Dies enrere vaig trobar un article (1)’ interessant’ per vàries raons, comença d’aquesta manera:
“ La XXXVI edición de la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión de Valencia abrió ayer sus 37 casetas. A pesar del frío, del aire y de la lluvia, la peor combinación posible….
El presidente de la Sociedad Bibliográfica Valenciana, Rafael Solaz, curioseaba entre los puestos. Se llevó….”. I va dir :” El cliente de libro muy caro, de precios superiores a 1.000 euros, ha caído mucho. Si antes una librería tenía una serie de clientes selectos, buenos, de diez quedan dos. Y, a la vez, se ha devaluado a la mitad el precio del libro antiguo de nivel medio”…
“… En cualquier caso, si en algún lugar debe conservarse un punto de tradición es en una feria de libro antiguo. Nacho, desde Zaragoza, trae un volumen editado en el siglo XVI que trata sobre Valencia. Boado asegura que, a buen recaudo, ocultos tras los cuentos o los tebeos de Tintín, los libreros traen ‘ bastantes incunables y libros del XVI y del XVII’, y es que la feria valenciana es la segunda del país después del certamen que se celebra en Madrid”.
I en diferents articles que parlen de la XXXVI Fira de València diuen: ‘ … incunables fechados antes del año 1500.’, crec que no cal afegir-hi res més.
I per el que diu el senyor Solaz, tampoc és necessari dir més coses. Sembla que aquests senyors, anomenats llibreters ( molts d’ells), només estan interessats en ‘clientes selectos, buenos’, dels que gasten 1.000 euros o més, dels que segons diu en queden molt pocs. És possible que anys enrera els clients habituals fossin senyors rics i amb possibles, senyors bibliòfils que organitzaven associacions per a uns quants, però crec que avui hi ha molts bibliòfils diferents i com ja vaig escriure en un vlok anterior, hi ha bibliòfils de moltes menes, ‘pobres’ i rics, hi crec que tant uns com els altres tenen molta importància en aquest món i haurien de ser tractats d’igual manera tots ells, cosa que normalment no passa.
Fa un parell d’anys, amb motiu de la 60ª Fira de Llibres de Barcelona, ja vaig escriure la frase que un ‘llibreter de vell’, un venedor de llibres em va dir: ‘Los pianos están un poco más abajo, ves allí a tocar el piano’, i per descomptat que vaig anar a d’altres llocs a tocar i tinc clar que a casa d’aquest venedor de llibres, casa amb el gran nom de “Difusora de la Cultura”, no hi tornaré a tocar cap cançó encara que hi regalin llibres o pianos.
Com diu l’article de València, la seva Fira es la segona d’aquest país, quan ho vaig llegir per primera vegada em va sorprendre una mica, però ho he mirat i veig que l’article té tota la raó, la Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona cada any va a menys, cada any hi ha menys venedors de llibres, no sé els motius ni les raons(2), queda clar que el clients ‘selectos, buenos..’ s’estàn acabant, de clients que compran llibres com ‘incunables fechados antes del año 1500’ ja no en queden gaires, diuen alguns llibreters, però crec que només mirant alguns catàlegs és suficient per adonar-se’n de que es venen llibres molt cars, llibres per a clients ‘ selectos, buenos’, fa uns anys en un catàleg d’una llibreria de Barcelona, d’aquelles poques llibreries que fan catàlegs que són moltes vegades millors que molts llibres i dels que s’aprenen moltes coses, n’hi havia un,
la Hypnerotomachia Poliphili de Francesco Colonna, editat per Manucio el 1499, pel que demanaven 310.000 euros, i ja no he vist que el tornin a oferir, segur que algun bibliòfil ( o no) amb sort i diners el va comprar; i també en alguns catàlegs moltes vegades on va el preu posen: ‘ consultar precio’. O sigui que bibliòfils rics n’hi ha, però de ‘pobres’ també, i som els ‘pobres’, moltes vegades, els que aguantem moltes llibreries, fem el que podem, comprem llibres no massa cars, de tot una mica.
Desitjo que la 62ª Fira d’aquest any a Barcelona vagi bé, espero que vinguin moltes llibreries, com més millor, amb llibres tant per a bibliòfils rics com per a ‘pobres’, desitjo que hi hagin molts pianos per tocar.
No em vull allargar, ja hi haurà temps per parlar una mica més d’aquest tema, però el títol de l’article de València :’ Los bibliófilos de lujo, en peligro de extinción’, crec i espero que no arribarà a fer-se realitat, vull comprar i que es comprin molts llibres encara que només costin de 1000 ( o de 100) euros en avall .
Biblioaprenent 