“ El llibreter de vell sap què te a la botiga, què circula pel mercat, com buscar quelcom. És més bon cercador que el cercador del seu ordinador. Si mireu els catàlegs dels gremis de llibreters de vell i de col.lecció, si fullegeu els butlletins diversos que en aquest camp circulen, us adonareu del magnífic servei que fan, no només als col.leccionistes més enderiats o als buscadors d’especialitats, sinó a tots nosaltres. Si no som col.leccionistes, si no comprem per la raresa o la bellesa o el valor monetari del volum, també trobarem tot d’una aquell llibre que pot interessar-nos. I és en aquestes llibreries que hem adquirit un volum que ens cridava no sabíem per què, i que ha resultat una troballa, ens ha descobert un autor que desconeixíem, una forma de creació reveladora. Sí: el gran atlas dels llibres de vell ens convida a recórrer els seus camins i viaranys, perquè en aquest atlas hi ha més d’un món, hi ha universos i més universos”.
Josep Vallverdú, al.locució el 19 de setembre de 2008 en motiu de la Fira del Llibre Vell a Barcelona.
“Libros y “bouquins”: “ Libros, libros antiguos y modernos, viejos y nuevos, en ediciones de lujo y en ediciones corrientes… No será que no se haya hablado suficientemente de ellos. Existen millares de libros destinados a hablar del Libro, así, con mayúscula.
Sin embargo, la naturaleza del libro como objeto de colección, la esencia de la pasión de la bibliofilia no es exactamente comprendida por todo el mundo. Incluso un moralista como Jean de La Bruyère, tan justo por lo gteneral en sus sarcasmos, erró el tiro al trazar el carácter del bibliófilo, definiéndole como un individuo que jamás leía.
Henri Beraldi, bibliófilo y escritor, le replicó con e
stas palabras:’ No tenéis la menor idea de lo que son los bellos libros. Lo que os hace falta son gruesos infolios, recubiertos de papel azul, puestos en desorden sobre una mesa, y que llenáis de borrones de tinta, mientras señaláis las páginas que os interesan acodillando las hojas… Pero , tranquilizaos, todos conocemos esta clase de libros: se llaman “bouquins”. Se trata de una biblioteca de trabajo, como la poseemos todos. ¡ Pero jamás será una biblioteca de bibliófilo¡.”.
Bibliopola. Libros, libros y… más libros de Sempronio, S.A.D.A.G., Barcelona, 1959, pp. 7-8.
Biblioaprenent 