Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliografia’ Category

Frases sobre Bibliofília 241

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibreries, Oficis del llibre, tagged , on 29/06/2011|

 

                                                          

 

                “Rodergas explica detalladamente las características de las publicaciones de Miquel: ‘Miquel y Planas, ben escullit el text, en totes les obres que va editar a despeses seves, sabent per endavant que cap benefici material podia trèuren – y gosaría a dir a gratcient de que no fos axi, donchs segurament lo contrari li hauria dolgut-, posava al servey del llibre tot el seu depurat bon gust y els seus vastissims conexements en la materia, tenintne cura en tots els seus detalls per insignificants que pogesin aparentar, escullintne la bona qualitat del paper, y, sempre d’acort ab el text, el format que millor havia d’escaure al llibre, la grandaria, elegancia, nitidesa y estil dels tipus tipogràfichs, format de caxa y marges, las ilustracions, sempre d’acort ab el text, a quin artista calía confiarles, quin procediment en la reproducció, si en quants colors o en negre, bona y encertada distribució de la portada y portadella; en el relligat, quin procediment, quina materia, quina ornamentació, quin color, si hi estaven millor o no els nervis y àdhuch qui no disonessin les guardes, ni en color ni en qualitat, de les cobertes. En una paraula: tot el conjunt del llibre, transformat en summùm de bellesa y perfecció artistica… una obra perfecta…”.

 

            Article: “Gollerías para Bibliófilos, 1: Las ediciones de Bibliófilo de Ramón Miquel y Planas”, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto a la revista Hibris, nº 53, sep-oct 2009, pp. 9.

 

 

 

               “ Recuerdo que, hace algunos años, Creus – un bibliógrafo de Santa Madrona – tenía un libro que relataba los viajes de Cabeza de Vaca, de gran valor en el mercado. Por su puesto, desfilaron la mayoría de libreros de viejo barceloneses, pero ninguno se atrevió a apechugar con el tal libro, hasta que lo vió Babra, que en el acto ofreció mil pesetas por él. Este solo rasgo puede definir claramente las personalidades libreril y bibliogràfica que se funden en el comerciante en libros que a la vez, tiene amor por su oficio. Babra conocía el valor intrínseco y extrínseco de los volúmenes que caían en sus manos e inmediatamente negociaba con ellos. Así, pues, no es de extrañar que grandes cantidades de estos fueran a parar a las estanterías insaciables del inglés Maggs Bross. Pero no solamente los de este librero, sino que también los de todos los de Barcelona, los de todos los de España… De esta forma ha emigrado de nuestra tierra,

                                               

 hacia Norte América y hacia Inglaterra, un cincuenta por ciento de la antigua producción bibliogràfica española. Los bibliófilos confeccionan catálogos que cambian entre sí y fijan precios y aceptan ofertas. En este aspecto no podemos tampoco competir con los extranjeros. En Barcelona se puede adquirir una Real Cédula antigua por un par de pesetas; Maggs Bros. cobra por lo mismo de siete a ocho libras esterlinas en Londres. No puede exigírsele al hombre que tiene abierta una tienda para comprar y vender libros un patriotismo tan extremado como para perjudicarse en su crematística particular. Además, sería inútil y absurdo… “. 

         Article: “Los comerciantes del libro” de Gabriel Trillas a Las Noticias, Año XXXVI,nº 12099, 31 de enero de 1931.

 

 

                                                          

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 240

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibres, tagged , on 25/06/2011|

 

 

                                      

 

 

 

                             

 

 “ Aquestes dues sèries ( textos medievals  catalans estampats per Oliva de Vilanova la major part i pagats per la Societat Catalana de Bibliòfils  i el Recull de Textes Catalans Antics per iniciativa de Lluis Faraudo de Sant-Germain, Ernest Moliné i Brasés i Ignasi de Janer, substiuït al cap d’un temps per Ramon Miquel y Planas) són veritables models de bona bibliofília. Cap dels volums o fascicles que les componen no és una obra per tapar, però tots són obres tipogràficament perfectes. Cal remarcar, primerament, la qualitat del paper de fil pur de la casa Guarro, verjurat en les edicions dela Societati setinat en les del Recull. Un judici igualment favorable hem de fer dels tipus i de la composició tipogràfica. Els tipus, gòtics o romans, foren fosos expressament per ala Societati els emprats en el Recull ho foren a despeses d’aquella.

 

            Paraules de Bohigas en el llibre: L’edició a Catalunya: el segle XX ( fins a 1939), de Manuel LLANAS. Ed.           Gremi  d’Editors de Catalunya, B, 2005. Col.lecció Història de l’Edició a    Catalunya. pp. 179-180.

     

                              

                           (3 imatges de “Recull…, vol IX de 1908 a iba 123)

 

 

 

              

 

                                                          

 

  “ Així, per exemple, s’ha decretat que els exemplars d’un primer tiratge, sense constar-hi la xifra d’edició, és a dir pertanyents al que hom anomena ‘ la primera edició’ ( o, com diuen, la ‘primera’, carla Bibliofília té el seu argot), podien valer un preu elevat, mentre que els exemplars d’un mateix tiratge, marcats 2ª, 3ª o 10ª edició, no tenien cap valor bibliofílic. I tanmateix aquests exemplars han estat tirats al mateix temps, per la mateixa màquina. Els uns i els altres formen part del que se’n deia, fins llavors, la mateixa edició, la paraula ‘edició’ essent abans sinònima de tiratge.

‘Fórmula essencialment francesa’, ja que es pot dir que no s’ha estès, d’ençà de la guerra, a cap altre país, almenys per a les obres d’aquests països. Sens dubte hi ha a Londres, a Nova York i arreu uns bibliòfils de la mena francesa que recerquen les primeres edicions de Valéry o de Proust, i hi posen el mateix preu que els francesos. Però no els passa pel cap de jugar així sobre els escriptors de llur país.

¿ Quan féu la seva aparició, doncs, aquesta nova especulació? És ben difícil de precisar. Tot el que es pot dir, és que abans de la guerra només se’n troben traces, i que, des del darrer any de la guerra, s’ha imposat.

Qui l’ha inventada? Ningú i tothom, o, més aviat, tots els que hi eren interessats. Fou una mena de conspiració tàcita, deguda al gust de l’especulació i a l’atmosfera d’especulació que ho envoltava tot”.

 

            GRASSET, Bernard: El món dels llibres, A. López Llausas, Barcelona, 1929.           Traducció Just Cabot, pp. 31-33.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 239

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibres, tagged , on 20/06/2011| 1 Comment »

 

              

 

” L’autor d’aquest article traballà l’estiu passat llargues setmanes a Barcelona, estudiant el gravat català del segle XV. Va guanyar estimació a les nostres coses i a la nostra gent, i en dóna una mostra, plena de simpatia i que hem d’agrair-li força, en les planes que comentem. En parlar de la bibliofilia a Catalunya, assenyala com a dates principals del moviment i les més característiques, les que representen en la historia de l’edició dels antics textos catalans, i després els de Marià Aguiló ( amb la Biblioteca Catalana i el Cançoneret), Massó Torrents ( amb la Revista de Bibliografia Catalana i l’editorial de L’Avenç) i Miquel i Planas ( Nova Biblioteca Catalana i Bibliofília).

            Acceptat en aquesta accepció el terme bibliofilia, i fent-ne per part nostra la salvetat deguda, no es pot desconèixer la justesa de la información bibliográfica que l’autor revela. Però creiem que la tasca de reincorporar a la nostra cultura els monuments antics del català, no es pot batejar amb el nom bibliofilia, un poc tarat de frivolitat i diletantisme si hom l’usa amb tal significació. Es evident que l’aspecte extern, la presentación material de les edicions dels nostres vells clàssics, des del temps en què l’Aguiló va vestir-les amb tan sòbria distinció, han estat orientats molt sovint, ( potser massa), vers una exhuberància tipográfica no sempre recomanable ni ben reeixida. Això interessa els bibliòfils, certament, però des d’aquest punt de vista, no s’haurien tampoc d’oblidar les edicions, materialment ben acurades, sovint en tiratges reduïts, d’alguns dels nostres literats contemporanis”.

 

            Comentari del article de Martin Kurz: “Bibliophilie in Spanien ( Katalonien).( Archiv für Buchgewerbe und Gebrauchsgraphik; 62 Jahrg.(1925) pp. 13-17, a La Revista dels Llibres, Any I, n.3, juliol 1925, p. 42. (Autor La Revista).

                                                         

 

 

 

 “ 1. Contrario a tu deseo es lo que haces ahora. Crees que has de parecer algo en la ciencia comprando con afán los más bellos libros; pero esto ningún resultado te produce y pone en evidencia tu ignorancia. En primer lugar, porque no comprar los libros mejores, sino que fiado en los que sin fundamento los elogian, vienes como llovido del cielo para los libreros charlatanes y eres un tesorero para los mercaderes de esta especie. Porque, ¿ cómo podrás distinguir los libros antiguos y de precio, de los despreciables y musidos si no es porque están carcomidos o agujereados, llamando a consulta para su adquisición a las polillas? ¿ Qué conocimiento exacto, qué seguridad y qué discreción  precisas hallan en ellas?.

2. Pero aun concediéndote criterio para discernir las hermosas copias de Calino y las que el célebre Atico escribió con cuidado exquisito ¿ para qué te serviría su posesión, hombre estupendo, si no podrías comprender su hermosura, ni podrías disfrutar de ella jamás, como ciego que no puede gozar de la belleza visible en sus amores? Tú, en verdad, miras tus libros con ojos muy abiertos; los examinas, por Júpiter, hasta la saciedad, y hasta los lees de corrido, adelantándote a los labios con la vista; pero esto no basta, si no conoces también las bellezas y defectos de cada escrito, y el sentido de todas las palabras y su construcción sintáctica, y si el autor se ha sujetado a las reglas gramaticales, y cuáles términos son de buena y de mala ley, castizos o adulterados”.

 

            “Contra un bibliómano ignorante” de Luciano de Samosata, traduït per Federico Baraibar y Zumárraga ( 1851-1918), trobat a Scribd.

 

 

            I fa tants anys que ho va escriure ¡ , crec que si un autor “satíric” com ell digués avui coses com aquestes no aniria gaire desafinat.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 238

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Enquadernacions, Tipografia, tagged , on 16/06/2011|

 

 

 

 

                                               

                                                        Tipus mòbil gòtic de Canibell.

 

“ El quadern que tenim devant dels ulls no es propiament una publicació literaria o artística, es més aviat un prospecte industrial. Malgrat això, enteném que mereix ben bé las quantas ratllas qu’aném a dedicarli en aquesta secció, ja que constitueix una fita importantíssima pera la bibliografía catalana y, si no’ns enganyèm, ha d’influhir ventatjosament en la renaixensa literaria de Catalunya, ensemps qu’en el nostre avens industrial.

            Cosa sabuda es que’ls primers productes de la imprenta, corresponents al sigle XV, apareixen generalment estampats ab lletra gòtica. Aquesta lletra donava als llibres un aspecto caracteri8ctich que, segons els inteligents, supera als actuals en llurs condicions estèticas oferint una ponderació més equilibrada entre’l Blanch del paper y el negre de la composició. Lo positiu es que aquells tipos gòtichs se’ns presentan en alguns exemplars incunables ab una riqueza incomparable y ab una tan sabia aplicación dels principis de la estètica que’ls nostres bibliòfils y alguns dels nostres impressors que practican llur art ab fe y entusiasme troban a faltar en las actuals manifestacions de la imprenta.

            Al constituirse a Barcelona la ‘Societat Catalana de Bibliòfils’, quin obgecte es produhir edicions exquisidas dels nostres clàssichs, ja sia reimprimint obras raríssimas, ja donantne a conèixer d’altras may publicadas encara, se posà de manifest una necessitat sentida de tots temps pels aficionats: mancavan tipos de lletra d’imprenta adequats a la clase d’impressions que’s volian produhir. Fou alashoras quan dita societat se posà en relació ab els industrials fundidors de tipos a dalt nomenats, pera tractar de suplir aquella deficiencia”.

 

            Article a Notas Bibliograficas:“ Tipos góticos incunables para impresiones artísticas y ediciones de bibliófilo de Canibell y Sangenís. per R. Miquel y Planas a Joventut, n. 247, 3 novembre 1904, p.728.

 

                 

 

         Exlibris de Canibell .                      Tipus mòbil gòtic de Canibell.

 

 

   

                                                                           

                             

                         Portada del llibre de Maurice Robert, de 1936.

 

               Código de la Bibliofilia moderna; Paris, 1936 editat per la Unió Llatina de Edicions, escrit per Maurice ROBERT, i amb pròleg de Miomandre, recollit per Alfredo Guido, poeta argentí, pintor i gravador en l’article: “ Libros y Bibliófilos”, en el Boletín de la Comisión Protectora de Bibliotecas Populares, nº 56, gener-març de 1945. I diu:

            ‘ Título primero: Del Libro’

            Art.1. Un libro es una reunión de hojas de papel impreso.

            Art.2. Un verdadero libro es un libro destinado a perdurar.

            Art.3. Un libro de lujo es un bello libro llevado al máximum de su perfección.

            Art.4. La perfección no reside en su rareza, sino en su calidad.

            Art.5. La tirada de un verdadero libro no será arbitrariamente limitada, con miras a inflar artificialmente su precio de venta.

            ‘Título segundo: Del bibliófilo’.

            Art.1. Un bibliófilo es un señor que, como su nombre indica, ama los libros.

            Art.2. Hay dos clases de bibliófilos: los auténticos y los falsos.

            Art.2. Deben ser considerados como falsos los bibliófilos que en un libro buscan ante todo su rareza y singularidad.

            Art.4. De peor condición deben considerarse los que llevados por un espíritu de lucro, no ven en el libro sino un objeto de especulación pecuniaria. Una justicia inmanente hace que sea generalmente frustrada esa culpable ambición.

            Art. 5. El verdadero bibliófilo es aquel que exige de un libro calidad de texto, belleza de ilustraciones, excelencia artística y técnica en su presentación.

            Art. 6. El verdadero bibliófilo posee una biblioteca que conserva su valor constante y constituye para él una verdadera fuente de goce espiritual. Él solamente tiene derecho al título de Bibliófilo moderno’.

 

            Llegit a Enfermos de libros; ALBERO, Miguel. Univ. De Sevilla, 2009, Sevilla; pp. 149.

 

 

                                        

                                                       Gravat en el llibre de Robert.

                          (Algunes imatges agafades d’El Bibliófilo i del Piscolabis).

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 234

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibres, Varis on 26/05/2011| 1 Comment »

 

             

 

 

“¿No heu sentit parlar del bibliòfil que cerca adalerat volums relligats, sia quina sia la materia de què tractin, però que no excedexin de 10 centímetres d’alçada, per a utilizarlos com  motiu  decoratiu per a ornamentar les vitrines o les repises de determinats mobles? Jo tinch un amich a Valencia, negociant en tota mena de fustes y que s’ha fet un mostrari de cada una de les diverses que han passat per les seves mans, imitant llibres de tots els formats, àdhuch en els cayres imitant les ratlles simulant els fulls; en els lloms dibuxos imitant els ferros y relleus qu’escarnexen als nervis, apart de les inscripcions simulant el títol del llibre, y el nom de l’autor, ¿ no trobarien més encertat per aquest bibliòfil, qu’encarregués a l’amich els que li manquessin?. L’efecte seria el mateix, y estalviaria la immobilizació d’uns llibres que cap servey ni ventatja intelectual pot reportar-hi.

            ¿No heu tingut esment del recercador infadigable d’exemplars d’edicions numerades, a condició, però, de que han d’ésser precisament d’un múmero determinat?. ¿ O el que cerca llibres exclusivament, qu’en la portada, imprés, ostentin un escut de Barcelona?.

            O aquelles  recents edicions de luxe, que tots recordém, la majoria de les quals contenen textes estrafalaris, ab unes ilustracions més estrafalaries encara, edicions fetes de cara a fabricants enriquits per la guerra, llibres que’ls adquirents may han de fullejar, però qu’els han dit que ab el temps pujaran de preu”.

 

            RODERGAS CALMELL, J.: Semblança y Bibliografia de Ramon Miquel y Planas per…; Barcelona, 1955, pp. 6.

 

                          

 

 “ Entre estos y la polilla hay poca diferencia; decimos mal: es grande, pues si bien estos bichos se entretienen en hacer túneles y minados por el libro, algunos tienen tal miramiento que respetan el centro impreso de las páginas y sólo perforan sus galerías por el margen blanco, por lo cual nunca es destruido por completo, mientras que los sujetos que presentamos los hacen desaparecer, y ocurre el que, satisfecho del que tienes el libro, cuando lo necesitas vas a buscarlo y te encuentras con que no lo encuentras, pues el amigo a quien lo prestaste no lo devolvió… Es bien conocido el caso de aquel que le negó a un amigo el prestarle un libro porque, según dijo, todos aquellos tan numerosos que veía le habían sido prestados a él y los estimaba mucho”.

 

            Article de Fco. Martínez y Martínez: ‘Bibliófilos, Bibliómanos, Bibliópolas, Gorrones y Frescos”, en el Boletín de la Real Academia de la Historia de Madrid, tom LXXXVII, Abril-juny, pp. 485-490, l’any 1927, on parla dels bibliocleptòmans.

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 219

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibres, Oficis del llibre on 05/03/2011|

                    2arshispaniae2.JPG         

           “ La figura més important de la bibliofília catalana en el primer quart d’aquest segle fou Ramon Miquel i Planas. Aquest fou eclèctic i hauria pogut servir de lligam de dues generacions si no hagués adoptat una posició personal irreductible davant del moviment renovador capitanejat per Eugeni d’Ors i enfront de les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Això el distancià de la joventut i minvà la influència que hauria pogut exercir la seva obra, que, vista a distància, presenta aspectes molt positius. Entre les seves obres primerenques sobresurt l’edició de 1906 de la seva traducció de Dafnis i Cloe, de Longus, il.lustrada per Triadó, totalment submergida – diu Ollé i Pinell – dins el gust modernista a desgrat de l’evident esforç de l’autor per suggerir un ambient hel.lènic.

                         

            L’obra erudita de Miquel i Planas pesa molt. Els dos volums de la revista Bibliofília, que publicà en forma de quaderns entre els anys 1911 i 1920, són un magnífic recull de materials sobre el llibre català de totes les èpoques i de tots els aspectes, sense excloure’n, naturalment, el de la bibliofília. La Biblioteca catalana és una notable col.lecció d’antics textos catalans, que es compon de 19 volums en 8º, publicats entre els anys 1908 i 1952, impresos damunt de paper de fil, amb portades, frontispicis i frisos dibuixats per Canibell, en col.laboració amb el seu deixeble Figuerola i, de vegades, de Triadó. Aquesta decoració, inspirada en els millors models antics, ha donat cabuda també a algun element modernista.

                                         bibliofilia_rmp.jpg

 

            Entre 1918 i 1920 Miquel publicà 4 volums d’una col.lecció titulada Bibliofília, i entre 1921 i 1928, 24 ( sic, però crec que van ser 14) volums en 12º de la sèrie Pequeña Colección del Bibliófilo, petits joiells bibliogràfics, amb molts bells fulls de guarda i il.lustracions de Josep Figuerola, Joan d’Ivori, Josep Pey, Urgellés, Cardunets, Colom, Junceda, Pahissa, Feliu Elies, Francesc Labarta, Josep Longória, Josep Triadó i Antoni Ollé i Pinell. La sola enumeració d’aquests noms, pertanyents a tendències artístiques diverses, demostra l’amplitud de criteri de Miquel i Planas, nexe que uneix la bibliofília modernista amb la d’ara”.

  

            Article de Pere Bohigas, “La bibliofília modernista”, a Serra d’Or, nº 135 de desembre de 1970, pp. 62

                                arte-de-navegar2.JPG                              “ El comercio del anticuario es una consecuencia inmediata del amor al libro. Sin amor al libro no existirían esos rincones estratégicamente escogidos en los más artísticos e históricos barrios de las viejas ciudades europeas, donde ordinariamente hacen sus vidas los cultivadores de esta rama de la librería; faltaría uno de sus más bellos encantos al barrio gótico de Barcelona,  la calle de la Feria de Sevilla, a la cuesta de Atocha de Madrid. La City, de Londres, habría perdido un rasgo tan privativo suyo como la propia niebla; sin amor al libro, las márgenes del Sena no se hubieran poblado jamás de esas pintorescas instalaciones, donde los bouquinistas, a diario, pasan sus horas más queridas, y adonde los peregrinos de la amada Lutecia Parisiorum, segunda patria chica de todos los europeos cultos, no pueden dejar de flanear unas horas llenas de hondas y profundas emociones”.             LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del libro antiguo. Ed. El Bibliófilo, M, 1947, p. 7.

                               tipografia.bmp

                 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 215

Posted in Bibliofília, Bibliografia on 16/02/2011|

         

                   andrea-palladio-i-quattro-libri-dellarchitettura-venecia-d-franceschi1570.jpg

           Andrea Palladio. I quattro libri dell’archittetura. Venècia. D. Franceschi, 1570.

“ Un lector corrent ben poques vegades coneix amb exactitud allò que li ve de gust llegir; només disposa dels indicis i les figures canviants d’unes expectatives difuses i imprecises. Aquí és el llibre el que delimita i crea el topos: serà quan acabi la lectura quan podrà formular els motius que l’han portat fins a ella. No podrà, doncs, dir que ha anat a buscar tal llibre perquè sabia que era el que més convenia a certes necessitats que ja coneixíem. Més aviat és al contrari: és el llibre el que ha inventat la seva pròpia necessitat; són els llibres llegits els que ens permeten anomenar les nostres expectatives i no a l’inrevés.

 

            Són apreciacions vàlides per a un conjunt molt ampli de lectures ‘corrents’, que van des de les lectures de novel.les d’entreteniment i les d’autoexploració personal, fins a les de creació literària de qualitat i d’assaigs crítics; lectures en què el lector tria sobretot guiant-se per indicis i intuïcions, on el llibre no es localitza seguint una prescripció clara; llibre i lector es troben en un vagabundejar lliure i difús, en el qual també compten les dificultats, les limitacions i l’oportunitat. Aquí, trobar no és localitzar; la lògica de la trobada no és la lògica de la necessitat. És la lògica del desig, impossible de tancar en un algoritme numèric.

 

            El llibre de paper posseeix un conjunt d’engranatges amb la funció de permetre l’orientació del lector, oferint-li els indicis per a l’elecció de les seves pròximes lectures; són mecanismes eficaços per invisibles, es troben sempre davant nostre però sense que gairebé els notem i el seu funcionament ens sembla del tot natural. Bona part d’aquests dispositius estan inscrits en la forma material del llibre, en són indissociables. Les peculiaritats de la forma del llibre – la tipografia, els formats, les il.lustracions, els colors, els símbols editorials, les col.leccions, les faixes, les frases de la solapa o la contraportada – constitueixen un llenguatge particular amb el qual els editors despleguen la seva eloqüencia per intentar seduir els lectors atents. Els significats i les regles propis d’aquest llenguatge s’han definit després de segles d’història, conformen un paisatge ple de sentit pels lectors, en el qual escollir una nova lectura és sobretot un joc, un moment de plaer. Ens preguntem llavors quin serà el preu que pagarem si abandonem tot això; no només perquè prescindirem d’un patrimoni cultural complex, sinó perquè la seva funció en el conjunt del sistema llibre, tal com avui el coneixem, és molt més determinant del que pot semblar a simple vista”.

  

                        Article de Antonio Ramírez: “ Entre cru i cuit. El llibre sense mediadors”, a L’Avenç 342 de gener de 2009. Tot  l’article és força interessant.

                  anselm-turmeda-llibre-de-sent-sovi-segle-xv.jpg                                                    Anselm Turmeda. Llibre de Sant Soví. Segle XV.     

 “ Los libros son los hijos espirituales de los hombres, y así como a los hijos humanos, cuando vienen al mundo, lo primero que se hace es dotarles de una envoltura que les preserve de las inclemencias del tiempo y los ponga en condiciones de vivir, los hombres antiguos tenían tal cariño por sus hijos espirituales – los libros – , que procuraban desde el primer estado de conservación posible, y para ello tenían en cuenta dos cosas principalísimas, que constituyen una severa lección para los hombres de ahora, que no se preocupan de estos dos puntos esenciales, y por lo cual la mayoría de los libros de hoy no podrán tener la duración que han tenido y tendrán los antiguos.

 

            Estas dos condiciones esenciales, aparte del papel y de la tinta, son las márgenes del libro y la encuadernación. Todos los libros antiguos se escribían o se imprimían dejando grandes márgenes blancas al texto; estas márgenes no tenían otro objeto que preservar lo escrito o impreso, bien para que al pasar las hojas no se ensuciase el texto con los dedos, o bien porque la humedad u otra cosa, incluso el fuego, en muchísimos casos sólo destruyen las márgenes y se conserva el centro del libro; por esto, cuantas más márgenes tiene un libro, mayores son las probabilidades que tiene de duración el texto, y nunca pensaron que estas márgenes fueran cortadas, pues incluso ponían los rótulos de las obras en los cantos, como si con esto quisieran significar que el mutilar las márgenes era ‘tabú’”.

  

            VINDEL, Fco. Solaces Bibliográficos. I.N.L.E., Madrid, 1942; pp. 27-28.

           

                  blaeu-nuevo-atlas-o-teatro-del-mundo-amsterdam-j-blaeu-1659-v1-07-cm-5004.jpg

                Nuevo Atlas o Teatro del Mundo. J. Blaeu, Amsterdam, 1659.

                                                                 dibuixexbloguis1.jpg   

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 214

Posted in Bibliodiccionari, Bibliofília, Bibliografia on 09/02/2011|

                           biblia-valenciana3.jpg  

                                                  Bíblia Valenciana

                                                                  Bonifaci Ferrer, 1478

    

 “ El grup erudit i col.leccionista tingué un exemple insigne en Marià Aguiló, que a partir de l’any 1873 havia començat la publicació dels fascicles que componen el Cançoner de les obretes més divulgades en nostra llengua materna,  compostos en caràcters gòtics i ornats amb gravats i vinyetes antics o d’inspiració antiga. Aquest exemple trobà imitadors en els component de la Societat Catalana de Bibliòfils i en els ‘tres companys bibliòfils’ que editaren el Recull de textes catalans antichs.

               La Societat Catalana de Bibliòfils entre els anys 1906 i 1912 publicà vuit volums, tots consagrats a l’edició d’antics textos catalans, menys un que conté l’Elogi de la follia, d’Erasme, traduït al català per J. Pin i Soler, i un facsímil de la traducció catalana de la Visió delectable d’Alfonso de la Torre, impresa a Barcelona en 1484. La impressió d’aquests llibres anà a càrrec del taller d’Oliva de Vilanova. 

           Els editors del Recull de textes catalans antichs foren els ‘tres companys bibliòfils’ Lluís Fraudo de Saint Germain ( 1867-1957), Ignasi de Janer ( 1869-1919) i Ernest Moliné i Brasés ( 1868-1940), els quals signaven els pròlegs amb les seves inicials. Ignasi de Janer es retirà d’aquesta empresa abans d’acabar i for substituït per Ramon Miquel i Planas ( 1874-1950), que era més jove que els seus companys, però estava molt lligat amb els nostres elements tradicionals, especialment amb el grup que aleshores dominava a la Reial Acadèmia de Bones lletres. Entre 1906 i 1917 els ‘tres companys’ publicaren 18 fascicles, amb vinyetes i gravats antics o de gust arqueològic. Aquests volums s’imprimiren a la tipografia La Acadèmica, de Serra germans i Russell, que en aquell moment es trobava en el seu apogeu.

            Aquestes dues sèries són veritables models de bona bibliofília. Cap dels volums o fascicles que les componen no és un obra per tapar, però tots són obres tipogràficament perfectes. Cal remarcar, primerament, la qualitat del paper de fil pur de la casa Guarro, verjurat en les edicions de la Societat i setinat en les del Recull. Després del temps transcorregut, aquest paper té la mateixa blancor de quan va sortir del molí. Un judici igualment favorable hem de fer dels tipus i de la composició tipogràfica. Els tipus, gòtics o romans, foren fosos expressament per a la Societat i els emprats en el Recull ho foren a despeses d’aquella. Els gòtics foren dibuixts per Eudald Canibell i Sangenís ( 1858-1928)”.

 

             Article de Pere Bohigas, “ La bibliofília modernista” a Serra d’Or, nº 135 de desembre de 1970, pp. 60.  

                           furs-del-rey-en-jaume-i-1261.JPG                                                        Furs del Rei en Jaume I, 1261  

“ Un papel bello y duradero. La mayoría de las ediciones modernas se hacen sobre papeles de pastas mecánicas y químicas mezcladas, obtenidas especialmente de las coníferas, de la madera; algunos con papel fabricado con pastas elaboradas a base de trapos y desperdicios de algodón, asimismo. Mezclados. Sólo los papeles de china y japón y los de barba son, no obstante, los buenos y duraderos. Estos papeles, llamados también holandeses, son de un sonoro carteo, y dan al libro una presentación, un peso, una solidez irreprochable, como los mármoles al templo: los papeles de hilo, de los Molinos de Arches ( Vosgos) y de Saint-Omer, en Francia; de Val Gilder, de Amsterdam; los ingleses, muy encolados y de extremada blancura, los procedentes del Valle del Vire; en Normandía, donde hasta hace poco se mantenía una tradicional fabricación de papeles de tina y de molinos papeleros: los magníficos papeles nuestros, en fin, los procedentes de los molinos de Valencia y Cataluña, entre los que descuellan por sus valores internacionales los de Játiva y Toledo en la Edad Media, y los de Guarro en los pasados siglos, papeles estos últimos que en tan alto grado favorecieron al auge alcanzado por nuestros gloriosos impresores: los Ibarra, Benito, Monforte, etc.”.  

LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del ibro antiguo, El Bibliófilo, M, 1947; pp. 11.

                               dibuixexbloguis1.jpg

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 212

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Enquadernacions on 29/01/2011|

          bible-latin-hanau-1603.jpg

                                   Bíblia Llatina, Hanau, 1603

 “ Malgrat que en el segle que ens toca viure la diversitat i fertilitat informàtica és immensament rica i poderosa, el llibre continua essent la columna vertebral i centre indiscutible de meditació, com si fos el poderós mirall de la nostra consciencia, de la nostra sensibilitat i en definitiva, de la nostra personalitat. I al dir mirall, inevitablement penso altre cop en Guttenberg, el gran geni del que encara tots vivim del seu heretatge, també tallador de diamants i constructor d’espills a Estrasburg, en la seva joventut. És que veritablement tots plegats ens podem allunyar de la idea, que un bon llibre no reflecteix les oscil.lacions del nostre esperit? Sigui novel.la, poesia, assaig, filosofia, art o ciència? L’home intel.ligent necessita sempre de la solitud punyent d’un llibre. Un bon llibre finalment és un mirall.            Doncs bé, en mig d’aquest esplèndid vendaval de fulles impreses, planes del perfum del temps, aquest volum – oh volum de pàgines prenyades de qualitat ¡ – aquest llibre que és vell perquè fou jove, com el jove d’avui que ja és el vell de demà, que té tot l’encant de milers d’ulls que li han robat la saba del misteri amagat darrera la lletra, no és un veritable tresor? Llibre tocat i palpat per mans desconegudes, llibre reposat en les estanteries de l’amor, llibre que ha fet plorar i riure, llibre que com indiscret i callat solitari ens ha quedat com objecte preciós de les difícils passes humanes. Llibre testimoni, llibres que no supliquen res emperò sí que exigeixen de l’hospitalitat dels homes sensibles.            Si els avantpassats ens deixen, aquests llibres vells de joventut, assumiran respectuosament la seva absència.            Un llibre vetust, en certa manera, ens perdona, elegantment, la nostra ignorància”.  

Modest Cuixart, en el pregó : “ Crida de la XXXIV Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern”, el 19 de setembre de 1985. Ed. Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, B, 1985. (1 full de la casa Guarro, doblegat).

                              bible-london-1643.jpg                                                   Bíblia, London, 1643 

 “ Cierto literato francés llegaba a ver, con su portentosa imaginación, en las letras de nuestro alfabeto el mismo valor ideográfico de la escritura primitiva simbólica o jeroglífica, y así, decía que la A era el símbolo de la amistad, y sus trazos semejan dos amigos que se encuentran, se saludan y se estrechan la mano; la Y, es el suplicante que se arrodilla y eleva los brazos al cielo, o la confluencia de dos ríos; la K, es el ángulo de incidencia igual al de reflexión, una de las claves de la Geometría; la O, es el sol, la luz, el triunfo; la J, es el cuerno de la abundancia; la R, representa el reposo, es el caminante que se apoya en su bastón; la C, es la luna, la letra de los enamorados; la X, es el martillo y la balanza; la V, es el vaso de vino; la M, es la montaña y el valle; la S, la serpiente; la Z, en fin, es el rayo, el poder infinito de Dios. Creemos positivamente que hay un tipo de letra representativa del mundo medieval, como la hay del clasicismo que informa el Renacimiento y del puritanismo que acompaña a la Reforma, del espíritu absolutista de Luis XIV, de la vida cortesana picaresca y sensual de Versalles, y de la revolución francesa, del triunfo de las democracias, del modernismo y aun de la forma ideológica comunista. En otras esferas hay tipos especialmente adecuados para la poesía y para la prosa, para el libro de rezo y la oración; y para la ciencia, para la filosofía y para el libro de arte. El editor, pensadamente unas veces y otras al recoger, sin pensar, el espíritu de su época, o por mera intuición, es el artista encargado de crear la bella arquitectura del libro, la que más tarde ha de darle valor excepcional en el mercado de anticuario y trocarse en objeto de disputa entre bibliófilos”. 

                        LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del ibro antiguo, El Bibliófilo, M, 1947; pp. 11-12.

                     bible-oxford-1783.jpg

                                       Bíblia, Oxford, 1783

Read Full Post »

REVISTA DE LLIBRERIA ANTIQUÀRIA

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre on 14/01/2011| 1 Comment »

Revista de Llibreria Antiquària.

            “Amb aquest número Zero pretenem obrir el solc d’una Revista de Llibreria Antiquària que neix necessàriament modesta, però amb un ferm desig de continuïtat….   

         La Revista, resultat d’una buscada coincidència de criteris d’un grup de llibreters catalans, estarà oberta a totes les realitats que concorren en el meravellós món del llibre antic, com aixó correspon a un mitjà instrumental i idoni d’acostament de cultures, idiomas i maneres de pensar diverses. Bàsicament pretendrà ser una publicació del nostre temps i del nostre país, sense, però, exclusions ni fronteres”.  

          D’aquesta manera s’inicia la Revista de Llibreria Antiquària, l’octubre de 1980, i que malauradament només va arribar a l’any 1986 amb dos números per any.

llibreria-batlleok.JPG

                                      Crec que no cal dir quina llibreria és. 

          Crec que va ser una de les millors revistes sobre Bibliofília que es van fer i es fan, doncs avui poca cosa tenim, Hibris, bona, però molt curta, i anys enrera  Bibliofilia 1949-1957)d’editorial Castàlia, que està força bé, Revista dels Llibres (1925-1926) també interessant  i altres com: Pliegos de Bibliofilia (1998-2004), Noticias Bibliográficas (1988-2006), Cuadernos de Bibliofilia (1978-1987), Esopo (1990-1992), etc., totes revistes que valien la pena, però que per motius diversos han anat desapareixen.

           

3-anuncis3.JPG

                    3 anuncis: una llibreria de Barcelona, un enquadernador

                                           i una llibreria italiana.

              I ho crec perquè tinc la sort de tenir-les totes davant, 13 números, i a quin millor. És (era) una revista amb molta informació, tant bibliològica com bibliogràfica, doncs a més a més de texts sobre moltes matèries era també el catàleg de diverses llibreries de Barcelona i rodalies.

                 costa-marca-lesopook.JPG

                                  2 llibreries de Barcelona i una revista italiana

          En els 13 números hi escriuen més de 60 autors i, per no allargar-me només en posaré 20: Pere Bohigas, Frederic Marès, Miquel Palau i Claveras, J. Ignacio Montobbio, Carles Fisas, Ramon Gabernet, Emilio Brugalla, Luis Montañés,Francesc Fontbona, José Luis Barrio Moya, Alexandre Venegas, Pavel Stepanek, Francesc X. Puig Rovira, Josep Porter, Josep M. Cadena, Joan Crexell, Manuel Tuñón de Lara, Josep Iglésies, Eliseu Trenc Ballester, Jaume Pla. Em sembla que només amb aquesta llista ja s’expliquen moltes coses.

                      fulls-i-3-anuncisok.JPG

Un enquadernador, dues llibreries i dues pàgines parlant de Fulls Volants.

         
           Els texts van des de Llibreries i llibreters a l’enquadernació, passant per: història del llibre, obres rares, llibres vells i bells, gravadors i artistes del llibre, biblioteconomia, col.leccionisme, goigs, bibliografia, exlibris, bibliofília i bibliòfils, exposicions, litografia, calcografia, catàlegs, calendaris, diccionaris, …………. .

         

gomez-flores-i-larxiuok.JPG

Una pàgina del catàleg de la llibreria Gómez Flores i anunci de la llibreria L’Arxiu.

            Només amb aquestes dades ja ni ha prou per veure que la revista era força interessant, però vull afegir-hi unes quantes coses més que encara donen més relleu a aquesta revista. Els autors citats i molts més són importants, però encara hi he d’afegir que també posaven alguns poemes i poesies, relacionades amb el llibre, de Pablo Neruda, Antonio Machado, Alvaro Cunqueiro, Apollinaire, Carner, Bartra, Pere Quart, etc.

                  le-chat-apollinaireok.JPG

Poesia d’Apollinaire.

             Qué més es pot demanar, ah sí, la part bibliográfica. Unes quantes llibreries hi posen uns singulars  catàlegs que  “constitueixen el complement indispensable de la Revista de Llibreria Antiquària”.

            Catàlegs preparats pels respectius llibreters anunciants i obert a tots els llibreters que hi vulguin participar. En els catàlegs hi afegeixen Desiderates per als llibreters i un racò per a llibres “invàlids”, obert a tothom, per completar obres esparces i que possibiliti, en reciprocitat de condicions econòmiques, el canvi de volums desaparionats.

                  oda-de-nerudaok.JPG

Oda de Pablo Neruda.

       

            Les revistes tenen unes 123 pàgines, repartides entre unes 48 dedicades a texts bibliològics, 48 més dedicades als catàlegs i unes 24 de publicitat ( en paper de color verd clar i amb numeració romana) de llibreries ( de Barcelona la majoria, Madrid, Cádiz, Guadalajara,  Palma de Mallorca i d’altres països: Itàlia (9), França, Anglaterra, Argentina, Panamà, Estats Units, Suissa i Alemanya), editorials, enquadernadors, gravadors, impressors, impremtes, paperers, etc.

            I les pàgines dedicades a la publicitat són tan dignes com les altres dedicades a texts, poesies i bibliografía, i per aquest motiu intento ficar aquí unes quantes imatges perquè ho veieu.

orbiblio1ok.JPG

Anuncis de llibreries de Barcelona

            Tot això està molt bé, però jo el que desitjo és que aquesta Revista o una semblant la tornin ( els llibreters, els editors, els impressors, la gent dedicada a les arts del llibre) a editar, crec que es vendria bé, penso que molta gent la voldria tenir i llegir. No crec que el meu desig es faci realitat, però si més gent ho demana i si gent més dedicada  a aquestes coses fa un petit esforç,  estic segur que l’intent valdrà la pena i no será en va.

porter-valls-balaguerok.JPG

Tres llibreries de Barcelona.

sol-i-lluna-1ok.JPG

sol-i-lluna-2ok.JPG

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »