Bíblia Llatina, Hanau, 1603
“ Malgrat que en el segle que ens toca viure la diversitat i fertilitat informàtica és immensament rica i poderosa, el llibre continua essent la columna vertebral i centre indiscutible de meditació, com si fos el poderós mirall de la nostra consciencia, de la nostra sensibilitat i en definitiva, de la nostra personalitat. I al dir mirall, inevitablement penso altre cop en Guttenberg, el gran geni del que encara tots vivim del seu heretatge, també tallador de diamants i constructor d’espills a Estrasburg, en la seva joventut. És que veritablement tots plegats ens podem allunyar de la idea, que un bon llibre no reflecteix les oscil.lacions del nostre esperit? Sigui novel.la, poesia, assaig, filosofia, art o ciència? L’home intel.ligent necessita sempre de la solitud punyent d’un llibre. Un bon llibre finalment és un mirall. Doncs bé, en mig d’aquest esplèndid vendaval de fulles impreses, planes del perfum del temps, aquest volum – oh volum de pàgines prenyades de qualitat ¡ – aquest llibre que és vell perquè fou jove, com el jove d’avui que ja és el vell de demà, que té tot l’encant de milers d’ulls que li han robat la saba del misteri amagat darrera la lletra, no és un veritable tresor? Llibre tocat i palpat per mans desconegudes, llibre reposat en les estanteries de l’amor, llibre que ha fet plorar i riure, llibre que com indiscret i callat solitari ens ha quedat com objecte preciós de les difícils passes humanes. Llibre testimoni, llibres que no supliquen res emperò sí que exigeixen de l’hospitalitat dels homes sensibles. Si els avantpassats ens deixen, aquests llibres vells de joventut, assumiran respectuosament la seva absència. Un llibre vetust, en certa manera, ens perdona, elegantment, la nostra ignorància”.
Modest Cuixart, en el pregó : “ Crida de la XXXIV Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern”, el 19 de setembre de 1985. Ed. Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, B, 1985. (1 full de la casa Guarro, doblegat).
Bíblia, London, 1643
“ Cierto literato francés llegaba a ver, con su portentosa imaginación, en las letras de nuestro alfabeto el mismo valor ideográfico de la escritura primitiva simbólica o jeroglífica, y así, decía que la A era el símbolo de la amistad, y sus trazos semejan dos amigos que se encuentran, se saludan y se estrechan la mano; la Y, es el suplicante que se arrodilla y eleva los brazos al cielo, o la confluencia de dos ríos; la K, es el ángulo de incidencia igual al de reflexión, una de las claves de la Geometría; la O, es el sol, la luz, el triunfo; la J, es el cuerno de la abundancia; la R, representa el reposo, es el caminante que se apoya en su bastón; la C, es la luna, la letra de los enamorados; la X, es el martillo y la balanza; la V, es el vaso de vino; la M, es la montaña y el valle; la S, la serpiente; la Z, en fin, es el rayo, el poder infinito de Dios. Creemos positivamente que hay un tipo de letra representativa del mundo medieval, como la hay del clasicismo que informa el Renacimiento y del puritanismo que acompaña a la Reforma, del espíritu absolutista de Luis XIV, de la vida cortesana picaresca y sensual de Versalles, y de la revolución francesa, del triunfo de las democracias, del modernismo y aun de la forma ideológica comunista. En otras esferas hay tipos especialmente adecuados para la poesía y para la prosa, para el libro de rezo y la oración; y para la ciencia, para la filosofía y para el libro de arte. El editor, pensadamente unas veces y otras al recoger, sin pensar, el espíritu de su época, o por mera intuición, es el artista encargado de crear la bella arquitectura del libro, la que más tarde ha de darle valor excepcional en el mercado de anticuario y trocarse en objeto de disputa entre bibliófilos”.
LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del ibro antiguo, El Bibliófilo, M, 1947; pp. 11-12.
Bíblia, Oxford, 1783