“ Aquestes dues sèries ( textos medievals catalans estampats per Oliva de Vilanova la major part i pagats per la Societat Catalana de Bibliòfils i el Recull de Textes Catalans Antics per iniciativa de Lluis Faraudo de Sant-Germain, Ernest Moliné i Brasés i Ignasi de Janer, substiuït al cap d’un temps per Ramon Miquel y Planas) són veritables models de bona bibliofília. Cap dels volums o fascicles que les componen no és una obra per tapar, però tots són obres tipogràficament perfectes. Cal remarcar, primerament, la qualitat del paper de fil pur de la casa Guarro, verjurat en les edicions dela Societati setinat en les del Recull. Un judici igualment favorable hem de fer dels tipus i de la composició tipogràfica. Els tipus, gòtics o romans, foren fosos expressament per ala Societati els emprats en el Recull ho foren a despeses d’aquella.
Paraules de Bohigas en el llibre: L’edició a Catalunya: el segle XX ( fins a 1939), de Manuel LLANAS. Ed. Gremi d’Editors de Catalunya, B, 2005. Col.lecció Història de l’Edició a Catalunya. pp. 179-180.
(3 imatges de “Recull…, vol IX de 1908 a iba 123)
“ Així, per exemple, s’ha decretat que els exemplars d’un primer tiratge, sense constar-hi la xifra d’edició, és a dir pertanyents al que hom anomena ‘ la primera edició’ ( o, com diuen, la ‘primera’, carla Bibliofília té el seu argot), podien valer un preu elevat, mentre que els exemplars d’un mateix tiratge, marcats 2ª, 3ª o 10ª edició, no tenien cap valor bibliofílic. I tanmateix aquests exemplars han estat tirats al mateix temps, per la mateixa màquina. Els uns i els altres formen part del que se’n deia, fins llavors, la mateixa edició, la paraula ‘edició’ essent abans sinònima de tiratge.
‘Fórmula essencialment francesa’, ja que es pot dir que no s’ha estès, d’ençà de la guerra, a cap altre país, almenys per a les obres d’aquests països. Sens dubte hi ha a Londres, a Nova York i arreu uns bibliòfils de la mena francesa que recerquen les primeres edicions de Valéry o de Proust, i hi posen el mateix preu que els francesos. Però no els passa pel cap de jugar així sobre els escriptors de llur país.
¿ Quan féu la seva aparició, doncs, aquesta nova especulació? És ben difícil de precisar. Tot el que es pot dir, és que abans de la guerra només se’n troben traces, i que, des del darrer any de la guerra, s’ha imposat.
Qui l’ha inventada? Ningú i tothom, o, més aviat, tots els que hi eren interessats. Fou una mena de conspiració tàcita, deguda al gust de l’especulació i a l’atmosfera d’especulació que ho envoltava tot”.
GRASSET, Bernard: El món dels llibres, A. López Llausas, Barcelona, 1929. Traducció Just Cabot, pp. 31-33.
Biblioaprenent 