Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibres d’artista’ Category

Harts Livris 2014

Posted in Enquadernacions, Fires i Mercats, Llibres d'artista, tagged on 28/04/2014| 2 Comments »

arts libris 4

 

                        Room Edicions (Barcelona)

 

               Entrada normal: 4 euros. Inclou un Catàleg, diuen ells. És una mena de llibret petit ( 6,5 x 4,5 cm.) , amb la lletra molt petita, difícil de llegir, quasi  no és pot obrir, i si ho fas hi ha perill de que es trenqui, , amb 482 pàgines + 26 pàgines o més amb Organitzadors, Patrocinadors, Col·laboradors, etc.,  no és precisament un Arts Libris.

arts libris 6

 

                                                                                             Fundació SETBA (Barcelona)

 

               L’any passat no vaig poder anar-hi, però l’Arts Libris del 2012 em va semblar molt millor, amb més gent, més llibres, més francesos i millor Catàleg.

               Està molt bé això d’Arts Libris, però crec que la paraula Libris haurien de canviar-la .

arts libris 14

Escola Superior de Disseny i Art Llotja (Barcelona)

 

               He vist llibres, llibres d’artista, escultures , papers, papers  pintats i guixats, papers en blanc, llaunes, i algunes coses més.

               Crec que més que Llibres d’Art (Arts Libris), molts són Art fet amb Llibres, Art fet amb paper, Art imitant llibres, Art Variat i art.

arts libris 9

Ximena Pérez Grobet

 

 

        El que sí que és veritat és que molts dels llibres i dels pseudollibres me’ls volia endur cap a casa, però per raons de diners i d’espai ho vaig deixar per a més endavant.

 

arts libris 10

Edicions Poncianes

 

               Els llibres llibres d’Edicions Poncianes i les xilografies i exlibris de Frederic Girós em van agradar.

arts libris 15

Fusta gravada per Frederic Girós.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 339

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres d'artista, Oficis del llibre, tagged , on 29/11/2013|

els XII a

 

               “ Sembla que la paraula bibliòfil suggereixi a l’esperit atrafegat de l’home del segle XX, acostumat al màxim de moviment i de guany, el mínim de pèrdua de temps i de recerques o activitats que no condueixin a una immediata utilitat o que siguin convertibles en pròxims resultats pràctics; la paraula bibliòfil, si és que la coneix, li suggereix de sobte la imatge repulsiva d’un vell egoista i malhumorat, brut, inútil a la societat, que serà qualificat benèvolament com a maniàtic, pensant interiorment en la bogeria.

               De bibliòfils n’hi ha de moltes menes: els que es pensen que ho són, els que ho són, els que per ser-ne massa deixen d¡ésser-ho; diferents graus de passió, de febre, des de la benignitat inofensiva a l¡ofuscament criminal; no cal dir que al bell mig hi ha la perfecció. De bibliòfil no se’n pot éser per vanitat, i més val no ésser-ho si s’ha d’arribar a la bibliomania engendredora de monstruositats gairebé inconcebibles.

               De temps compta Catalunya amb bibliòfils eminents, amb llibreters intel·ligents, amb relligadors i dauradors discrets, amb biblioterapeutes acurats; és a dir amb tot el que cal perquè l’escalf de la bibliofília es mantingui i no mori. Malgrat això, si alguna entitat existia, duia una vida esllanguida, i si alguna manifestació n’ha traslluït al públic, ha estat excessivament exclusivista i isolada; les figures dels homes veritablement amants del bell llibre es difuminaven ràpidament tancant-se en els gairebé impenetrables castells de llurs biblioteques, isolant-se en greu perill decaure en l’egoisme, desconeixent-se mútuament, impossibilitant qualsevol labor col·lectiva”.

 

Article: “Els XII”, d’Epifani de Fortuny, a La Nova Revista, nº 4, abril 1927, pp. 376-378, robat a Càtedra Màrius Torres.

 

els XII b

 

 

galván a

 

               “ –Veamos, don José; el libro y sus orígenes.

– El origen y desarrollo del libro es lento y se ha ido manifestando a medida que la humanidad se ilustra.

-Aparece el libro impreso ¿ Qué pasó?.

-Sorprendió tanto que se consideró arte de brujería. Estimo que es un deber resaltar la importancia que ha tenido y tiene en la historia de la cultura humana. El libro es, sin duda, la creación más completa del género humano; al eternizar el saber ha sacado al hombre de su rudez indefinida y se covierte en su amigo más constante, en el consejero más sabio, en el guía más fiel… Su historia es la historia del pensamiento. Y la historia del pensamiento, como todos sabemos, es la historia de la humanidad.

-El libro, don José ¿ lo contiene todo?.

-Absolutamente todo. Como el hombre, su creador, tiene vida, cuerpo y alma. Alma, que son las ideas contenidas en sus páginas; cuerpo, que es la materia de que está formado. Y este cuerpo, com el que lo creó; tiene cabeza, frente o cara, pie, costado, lomo, nervios, espalda e incluso camisa o vestido, que es la encuadernación.”

 

Entrevista a José Galván Rodríguez, enquadernador, en el diari ABC-Sevilla del 2 de desembre de 1973, pp.24.

galván b

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 317

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Llibres d'artista, Oficis del llibre, tagged , , , on 12/04/2013|

                                    miquel plana 1

“ Si l’afició als llibres ja és tot un joiós indicador, hi ha una connotació ben categórica que s’hi ha d’afegir quan es decanta cap a col.leccionar o publicar llibres molt especials, per la seva raresa o per la seva qualitat artística. Aquest és el cas de Miquel Plana, que fa trenta anys que es dedica a l’edició de llibres de bibliofilia i ja n’ha fet cent dinou…

Cada llibre de Miquel Plana és una suma de diversos elements – el valor literari del text i la perfecció tipográfica –  que creen junts la màgia del conjunt. Les il.lustracions mantenen una equilibrada relació espiritual amb el text i material amb la tipografia. El resulta tés sempre una creació harmònica amb personalitat i carácter…

Miquel Plana ens ha mostrat la seva obra total, que – per dir-ho en un intent de classificació – va en tres direccions: llibre d’autor, llibre de col.lectiu i obra diversa, que inclou nadales, poemes, calendaris i altres.

Avui la missió del llibre modern és compartida amb altres servidors de la cultura, però el llibre de bibliòfil no admet gaires ratetes ni penjaments. És una obra que l’artista fa amb les mans i amb el cor. Com l’equilibrista que estima el repte i actua sense xarxa. La vàlua d’aquesta obra genial i forçosament escassa fa que els llibres de Miquel Plana figurin a la Biblioteca Nacional d’Espanya al costat mateix d’obres il.lustrades amb estampes del segle XVI”.

  Article. “ La joia de la bibliofília” de Jordi Dalmau, a Revista de Girona, núm. 210, gener-febrer 2002, pp. 9-10.

                          miquel plana 2

 

“ Para empezar, una advertencia, y es que, ante la imposibilidad de resumir por medio de tan escasas líneas lo singular de la bibliofilia desde el punto de vista histórico, recurro a un período concreto para caracterizar el fenómeno: la revolución francesa.

En este sentido, explica Alberto Manguel que aquel ciclo político ‘intentó abolir la idea de que el pasado era propiedad de una sola clase social’. ¿ Consecuencias de ello? Después de haber escanciado las luces de la Razón y suprimido los privilegios de la alta nobleza, reunir antigüedades no fue ya un recreo de los aristócratas sino un esparcimiento burgués.

De ahí que, tanto en el período napoleónico como en el republicano, la bibliofilia fuera contagiándose a placer entre los distintos niveles sociales, gracias en parte a los saqueos efectuados en las bibliotecas del clero y de los patricios que habían subido al cadalso. ‘Para finales del siglo XIX – escribe Manguel – , la exhibición de baratijas añejas, cuadros de antiguos maestros y libros en ediciones príncipe se había convertido para los europeos en un pasatiempo de moda’.

Ese gran movimiento coleccionista se enlaza estrechamente con el triunfal apogeo de los bibliófilos del siglo XX, a quienes dedica Francisco Mendoza Días-Maroto líneas de mucha enjundia. A su entender, hay en el bibliófilo un sello vehemente, pues cuajan en su ánimo aspiraciones y búsquedas, aparte de un hábito muy costoso, que es tanto como decir ilimitado en su ambición.

‘Queda claro, pues – escribe Mendoza -, que para nosotros la bibliofilia no es una afición de tres al cuarto, sino una pasión desaforada, y el que no la sienta así no es merecedor del honroso título de bibliófilo. Si definiéramos la bibliofilia – que tiene mucho de religión -, simplemente como amor a los libros, resultaría que casi todo el mundo sería bibliófilo, pues incluso las personas que no leen jamás dicen amar y valorar los libros’.

 Article de Guzmán Urrero: “ Bibliofilia”, 19 abril 2007. A http://www.thecult.es/Cronicas/bibliofilia.html

                            urrero1

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 283

Posted in Bibliofília, Llibres, Llibres d'artista on 13/05/2012|

“ Els homes que recullen els fets de l’home, fan

                               la seva tasca calladament, conreen la

                               cultura.

          Els homes que es dediquen a la comunicación gràfica

                               no criden. Diuen, manifesten: el signe

                               és la seva paraula.

              Els homes que comprenen l’harmonia del món, re-

                              dueixen la seva escriptura a l’expressió

                     equilibrada de la imatge.

                 Els homes que imaginen l’eina que ajuda a l’home,

                       treballen amb les mans, no els cal dir

                         paraula, confíen en el llenguatge de

                         l’obra eixida de l’eina.

                Aquells que s’han format per a sintetitzar a aquests quatre homes, són els que tenen en la seva ment i a les seves mans el poder de l’expressió i de la comunicación del verb. Ho fan amb l’art gràfic – que és un aliatge de cultura, signe, imatge i eina – i també amb l’estampa, sense crits, calladament.

               Amb aquest esperit un petit grup d’homes de la nostra raça començaren la tasca de recollir i difondre la cultura per mitjà del llibre imprès. Ho feren amb l’ajut i la col.laboració de gent vinguda d’altres indrets, perquè a Barcelona i en tots els països catalans brandava amb força la flama del renaixement.”

               “ Les Arts del llibre a Barcelona” d’ Enric Tormo i Freixes, en el opuscle editat per Gremi de llibreters de Vell de Barcelona amb motiu de la XXX Fira del Llibre Vell, Barcelona, 1981.

                  Imatge

               2    Imatge

                3      Imatge

                 4      Imatge

 

             5      Imatge

                     Imatge

                Imatge

 

“ Algunas veces el bibliómano tórnase triste. Es el día que no experimenta ningún deseo de leer y que contempla los anaqueles donde se amontonan sus libros. Piensa en todos los que le faltan y en los que jamás conseguirá. En el Molière, de Boucher, por el que jamás podrá pagar 30.000 francos, o en la Flores del mal, de Baudelaire, sobre Holanda, y con la dedicatoria a Gautier… Se dice, también, que la vida es corta y que un día termina del todo; que aquel día tendrá que abandonar sus libros. Es de esta suerte que descubre que se halla ligado a la vida. Imagina catástrofes, tiembla ante la sola idea de un incendio, de una inundación en su biblioteca, de una revolución, de una comunización de las fortunas, de una requisa… Y se levanta tembloroso, echa mano al primer anaquel, al azar, se apodera de un volumen, lo abre, lo palpa, lo acaricia, estira una hoja arrugada, saca lustre al cuero de las tapas… El buen hombre ha recobrado la serenidad. Sonríe y suspira satisfecho. Luego, para aumentar su contentamiento, he aquí que por el correo de la tarde le llega un grueso catálogo perteneciente a alguna próxima subasta en el que irá anotando las probables adquisiciones. El bibliómano se complace en saber que los otros venden sus bibliotecas. El jamás enajenará la suya. El bibliófilo, al contrario, organiza sin cesar la venta en la cual no ha dejado de pensar desde el día en que, por casualidad, adquirió el primer libro”.

 

                Article: El Bibliófilo y el Bibliómano”, de Emilio Henriot, traduït per Eduardo Mario, a Caras y Caretas, del 16 de juliol de 1927, n. 1502, p. 162.

                                           Imatge

 

Imatges: 2) aula dibuix art del treball. 3) EscolaBAU. 4) Conservatori Arts del Llibre. 5) eina a ArtsLibris.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 256

Posted in Bibliofília, Llibreries, Llibres, Llibres d'artista, tagged on 22/10/2011|

              

                                     

               “ La vida corporativa dels diversos oficis la coneixem per manuscrits que es guarden en arxius, biblioteques i museus i, sortosament, es tracta de col.leccions ben nombroses. Ens referim a llibres, la majoria enquadernats en pell, escrits en català i preàmbuls en llatí, sobre pergamí els més antics, o paper verjurat, que contenen els privilegis reials concedits a les confraries amb els Capítols fundacionals que els succesius monarques regnants els concedien, els noms dels prohoms o cònsols que els redactaven per a la seva aprovació, així com les corresponents ordinacions per les quals es regien, els noms dels confrares i confraresses i on quedaba reflectida tota la problemática de cadascun dels gremis o confraries. També hi ha llibres que donen els noms dels aprenents i els exàmens que feien. Citem com un cas excepcional el dels set llibres de ‘passantia’ dels argenters que contenen els exàmens d’aquests  aprovats, ‘passats’, des dels  inicis del segle XVI al XIX i que es conserven actualmente a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, després d’haver estat exhibits durant molts anys al Museu d’Història de la Ciutat. Formen un conjunt de gran vàlua historicoartística perquè ens permeten de seguir, durant quatre segles, la relació nominal dels examinats i la data en què el passaren. També ens mostra l’evolució de l’art i el disseny de la joieria en conservar el dibuix de la peça que l’examinat havia realitzat.

            Els llibres són alhora una font per al coneixement de la llengua catalana, perquè són escrits en un català parlat i, per tant, d’una gran riquesa. Ha estat molt important per a la cultura catalana que els artesans haguessin tingut una especial cura a deixar escrits i ben guardats els  seus privilegis, ordinacions, delliberacions, actes… Cal recordar que, en entrar al gremi, es feia el jurament posant la mà sobre el llibre de privilegis”.

       Margarita Tintó i Sala en la Introducció del libre ‘Arts i oficis’ de Joan Amades, de la col.lecció Biblioteca de Tradicions Populars, nº 27, editorial El Mèdol, Tarragona, 2004, pp. XX-XXI.

 

 

“El libro impreso empezó tempranamente a llevar grabados, y ya en el período incunable de las ilustraciones alcanzaron una gran perfección, de la que son ejemplo las abundantes y magníficas de las citadas obras de Hypnerotomachia Poliphili (Venecia, Aldo Manuzio, 1499), Liber chonicarum (Nuremberg, 1493)

                                 

 y Peregrinatio in Terram Sanctam(Maguncia, 1486),ésta con grandes vistas de ciudades, una de las cuales mide más de metro y medio de larga. En nuestro país, la ilustración del libro comienza a los pocos años de la introducción de la imprenta, con el Fasciculus temporum de Werner Rolevinck (Sevilla, 1480),

                                       

cuyos grabados se copian de una edición alemana; en cambio, son autóctonos los que ilustran Los doce trabajos de Hércules, de don Enrique de Villena (Zamora, 1483).

                                     

Desde muy pronto, grandes pintores se encargaron de realizar portadas, frontis, grabados, orlas, capitales, cabeceras, remates o culs-de-lampe, etc. Sirvan de muestra Alberto Durero, Hans Holbein, Pedro Pablo Rubens, Francisco de Goya, Rafael Mengs, Federico Madrazo, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Joan Miró, Juan Gris, Eduardo Arroyo… Aunque algunas veces estas ilustraciones de pintores modernos de primera fila adornan ediciones de bolsillo ( por ejemplo, la Gavilla de fábulas sin amor de Camilo José cela, con 32 dibujos de Picasso),

                            

lo normal es que se trate de ediciones de lujo, con buen papel y tiraje numerado”.

            Article: “Gollerías para Bibliófilos, 1: Las ediciones de Bibliófilo de Ramón Miquel y Planas”, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto a la revista Hibris, nº 53, sep-oct 2009, pp.8.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 228

Posted in Bibliofília, Llibres d'artista on 24/04/2011|

               paradisos-de-paper3.JPG              

 “ Hi va haver un temps en el qual menyspreava en els llibres tot alló que no és lectura. M’huria bastat un parrac tacat per cabotes de clau. Em deia que un paper, tipus aixafats, una compaginació negligida, si de tota manera el text era a propòsit per seduir-lo, havia d’acontentar un lector veritablement espiritual.  Però els gustos canvien, i els disgustos. Als infants no els agraden les ostres. Moltes persones grans senten repugnància per la llet, el nostre primer aliment. Si visquéssim un temps més llarg que l’ordinari, exhauriríem, no ho dubteu, totes les combinacions possibles de les atraccions i de les repulsions dels nostres sentits. Acabaríem per haver cremat totes les nostres ídoles, i adorat tots els objectes de les nostres primeres antipaties.  Pel que em pertoca, he arribat insensiblement a no desdenyar tant el físic dels llibres. Admiro i afalago de bon grat un d’aquests volums de gran preu que fan costat als mobles més bells i els igualen. Però no els amo pas amb un amor de concupiscència. Fóra cercar un sofriment.

  La raritat, tampoc no em commou excesivament. No és sinó una noció tota abstracta i imaginària, si no és a l’Hotel de Vendes. Els ulls no saben pas que tal exemplar és únic, el tacte no frueix pas singularment. Però afeciono els llibres sòlids i ‘ confortables’, com els feien al segle dissetè. Trobem amb certa facilitat L’imitation, de Corneille, els Principis, de Descartes, el Discurs sobre la Història Universal, o la Història de les Variacions, en nobles in-quartos revestits d’una pell ombria i lluent, negrament i amplament impresos, ornats de florons i de culs de llàntia i dotats de marges enraonats.”

  

              Article de Paul Valery, a Paradisos de paper, Llibreria Catalònia, B, 1927, pp. 11-12.

                       el_arte_en_el_libro_y_en_la182-a.jpg   “ Impregnado el ambiente de tristeza y alacridad a un tiempo, transcurrieron los años hasta finalizar el primer cuarto de nuestro siglo. La época de los grabadores de oficio pasó. Los nuevos artistas del libro, los ‘peintre-graveurs’, no se avinieron a compartir su labor con los intermediarios. Precedidas de cortas lecciones académicas, en largas sesiones autodidactas aprendieron las diversas técnicas tradicionales de la ilustración y,  luchando consigo mismo, crearon un estilo peculiar mordiendo el cobre o el boj a su manera, de lo que resultó un grabado de trazo original cuya grafología estética acusaba indicios íntimos y reflejaba frente al libro la intuición de cada ilustrador, su sensibilidad, su rudeza, su idealidad.  El libro, símbolo de valores eternos, es, en todos los países cultos, ennoblecido impecablemente, siguiendo de cerca o de lejos los cánones preestablecidos por los grandes maestros de la imprenta. Cánones a los que prestó singular atención la ‘ Kelmscott Press’ – imprenta inglesa fundada en 1890 por el célebre William Morris y Walter Crane-. Las bellas ediciones en excelente papel dadas a la luz por esta famosa imprenta, difundieron por Europa unas corrientes de pulcritud clásica con nuevos caracteres y correcta impresión, ilustradas a veces con elegante sobriedad.

  En la capital de Francia el libro fue siempre algo superior a la elegancia y pulcritud. Estos folios de ‘grand papier’, soporte del pensamiento, en cuya blancura destaca en letras de molde el espíritu de las letras humanas y el compasado latir de las edades; estos grabados ‘hors-texte’ que captan su grandeza, componen, en íntima conjugación con la espaciosa tipografía ‘le livre d’art’, o sea: pensamiento y arte íntimamente sublimados por eminentes artistas y escritores en un mismo plano de papel ‘ pur chiffon’ con barbas nativas, Marc Chagall, Matisse, Picasso, no se hallan ausentes en esta noble gesta…”.

    “El poder del libro impreso” extret de:  El arte en el libro y en la encuadernación d’En Emilio Brugalla Turmo, a la  Memoria de la Real Academia de Ciencias y Artes, vol. XLII, nº 5, octubre de 1973 a Barcelona; pp. 196.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 207

Posted in Bibliofília, Llibres, Llibres d'artista, Oficis del llibre on 22/12/2010|

     abraham-portello-theatro-del-orbe-de-la-tierra-anvers-emprenta-plantiniana-juan-baptista-vrintio-1602.jpg   

 “ La bibliofília era una il.lusió que tenia dintre meu. M’hi vaig llançar amb els pocs coneixements d’impressor que tenia i amb l’entusiasme d’obrir-me un nou camí. Des de llavors he anat alternant els encàrrecs de gravador amb els llibres de bibliòfil, que tenen un cost altíssim i exigeixen una dedicació de temps extraordinària. És una feina que no és gens rendible, comparada per exemple amb la d’editar obra gràfica. Una làmina costa molt menys que un llibre i dóna molts més diners al qui l’edita. Els editors que busquen la rendabilitat econòmica no es dediquen als llibres de bibliòfil. Jo m’hi dedico perquè voldria anar construint una obra que tingués un sentit i que fos útil per a les generacions futures. La meva idea és deixar un testimoni del meu temps reunint uns escriptors, uns artistes i unes tècniques apreses del bell ofici de les arts gràfiques en la seva època final, en un moment en què en realitat ja no existeixen les arts gràfiques, perquè ara només hi ha indústries gràfiques. El dia només té vint-i-quatre hores. Anar a poc a poc em permet fer molta feina. El perill seria voler córrer massa. Si ho fes, la gent potser no ho notaria, però jo sí. No vull caure en aquesta trampa. Per sort, no em queden llibres de fons. Em fa il.lusió que la gent s’enamori dels meus treballs. És una sensació de plenitud enorme després del plaer viscut en la complicitat amb els autors dels textos dels llibres. Mentre jo tingui el cent per cent de la responsabilitat de la meva feina, no m’adormiré i aniré aguantant. Per a mi, és molt important que en aquesta societat que ens ha tocat viure jo hagi tingut la sort de treballar en un ofici que té un component de cultura que humanitza”. 

            Article- entrevista: “ Miquel Plana, l’impressor artesà i bibliòfil” de Xevi Planas a Revista de Girona, núm. 190 de setembre-octubre de 1998, pp. 2324. 

  capitols-confraria-santa-maria-manuscrit-miniat-i-daurat-xv.jpg “ Bibliófilos sin libros”:   “ También se da el caso del gran bibliófilo que ha dejado de comprar por la razón de que conoce íntimamente lo bueno y lo malo de los libros, lo malo sobre todo, que no halla ya ninguno digno de su estima. Ha acumulado tanta experiencia que ante cualquier volumen que se le ofrezca por excelente que sea, recuerda amargamente que le pasó ya por las manos otro superior…  

          Y a fuerza de sobreexcitación, termina uno buscando lo imposible, termina uno por enfermar. Se suspira por el libro que no existe y no puede existir, buscando de buena fe ‘ Le contrat Social’ ejemplar de Carlos V, ‘Notre-Dame-de-Paris’ impreso por Geoffroy Tory, o ‘ Justine’ con el escudo de Blanca de Castilla.  

          Con todo, jamás adivinarían ustedes cuál es la variedad de bibliófilo que más abunda. Es el bibliófilo sin un solo libro. -Pero entonces no es un bibliófilo… – van a replicarnos.¡Como¡ Es miembro de una sociedad de bibliófilos. En todas las sociedades de bibliófilos, de cada cinco socios hay cuatro que no tienen libros. Y alguno de ellos incluso justifica espiritualmente su extraña condición.-A mi me basta con  coleccionar… los bibliófilos. ¡ Los encuentro graciosísimos¡ – declaraba uno de los elementos más activos de la Sociedad de Amigos de los libros, de París”.

 Bibliopola. Libros, libros y… más libros de Sempronio, S.A.D.A.G., Barcelona, 1959, pp. 40-41.

                                  

                                              dibuixexbloguis1thumbnail131.jpg

  

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 18

Posted in Bibliofília, Llibres d'artista on 16/06/2007|

librairie-montaigne.jpg“ Els bibliòfils ja no sols col.leccionaven ( s. XIX) els llibres antics, sinò que es preocupaven de publicar els anomenats ‘llibres de bibliòfil’, la característica fonamental dels quals era que tots els seus elements constitutius eren fets a mà, des del paper a la composició tipogràfica, la il.lustració, la relligadura, etc. Publicant els llibres al seu gust crearen, per tant, editorials especialitzades en la matèria, que, dissortadament en més d’una ocasió, foren un fracàs econòmic, car eren més elevats els costos que no pas els guanys”. Frase del magnífic llibre: El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista, 1850-1910”, de Pilar Vélez; Ed. Altés-Biblioteca Catalunya, B, 1989. 

 “ Imaginació i llibertat han transformat sempre l’escrit en estètica i aixó Dalí ho ha portat molt enllà creant una veritable tradició de bibliofília, il.lustrant grans obres de la literatura universal i insistint a mirar-se de proa les grans fites literàries,…- Entendre el llibre com una obra d’art és potser el que Dalí va fer més bé a la seva vida, escrivint, il.lustrant, traduint en lletra les seves idees i la seva inspiració plàstica”. 

Art. “Feliç tancament d’aniversari” de Xavier Barral i Altet comentant una exposició amb motiu de l’any Dalí, a http://www.salvador-dali.net/_eng/_articulos/articulo_ver.asp?id=467

 

(Foto Montaigne and Dalí de Getthebubbles)

Read Full Post »

Enciclopèdia portàtil

Posted in Ex libris, Llibres d'artista on 05/06/2007|

enciclopedia-portatil-p1.jpgLa foto es una obra d’art extreta de www.adolf.cat, aixó ho guardo a la Categoria Ex libris, perquè en surten uns quants i té més coses ( Pintura, Enquadernació, …)que val la pena veure.“ENCICLOPÈDIA PORTÀTIL” 2007
Llibre: Pequeña Enciclopedia Columbus. Ediciones Hymsa, Barcelona, 1934 (1.622 planes) 18 x 25 x 8,5cm muntat sobre 4 rodetes i cordill per dur a tot arreu.
Nota: ADOLF certifica que el llibre no ha estat maltractat físicament ni psicològica.

Read Full Post »

« Newer Posts