Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Fires i Mercats’ Category

 

                              

 “ Primer en una parada a l’aire lliure de la Ronda de Sant Antoni, i a l’abril del propi 1897 en el portal o escaleta de la mateixa Ronda, número 6. Les existències de llibres i estampes que allí guardàvem, foren robades al cap de tres mesos i de consegüent els lladregots acabaren amb aquell petit establiment.

Després corresponguérem a la munió de fires que per aquells temps es celebraven en les barriades típiques de Barcelona, fins que a mitjans de 1899 un vell llibreter establert des de 1892, al núm. 13 del carrer del Bonsuccés, ens traspasà el seu lloc de venda i motivà així que deixéssim l’ofici de lampista per a dedicar-nos de ple al comerç de llibres usats.

Allí, en aquell portal de la casa, habitada pels seus propietaris, la família Maspons i Labrós, començàrem a establir relacions amb llibreters estrangers. Allí també s’originaren les reunions entre literats i bibliòfils que sempre, sense interrupció, han tingut lloc en el nostre establiment. Gran part de la clientela era formada per estudiants, joves obrers, dependents de comerç; molts d’ells morts o en terres llunyanes i alguns avui rodejats de família tot sovint ens agraeixen les bones orientacions en les obres a llegir; altres aviat no necessitaren de consells i es bastaren amb els seus coneixements aconseguits per llargues jornades d’estudis”.

 

Article: “La Llibreria Palau”, per Antoni Palau i Dulcet, a La revista: Quaderns de Mil Nou-Cents Trenta-Tres. Any XIX.- Gener-Juny. 1935; pp. 71.

                     

“ Esta afición al libro torna frecuentes las subastas en París y Londres, especialmente en la primera de estas ciudades, y multiplica las operaciones

 En los románticos bordes del Sena, en torno al Pont-Neuf, donde se reúnen toda suerte de eruditos, literatos, escritores, bibliómanos y artistas, que lo convierten en lugar predilecto de cita, paseo y reunión. Allí van a la caza el rico barón analfabeto y el humilde poeta principiante; entre ambos se cruzan rápidas miradas bajo cejas levantadas con gestos de desprecio. Al barón, a juicio del poeta, le interesan exclusivamente los obras lujosamente encuadernadas o bien las ilustradas por pintores y grabadores célebres; al poeta, las bien escritas, aunque aparezcan humildemente encuadernadas; el uno compra libros para enriquecer sus vitrinas, después de vestir lujosas encuadernaciones de encaje o abanico, o bien para completar las colecciones de su biblioteca; sin que por ello le merezcan mayor interés que las de sus cuadros, las de sus perros de caza o sus caballos de carreras; el otro, para leerlas, para gozar de su contenido y dilatar sus perspectivas del mundo y de la vida. De la manera de apreciar estos últimos, más numerosos en los bordes del Sena que los otros, dan idea las siguientes alusiones:

 

                     

                ¿ Que puede haber más deseable que la pasión por los viejos libros? – dice Hipólito Rigault-. No de los raros y curiosos, que esos son privilegio de los ricos y de los enriquecidos; en ese concepto no son sino una pasión ficticia, llena de vanidad, manera de dar a los millones un aire intelectual entre los falsos bibliófilos. El amor de los viejos libros, humildes, mal encuadernados, que se compran por poca cosa y se revenden por nada. He ahí la verdadera pasión sincera, sin artificios, en la que no entran el cálculo ni la afectación. Es un buen sentimiento de este culto del espíritu y ese respeto sentido por los monumentos más grandiosos del pensamiento humano, puede afirmarse que es un buen sentimiento esta veneración por los libros de otros tiempos, que han conocido nuestros padres, que quizá han podido ser sus amigos, sus íntimos confidentes. He aquí el sentimiento que provoca en nuestros corazones el amor a los viejos volúmenes, amable pasión que más que un placer es casi una virtud. Se guardan estos prisioneros con un cierto aire de vencedor, se los alinea emparejados sobre modestos anaqueles y ellos serán contínuamente amados, mimados, acariciados, pese a su indigencia, como si fueran vestidos de las más ricas telas de seda y oro”.

            LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del libro antiguo; El Bibliófilo, M, 1947, pp.15.

                      

 

                     

                    

Read Full Post »

 

                                   

          A les 3 de la tarda desprès de passejar a munt i a vall, i desprès de comprar 4 llibres i alguna cosa més, vaig tornar a casa pensant que hi tornaria un altre dia.

            I segurament que hi tornaré, més que res perquè un llibret que m’interessa molt allà s’ha quedat, i a més a més com  em va dir el “senyor amb bigoti” de la parada Difusora de la Cultura  m’agrada molt “ tocar el piano”, vull dir que m’agrada remenar i mirar quants més llibres millor, i sembla que aquesta és una de les coses que a alguns, per no dir a la majoria de “llibreters”, no els hi agrada. Però jo m’ho passo molt bé i de vegades vaig comprant alguna cosa i em sento feliç, sí, feliç, per petit, per car o barat que em sembli el llibre, em sento feliç i d’això es tracta.

        

          L’any passat no vaig escriure gaires coses en el vlok sobre la Fireta 59ª,  i ho de Fireta amb més raó perqué hi havien menys llibreters que aquest any, alguna cosa hem guanyat, però així i tot no m’ha agradat gaire el que he vist. Poques parades i els mateixos llibres de l’any passat, quasi.

                               

           Jo no busco Incunables, ni Manuscrits ni Llibres d’Hores, ni grans edicions de l’ Associació de Bibliòfils, busco coses que m’ajudin a aprendre una mica més sobre els llibres i el seu món, i a poc a poc ho vaig aconseguint, però no acabaré mai, és molt llarg i difícil aquest camí, però és el que a mi m’agrada malgrat que els que em podrien ajudar , sembla que no en tenen gaires ganes de fer-ho, estan més per vigilar que ningú s’emporti algún llibre d’un euro que per facil.litar les coses, el cas del “senyor amb bigoti” és un cas de com funciona de vegades aquest món del llibre vell.

                           

           A la Fireta hi ha gent collonuda, hi ha gent amable i gent que sap moltes coses sobre llibres, però uns quants, tot i saber moltes coses, no tenen, crec, l’esperit del llibreter de vell que tenian abans molts llibreters, i només estan mirant si et poses un llibre a la butxaca o dins d’una bossa o si remenes molt o poc. Això de remenar llibres em sembla una de les millors coses que es poden fer quan un passeja per la Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern.

            Una altra cosa que es nota, o que a mi m’ho sembla any rere any,  és que cada vegada hi ha més llibres Moderns que llibres Antics.

            També vaig veure molts llibres en molt mal estat, trencats, descosits, desaparellats, rallats, etc., i els preus de molts llibres és normal que valguin pocs euros, alguns no els tindrien que deixar posar a la venda, fan pena, per no dir una altra cosa.

                               

            Malgrat tot, aquestes Firetes són entretingudes, es veuen molts llibres que de vegades no apareixen a internet, encara que cada vegada menys, i sempre es troben llibres interessants a preus raonables. Fins i tot vaig veure un llibre que em va semblar molt barat, un llibre que venen des de 400 fins a 750 euros en diferents llibreries de Barcelona, en diferents estats i enquadernacions, però aquest tenia un bon estat, una bona enquadernació i el preu escrit a llàpiç era 300 euros, si no el tingués a casa l’hauria comprat, de fet l’he aconsellat a dos vlokaires, i també el podia comprar per revendre’l, però encara no he arribat a aquesta etapa de la bibliofilia, amb el temps i quan em jubili potser m’hi dedicaré, seguint l’exemple de bastants llibreters de vell.

             I ja que ha sortit el llapis, vull afegir que no m’agrada gens que els llibres que es compren portin escrit el preu a llàpic, queda lleig i brut, i de moment passa en el 95 % dels llibres, i a vegades tens sort i trobes llibres en els que s’han oblidat de posar el preu; i si el preu està escrit de fa poc bé, perquè és més curt, no és el mateix  60€  que 10.000 Pts., encara hi ha llibres amb el preu antic, o pitjor, amb els dos preus, i de vegades entre altres coses com lletres i signes, que ni els venedors saben perquè hi són.

                        

           Desitjo que l’any que ve vinguin més llibreters, que poguem tocar més pianos, i que el nom de la Fireta no es tingui que canviar pel de 61a. Fireta d’Andròmines, Saldos i Descosits, encara que va per aquest camí, però també seria interessant retallar el nom i deixar-lo en Fireta dels Llibres d’ Ocasió.

                                 

          I un petit opuscle, no ja un llibre, parlant de llibres o llibreries o llibreters o pianistes, segur que seria molt ben rebut per tots aquells que anem a tocar el piano i potser fins i tot per aquells que els afinen.

            A Madrid fan cada any, entre altres coses,  dues Fires, la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión ( n. 35), el passat mes de maig, amb 43 llibreters, 4 de Barcelona, i la, aquest any, XXIII Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, des del dia 29 de setembre fins el 16 d’octubre, dedicada més a la Bibliofília que l’anterior, que se sembla més a la de Barcelona, amb la diferència que a Madrid hi havien 9 llibreries més. Voldria posar més coses, però crec que “ a buen entendedor pocas palabras bastan”.

            Malgrat tot penso que anar a la Fireta no és perdre el temps, és guanyar al temps.

Read Full Post »

    No havia fet ‘post’ amb aquest mapa i encara que el teniu aquí al costat, a la dreta del vlok per consultar-lo, crec que d’aquesta manera el coneixerà més  gent.

    

                           

                   Mapa de llibreries de vell de Catalunya

Read Full Post »

          Preparant el mapa de llibreries de vell ( a la dreta del vlok), buscant buscant,  he trobat la pàgina del Mercat de Sant Antoni i no puc més que posar-la aquí perquè la coneixi més gent i serveixi com a complement. Amb aquest plànol la cosa queda una mica més clara i més exacta, al menys pel que fa a Barcelona, doncs en el mapa potser hi ha alguna dada incorrecta.

            És una pàgina amb molta informació que jo desconexia, els que no vivim a Barcelona no podem visitar tant com voldriem aquest mercat els diumenges, però amb més dates podem saber on anar a mirar sense perdren´s pel camí i el plànol que han fet els de l’associació AMELIFIL està molt bé.

                

Així doncs val la pena clicar l’enllaç d’aquí sota i veureu més clarament el que dic.

           http://www.dominicaldesantantoni.com

                   amelifil2.JPG

Read Full Post »

                                     le-falta-un-libro-1959-bc.jpg               

“ Una Fira del Llibre que no pot oblidar tampoc que els índexs de lectura a casa nostra són baixíssims encara. A Catalunya no hi ha passa  de bibliofília ni notícies de morts sobtades per sobredosi de consum de llibres. Els escolàstics medievals, per insistir en el caràcter unívoc, unidimensional, de certes persones, afirmaven: ‘ Timeo hominem unius libri’. Crec que tot el sector tem també aquests ‘ homes d’un sol llibre’, destinats a ser consum preferent de les publicitats i de les ofertes culturals ( i uso l’adjectiu amb reticències), consumides des de la més total de les passivitats. Ni hi ha prou biblioteques ni hem arribat a normalitzar del tot el món de l’edició en català”. 

                        Ignasi Riera, part del pregó pronunciat per l’escriptor en la    inauguració   de la Fira del Llibre de Barcelona l’any 1990, a La   Vanguardia del 5 de juny, p. 15.

 

 

                        

 

                                       catalans-bc.jpg     

 “Societat Catalana de Bibliòfils. 

              L’ OBJECTE d’aquesta SOCIETAT es la publicació o reproducció d’obres catalanes inèdites o rares que tingan interés a Catalunya y als demés reyalmes y territoris de llengua catalana.Aixís ho consigna l’article 1er. De sos Estatuts y n’es una bona prova lo volum que acaba de publicarse, del que’n reproduhim alguna mostra en lo present projecte. 

              Ab lo LIBRE DE SANTA MARIA, del més famós entre’ls antichs autors catalans, lo gran polígraf Ramon Llull, comensem la nostra biblioteca. L’estampació, feta ara per primera vegada, es deguda al impressor de Vilanova En Joan Oliva y composta ab tipus gòtichs incunables catalans dels que dibuixá expressament pera la SOCIETAT En Eudald Canibell. La forma y’el paper ( de fil superior) son los d’aquest prospecte, en un volum de XVI- 160 planes. Aquesta es l’edició, de 200 exemplars numerats, que la SOCIETAT destina als Socis Suscriptors, 

              Los qui, una volta admesos per lo Consell directiu, no més pagant 25 pessetes per quota d’entrada, adquirirán A PREU DE COST aquésta y les demés publicacions que fassi la SOCIETAT.Aixís, lo LIBRE DE SANTA MARIA será adquirit per los Suscriptors al PREU DE 12 PESSETES.

               Lo preu de l’obra pera’ls no suscriptors es de 25 pessetes, a les principals llibreries.

               Se suscriu el domicili de la SOCIETAT: Carrer de Junquera,  nº 14, 1er. Pis, Barcelona”.

                                dia-del-llibre-193-bc.jpg

                                                   Les imatges las he tret de la Biblioteca de Catalunya 

Read Full Post »

      firallibre1952.jpg   

 “La Bibliofília no és pas necessàriament això. Però en tots els casos la nostra època n’ha fet “això”: una especulació de murris. I en aquesta deformació contemporània d’un dels gustos més elevats de l’home, hom reconeixerà com en un mirall exacte tots els trets del nostre temps.


 

La Bibliofília és, en la seva essència, el gust i la recerca dels més preciosos espècimens de la cosa escrita. És una de les manifestacions d’aquell atractiu que els homes han sentit sempre envers els testimoniatges del passat. I qui podria posar en dubte que el llibre és, de tots aquests testimoniatges, el més preciós i el més exacte¡ La Bibliofília ha existit sempre, doncs, donant a aquesta paraula el seu sentit més ampli i entenent amb ella el gust i la recerca, no solament dels llibres, sinó anteriorment dels manuscrits. Del fet que la Bibliofília sempre ha existit, hi ha hagut sempre operacions de barata entre els posseïdors de llibres o de manuscrits de preu. I també, no és el fet d’aquestes barates allò que constitueix una novetat per a la nostra època, sinò el fet que el llibre ha esdevingut un objecte d’especulació. ¿ Què cal entendre amb això? Cal entendre que el major nombre no recerca el llibre per ell mateix, pel pensament que tanca o pel plaer que en dóna la possessió, sinó únicament pel seu valor mercant, o, més exactament, pel seu valor d’especulació”.

         

GRASSET, Bernard: El món dels llibres, A. López Llausas, Barcelona, 1929. Traducció Just Cabot, pp. 25-27.

 

 

               firallibre1953.jpg  firallibre1954.jpg

 “ Crec que aquesta Fira comença quan fa poc temps que una bona notícia recorre el país: hi ha 7.000 milions destinats a la Normalització Lingüística, procedents dels serrells de les negociacions sobre els traspassos, pendents de repartiment. Estic segur que el sector del llibre en català se sap cridat a participar amb voracitat d’aquests 7.000 milions, perquè ningú no ignora que el llibre és l’element emblemàtic d’una cultura: com diria un altre himne, ‘ escriptors, editors: tots units fem força’. És del tot indispensable que, d’acord amb les normes que el Parlament dicti, aquests 7.000 milions lubrifiquin les estructures de l’edició en català.


 

   I acabo. Aquest és l’any commemoratiu del cinc-cents aniversari de l’edició del ‘ Tirant lo Blanc’. És el moment d’insistir en la unitat de la llengua catalana i, alhora, de demanar al cavaller enamorat que ens encomani energia i amor, i una febre audaç que ens converteixi en lletraferits delerosos de dir:’ Prou discursos, me’n vaig, rebent, a corre.cuita, a comprar llibres i més llibres i més llibres¡”.

     

                        Ignasi Riera, part del pregó pronunciat per l’escriptor en la inauguració   de la Fira del Llibre de Barcelona l’any 1990, a La Vanguardia

 del 5 de juny, p. 15.

      firallibre1955.jpg         firallibre1958-7%c2%aafira.jpg

         

Read Full Post »

               emblema-heraldico-de-louis-duque-dorleans-siglo-xviii.jpg

 “ El que es paga pels llibres catalans al estranger.- Llur raritat fa que assoleixin preus fantàstics. No sabem el que avui demanarian per un exemplar de l’edició valenciana incunable del Tirant lo Blanc, que s’anuncià a Londres en 1897 en 500 lliures esterlines. Per calcular-ho n’hi ha prou amb recordar que en 1911 era vengut a Leipzig per 12 mil marcs or un tractadet com Lo cavaller de Ponç de Menaguerra, que no té més que 10 fulles de text. I no diguem res de la quantitat, absurda de tan enorme, que va pagar la Hispanic Society de New York per un únic foli de la traducció catalana de la Biblia estampada a València en 1478. En març de l’any passat, la llibreria Hiersemann de Leipzig demanava 3200 marcs or per un curt escrit de S. Bonaventura, en llatí, sobre instrucció dels novicis, que va ser imprés en 1499 dalt del monastir de Montserrat. El mateix llibreter posava en venda al preu de 1200 marcs or una senzilla butlla de la Santa creuada, però que té la particularitat d’haver estat estampada en català a la ciutat de Toledo cap a l’any 1480. Penseu que es tracta d’un trocet de pergamí amb 12 ratlles de text. Mil marcs per ratlla¡ Per un exemplar de les Constitucions promulgades en les Corts de Barcelona de 1493 ( 28 folis no més), en demanava fa pocs dies tres mil marcs la llibreria L. Rosenthal de Munich. En el mateix catàleg s’anuncien dos impressions valencianes desconegudes de l’any 1490, en llatí, sense especial valor literari, a 4500 marcs or cada una. 

           Però aquests preus no són res al costat dels que han obtingut els primers monuments de la tipografia maguntina. La Bíblia anomenada de 42 ratlles o Magarina. Impresa a Maguncia cap a 1455, que és el més antic llibre estampat que es coneix, era ofert en 1897 pel llibreter londinenc Quaritch per 5000 lliures. Catorze anys després era tornat a vendre el mateix exemplar per l’enorma suma de dòlars 50 mil. Però encara es demanen més diners, si bé no sabem que ningú els hagi pagat, per un Missal atribuït al taller de Gutenberg pel qual un llibreter muniqués exigia fa poc 300.000 marcs or. I en canvi un Petrarca incunable amb gravats es pot tenir per unes 500 ptes.¡ En l’alça del preu dels llibres vells hi juga sempre més paper la raritat que el valor del contingut”.  

            Article: El que es paga pels llibres catalans al estranger, a La Revista dels Llibres, nº 1 de maig de 1925, pp. 10-11.

 

 

                                     escudo-heraldico-del-papa-clemente-xi-siglo-xviii.jpg   

 “ Lo que distingue al bibliófilo es ese loco amor, esa pasión desaforada por los libros. Cuando Alberto Ruffiani me preguntó en una entrevista qué diferencia hay entre bibliofilia y bibliomanía, respondí:’ Dicho en pocas palabras: ninguna’. Ocurre, simplemente, que el sufijo manía            es peyorativo, y filia ennoblece lo que toca; pero es muy difícil ser bibliófilo sin ser maniático. Es decir, sin caer en la extravagancia, deseo desordenado o locura, palabras asociadas a manía. Nodier, que sabía de esto, publicó el siglo pasado un librito titulado El bibliómano, donde el tipo queda insuperablemente retratado: el protagonista muere, loco, al comprobar, elzeviriómetro en mano, que existe un ejemplar cuyo margen supera al suyo ¡ en un tercio de línea¡ ( véase su irónico epitafio).

 

                                          Aquí yace

             Bajo su encuadernación en madera,

                           Un ejemplar in-folio

                            De la mejor edición

                                   Del hombre,

         Escrito en lA prosa de la edad de oro

                   Que ya no comprende nadie.

                               Hoy es , tan solo,

                                  Un libro viejo,

                                      Marchito,

                       Defectuoso,incompleto,

                      Con la portada deshecha,

                              Picado de polilla

                      Y muy manchado de moho.

                      No es dable esperar para él

                             Los honores tardíos

                                            E inútiles

                               De la reimpresión.

            

Mendoza Díaz-Maroto, Fco: La Pasión por los libros. Un acercamiento a la Bibliofilia, Espasa Calpe. Madrid, 2002, pp.42.

 

Imatges: emblema heràldic de Luois duc d’Orleans, segle XVIII i Emblema heràldic del papa Clemente XI, segle XVIII.

                                          dibuixexbloguis1.jpg

Read Full Post »

        detalles-de-la-decoracion-de-los-entrenervios-escudo-heraldico-familia-colbert-siglo-xviii.jpg 

Es diu que el millor amic que té  l’home és el llibre…

Heu’s aquí perquè com més llibres adquireix i li endolceixen el cor i aclareixen la pensa, més desenganys li estrenyen l’ànima. 

Un bon llibre… .Quin és el bon llibre? Quin és el dolent? No hi ha més llibre bo per a l’ individu que’ l del text identificat amb el pensar de cada u. El de text advers sempre és el llibre malvat… i, anem a sebre quin és el millor…

Quants homes, hi han hagut que a darrera els llibres hi han perdut la vida¡… I això que els assolien per a tenir-ne més, de vida¡… 

El llibre veritat deuria ésser el llibre història, i una mateixa història escrita per dos o més historiadors esdevé ben diferenta de l’ un a l’ altre, restant-li d’ història, només que’ l nom de qui l’ha escrita. El llibre no és cap dona, i hom com a una dona li posa estima, puix li és prodig en ofrenar-li sincerament tot ço que serva en el seu dins. La dona no éscap llibre, i hom com a un llibre li posa amor, encoratjat en la prodigalitat de l’ofrena de tot ço que serva en el seu cor, i fullejant, fullejant asoleixes el fi sense haver gaudit de la sinceritat desitjada. Sempre amaga un secret o altre. 

           La dona és un llibre sense títol, nom d’ autor, ni peu d’ impremta. Com si diguéssim un llibre fora de llei, i per tant no és per a llegir-lo, que tampoc agraeix ni l’ haver-lo mirat.

            L’ infeliç  analfabet és l’ home més feliç del món. Viu en l’ignorància que és el goig de viure sense pena ni glòria. 

           El més verídic llibre és el de  la vida, en quin darrer full s’ hi troba el paragraf més curt i més important, el que ho diu d’ un cop, el Fi, que es llegeix amb els ulls clucs. 

           Que en trobarem d’ homes que maleeixen fins la primera lletra que van conèixer i de les lletres han de viure ¡.  

           Article : “Del Llibre” de F. Giró i Jerré, en el  Almanac de l’ any 1924 de L’ Esquella de la Torratxa, pp. 82 i 84.   

                   emblema-de-don-juan-francisco-pacheco-tellez-giron-duque-de-uceda-siglo-xvii.jpg                 

  “ Resulta extensísima y dramática la lista de las pasiones, rayanas en bibliolatría y bibliomanía, a que el libro ha dado origen, y que ponen de relieve su extensión imprevista y su alcance inusitado. Tras de estos casos, forman legión el número de los amantes que, por juiciosos y prudentes, no son menos dignos de atención y de recuerdo.   

         Pero no se contenta esta rama del comercio librero con que el coleccionista y el bibliófilo amen al libro y sepan sentir la apasionada seducción de sus innumerables atractivos; necesita también la pasión del comerciante mismo. ¡ Cuántas veces la bibliofilia y el propio coleccionista han sido los orígenes de un anticuario¡ Llevados de tan acuciante pasión, han ido invirtiendo en libros, una a una, hasta la última peseta, y un día han tenido que vender sus tesoros para vivir y para poder volver a comprar.   

         Así se explica el que en su brillante historia se den múltiples casos de libreros que exhiben sus obras, las tienen en la tienda, las muestran al público, y cuando llega la hora de desprenderse del ejemplar por el precio fijado se niegan a aceptar la venta, abrazados amorosamente a ellos, como el avaro a su tesoro, temerosos de que puedan arrebatárselo o perderlo. 

            LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del libro antiguo. Ed. El Bibliófilo, M, 1947, pp. 9.

 Imatges: Escut heràldic-Colbert-S:XVIII i Emblema Duc de Uceda-S.XVII

Read Full Post »

Drapaires

El drapaire era un ofici menystingut i admirat alhora: menystingut com l’escombriaire; admirat com a arquetipus una mica bohemi de personatges singulars, mig adaptats, murris i, de vegades, capaços d’enriquir-se.

                                   drapaire2.jpg 

El drapaire recollia draps vells, paper, metall, vidre i tota mena d’objectes de rebuig, per comerciar-hi.

                        drapaire3.jpg

En l’escala més baixa de l’ofici hi ha els qui destriaven, en el munts de deixalles dels abocadors d’escombraries, allò que hi pogués haver d’aprofitable, una activitat que associem dierectament amb algunes imatges de miseria que ens arriben avui del tercer Món. En l’altre extrem trobem el drapaire proveïdor d’antiquaris i llibreters de vell, que és una activitat encara actual.

                      encants1.jpg

Els encants eren, i ho són encara, l’espai idoni per al comerç dels drapaires. Els drapaires de barri, en canvi, els que tenienj botiga, han sofert una gran davallada, gairebé fins a desaparèixer.

                            encants2.bmp

Els dos estris bàsics del drapaire eren el sac i el ganxo. Els rodaires, amb un punt més de categoría, anaven amb un carro i una mula. A la barana del carro duien penjada una peça de ferro que feien dringar per anunciar la seva presència.

                                    encants4.jpg

L’evolució de les fires dels encants a la ciutat de Barcelona és prou interessant. Al segle XIV hi havia al costat de la Llotja uns encants on se suhhastaven mobles i objectes provinents de desnonaments i desallotjaments. Des de mitjan segle XVIII durant el segle XIX, estaven situats a la part baixa de la Rambla.

                       bellcaire1.jpg

El mercat de la Rambla es començà a conèixer com a fira de bellcaire, un nom que ha tingut interpretacions diverses: des dels qui elo consideren una evocació humorística de la gran fira provençal de Bellcaire, on anaven molts catalans, finas als qui li atribueixen l’etimologia ‘ vell caire’, en referencia als objectes venuts. Cap al 1880 els encants es traslladaren al passeig de Sant Joan, però poc abans del 1888 van tornar a ser traslladats a la rodalia del mercat de Sant Antoni, on es van mantener fins al 1928, quan van ser traslladats a l’emplaçament actual, a la plaça de les Glòries.

                           bellcaire2.jpg

El vestigi del pas dels encants pel mercat de Sant Antoni és la fira de llibres vells ( i moltes altres coses que aviat no deixaran lloc als llibres) que encara avui es fa en aquest indret. Santiago Rusiñol va descriure amb lirisme els objectes que s’hi venien: ‘ tot recorda allí alguna cosa que fou i ja no és res; cada fragment porta en sa pàtina suada el contacte d’una carinyosa mà, el segell d’una il.lusió o l’urpada del desengany’.

                        bellcaire3.jpg 

No eren aquests els únics llocs de Barcelona on els drapaires feien regularment les seves vendes. Hi havia hagut també uns encants a l’actual avinguda de Mistral ( encants de la Creu Coberta), i al barri de Gràcia, fins a la década del 1940, s’hi feien uns encants el diumenge a la plaça del Sol”.

                        encants5.jpg

Extret de Jordi Pablo a El Gran Llibre dels Oficis Perduts ( Hª. De la Cultura Catalana), Ed. 62, B, 2006, pp. 246-249.

Read Full Post »

               libro%20antiguo1.jpg

 

 

“A l’hora de formular els meus desigs d’èxit per aquesta Fira del Llibre barcelonina, voldria recordar la quantitat de protagonistes anònims que fan que el sector bellugui: des dels vells linotipistes als nous teclistes, passant pels compaginadors i pels que traballen als magatzems; vull recordar els correctors tipogràfics, els il.lustradors i els que dissenyen les cobertes, i els enquadernadors, i els responsables dels departaments de producció, i els administratius, i els distribuïdors, i els llibreters, i els que, als mitjans de comunicació, comenten les novetats editorials. I a les bibliotecàries, les amigues més fidels dels llibres. Fill d’impressor, germà d’impressor, he viscut tota la vida amb els dits tacats de tinta i he après a tocar cada llibre per sentir que cada tipus de paper, com cada pell, té un tacte diferent. És important recuperar, a través dels llibres, la sensibilitat epidèrmica, la passió pel matís”.

  

Ignasi Riera, part del pregó pronunciat per l’escriptor en la inauguració de la Fira del Llibre de Barcelona l’any 1990, a La Vanguardia del 5 de juny, p. 15.

 

  “ L’edició bibliofílica dels primers anys del segle s’associa indestriablement amb el Modernisme i, en paraules de Pere Bohigas, ‘ és el resultat de la fusió de dos corrents i un de filiació romàntica, que es compongué pricipalment de col.leccionistes i erudits, molt vinculats a la tradició i a l’Arqueologia, i un altre integrat per artistes, que conreaven el gravat i il.lustraven llibres’.

Dins el primer dels corrents indicats per Bohigas, correspon cronològicament el primer lloc a la Societat Catalana de Bibliòfils, que, presidida per Pau Font de Rubinat ( i amb 31 integrants més, entre els quals Eduard Toda, Isidre Bonsoms, Francesc Matheu, Antonio Rubió i Lluch i Santiago Rusiñol), entre 1905 i 1912 publica deu títols, la gran majoria amb textos medievals catalans i tots estampats per Oliva de Vilanova. La segueixen el recull de Textos Catalans Antichs, iniciativa de tres ‘ companys bibliòfils’ ( Lluís Faraudo de Saint-Germain, Ernest Moliné i Brasés i Ignasi de Janer, substituït al cap d’un temps per Ramon Miquel y Planas), que entre 1906 i 1917 donen a l’estampa de La Acadèmica ( de Serra germans i Russell) un total de 18 fascicles, amb gravats inspirats en l’estil de les edicions incunables i gòtiques.

  L’edició a Catalunya: el segle XX ( fins a 1939), de Manuel LLANAS. Ed. Gremi  d’Editors de Catalunya, B, 2005. Col.lecció Història de l’Edició a Catalunya.  Pp. 179.  

                                                                                

                                                             dibuixexbloguis1thumbnail13.jpg

         

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »