Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibreries’ Category

 

                                                          

 

                “Rodergas explica detalladamente las características de las publicaciones de Miquel: ‘Miquel y Planas, ben escullit el text, en totes les obres que va editar a despeses seves, sabent per endavant que cap benefici material podia trèuren – y gosaría a dir a gratcient de que no fos axi, donchs segurament lo contrari li hauria dolgut-, posava al servey del llibre tot el seu depurat bon gust y els seus vastissims conexements en la materia, tenintne cura en tots els seus detalls per insignificants que pogesin aparentar, escullintne la bona qualitat del paper, y, sempre d’acort ab el text, el format que millor havia d’escaure al llibre, la grandaria, elegancia, nitidesa y estil dels tipus tipogràfichs, format de caxa y marges, las ilustracions, sempre d’acort ab el text, a quin artista calía confiarles, quin procediment en la reproducció, si en quants colors o en negre, bona y encertada distribució de la portada y portadella; en el relligat, quin procediment, quina materia, quina ornamentació, quin color, si hi estaven millor o no els nervis y àdhuch qui no disonessin les guardes, ni en color ni en qualitat, de les cobertes. En una paraula: tot el conjunt del llibre, transformat en summùm de bellesa y perfecció artistica… una obra perfecta…”.

 

            Article: “Gollerías para Bibliófilos, 1: Las ediciones de Bibliófilo de Ramón Miquel y Planas”, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto a la revista Hibris, nº 53, sep-oct 2009, pp. 9.

 

 

 

               “ Recuerdo que, hace algunos años, Creus – un bibliógrafo de Santa Madrona – tenía un libro que relataba los viajes de Cabeza de Vaca, de gran valor en el mercado. Por su puesto, desfilaron la mayoría de libreros de viejo barceloneses, pero ninguno se atrevió a apechugar con el tal libro, hasta que lo vió Babra, que en el acto ofreció mil pesetas por él. Este solo rasgo puede definir claramente las personalidades libreril y bibliogràfica que se funden en el comerciante en libros que a la vez, tiene amor por su oficio. Babra conocía el valor intrínseco y extrínseco de los volúmenes que caían en sus manos e inmediatamente negociaba con ellos. Así, pues, no es de extrañar que grandes cantidades de estos fueran a parar a las estanterías insaciables del inglés Maggs Bross. Pero no solamente los de este librero, sino que también los de todos los de Barcelona, los de todos los de España… De esta forma ha emigrado de nuestra tierra,

                                               

 hacia Norte América y hacia Inglaterra, un cincuenta por ciento de la antigua producción bibliogràfica española. Los bibliófilos confeccionan catálogos que cambian entre sí y fijan precios y aceptan ofertas. En este aspecto no podemos tampoco competir con los extranjeros. En Barcelona se puede adquirir una Real Cédula antigua por un par de pesetas; Maggs Bros. cobra por lo mismo de siete a ocho libras esterlinas en Londres. No puede exigírsele al hombre que tiene abierta una tienda para comprar y vender libros un patriotismo tan extremado como para perjudicarse en su crematística particular. Además, sería inútil y absurdo… “. 

         Article: “Los comerciantes del libro” de Gabriel Trillas a Las Noticias, Año XXXVI,nº 12099, 31 de enero de 1931.

 

 

                                                          

 

Read Full Post »

                                         

      “ El comerç del llibre antic té el seu reflex virtual a la xarxa. Pràcticament tots els serveis que es presten des de llibreries i cases de subhasta es poden obtenir de la mateixa manera utilitzant Internet. La xarxa ha aconseguit que el comerç del llibre, més d’ocasió que antic, es democratitzi i arribi a persones que d’una altra manera no hi podrien accedir. Internet s’ha convertit en un succedani de les fires, que han notat un descens de vendes i nombre de visites. El nombre de llibreries que comercien amb el llibre antic únicament a través de la xarxa augmenta, ja que resulta molt més asequible per a aquells joves llibreters que pugnen per incorporar-se a la professió. Les llibreries antiquàries poden oferir els seus fons mitjançant la creació d’una página web pròpia o a través de la contractació d’un o més portals. En aquest cas, l’oferta no es veu limitada als títols recollits en un únic catàleg o a l’espai físic d’una determinada llibreria. Aquests portals proporcionen una enorme publicitat dins del sector per als clients. També afavoreixen l’agilització del procés de taxació de les obres, per a uns, i de la comparació dels preus dels llibres de diferents llibreries, per a d’altres. Permeten la compravenda de llibres 24 hores al dia durant els 365 dies de l’any. Però, al costat d’aquestes avantatges, hi ha igualment alguns notables inconvenients, dels quals són significatius: la dificultat d’accés per als clients als quals manca formació tecnológica de base, i les dificiències de manteniment de les bases de dades, especialmente pel que fa a la retirada dels exemplars ja adquirits, la qual cosa fa que una obra que ja no està disponible pugui continuar sent sol.licitada per altres clients. En gairebé tots els casos, es fa responsable el llibreter, mai l’empresa que manté la pàgina web i la base de dades”.

 

            Art. “Comerç i taxació del llibre antic” de Manuel José Pedraza Gracia,a Item, n. 51, jul-des 2009, p. 121.

 

 

                                     

                 ‘ No hay que confundir al bibliófilo con el bibliómano que no es más que su parodia, su caricatura. El bibliómano simula amor a los libros, los persigue por todos los medios posibles – Un Don Juan cortesano sin amor verdadero -. Culpable es él de todas las herejías que inspiran horror a los verdaderos bibliófilos y es el inventor del libro trufado. El libro trufado es el bello ejemplar transformado en cartapacio o expediente documental cargado de fichas y cartas autógrafas, las que en su mayoría no tienen relación alguna con el texto. También tiene especial dedicación a valorar el texto cuyas hojas no han sido abiertas, sin pensar que ese hecho, en la mayoría de los casos, demuestran la poca importancia de la obra. En verdad, el bibliómano no es más que un vulgar especulador’.

            Y no, no es ni el hecho de especular con el libro, ni tampoco el de simular amor a los libros, ni siquiera el de quererlos, lo que convierte en bibliófilo al bibliómano; hemos visto que la intención es la que nos sirve para definir al bibliófilo, el querer el libro, el desearlo y el querer poseerlo. Definido el perfil del bibliófilo, el bibliómano se diferenciaría de él, como hemos analizado, en la intensidad, pues en el ejercicio de ese deseo, en la manifestación de esa querencia y de esa posesión, termina por excederse, traspasa los límites de lo deseable, incurre en la desmesura,…”.

 

               Código de la Bibliofilia moderna; Paris, 1936 editat per la Unió Llatina de Edicions, escrit per Maurice ROBERT, i amb pròleg de Miomandre, recollit per Alfredo Guido . Llegit a Enfermos de libros; ALBERO, Miguel. Univ. De Sevilla, 2009, Sevilla; pp. 150.

                                

Read Full Post »

    No havia fet ‘post’ amb aquest mapa i encara que el teniu aquí al costat, a la dreta del vlok per consultar-lo, crec que d’aquesta manera el coneixerà més  gent.

    

                           

                   Mapa de llibreries de vell de Catalunya

Read Full Post »

          Preparant el mapa de llibreries de vell ( a la dreta del vlok), buscant buscant,  he trobat la pàgina del Mercat de Sant Antoni i no puc més que posar-la aquí perquè la coneixi més gent i serveixi com a complement. Amb aquest plànol la cosa queda una mica més clara i més exacta, al menys pel que fa a Barcelona, doncs en el mapa potser hi ha alguna dada incorrecta.

            És una pàgina amb molta informació que jo desconexia, els que no vivim a Barcelona no podem visitar tant com voldriem aquest mercat els diumenges, però amb més dates podem saber on anar a mirar sense perdren´s pel camí i el plànol que han fet els de l’associació AMELIFIL està molt bé.

                

Així doncs val la pena clicar l’enllaç d’aquí sota i veureu més clarament el que dic.

           http://www.dominicaldesantantoni.com

                   amelifil2.JPG

Read Full Post »

                  breviarium-ilerdense-lleida-h-botel-1479-07-inc-582.jpg 

                          Breviarum Ilerdense. Lleida. H. Botel 1479. Inc 582 a BC.

           “ Lectures hi ha de les quals en tornem. Lectures hi ha que ens conviden sense descans a caminar.

            Lectures que ens envelleixen. Lectures que ens acompanyen. Lectures per a cada un dels sentits, com si de vegades la comprensió només fos de l’esguard o de l’oïda, o del tacte, o de la gola, o de l’odorat.

            Lectures amb les quals juguem, i lectures que juguen amb nosaltres.

            Lectures amb ressò i lectures sense ressò. Les que ens completen i les que ens mutilen.

            Les que ens sobten com una agressió i les que ens sedueixen.            Aquest llibre que sembla que capti i aquell altre que va precedit d’un criat que l’anuncia i al qual esperen les tafaneries de l’esperit com una societat de belles dames a l’hora del te.

            Lectures de frescor aparent – de paisatge maquillat diríem, – i lectures d’una timidesa àrida i breu com la intimitat natural d’alguns paisatges catalans de la costa.

            Lectures comprades i lectures donades.

            Lectures que es fan dir ‘Sí, senyor’, i lectures que ens diuen: ‘Dispensi: no és vostè qui cerco’.

            Lectures ( cal no confondre amb la manera de llegir) verticals, planes, diagonals, quebrades i circulars”.

              Capítol “La lectura” de Josep M. López-Picó, en el llibre Paradisos de Paper, Llibreria Catalònia, B, 1927; pp.51-52.   

              cicero-de-officiisde-paradoxis-desomno-scipionus-xiv-07-ms-358.jpg                                        Ciceró. De officiis. De paradoxis. Desomno Sajonius. Ms 358 a BC.  

          “ Hay en Barcelona treinta, cuarenta, quizás más, librerías de viejo. Casi todas tienen una personalidad de contornos vigorosos, robustos. Unas, por la pasión bibliogràfica de sus propietarios. Otras, por su sentido comercial. A las primeras, pueden pertenecer la librería Babra, ‘L’Arxiu’, la de Palau, Porter… A las otras, la de la calle de Escudillers – barbería, limpiabotas y librería en una pieza -, la de la calle de Urgel, una de la calle de Tallers… No quiero decir con esto que el librero bibliófilo no tenga noción de lo que es el negocio; la tiene y muy clara; pero es conveniente separar a este del simple vendedor de libros”.

  

            Article: “Los comerciantes del libro” de Gabriel Trillas a Las Noticias, Año XXXVI,nº 12099, 31 de enero de 1931.

                               

             cicerode-oratore-subiaco-c-sweynheym-i-a-pannartz-1465-07-inc-485.jpg

                 Ciceró. De oratore. Subiaco C. Sweynheym i A. Pannartz. 1465. Inc 485 a BC.

Read Full Post »

Prestatgeries

          

        

               ronronia1.jpg

         

            Mitjançant el vlok de la Ronronia he descobert la pàgina Bookshelf Porn, he entrat i realment, proporciona gran plaer a qualsevol amic dels llibres i, sobre tot, als amics de les prestatgeries doncs n’hi ha de tota mena i per a tots els gustos, podeu triar i remenar.I una vegada dins aquest vlok n’he descobert un altre, Forgotten bookmarks dedicat a coses trobades dins els llibres, i realment, com tots ja sabem, dins d’un llibre hi podem trobar qualsevol cosa: bitllets de moltes classes, entrades, postals, targetes, papers de diari, escrits, plànols, flors seques, fils de colors, punts de llibre, segells, fotografies, cromos, estampes, factures, invitacions, cartes, etc., etc. 

            És un fet que tots parlem de vegades de les coses que hem trobat dins de llibres vells comprats aquí i allà, fins i tot en un catàleg recent ofereixen un llibre sobre la Casa Guarro i diuen: “ Se acompaña: Factura de la Casa”.  

          En una llibreria de vell, fins i tot, un dia vaig veure una foto dins d’un llibre i vaig voler comprar-la, però em van dir que anava junt amb el llibre, encar que la foto no tenia res a veure amb el llibre, estava allà posada, oblidada per l’anterior propietari. En aquest món dels llibres no paro de trobar coses cada dia. 

            Per sort, el vlok de las fotos està força bé, val la pena mirar-se’l, i el de les coses trobades igualment. Hi pots trobar de tot i aquest vlok ho demostra. Poso unes fotos per fer-vos una idea, però entreu i gaudireu una estona amb llibres i prestatgeries.

      ronronia3.jpg

                ronronia7.jpg

          ronronia12.jpg

                                           ronronia13.jpg                                                                           

                     bookshelf-photojojo.jpg

                          

           Dos exemples del que en trobat en els llibres,del vlok Forgotten Bookmarks

                    forgotten1.jpg

                      

                      forgotten2a.bmp

Read Full Post »

                          llibr-delhi.jpg

                                           Llibreria a Nova Delhi

“ Aclarit el meu amor pels llibres, s’entendrà més la meva estima pels llibreters. He estat i sóc –  menys del que voldria – un visitant assidu de les llibreries de vell. De primer, a la ciutat de València, on vaig estudiar. Ara, aquí, a Barcelona, on fa ja vint anys que visc i també a Roma on, per raons familiars, vaig amb una certa freqüència. Durant la dictadura del general Franco, a les llibreries de vell trobaves sovint allò que el règim et negava i prohibia. Les meves primeres lectures de literatura catalana foren de llibres trobats a les llibreries de vell. Ara, sense dictadura, hi podem trovar els llibres que, per unes raons o per unes altres – de vegades difícils d’esbrinar -, no están ja en circulació. El llibreter, més d’una vegada, m’ha orientat quan jo anava a la recerca d’algun tipus de llibre en concret. I sempre he pensat que l’ofici de llibreter és, dels pocs que queden, que no es trien pensant en fer-se rics. Quan algú es dedica a fer de llibreter és perquè té amor a l’ofici, no només perquè vol guanyar-se la vida que, em sembla evident, se l’ha de poder guanyar.

            Vivim en un temps on els fabricants i venedors d’armes són la gent més rica I ponderosa del món. Imagineu per un moment que ja no és així. En aquest moment  imaginat desapareixen els fabricants i venedors d’armes i els llibreters es dibuixen com el grup ascendent, emergent, que diuen ara. Podem dir, sense equivocar-nos, que som més cultes, que avancem, que sabem viure. Jo voldria que aquesta Fira d’enguany fos l’inici d’aquest imaginat capgirament de la societat, que fos l’inici d’una altra manera de viure, d’una nova sensibilitat que portaria a fer dels llibreters el grup més ric i poderós de tots els grups socials que es fan i es desfan. Parafrasejant una dita valenciana puc dir: en l’imaginar no hi ha ofensa. 

           I per acabar torno a la realitat quotidiana i us dic:            Ciutadans de Barcelona, visitants i forasters, trieu i remeneu. I, sobretot, compreu llibres. Els llibres sempre han estat cosa de profit.  

           Raimon, en el pregó: “ Crida de la XXXV Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, el 18 de setembre de 1986. Ed. Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, B, 1986. ( 1 full de la casa Guarro, doblegat).   

                               libreria-vindel.bmp    

“ La ilustración es otro capítulo de gran importancia en la materia. Los grandes artistas de la pintura de caballete o independiente, no dudaron en ofrecer los frutos de su arte al libro desde los más remotos tiempos: desde el Libro de los muertos, entre los egipcios, hasta las obras maestras de los códices pintados bizantinos, flamencos, franceses, italianos, españoles, de que se envanecen hoy nuestras bibliotecas. Descubierto el arte de imprimir, desde los maravillosos dibujos grabados en madera de Lucas Cranach, Wolgemouth, Durero, Holbein, Mantegna, Rembrand, Rubens, etc.; hasta las maravillosas ilustraciones contemporáneas de esos artistas bibliófilos, que como nuestros paisanos los hermanos Jou, catalanes, y el francés Daragnés, príncipes de la arquitectura del libro, dibujan ellos mismos y funden los tipos, los capitulares, las viñetas, los cabeceros, los pies de lámparas y las láminas de las obras, que editan especial y exclusivamente para cada una, prestándoles una unidad artística que raya los linderos de lo sublime en el arte de construir un libro”. 

LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del ibro antiguo, El Bibliófilo, M, 1947; pp. 12.

                                  llibr-shakespeare.jpg

Read Full Post »

                   am-llibre_vert_1er_vol_lamina_2_apel_les_mestres2.JPG   

  

 “ Al costat d’aquesta tendència general de les arts del llibre dels anys vuitanta, on es barregen tradició i modernitat, amb, malgrat tot, un racionalisme de l’art tipogràfic, un materialisme que s’oposà a un pretés idealisme encara potent però que està perdent la seva significació i el seu sentit, tendència general  encara eclèctica, apareix en la il.lustració i la decoració del llibre un home que encarna gairebé tot sol l’Esteticisme, i en tot cas l’expressió més reeixida de l’Esteticisme català, Apel.les Mestres.
 

            Apel.les Mestres ens permet poder parlar realment d’Esteticisme amb el seu japonisme i el seu ‘ naturalisme’. El seu naturalisme no s’ha d’entendre com el de Zola sinó com un decorativisme, una utilització estilitzada i artificiosament disposada d’elements naturals precisos, un esteticisme del paisatge, dels éssers vivents i de la flora. Aquetsa estilització té dos orígens; d’una banda, l’art gòtic, i de l’altra, l’art japonès, i amb això Mestres entronca amb l’Aesthetic Movement. Un aspecte fonamental que fa de la il.lustració a la decoració del llibre concebut com a objecte d’art, com a obra total especialment en els seus propis poemes i les seves cançons des de L’ànima enamorada de 1884, a Margaridó (1890), Vobiscum(1892) i Liliana (1907).

  

            Article: “Esteticisme i Modernisme a les arts del llibre” d’EliseuTrenc …..; pp.42.

                                    am-margarido.jpg    

 “ En la Vía Diagonal está “L’Arxiu”, la librería de Juan Bautista Batlle, de la que puede decirse que es la sucesora directa de la tienda del famoso “Mero”. Este “Mero” fué un librero muy notable que hacia el año 70 tenía su tienda en la calle Arc de Sant Miquel ( hoy Argenteria), número 6. “Mero” compraba libros viejos para quitar los pergaminos de las cubiertas y venderlos para hacer tambores. Después, el libro era roto a hachazos por un dependiente suyo llamado Saleta. Por aquel tiempo, en la calle Tapineria habia un colchonero que también se dedicaba a vender libros viejos. “Mero” le compró la tienda y, a partir de entonces, se hizo un verdadero bibliógrafo que contaba entre sus clientes hombres de la envergadura de Menéndez y Pelayo. A la muerte de “Mero” heredó su tienda doña Antonia Capdevila, que más tarde la vendió a don Agustín Bosch. Este cedió gran parte de sus libros a Juan Bta. Batlle, quien en Junio del 95 abrió su librería, que bautizó con el nombre de “L’Arxiu”. Batlle es bajito, robusto, colorado y fuerte; es un buen latinista y un erudito en materia bibliográfica. Tiene en su tienda alrededor de cien mil libros y una biblioteca particular copiosísima. También tiene la manía de coleccionar estampas, romances, “goigs” y ex-libris. De estos últimos posee una colección de más de veinte mil ejemplares, muy notables algunos de ellos. Al frente de sus catálogos coloca siempre artículos curiosísimos sobre ediciones, libreros y libros antiguos. A mi, en una ocasión, me regaló un libro editado por él con una recopilación de estudios críticos sobre los “goigs” en Cataluña en el siglo XVIII, de raro valor. Batlle tiene más de librero que de comerciante; si vais a comprarle un libro, mientras os lo muestra, lo ponderará y os dirá muchas veces: “ ¿ No repara?…” Luego no abusaráen el precio si sabéis tantearle.

            En la calle de San Pablo tiene una librería Antoni  Palau y Dulcet. Antes de él habían  ocupado el mismo local Alberto Colom y Feliu Momtpart. Palau se estableció por primera vez el año 1899 en la calle del Buensuceso, número 13, y allí publicó la Biblioteca del Teatro Antiguo y Moderno, compuesta de 46 tomos en 8º. Hace algún tiempo editó un Manual del Librero Hispano-americano, que se compone de 7 volúmenes en 4º mayor y que es un inventario bibliográfico de la producción científica y literaria de España y de la América Latina desde la invención de la imprenta hasta nuestros días. Es muy notable y bastante completo, por lo que su editor ha adquirido gran fama entre los del oficio. Palau es el tipo perfecto del mercader de libros. Contínuamente se frota las manos y se las retuerce suavemente mientras os dice el precio de un libro humilde que ha colocado sobre el tablero de su tienda y que vosotros miráis con ojos ávidos.

            Sus estanterías están repletas de volúmenes heteróclitos, de obras importantes. Palau compra tomos sueltos y los guarda en el misterio de la trastienda, hasta que el azar o su husmear incesante lleven a sus manos el libro deseado…

            En la misma calle de San Pablo está la librería de Luis Millá, también de tradición gloriosa. El abuelo de Millá empezó el comercio de libros, hace cincuenta años, estableciéndose en la barriada de Gràcia; le siguió su padre, colocando sus tenderetes en aquellas románticas ferias de “Bellcaire”, y lo continua él en forma asaz provechosa. El padre de Millá es muy conocido y apreciado en Cataluña por los copiosos monólogos y piezas de teatro fácil, muy ingeniosas, que lleva publicadas. En la actualidad cuenta esta librería con una colección de obras teatrales con más de 40.000 títulos y un archivo de teatro catalán con 5.000 obras, casi todas autográficas. Todas las compañías de aficionados acuden a la librería Millá con la seguridad de encontrar la obra necesaria con todos los adminículos inherentes para su representación. Allí se habla contínuamente de autores, de estrenos, de actores… En esta librería oí citar por primera vez con conocimiento de causa los sainetes bilingües de José Robreño y Francisco Renart; los dramas de Eduardo Vidal y Valenciano y las comedias de FedericoSoler.

  

            Article: “Algunos libreros” de Gabriel Trillas a Las Noticias de 31 de gener de 1931.

                         am-apelles-mestres.jpg

Read Full Post »

              

                                   abril-apelles-mestres-si.JPG                                 

                                                                    Abril – Apel.les Mestres

          “ Potser no cal assenyalar que l’art medieval i l’art japonès produïren grans obres en l’àmbit de la il.lustració, del gravat i en definitiva del llibre. Perquè el món real per a Joan D’Ivori, el món en el qual es mogué amb fluïdesa, el que conegué i estimà, fou el del llibre. Se sentí feliç il.lustrant llibres que parlaven del món del llibre. I en féu molts: La vida del libro ( Cámara Oficial del Libro, 1934), els contes “ El darrer llibre” de Daudet i “ En Quicu dels llibres” de J. Pons i Massaveu, dins del volum Contes de bibliòfil ( Institut Català de les Arts del Llibre, 1924); Un libro viejo de José Feliu i Codina ( Miquel i Planas, 1926), La librería ( Miquel Rius, 1921), La llegenda del llibreter assassí de Barcelona ( Miquel i Plans, 1928)”.

  

            Article: “ D’Ivori, artista del llibre” de Montserrat Castillo a la revista Serra d’Or, núm. 454 d’octubre de 1997, pp. 49-50.

                 blanquerna-ramon-llull-si.JPG

 

                                           Blanquerna – Llull 

 

 

 

  “ Me pregunté muchas veces por qué conservo libros que sólo en un futuro remoto podrían auxiliarme, títulos alejados de los recorridos más habituales, aquellos que he leído una vez y no volverán a abrir sus páginas en muchos años. ¡ Tal vez nunca¡ Pero cómo deshacerme, por ejemplo, de El llamado de la selva sin borrar uno de los ladrillos de mi infancia, o Zorba, que selló con un llanto mi adolescencia, La hora veinticinco, y tantos otros hace años relegados a los estantes más altos, enteros, sin embargo, y mudos, en la sagrada fidelidad que nos adjudicamos.            A menudo es más difícil deshacerse de un libro que obtenerlo. Se adhieren con un pacto de necesidad y olvido, tal si fueran testigos de un momento en nuestras vidas al que no regresaremos. Pero mientras permanezcan ahí, creemos sumarlos. He visto que muchos fechan el día, el mes y el año de la lectura; trazan un discreto calendario. Otros escriben su nombre en la primera pàgina, antes de prestarlos, anotan en una agenda al destinatario y le añaden la fecha. He visto tomos sellados, como los de las bibliotecas públicas, o con una delicada tarjeta del propietario deslizada en su interior. Nadie quiere extraviar un libro. Preferimos perder un anillo, un reloj, el paraguas, que el libro cuyas páginas ya no leeremos pero conservan, en la sonoridad de su título, una antigua y tal vez perdida emoción.            Sucede que, al fin, el tamaño de la biblioteca importa. Quedan exhibidas como un gran cerebro abierto, bajo miserables excusas y falsas modestias. Conocí a un profesor de lenguas clásicas que demoraba, adrede, la preparación del café en su cocina, para que la visita pudiese admirar los títulos de sus anaqueles. Cuando comprobaba que el hecho estaba consumado, ingresaba a la sala con la bandeja y una sonrisa de satisfacción.

            Los lectores espiamos la biblioteca de los amigos, aunque sólo sea por distraernos. A veces para descubrir un libro que quisiéramos leer y no tenemos, otras por saber qué ha comido el animal que tenemos enfrente. Dejamos a un colega sentado en la sala y de regreso lo hallamos invariablemente de pie, husmeando nuestros libros.

  

DOMÍNGUEZ, Carlos María: La casa de papel, ed. Mondadori, col Literatura, 241; Barcelona, 2007, pp. 24-25.

                  amor-y-psiquis-apulei-si.JPG

                                             Amor i psiquis – Apulei

Read Full Post »

    

               dafnis-y-cloe.jpg

  “ El llibreter de vell sap què te a la botiga, què circula pel mercat, com buscar quelcom. És més bon cercador que el cercador del seu ordinador. Si mireu els catàlegs dels gremis de llibreters de vell i de col.lecció, si fullegeu els butlletins diversos que en aquest camp circulen, us adonareu del magnífic servei que fan, no només als col.leccionistes més enderiats o als buscadors d’especialitats, sinó a tots nosaltres. Si no som col.leccionistes, si no comprem per la raresa o la bellesa o el valor monetari del volum, també trobarem tot d’una aquell llibre que pot interessar-nos. I és en aquestes llibreries que hem adquirit un volum que ens cridava no sabíem per què, i que ha resultat una troballa, ens ha descobert un autor que desconeixíem, una forma de creació reveladora. Sí: el gran atlas dels llibres de vell ens convida a recórrer els seus camins i viaranys, perquè en aquest atlas hi ha més d’un món, hi ha universos i més universos”.

              Josep Vallverdú, al.locució el 19 de setembre de 2008 en motiu de la Fira del Llibre Vell a Barcelona.                                                          

virtuts-del-cagar.jpg

“Libros y “bouquins”: “ Libros, libros antiguos y modernos, viejos y nuevos, en ediciones de lujo y en ediciones corrientes… No será que no se haya hablado suficientemente de ellos. Existen millares de libros destinados a hablar del Libro, así, con mayúscula.

             Sin embargo, la naturaleza del libro como objeto de colección, la esencia de la pasión de la bibliofilia no es exactamente comprendida por todo el mundo. Incluso un moralista como Jean de La Bruyère, tan justo por lo gteneral en sus sarcasmos, erró el tiro al trazar el carácter del bibliófilo, definiéndole como un individuo que jamás leía.

            Henri Beraldi, bibliófilo y escritor, le replicó con e

stas palabras:’ No tenéis la menor idea de lo que son los bellos libros. Lo que os hace falta son gruesos infolios, recubiertos de papel azul, puestos en desorden sobre una mesa, y que llenáis de borrones de tinta, mientras señaláis las páginas que os interesan acodillando las hojas… Pero , tranquilizaos, todos conocemos esta clase de libros: se llaman “bouquins”. Se trata de una biblioteca de trabajo, como la poseemos todos. ¡ Pero jamás será una biblioteca de bibliófilo¡.”.

              Bibliopola. Libros, libros y… más libros de Sempronio, S.A.D.A.G., Barcelona, 1959, pp. 7-8.

                                           dibuixexbloguis1.jpg

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »