“ Els camins que acosten el llibre al comprador són també, en certa manera, inescrutables. El llibreter estableix mentalment unes temàtiques que en l’aspecte comercial conceptua de toc segur, uns altres temes que classifica de posible interés general, i amb la resta forma, in mente també, l’ampli magatzem dels imponderables, és a dir,el conjunt d’unitats susceptibles de col.locació, però difícils de mesurar a base d’uns criteris predeterminats, ja que responen a característiques diverses, a tenir en compte separadament, d’una en una. ( Donem per exclosos els conjunts de restes d’edició o saldos que encara que moltes vegades es liquiden a través de llibreries antiquàries, són residuals de distribuidors o d’editors.).
El llibre antic, rar o simplement curiós, és susceptible d’una classificació plural, a base de determinants de tota mena ( interés intrínsec de contingut, categoría de l’autor, lloc d’estampació, factura tipográfica, il.lustracions, etc.). L’antiguitat, per ella mateixa, és un grau ( ex. Els incunables); anàlogament, la factura tipográfica ( ex. Els aldins, elzevirs, bodonis, Impremta Reial, etc.), el paper o el relligat, els tiratges limitats, els exemplars amb autògrafs d’autor o posseïdors il.lustres, etc., són altres graus ponderatius”.
“Uneix i ens fa diferents”: editorial de la Revista de Llibreria Antiquària, nº 2, pp. 3-4.
“ En realidad, hay en París bouquiniales por todas partes; pero los clásicos, los pintorescos y los más característicos son los que tienen su comercio entre el puente de las artes y el de la Tournelle y en esas dos o tres calles que nacen en los muelles del Sena y terminan junto a Saint Germain des Prés.
Bouquin, entre otras cosas significa libro usado. Bouquiniste es el traficante de libros viejos, y bouquineur es el que los busca, el que los ama, el que los compra, el que los guarda en su biblioteca celosamente y en algunas ocasiones los lee… Porque el bouquineur no ha de ser emparentado con el erudito. Este devora libros, se los traga con fría voracidad y los devuelve en comentarios, apostillas y notas, casi siempre plúmbeas y somníferas, en tanto que el bouquineur es el hombre que aspira el perfume de los libros, que palpa su envoltura y sus hojas, que se deleita con los detalles y gracias de su impresión. Puede decirse – extremando el contraste- que el erudito considera a los libros como frutos que han de ser absorbidos o exprimidos, y que para el bouquineur son flores: las flores de su paraíso artificial. Pero ha de reconocerse que en ciertos casos, el erudito y el bouquineur se confunden en la misma persona”.
Article: “ El amor al libro” d’Alberto Insúa, a La Voz, diari de Madrid, el 1922.
Biblioaprenent 