” L’autor d’aquest article traballà l’estiu passat llargues setmanes a Barcelona, estudiant el gravat català del segle XV. Va guanyar estimació a les nostres coses i a la nostra gent, i en dóna una mostra, plena de simpatia i que hem d’agrair-li força, en les planes que comentem. En parlar de la bibliofilia a Catalunya, assenyala com a dates principals del moviment i les més característiques, les que representen en la historia de l’edició dels antics textos catalans, i després els de Marià Aguiló ( amb la Biblioteca Catalana i el Cançoneret), Massó Torrents ( amb la Revista de Bibliografia Catalana i l’editorial de L’Avenç) i Miquel i Planas ( Nova Biblioteca Catalana i Bibliofília).
Acceptat en aquesta accepció el terme bibliofilia, i fent-ne per part nostra la salvetat deguda, no es pot desconèixer la justesa de la información bibliográfica que l’autor revela. Però creiem que la tasca de reincorporar a la nostra cultura els monuments antics del català, no es pot batejar amb el nom bibliofilia, un poc tarat de frivolitat i diletantisme si hom l’usa amb tal significació. Es evident que l’aspecte extern, la presentación material de les edicions dels nostres vells clàssics, des del temps en què l’Aguiló va vestir-les amb tan sòbria distinció, han estat orientats molt sovint, ( potser massa), vers una exhuberància tipográfica no sempre recomanable ni ben reeixida. Això interessa els bibliòfils, certament, però des d’aquest punt de vista, no s’haurien tampoc d’oblidar les edicions, materialment ben acurades, sovint en tiratges reduïts, d’alguns dels nostres literats contemporanis”.
Comentari del article de Martin Kurz: “Bibliophilie in Spanien ( Katalonien).( Archiv für Buchgewerbe und Gebrauchsgraphik; 62 Jahrg.(1925) pp. 13-17, a La Revista dels Llibres, Any I, n.3, juliol 1925, p. 42. (Autor La Revista).
“ 1. Contrario a tu deseo es lo que haces ahora. Crees que has de parecer algo en la ciencia comprando con afán los más bellos libros; pero esto ningún resultado te produce y pone en evidencia tu ignorancia. En primer lugar, porque no comprar los libros mejores, sino que fiado en los que sin fundamento los elogian, vienes como llovido del cielo para los libreros charlatanes y eres un tesorero para los mercaderes de esta especie. Porque, ¿ cómo podrás distinguir los libros antiguos y de precio, de los despreciables y musidos si no es porque están carcomidos o agujereados, llamando a consulta para su adquisición a las polillas? ¿ Qué conocimiento exacto, qué seguridad y qué discreción precisas hallan en ellas?.
2. Pero aun concediéndote criterio para discernir las hermosas copias de Calino y las que el célebre Atico escribió con cuidado exquisito ¿ para qué te serviría su posesión, hombre estupendo, si no podrías comprender su hermosura, ni podrías disfrutar de ella jamás, como ciego que no puede gozar de la belleza visible en sus amores? Tú, en verdad, miras tus libros con ojos muy abiertos; los examinas, por Júpiter, hasta la saciedad, y hasta los lees de corrido, adelantándote a los labios con la vista; pero esto no basta, si no conoces también las bellezas y defectos de cada escrito, y el sentido de todas las palabras y su construcción sintáctica, y si el autor se ha sujetado a las reglas gramaticales, y cuáles términos son de buena y de mala ley, castizos o adulterados”.
“Contra un bibliómano ignorante” de Luciano de Samosata, traduït per Federico Baraibar y Zumárraga ( 1851-1918), trobat a Scribd.
I fa tants anys que ho va escriure ¡ , crec que si un autor “satíric” com ell digués avui coses com aquestes no aniria gaire desafinat.
😀 Hola! Just avui he anat a bucar un altre volum de la Biblioteca Catalana d’en Planas! El d’Històries d’altres vides . 😀 Quina coincidència! Salut!