“La Bibliofília no és pas necessàriament això. Però en tots els casos la nostra època n’ha fet “això”: una especulació de murris. I en aquesta deformació contemporània d’un dels gustos més elevats de l’home, hom reconeixerà com en un mirall exacte tots els trets del nostre temps.
La Bibliofília és, en la seva essència, el gust i la recerca dels més preciosos espècimens de la cosa escrita. És una de les manifestacions d’aquell atractiu que els homes han sentit sempre envers els testimoniatges del passat. I qui podria posar en dubte que el llibre és, de tots aquests testimoniatges, el més preciós i el més exacte¡ La Bibliofília ha existit sempre, doncs, donant a aquesta paraula el seu sentit més ampli i entenent amb ella el gust i la recerca, no solament dels llibres, sinó anteriorment dels manuscrits. Del fet que la Bibliofília sempre ha existit, hi ha hagut sempre operacions de barata entre els posseïdors de llibres o de manuscrits de preu. I també, no és el fet d’aquestes barates allò que constitueix una novetat per a la nostra època, sinò el fet que el llibre ha esdevingut un objecte d’especulació. ¿ Què cal entendre amb això? Cal entendre que el major nombre no recerca el llibre per ell mateix, pel pensament que tanca o pel plaer que en dóna la possessió, sinó únicament pel seu valor mercant, o, més exactament, pel seu valor d’especulació”.
GRASSET, Bernard: El món dels llibres, A. López Llausas, Barcelona, 1929. Traducció Just Cabot, pp. 25-27.
“ Crec que aquesta Fira comença quan fa poc temps que una bona notícia recorre el país: hi ha 7.000 milions destinats a la Normalització Lingüística, procedents dels serrells de les negociacions sobre els traspassos, pendents de repartiment. Estic segur que el sector del llibre en català se sap cridat a participar amb voracitat d’aquests 7.000 milions, perquè ningú no ignora que el llibre és l’element emblemàtic d’una cultura: com diria un altre himne, ‘ escriptors, editors: tots units fem força’. És del tot indispensable que, d’acord amb les normes que el Parlament dicti, aquests 7.000 milions lubrifiquin les estructures de l’edició en català.
I acabo. Aquest és l’any commemoratiu del cinc-cents aniversari de l’edició del ‘ Tirant lo Blanc’. És el moment d’insistir en la unitat de la llengua catalana i, alhora, de demanar al cavaller enamorat que ens encomani energia i amor, i una febre audaç que ens converteixi en lletraferits delerosos de dir:’ Prou discursos, me’n vaig, rebent, a corre.cuita, a comprar llibres i més llibres i més llibres¡”.
Ignasi Riera, part del pregó pronunciat per l’escriptor en la inauguració de la Fira del Llibre de Barcelona l’any 1990, a La Vanguardia
del 5 de juny, p. 15.