroto en el llibre que sempre recomano, La pasión por los libros.

            Sembla que a uns els hi van bé i a d’altres tan els hi fa, Benavente deia que un full amb la fe d’errates no corregeix res i només ens recorda que el llibre és defectuós.

             Antigament hi havia col.leccionistes de llibres amb errates, i si eren importants, millor que millor.

            En canvi hi ha autors el quals una simple errata en els seus llibres els posava fora de sí. Lord Byron escrivia al seu editor Murray: “ Em preocupa poc la poca fe que pogueu tenir en l’èxit de les meves obres, però heu de saber que un error tipogràfic en elles em posa malalt. Corregiu, corregiu, corregiu…, si no em voleu obligar a tallar-me el coll”.

            Els primers impressors, Ulrich Gering, per exemple, corregien a mà cada llibre. L’ errata que es pot citar com la primera es troba en el “ Psalmorum Codex”, i precisament en el colofó, que diu “ Spalmorum”, imprés per Schoeffer el 1457.

                            

                        

                             

              Colofó del Psalmorum Codex: “Presens Spalmorum Codex vennstate capitolium decoratus, rubricalionibiisque sufficienter distinctus, ad- inventione artificiosa imprimendi ac caracteri\andi absque calami ulla exaratione sic effigiatus, …”

             Però en general no hi ha moltes errates en els incunables, doncs en aquells temps tenien, tots els impressors,  molta cura i els feien corregir per veritables savis.

            El llibre més antic que es coneix amb Fe d’errates és el de les “ Sátiras”, de Juvenal, imprés a Venecia el 1478 per Gabriel Petrus, i al final de  cada una de les XVI Sàtires hi ha una Fe d’errates, com la de la VII:

                              Ad  Juvcnalis Satyram V I I.

Ad vcrf. 62 Ohe. Alii legunt Euhoe. fic & apud sidonium

               lib. 8. Epitl. vet. lib.

Ad vcrf. 165. Quid do. Apud Prifcianum lib. 8. legitur:

               quod do.

Ad verf.204_ Sicut  Trafimachi; Sic habuit opt. exempl.

               fed repofitum eft , :, Lyfimachi.

Ad verf. 240 . Ne faciant vicibus. Sunt qui putent, hos

               verfus  Juvenalis non effe .  Extant  tamen in o-

               ptim,  exempl.& referentur a Servio in illud E-

               clog. 3.

              L’any 1608, el cardenal Belarmino es va veure obligat a publicar unes 88 pàgines consignant les errates de les seves obres. El (1678) el frare dominicà F. Caccia va fer una llista de 111 pàgines de les errates que hi havia en una edició de la “ Summa Teologica” de Sant Tomas.

            A España, la fe d’errates fou un requisit legal a partir de la pragmàtica de Felipe II del 7 de setembre de 1558, i tenia per objecte que ho  imprés fos còpia fidel del text aprovat pels censors, i es nomenava un corrector oficial.

            La fe d’errates es més pròpia d’ obres tècniques  i científiques  que de las literàries, que normalment no en porten. És un element de vegades imprescindible per la correcta lectura i enteniment del que s’està llegint o estudiant i sense aquest element podriem caure en errors greus. Joaquín Ibarra ( 1726-1785), el gran impressor aragonès, va dir  que “ una obra no és perfecta si li falta la fe d’errates”, i Johannes Froben ( ca. 1460-1527), impressor de Basilea: “ El comprador d’ un llibre ple d’errates, realment no compra un llibre, sinó una molèstia”.

            A la primera edició del “ Diccionari de la Llengua Catalana”, de Pompeu Fabra, hi havia una llista amb més de 2.000 errates per corregir.

            Curiositat: parlant del llibre de Sant Tomàs, la Suma Teològica i de la fe d’errates que F. Caccia va fer, Eroles diu l’any 1678, Martínez de Sousa el 1578 i Checa el 1687. Crec pel que he mirat que el correcte és l’any 1687, però. I disculpeu les errates.

   

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 269

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Llibres, Oficis del llibre, tagged , , on 04/02/2012|

 

    

               Més aforismes del llibre Els Cent Aforismes del Bibliòfil de Ramon Miquel y Planas.

 

IV   DE LES LECTURES

40

El teu autor preferit

lo que ets tu mateix m’ha dit. 

41

No dexis per novetats

els grans autors consagrats. 

42

Del llibre que no s’entén

ja’n pots dir llibre dolent.

43

Pobra depressa agotada

o es excelsa o es damnada.

44

Si’t saps triar les lectures

no cauràs en oradures.

45

Llibres de Filosofía

fan mal, usats per tot dia.

46

¿ Llegexes Ciencia social?

Déu te guart de pèndrehi mal.

47

Procedeixi ab gran cautela

qui’s dongui a llegir Novela.

48

Molt profitosa es la Historia

quan se té bona memoria.

49

Si ets home de fantasía,

alerta ab l’Astronomía¡.

50

Llegint Tractats medicals

alguns s’hi ha trobat malalts.

51

La Sàtira es com un foch

que va cremant poch a poch.

52

Al món les nés grans tragedies

li han vingut d’Enciclopedies. 

53

Ay del qui llegeix Revistes

fetes per noys modernistes¡. 

54

Dóna llibres al infant

qu’en virtuts el facin gran.

55

Fill: Déu te dó enteniment

que’t guart de llibre dolent.

 

 

               “ La labor ligatoria ornada a pequeños ‘hierros’, dorados o gofrados, ‘cuerorifica’ con reverencia el libro anunciando sus excelencias. Las vetustas encuadernaciones de cuero con improntas quemadas a flor de piel, bullones y cierres de metal que protegieron las luces del ingenio, yérguense majestuosas detrás de los cristales de los museos diocesanos o seglares y en las bibliotecas nacionales, monásticas o privadas de cada país donde se custodia la sabiduría de los siglos.

 

            La encuadernación ampara el libro y lo defiende con advertencias de majestad. Espaciadas nervaduras adornan el dorso del libro, originando turgencias, no caprichosas, sino derivadas del bárbaro cosido medieval. Nervios de buey adobados sujetaban los pliegos. En el lomo de los viejos códices aparecen retorcidos debajo de la rústica piel de venado o pergamino. Al correr de los siglos la malicia profesional ha sustituido estas prominencias por delgadas cuerdas de cáñamo y, finalmente, por ceñidas tiritas de cartón que, ocultas en el lomo debajo del tafilete, remedan aquellos ‘nervios’ que tanto se estiman hoy y entre cuyas divisiones se lee el título del libro.

 

Asimismo, la severa convexidad del lomo y la concavidad del corte vertical son resultantes de una deformación producida por los hilos que al coser el libro discurren por el interior de cada uno de los pliegos. Consecuencia impremeditada que da forma definitiva al libro.

 

            Los cajos, las cabezadas ( tranchefile), la gracia del tocado – repliegue de la piel que descansa sobre la cabezada en los extremos sosegados del lomo -; las cejas – parte saliente de las tapas alrededor de los cortes – y tantos otros detalles de forma y de intención premeditada tienen su razón de ser. Son facetas de su peculiar estructura”.

 

 

 

            “El poder del libro impreso” extret de:  El arte en el libro y en la encuadernación d’En Emilio Brugalla Turmo, a la  Memoria de la Real Academia de Ciencias y Artes, vol. XLII, nº 5, octubre de 1973 a Barcelona; pp. 198-199.

              

 

 

Read Full Post »

Aureá Vivliographicá (1998-2006)

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibres, Paraules, tagged , , on 29/01/2012|

Aureá  Vivliograficá (1998-2006)

 

                El llibre Aurea Bibliographica ( 1998-2006) està bé, en tres dies l’he llegit. L’autor és Víctor Infantes,  Catedràtic de Literatura a la Universidad Complutense de Madrid.

                Rondant per  internet, no sé on, vaig trobar que parlaven d’aquest llibre i de seguida em va interessar.

                És un recull d’articles que Víctor Infantes va publicar a la revista Noticias Bibliográficas, revista que crec és una llàstima que no continuï.

                En aquest llibre parla d’altres llibres, sobre tot de llibres que parlen de llibres, i en surten molts, per no dir quasi tots, que semblen interessants.

                Uns pocs els tinc i els he llegit: La Pasión por los libros. Un acercamiento a la bibliofilia, de Mendoza Díaz-Maroto, llibre que vaig llegir i encara repasso de tant en tant, es quasi de capçalera i és el llibre que em va introduir  en el món de la bibliofília i la bibliologia; Comercio y Tasación del libro antiguo… de Pedraza et al, resum de les ensenyances que vaig adquirir en el seminari que fan quasi cada any a Jaca i que recamano a tothom que vulgui aprendre una mica més sobre llibres; Manual de conocimientos técnicos y culturales para profesionales del libro, de Francisco Vindel, interessant manual; El libro antiguo, de Pedraza, Clemente i de los Reyes, també molt bo per anar aprenent; Los libros impresos antiguos, de Martín Abad, més per aprendre; La biblia de los bibliófilos de Víctor Infantes, interessant punt de vista sobre el manaments a tenir en conte amb els llibres;  i un que seria millor no nombrar perquè és d’aquets llibres que són, crec , per catedràtics i similars cap a munt, doncs no hi ha per on agafar-los, encara que el senyor Infantes diu d’ell que es :” prodigioso y fascinante, que es una de las llaves ocultas para estudiar todos los libros”, està clar que cadascú veu les coses d’una manera, jo quan el vaig llegir vaig tenir de fer un gran esforç per acabar-lo perquè no hi havia per on agafar-lo i em va semblar un rotllo molt molt gran; un expert en bibliofilia, parlant d’aquest llibre em va dir: “ Cierto, es bastante coñazo el libro de R. de la Flor…”.

                Bé, però jo el que vull és parlar de la poca gràcia que m’ha fet aquest llibre en quant a les errates, d’aquí ve el títol d’aquest apunt, i del fet que un llibre així, dedicat a la bibliografia, a la bibliofília i a llibres que parlen de llibres,  escrit per un catedràtic i ,crec , per un senyor que li dona importància a les errates, doncs en parla d’elles en al menys tres o quatre ocasions, no hauria de tenir-ne tantes, jo n’he trobat més de 40.

                No sé de qui és la culpa d’aquest desgavell, suposo que l’autor en té bastanta, però ara això ja més igual, , segurament els senyors de TurpinEditores hi tenen molt a veure.

                A la solapa anterior del llibre, parlant de la seva vida i de la seva obra, i de cop, ja trobes: “… de la historia del libro y de la lecatura.” , encara que a la primera línia, no m’hi havia fixat, diu: “Nacido en Madrid es Catedrático de Literatura…”, no sóc expert, però una cometa entre ‘Madrid’ i ‘es’ crec que quedaria una mica millor.

                Però això no és res, a dins hi ha moltes errates, a al menys a mi m’ho semblen, en alguna potser erro, però algunes no tenen volta:

                “ Alexo de Venegas para para la grey bibliópola” ( p. 13).

                “ … lo que es el Medioevo, osea, que sabe…” (p. 13).

                “… los que todavía lo la conozcan.” (p. 23).

                “… a los hay que sumar,…” (p. 39), crec que entre ‘los’ y ‘hay’ hi hauria d’anar un ‘que’.

                “ … y dentro de en un ejemplar…” (p. 85), i així unes quantes pàgines més, algunes amb dues errates, per acabar a la página 188 de 189 amb un : “ … contestación escrita, oral o electr      enario han editado…”.

                Els articles estan molt bé, ensenyen moltes coses, posen al dia de molts llibres que jo no coneixia, d’autors que tampoc sabia d’ells i de tant en tant posa “ jugosos comentarios críticos…, escritas con un desenfadado estilo, donde la ironía, la agudeza y la reticencia constituyen una invitación constante y agradecida para su lectura”, com algú escriu a la part de darrera del llibre , a la “plana posterior”, però malgrat tot i encara que a mi em costa molt desfer-me d’un llibre, si pogués faria com amb una camisa o amb un aparell defectuós i el tornaria a la tenda o el canviaria per un altre llibre. ( No ho faria, però).

                També hi trobat un parell de “laísmos”, però això li passa a qualsevol, jo mateix intento no fer faltes i escriure el millor possible, però mai ho faig bé del tot, és molt difícil.

                De totes maneres, i malgrat que el llibre està bé, ho de les errates em sembla vergonyós en un llibre d’aquestes característiques i temàtica. Si hi ha més edicions espero que ho corregiran o hi posaran una de les “antigues” fe d’errates, que quant les trobes et fan ràbia, però que tan útils i aclaridores són, a més d’ensenyar al comprador la bona voluntat amb que s’ha fet l’edició del llibre, però això de les errates sembla que no queda bé.

Read Full Post »

Bibliodiccionari XVIII

Posted in Bibliodiccionari, Bibliofília, Bibliologia, Biblioteques, Llibres, Paraules, tagged , , , , on 21/01/2012|

               ‘Biblioaficionado’: una manera de donar nom, Nuria Amat, als bibliòfils en el seu llibre El ladrón de libros y otras bibliomanías, Muchnik Eds., Barcelona, 1988, pp.58. I,curiosament , diu l’autora, l’any 1988: “ Un disco duro , por ejemplo, podrá contener tres novelas de un escritor que trabaje en procesador de textos. Sin embargo, a fin de que estas novelas ejerzan su objetivo primordial: que el lector potencial pueda leerlas y degustarlas, tendrán que pasar obligatoriamente por una etapa de impresión que las restituya al papel de origen. No pienso que en un futuro cercano las novelas se lean a través de la pantalla de un terminal. Si acaso fuera así, se trataría de un tipo de novelas muy distintas a las hasta ahora concebidas. Que los terminales lleguen a adquirir forma y dimensión de libro y en un abrir y cerrar de ojos las páginas no sólo avancen y retrocedan solas sino que jueguen a entrecruzar sus contenidos es algo que seguramente ocurrirá”. Curiós.

                                       

               Biblio-bar (2): bar al costat de la Biblioteca de la Universitat Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, on solen anar els estudiants.

                                    

               Biblioescènic: El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques ha posat en funcionament BIBLIOESCÈNIC, el nou catàleg bibliogràfic i audiovisual de les biblioteques del MAE. L’adreca és: http://www.cdmae.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=463%3Apresentacio&catid=141%3Abibliografia-docent&Itemid=601&lang=ca.

 

               Bibliohòlic (1): addicte al biblioholisme.

               Biblioholic, The (2): vlok dedicat al món del Biblioholisme. http://www.columbia.edu/~fuat/biblioholic.net/.

               Biblioholism: The Literary Addiction, llibre de Tom Raabe, Fulcrum Pub, 2001 (10ª ed.) , 224 pp. Mirada humorística cap el món de la Bibliofília.

                                  

               Biblioholisme: adicció a la compra i lectura de llibres usats: la paraula fou utilitzada per descriure un amor pels llibres tan gran que podria ser vist com una addicció. La paraula expresa més o menys el mateix que Bibliofília, però d’una manera més humorística que retrata l’amor pels llibres més com una obsessió frenètica que com un mer passatemps.

               Bibliomanazteca:equip professional independent dedicat a fer Revisions Bibliogràfiques de Documentació científica i mèdica i de la Salut. http://paveca3.blogspot.com/.

               Biblión (4): senyal o punt de lectura que la editorial Sucesores de Manuel Soler regalava als seus lectors. A l’Article de Concepción del Valle a la revista Hibris, nº 65-66 de septembre-desembre de 2011, queda ben explicat.

               Biblión (5): En el segle XVIII no es crearen repertoris comparables en importànciai grandària a la obra de Nicolás Antonio. No obstant, amb la Ilustración la bibliografia es converteix en el coneixement dels manuscrits, concepta neoclàssic fundat en el terme biblion (art  i  ofici dels copistes).UCA.

                Biblión (6): Llibre imprés i digital de Julius B. Bux, títol: El Biblión( No agitar demasiado), 2011. http://www.lulu.com/product/ebook/bibli%c3%b3n-%28ag%c3%adtese-antes-de-usar%29/17459566.

          “El presente Biblión fue descubierto en un viaje que realizó a Finlandia el aventurero y profesor en Biblioficción Julius Bersog Bux, quien ha decidido finalmente entregarlo al público general por considerar su contenido de gran interés y general entretenimiento, además del particular atractivo científico, por constituir el libro uno de los primeros ejemplares descubiertos hasta la fecha. Su gran aliciente, ya se sabe, cada vez que se abre parece un original distinto… ¡Ah! y una advertencia, no se olvide, estimado lector: Agítelo antes de usar, ¡pero no demasiado!”.

 

                            

               Biblión (7): Revista bibliogràfica mensual, Espasa-Calpe, M, 1928-1936 (ca).Gratuïta.

                      

               Biblión (8): “BIBLION”, una biblioteca personal i compatible en castellà a  la web. http://axxon.com.ar/not/179/c-1790015.htm.

Biblion(9): Offering a thoughtful collection of curatedcontemporary and antiquarian books, unique greeting cards & stationery items,literary gifts, and original art. http://www.biblionbooks.com/

               Bibliophilatelia :neologisme que te el seu su origen en dues paraules gregues – biblion que significa carta escrita més tard, el llibre iy filatelia utilitzada a la Poloònia antiga per a  designar a la filatelia. z6duda@cyf-kr.edu.pl (Dr.Jerzy Duda-Cracovia).  http://www.bibliofilatelia.org.pl/index-es.html

                    

               Bibliopos(2)El GRUPO BIBLIOPOS és un foro de discusió per a  opositors, bibliotecaris, estudiants i persones interesades en el món  del llibre i les biblioteques.   És un grup obert a tot aquell que hi vulgui participar i compartir coneixements.

               BiblioRed (1): xarxa de biblioteques de Hellín. http://bibliotecahellin.blogspot.com/

                             

               BiblioRed (2): en el vlok Delineared sobre Delineaciò i plànols, apartat dedicat a la Documentació electrònica, mapas visuals, etc.. http://delineared.com/blog/bibliored/ (molt lent)

              BiblioRed (3): servei d’extensió bibliotecària de l’Ajuntament de Madrid. http://coabdm.wordpress.com/2011/05/17/empieza-a-funcionar-bibliored-un-nuevo-servicio-de-extension-bibliotecaria-del-ayuntamiento-de-madrid/.

               BiblioRed(4): Red Capital de Bibliotecas Públicas de Bogotá. http://www.biblored.edu.co/.

               BiblioRed (5): XarxaBiblioteques municipals Alfafar. http://redalfafar.blogspot.com/ ( Com . Valenciana).

                      

               Bibliosaurus: a la web dels dinosaures, Aragosaurus, arxiu amb més de 11.000 registres amb les cites bibliogràfiques científiques sobre Paleontologia de dinosaures publicades en tot el món des del segle XVIII. http://www.aragosaurus.com/index.php?seccion=basearag.

          

               Bibliotelandia: butlletí informatiu de la biblioteca del CEIP Miguel de Servet a Fraga.

https://www.aragosaurus.com/index.php?seccion=basearag

                              

               Bibliotemario Biblion: temari per el cos d’ajudants de biblioteques ( A2).

http://www.bibliopos.es/recursos/libros/ByD/Temarios/15temario-cuerpo-ayudantes-bibliotecas-A2.htm

Read Full Post »

Amb motiu de…

Posted in Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , on 17/01/2012|

                Editat amb motiu de la Feria del Libro Antiguo a Sevilla ( 2011). Aquí aquestes coses no es fan, abans es feien edicions petites, però molt interessants, avui nasti de plasti.

            De rastros y encantes, llibre de José Carlos Cataño. Univ. Sevilla/ Asoc. Amigos del Libro Antiguo, Sevilla, 2011.

                                     

               El llibre explica moltes coses del Mercat de Sant Antoni i dels Encants, de la gent que compra i de la gent que hi ven, i poso aquí unes quantes frases en les que parla d’ells i alguna cosa més.

            p. 18: “No hubo rebaja. Solo la mala cara de la dependienta”.

 

            p. 23-24: “ En los Encantes, … Me habían avisado que los sábados se podía encontrar lo que salía durante la semana, pero a mejores precios. Sobre todo si se comparaba a lo que se subasta el miércoles, que pasa por ser el mejor día. Desde luego que no estaban los buitres, los profesionales, y eso es ya un alivio considerable… “.

 

            p. 31: “ –El negocio de los libros no está en vender sino en comprar – me suelta, pensando como siempre en lo suyo.”

 

            p.33: “ Después de todo, con el índice de chalados que uno se encuentra, da gusto percibir buenas maneras, y también la empatía y la complicidad por tantas madrugadas compartidas de hielo húmedo entre papeles viejos, viejísimas letras, la historia siempre intensa, y desconcertante, de los libros que acaban en los montones”.

 

                                   

             p.47: “ es curioso, porque en un medio donde abundan los amargados y los groseros, si te descuidas acabas chulesco y golfo, como si te pidieran que los colocaras en su lugar de esta manera, sin entender que existan otras.

 

            p.59: “ Y sin embargo, ayer mismo estaba el del puesto que cada domingo nos da los buenos días, aun si a uno se le olvida, o se contagia este uno de la antipatía y el fastidio con que suelen mancharnos los libreros de morgue y trinchera”.

 

            p.72: “Son mis ángeles custodios, el matrimonio. No es frecuente encontrar gente tan sencilla y tan amable entre los que venden libros”.

                                   

 

 

 

             p.110: “ –El jefe está almorzando – dijo con absoluta autoridad-. No se pueden tocar los libros.

         El compañero no sabía qué hacer. Le sugerí que los escondiera  -Sí, pero el jefe es el hijo del Pepo – me replicó-, que tiene todavía peor genio que el padre….

          Desde luego, al Pepo mejor ni mirarle, porque te quintuplica los precios.”

 

            p.121-122. “ Un librero anticuario que saluda cuando le conviene, me llama para saber si yo sé de una guía de libreros de viejo que acaba de aparecer. Quiere saber si figura en ella.  No tengo ni idea de la guía le respondo”.

 

            p.129: “ Encontré, en otro libro, la carta que la jefa de prensa de una editorial le dirigía al redactor jefe de Qué leer, el equivalente literario a la revista Qué me dices pero en plan fino, con personajes de cuché, guapos mentones, muchos dientes brillantes. Los del puesto, que no son tontos, cuando me vieron leyendo la carta a Iturbe, que así se apellida el redactor jefe, la guardaron en el cajón junto a las recaudaciones y se me quedaron con los ojos desafiantes”.

 

            Dins els llibres de vell, de vegades trobes coses, tota mena de coses, la llista seria llarga. Fa uns mesos en una llibreria del carrer Pàdua vaig veure dins un volum una estampa vella que no tenia res a veure amb el llibre, la vaig treure i vaig preguntar a una noia que feia les vendes (o els cobraments) quan em podía costar  i em va contestar que anava junt amb el llibre, que si era allà dins tenia que comprar el llibre si volia l’estampa.

 

            Em va xocar una mica, però vaig deixar l’estampa i el llibre, clar.

 

                                

              p.137-138: “ Ahora que alguno de ellos vuelve a saludarme – con lo que otro levanta rápidamente el pico para conocer quién es el que ha llegado al comedero-, será cuestión de andarse con tiento.

 

            Que luego por un comentario pueden castigarme si se me ocurriera – lo que es muy improbable – ir a comprarles a la tienda o a Sant Antoni. El del saludo devuelto es el mismo que me vendía por una barbaridad El discurso de las armas y las letras de Pedro Mourlane Michelena.

 

            Dejó entonces de saludarme. Lo mismo hizo el Patriota, en cuanto se acabó mi interés por los libros que exponía a unos precios desaforados. El libro de Mourlane finalmente lo conseguí por la mitad en una librería de Bilbao.

 

            Como en el fondo es un entusiasta – ese que me ha devuelto el saludo-, me lo ha confesado:

 

            -Nos reunimos unos cuantos y luego repartimos. Claro que siempre queda uno con menos que otro…

                          

 

 

 

             p.246: “ El cuatro pelos vende libros caros. Es decir, va de librero profesional, de librero anticuario. Un lumbreras con aspecto granuloso, no sabemos si por falta de aseo o por la sebosidad que le picó de viruelas el careto. No contento con hacer de chivato, alardeó de la hazaña con otro del buitrerío, que también vende libros carísimos, es decir, que también es un librero profesional, anticuarísimo. Siempre se conducen en cuadrilla y estimulándose entre ellos.

 

            La frase següent no parla dels venedors-compradors, ni dels pirates, professionals i voltors que surten no poques vegades, però és una frase que crec que no te res a veure amb el guió del llibre , o sí

 

             p.181: “ Esta mañana los tablones de X estaban de vacaciones y por eso pude acercarme a la pared y descubrir, en ángulo muerto, el rótulo de una tienda en el interior de Sant Antoni escrito en castellano, además de la viga metálica que conserva – eso no lo podrán borrar, aunque algo se les ocurrirá – el sello de La Maquinista Terrestre y Marítima, así, también en castellano.

         Todo eso, la desaparición del castellano en Barcelona, es hoy por hoy una historia perdida”.

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »