“ Els homes que recullen els fets de l’home, fan
la seva tasca calladament, conreen la
cultura.
Els homes que es dediquen a la comunicación gràfica
no criden. Diuen, manifesten: el signe
és la seva paraula.
Els homes que comprenen l’harmonia del món, re-
dueixen la seva escriptura a l’expressió
equilibrada de la imatge.
Els homes que imaginen l’eina que ajuda a l’home,
treballen amb les mans, no els cal dir
paraula, confíen en el llenguatge de
l’obra eixida de l’eina.
Aquells que s’han format per a sintetitzar a aquests quatre homes, són els que tenen en la seva ment i a les seves mans el poder de l’expressió i de la comunicación del verb. Ho fan amb l’art gràfic – que és un aliatge de cultura, signe, imatge i eina – i també amb l’estampa, sense crits, calladament.
Amb aquest esperit un petit grup d’homes de la nostra raça començaren la tasca de recollir i difondre la cultura per mitjà del llibre imprès. Ho feren amb l’ajut i la col.laboració de gent vinguda d’altres indrets, perquè a Barcelona i en tots els països catalans brandava amb força la flama del renaixement.”
“ Les Arts del llibre a Barcelona” d’ Enric Tormo i Freixes, en el opuscle editat per Gremi de llibreters de Vell de Barcelona amb motiu de la XXX Fira del Llibre Vell, Barcelona, 1981.
2 
3 
4 
5 
“ Algunas veces el bibliómano tórnase triste. Es el día que no experimenta ningún deseo de leer y que contempla los anaqueles donde se amontonan sus libros. Piensa en todos los que le faltan y en los que jamás conseguirá. En el Molière, de Boucher, por el que jamás podrá pagar 30.000 francos, o en la Flores del mal, de Baudelaire, sobre Holanda, y con la dedicatoria a Gautier… Se dice, también, que la vida es corta y que un día termina del todo; que aquel día tendrá que abandonar sus libros. Es de esta suerte que descubre que se halla ligado a la vida. Imagina catástrofes, tiembla ante la sola idea de un incendio, de una inundación en su biblioteca, de una revolución, de una comunización de las fortunas, de una requisa… Y se levanta tembloroso, echa mano al primer anaquel, al azar, se apodera de un volumen, lo abre, lo palpa, lo acaricia, estira una hoja arrugada, saca lustre al cuero de las tapas… El buen hombre ha recobrado la serenidad. Sonríe y suspira satisfecho. Luego, para aumentar su contentamiento, he aquí que por el correo de la tarde le llega un grueso catálogo perteneciente a alguna próxima subasta en el que irá anotando las probables adquisiciones. El bibliómano se complace en saber que los otros venden sus bibliotecas. El jamás enajenará la suya. El bibliófilo, al contrario, organiza sin cesar la venta en la cual no ha dejado de pensar desde el día en que, por casualidad, adquirió el primer libro”.
Article: El Bibliófilo y el Bibliómano”, de Emilio Henriot, traduït per Eduardo Mario, a Caras y Caretas, del 16 de juliol de 1927, n. 1502, p. 162.
Imatges: 2) aula dibuix art del treball. 3) EscolaBAU. 4) Conservatori Arts del Llibre. 5) eina a ArtsLibris.
Biblioaprenent 