Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliografia’ Category

“ Si ens atenim al seu origen francès, els mots bibliologia i bibliografia semblen haver tingut una gènesi comparable. Apareixen, de cop i volta, en els títols de sengles obres. El 1663, Gabriel Naudé, secretari i bibliotecari del cardenal Mazarin, publica la seva Bibliographia politica. El 1802, menys de dos segles dsprés, Gabriel Peignot edita el seu Dictionnaire raissoné de bibliologie. Tot indueix a pensar que es tractava de la cristal·litazació d’una lenta i poc coneguda evolució. Pel que fa a l’origen de “bibliografia”, L.N. Malclès precisa que a l’època de Gabriel Naudé s’utilitzaven altres termes per designar conceptes propers: bibliotheca, index, inventorium, repertorium, catàleg.

El problema resta obert i podríem dir de la bibliologia el que Malclès va escriure en el seu moment referint-se a la bibliografia: l’estudi dels seus orígens encara s’ha de fer.

La revolució francesa, la nacionalització de les biblioteques d’un gran nombre de monestirs i de privilegiats, el desenvolupament de la bibliografia propiciat per la preparació de la Bibliographie de la France, impulsada per Napoleó, entre 1811 i 1812, tot plegat constitueix un context que estimula la reflexió entorn de la tècnica descriptiva i classificatòria de la bibliografia. El gran període de la reorganització general del saber i de les institucions crea un clima favorable al pensament teòric.

Des dels dos últims decennis del segle XVIII, especialment a França, s’havia establert un lligam entre els conceptes d’enciclopèdia de les ciències i de les arts, la bibliografia, que facilita l’accés als coneixements antics, i la bibliologia com a ciència del llibre. Fins i tot s’arribarà a dir que la bibliologia és la ciència de les ciències, ja que l’estudi del llibre permet l’accés al saber. Aquesta concepció ha sobreviscut fins als nostres dies, principalment en alguns autors de l’Europa de l’Est.

Això és tot el que podem dir avui. La mancança d’una resposta més detallada ens indica clarament la necessitat d’una investigació aprofundida sobre els orígens de la bibliologia, tant del terme com de la teoria.

Història de la bibliologia”, Robert Estivals. Trad. Jesús Gascón García. ITEM, núm. 11, Barcelona, 1992; p. 26-27.

( per saber més sobre aquest tema val la pena llegir-se l’article sencer, a la Revista ITEM, núm. 11, Barcelona, 1992. Pàgines 25 a 41). https://www.researchgate.net/publication/39078351_Historia_de_la_bibliologia

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

Mahabharata

 

“ Siempre he dicho a mis estudiantes que tengan poca bibliografía, que no lean críticas, que lean directamente los libros; entenderán poco, quizá, pero siempre gozarán y estarán oyendo la voz de alguien. Yo diría que lo más importante de un autor es su entonación, lo más importante de un libro  es la voz del autor, esa voz que llega a nosotros…

El libro es una de las posibilidades de felicidad que tenemos los hombres.

Se habla de la desaparición del libro; yo creo que es imposible. Se dirá qué diferencia puede haber entre un libro y un periódico o un disco. La diferencia es que un periódico se lee para el olvido, un disco se oye asimismo para el olvido, es algo mecánico y por lo tanto frívolo. Un libro se lee para la memoria.

El concepto de un libro sagrado, del Corán o de la Bíblia, o de los Vedas – donde también se expresa que los Vedas crean el mundo -, puede haber pasado, pero el libro tiene todavía cierta santidad que debemos tratar de no perder. Tomar un libro y abrirlo guarda la posibilidad del hecho estético. ¿Qué son las palabras acostadas en un libro? ¿Qué son esos símbolos muertos? Nada absolutamente. ¿Qué es un libro si no lo abrimos? Es simplemente un recipiente de papel y cuero, con hojas; pero si lo leemos ocurre algo raro, creo que cambia cada vez. Heráclito dijo que nadie baja dos veces al mismo río. Nadie baja dos veces al mismo río porque las aguas cambian, pero lo más terrible es que nosotros somos no menos fluidos que el río. Cada vez que leemos un libro, el libro ha cambiado, la connotación de las palabras es otra. Además los libros están cargados de pasado…

Si leemos un libro antiguo es como si leyéramos todo el tiempo que ha transcurrido desde el día en que fue escrito y nosotros. Por eso conviene mantener el culto del libro. El libro puede estar lleno de erratas, podemos no estar de acuerdo con las opiniones del autor, pero conserva algo sagrado, algo divino, no con respeto supersticioso, pero sí con el deseo de encontrar felicidad, de encontrar sabiduría”.

El libro”, Jorge Luis Borges, discurs a Buenos Aires el 1978. Editat en el llibre Borges, Oral, Emecé Editores/Editorial de Belgrano, Buenos Aires, 1979.

 

Read Full Post »

“ La bibliologia, pel que avui sabem, té els seus orígens a finals del segle XVIII. Fins al 1989 hom considerava que Gabriel Peignot havia estat el primer en fer servir aquest terme. Els recents treballs de Hanane el-Yousfi, Dominique Zidouemba i Gilles Vilasco han donat a conèixer l’ús del terme ‘bibliologia’ i d’una sèrie de mots que apunten una teoria d’aquesta disciplina en la correspondència de l’abat Jean-Joseph Rive datada entre el 1781 i el 1786 i publicada el 1790 ( Chronique littéraire des ouvrages imprimés et manuscrits de l’Abbé Rive... Eleuthèrapolis: Imp. des Anti-Capet, 1790). Avui podem parlar d’una relació entre el Segle de les Llums, la Grande encyclopédie de Diderot i el naixement de la bibliologia, almenys pel que fa a França. No obstant això, la investigació ha avançat prou com per poder formular la hipòtesi que el mateix terme “bibliologia” s’havia fet servir abans. Dominique Zidouemba ha pogut remuntar-ne l’ús a l’any 1580, amb l’italià Ulisse Aldrovandi. Per acabar, els investigadors tunisians Muhammad Rhebi i Wahid Gaddurah han assenyalat l’existència d’obres bibliològiques entre els segles X ( Ibn al-Nadim) i XV ( al-Kalka-sandï).

Tot i així, la bibliologia, ciència ja antiga, ha conegut un desenvolupament discontinu i una evolució de la seva concepció. Definida per Rive i Peignot com la ciència del llibre, va veure renéixer l’interès per ella a finals del segle XIX i durant la primera meitat del XX gràcies al belga Paul Otlet.

A la mateixa època, els russos Loviajin i Lissovskij semblen haver desenvolupat sengles teories sobre la bibliologia.

Oblidada després de la segona guerra mundial, pren un nou caire a partir dels anys 70. Esdevé, cap als 80, la ciència de l’escrit, de la comunicació escrita, una de les ciències de la informació i la comunicació. El 1987, aquesta perspectiva es desenvolupa en un Que sais-je? publicat per les Presses universitaires de France.

La bibliologia s’estén llavors a un pla internacional mitjançant diversos col·loquis. El 1988 es crea a Tunis l’Association Internationale de Bibliologie. Un programa internacional d’investigació en bibliologia es posa en marxa. L’interès mostrat envers aquesta disciplina és prou important com perquè hom consideri la necessitat de publicar una enciclopèdia sobre la matèria.

Convé, doncs, respondre, a la llum de les últimes recerques internacionalss, una sèrie de qüestions que es plantegen els interessats en aquesta disciplina; quin és l’origen del terme, com se n’explica l’aparició, quines han estat les seves concepcions successives o per què ha esdevingut la ciència de la comunicació escrita”.

Història de la bibliologia, Robert Estivals. Trad. Jesús Gascón García. ITEM, núm. 11, Barcelona, 1992; p. 25-26.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“ Los más graves atributos negativos que comenzamos hoy a percibir en el libro son estos:

Hay ya demasiados libros. Aún reduciendo sobremanera el número de temas a que cada hombre dedica su atención, la cantidad de libros que necesita injerir es tan enorme que rebosa los límites de su tiempo y de su capacidad de asimilación. La mera orientación en la bibliografía de un asunto representa hoy para cada autor un esfuerzo considerable que gasta en pura pérdida. Pero una vez hecho este esfuerzo se encuentra con que no puede leer todo lo que debería leer. Esto le lleva a leer de prisa, a leer mal y, además, le deja con una impresión de impotencia y fracaso, a la postre, de escepticismo hacia su propia obra.

Si cada nueva generación va a seguir acumulando papel impreso en la proporción de las últimas, el problema que plantee el exceso de libros será pavoroso. La cultura que había libertado al hombre de la selva primigenia le arroja de nuevo en una selva de libros no menos inextricable y ahogadora.

Más no solo hay ya demasiados libros, sino que constantemente se producen en abundancia torrencial. Muchos de ellos son inútiles o estúpidos, constituyendo su presencia y conservación un lastre más para la humanidad, que va de sobra encorvada bajo sus otras cargas. Pero, a la vez, acaece que en toda disciplina se echan de menos con frecuencia ciertos libros cuyo defecto traba la marcha de la investigación. Esto último es mucho más grave de lo que su vaga enunciación hace suponer. Es incalculable cuantas soluciones importantes sobre las cuestiones más diversas no llegan a madurez por tropezar con vacíos en investigaciones previas. La sobra y el defecto de libros proceden de lo mismo: que la producción se efectúa sin régimen, abandonada casi totalmente a su espontáneo azar”.

El libro como conflicto”, discurso de José Ortega y Gasset, dirigido a los editores en la Univ. Central de Madrid el 20 de mayo de 1935. En el Vol. 5 del llibre Obras Completas, Alianza Editorial, Madrid, 1994, vol. 5.

 

 

 

 

Read Full Post »

 

Biblio-Bison (2): estàtua de bronze a l’entrada de la Biblioteca Pública d’Indianàpolis ( IndianaUSA).

 

 

Biblio.box : dispositiu que crea una xarxa WLAN per poder conectar-te i navegar per un lloc estàtic que conté una biblioteca digital. S’utilitza un codi de Biblioteca-guerrilla ‘Raspberri pi’ i una cel·la de carga. També surt com Bibliobox.

Vist en el vlok Librenauta: https://bibliobox.copiona.com/posts/biblio-box.html

 

 

Bibliobús (3)( joc). Així ho expliquen des de l’Instituto Leonés de Cultura: El Juego del Bibliobús (2017). Acabamos de poner en marcha el Juego del Bibliobús, un juego de mesa en el que se simula una ruta del bibliobús por los parajes y monumentos más conocidos de la provincia de León, y donde cada concursante puede experimentar múltiples peripericias desde que el Bibliobús abandona su central cada mañana hasta que llega a los pueblos donde presta servicio.

 

 

Biblio-Carnaval: a la Biblioteca «María Teresa León» fan el contacontes interactiu Biblio-Carnaval, dirigit al públic familiar, dins del programa mensual “Sábados en la biblioteca”.

 

 

Bibliocarro (3): servei de prèstec de llibres en el IES Ana María Matute, mitjançant un Bibliocarro ofert per la Biblioteca  Pública Municipal María Moliner a Velilla de San Antonio ( Madrid ).

 

 

BiblioCiencias: portal de formació de la Biblioteca de Ciencias, Universidad Complutense de Madrid.

 

 

Bibliocromos (2):a l’Escola Collbaix  de Sant Joan de Vilatorrada, organitzen una mena de joc relacionat amb els llibres per aconseguir uns àlbums de cromos, anomenats Bibliocromos. Més informació a: https://projectes.xtec.cat/bescat/portada/els-bibliocromos/  . (L’Amadeu, de la FIMA, m’ha fet arribar aquest joc. Gràcies.)

 

Biblio-hemerografía (2): llibre de Xiomarita PérezBiblio-hemerografía de la cultura tradicional y popular de la Republica Dominicana (temática y por autores), Santo Domingo, República Dominicana : Secretaríade Estado de Cultura, 2009.

 

 

Biblioinformación (1): vlok   d’una estudiant guatemalteca de Biblioteca General a la Escuela de Bibliotecología de la Facultad de Humanidades .

 

 

Biblioinformación (2): vlok de la Facultad de Economía y Negocios a Viña del Mar. És un espai d’informació del Sistema de Bibliotecas de la Universidad Andrés Bello.

 

 

Biblioinformación (3): vlok  del bibliotecari Oscar Irala a Puebla ( México).

 

 

Bibliojocs 2.0: “ és un espai on compartir recursos educatius d’infantil i primària seqüenciats per cursos i matèries”.

Més informació a: https://bibliojocs.edutictac.es/php/

 

 

Biblioraltic: estableix una simbiosi curricular entre el llibre ‘de paper’ i les tecnologies de la informació i la comunicació, per a desenvolupar la Competència Lingüística en la societat de la comunicació. Més informació i aclariments a: https://documents.tips/documents/sociedad-en-constante-cambio-nuevos-planteamientos-y-modelos-reflexion-sobre-la-practica-docente-proyectos-de-innovacion-biblioraltic.html

 

 

Biblioselvas: una iniciativa que instal·la biblioteques en escoles rurals de l’Amazònia equatoriana. Vist en el vlok Soy bibliotecario, on donen molta informació: https://soybibliotecario.blogspot.com/2020/02/biblioselvas-amazonia-ecuador.html?spref=t

 

 

Biblio-sessió : Classes de post-part del CAP de Sarrià de Ter  amb la llevadora Mercè Lladó fetes a la Biblioteca Emilia Xargay, per conèixer l’espai i les lectures que s’ofereixen a mares i nadons relacionades amb l’alletament, l’educació sexual, etc. Més informació a:

http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarria-de-ter/agenda/84477-biblio-sessio-post-part-amb-la-llevadora-merce-llado

 

 

Biblio-Sonnets: llibre: Biblio-Sonnets-poèmes inédits, de Paul Verlaine, Ed. H. Fleury, Paris, 1913; amb il·lustracions de Richard Ranft. La primera publicació d’una suite de 13 poemes de Verlaine, desenfadada,sardònica i reflexiva, sobre la passió dels llibres i la col·lecció de llibres.

 

 

Biblioteca-guerrilla: és una aplicació per generar un catàleg web de llibres i embolicar-ho en un ‘router’ ( qualsevol dispositiu:D). Més informació a: https://github.com/elKaZe/biblioteca-guerrilla/issues/5 , i a Librenauta.

 

 

Bibliotecando: butlletí de la Biblioteca de la Universidad de Córdoba ( Colombia).

 

 

Bibliotertúlia: en el Museu de Prehistòria de València, organitzen Bibliotertúlies. Més informació  a: http://www.museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva/actividades/827/es?q=va

 

 

Bibliothoven: vlok de la Biblioteca de l’Escola Beethoven de Santa Coloma de Gramenet. Diuen: “ és un espai per gaudir de la lectura i per ajudar a l’hàbit lector dels nostres nens. Compartim enigmes i recursos per a petits i grans”.També són a Instagram i a Twitter.

 

Bibliotruck: en el Camping&Bungalow Park de Cambrils ofereixen: “El lloc ideal per al lector, on els nostres clients podran trobar llibres, revistes, contes infantils per als petits, en tots els idiomes.Podran agafar prestats els llibres sense cap cost o bé canviar-los per un altre llibre que no hagin llegit i deixar el seu”.

 

Read Full Post »

“ Malgrat que en el camp de la bibliofília se la coneix  preferentment per les edicions de caràcter artístic, l’Editorial Gustavo Gili ha conreat en la seva llarga vida tots els vessants del gènere: bibliofília erudita, bibliofília científica, bibliofília artística o alta bibliofília ( segons la denominació que el mateix Gili va adoptar de l’àmbit franès), coedicions, edicions finançades per autors o bibliòfils, edicions facsímils i llibres d’artista.

El seu historial en l’edició de bibliòfil no comença, en contra del que pugui semblar, amb “Ediciones de la Cometa”, sinó que s’inicia durant els anys immediatament següents a la creació de l’editorial, i es prolonga d’una manera constant al llarg del segle XX. En la seva dilatada activitat es poden reconèixer diverses etapes: la primera comprèn, aproximadament, les dues primeres dècades que segueixen la fundació de l’editorial. Així, des del 1906, com a mínim, Gustau Gili Roig va encetar una sèrie d’edicions limitades que van ser el germen de les edicions de bibliòfil que l’editorial va llançar un parell de dècades després. Entre aquestes publicacions es poden esmentar Poesies ( 1906), de Miquel Costa i Llobera; Llibre de doctrina pueril ( 1907), de Ramon Llull; Cap al tard ( 1909), de

Joan Alcover, i les edicions especials de l’obra de Joan Maragall o de Narcís Oller. Es tracta d’un conjunt de publicacions influït pels models barcelonins que promovien la Societat Catalana de Bibliòfils, L’Avenç, Oliva de Vilanova, Els XII, Ramon Miquel y Planas i molts d’altres; és a dir, d’un tipus de bibliofília erudita circumscrita a l’àmbit català ( cultura catalana, idioma català i estil editorial català).

El segon període, que se solapa amb “Ediciones de la Cometa”, inclou una sèrie de coedicions amb Pantheon ( FlorènciaBarcelona). Tot i que no portaven la denominació explícita de “bibliòfil”, no hi ha dubte que aquest conjunt de publicacions representava una variant més del gènere, i no seria inexacte qualificar-la de “bibliofília científica”. Es tractava de textos de primeres figures de la història de ‘art, publicats entre el 1930 i el 1933: La escultura del Renacimiento en España ( 1931), de Manuel Gómez-Moreno; La miniatura inglesa (1933), d’Elfrida Saunders, i alguns altres. La majoria de títols, impresos en paper setinat de qualitat, tenien un tiratge de 165 exemplars i s’acompanyaven d’il·lustracions en fototípia.

La tercera fase correspon a les ·Edicions de la Cometa”, que representen el model genuí de bibliofília artística inspirada en les edicions franceses del període d’entreguerres. Comença el 1930 i s’acaba el 1948 amb la publicació de Platero y yo, de la qual ja s’encarrega Gustau Gili Esteve. Les “Edicions de la Cometa”, que constitueixen una autèntica edat d’or de la bibliofília espanyola, van culminar amb dos epílegs: La Tauromàquia (1959) i El entierrro del conde de Orgaz (1969), obres il·lustrades per Picasso que se situen al capdamunt de les grans produccions de bibliòfil de la casa. Creada amb la intenció d’implantar a Espanya la bibliofília d’orientació francesa, aquesta col·lecció no sempre va rebre la resposta adequada a l’alt cost que requeria l’empresa, que va topar des del principi amb la dificultat de l’escassetat de subscriptors.

Del llibre: Pablo Picasso i els editors.Gustavo Gili. Treball i amistat, Claustre Rafart i Planas et al., Ed. Fundació Museu Picasso, Barcelona, 2018; p.55-56.

 

“ Como queda demostrado, el comercio del libro antiguo se mantiene por el amor al libro; lo provocan y sustentan los coleccionistas y bibliófilos; lo realizan los libreros, al buscar para sus clientes el libro que necesitan. Muchas veces el librero anticuario, repetimos, ha sido coleccionista, y los quebrantos de fortuna le han obligado a hacer de una afición que les arruinaba una profesión que les da de comer; y, en no pocas, el bibliófilo es al mismo tiempo librero de ocasión; aunque sin darse de alta en la contribución: que compra dos o tres libros por un precio, vende después dos o uno de ellos por lo que le costaron los tres y cristaliza su ganancia en los libros que gratuitamente y por este procedimiento enriquece o forma su colección”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo, Gráficas González, Madrid, 1946. p. 52 ( 25 en el llibre).

 

 

Read Full Post »

LXXXI

Edició molt il·lustrada

sempre es veu sol·licitada,

que els llibres amb força sants

agraden als xics i als grans.

LXXXII

Pel qui ven és irritant

aquell que, dissimulant,

s’empassa una obra completa

sens gastar-se una pesseta.

LXXXIII

No compris un receptari

pensant fer-te milionari,

que en anar a la botiga

la recepta sol fer figa.

LXXXIV

Fa llibreter molt sabata

no entendre en romà una data.

I més encar, dir: quint-pis

quan es tracta del Kempis.

LXXXV

Hi ha pallús que res li raca

per ‘La Creu de Caravaca’.

És molt bo aquest llibre vell…

pel qui duu llana al clatell.

LXXXVI

El comprador de música

llegeix la peça i somica,

i un cop tot ho ha ‘somicat’…

ho deixa desarreglat.

LXXXVII

És un crim de bibliofília

que amb el bon gust no concilia,

dels llibres treure els gravats

i deixa-los mutilats.

LXXXVIII

Els llibres de comptes fets

són per als analfabets.

I els tenen per preferits

els que compten amb els dits.

LXXXIX

Si ets llibreter d’ocasió

no et faci pô el carretó.

Mes si la compra s’ho val

llogaràs la gent que cal.

XC

Els llibres dels corredors

paga’ls a preus superiors,

puix ningú de franc treballa

per portar-te una troballa.

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

Gòtica de forma ( Gotisch)

 

“ Ha de conocer bien los papeles, su historia, y para ello las materias más comúnmente empleadas en su fabricación en los diferentes siglos; sus tamaños, en los diferentes países; sus pesos más corrientes y procedimientos de encolajes, carteo, etc. Sin este conocimiento del papel, difícilmente puede distinguirse una página restaurada en el conjunto de un texto; un libro incólume de un libro restaurado por un experto.

Gòtica de summa (Rundgotisch)

Se han de conocer, también, los tipos de imprenta, de manera suficiente para no confundir un gótico de forma con un gótico de Summa o con un gótico de fractura, un Aldino con un Elzeviriano, un Tory con un Garamond, un Plantino con un Ibarra, un Chetelham con un Cochin, un Didot con un Bodoni, y en todo caso pueda distinguir por sus páginas impresas, y sin mirar la portada ni consultar el colofón, el siglo, al menos, a que pertenece un libro, como el arqueólogo clasifica un edificio y determina la época en que fue construido sin siquiera entrar en él ni consultar la guía o los documentos de su archivo.

Ha de conocer también los innovadores y creadores de tipos, al menos los más notables, porque sólo conociéndolos podrá lograr ejemplares en que por vez primera se hayan empleado, explicar su mérito, ponderar su valor y hacer surgir en el cliente bibliófilo el afán de adquirirlos y de pagarlos a buen precio”.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo,  Gráficas González, Madrid, 1946. pp. 26-27.

Gòtica de fractuta ( Fraktur)

 

Read Full Post »

LXXI

Tallâ els marges dels gravats

 i donar-los nous formats

perquè tinguin millor vista,

rebenta el col·leccionista.

LXXII

Desconfia si algú et diu

que és un llibre molt festiu,

puis que resulta, al final,

molt més trist que un funeral.

LXIII

Els llibres que durant anys

has recollit amb afanys,

estaràs de cos present

que ja els aniran venent.

LXXIV

Els que venen llibres bruts,

fan negoci sense embuts.

Però aquesta xirinola

sovint porta a la garjola.

LXXV

Pintar als llibres ninot

ho fan els tarits-tarots.

I el vici de doblâ el full

el té qui li falta un bull.

LXXVI

Llibreter que té comèdies

li fan passar mil tragèdies;

per a vendre un exemplar

les llaunes que ha d’aguantar!

LXXVII

No judiquis pel daurat

d’un llibre la qualitat.

Ni creguis que té interès

sols perquè en fil està imprès.

LXXVIII

Hi ha alguns llibreters de vell

que porten llana al clatell.

Però molts d’altres n’hi ha

que saben prou d’esquilâ.

LXXIX

No és cosa que passi gaire

gangues trobâ a cal drapaire:

avui fins l’home del sac

sap qui era un tal Balzac.

LXXX

Hi ha qui diu que és llibreter

i el que fa és vendre paper.

Com també qui es creu bibliòfil

només perquè es diu Teòfil.

Del llibre: Els cent consells del llibreter decent de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

The Petersborough School

 

“ El librero anticuario precisa tener una vasta cultura, de carácter general. Si el librero de nuevo ha de conocer la producción librística contemporánea, el anticuario ha de sumar a ésta el conocimiento de la salida a luz en todos los tiempos y en cualquier país. Si cara puede venderse una edición princeps de Cervantes, más cara aun puede venderse la de un Chaucer, un Shakespeare, un Goethe, y nadie sería capaz de asegurar que algún ejemplar de este orden no pudiera surgir en el mercado español o hispanoamericano.

Ha de poseer un conocimiento bastante elevado de la Historia universal y de la de España, de la Geografía, de la Historia de los descubrimientos científicos y de los geográficos. Ha de conocer a fondo la Historia de la Literatura española y la universal, así como las obras que más directamente han contribuido a trazar las características de las distintas épocas del mundo.

Winchester School

Ha de estar bien informado de las materias ‘escritorias’ empleadas en la antigüedad, clases de pergamino y de vitela. Deberá poseer los bastantes conocimientos paleográficos para poder determinar el siglo a que pertenezca un códice y, en ciertos casos, el país donde fue producido. Completará estos conocimientos con otros relativos a la ilustración, las miniaturas, sus escuelas, sus mutuas influencias y mejores artistas, de manera que pueda identificar un códice bizantino y distinguirlo de otro flamenco, español, francés, alemán, etc., y aun dentro de los típicos de cada país, diferenciar sus escuelas, y así, si se trata de los ingleses, no confundir los de la escuela de Petersborough con los de Winchester o los Queens Mary, etc, etc. Por último, ha de tener un conocimiento práctico y bien claro de la historia de la encuadernación, sus clases, sus modelos y sus materiales en la Edad Media, como complemento del valor del códice, sin olvidar que no faltan entre los bibliófilos o, por mejor decir, bibliómanos, los que prefieren la encuadernación al libro mismo, y los que, como decía Rico y Sinobas, ‘un libro no es más que un pretexto para crear una bella encuadernación o unas ilustraciones de mérito’, y que, por tanto, el cultivo de esta rama por sí sola puede dar motivo suficiente para buenos negocios.

Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguoGráficas González, Madrid, 1946.  pp. 25-26.

Queens Mary

 

Read Full Post »

XXXI

Si un assumpte t’encaparra

llegeix ‘Singlots’ d’en Pitarra,

mes si tot et va com cal

pots llegir… l’Adrià Gual.

XXXII

Hi ha llibres bons, passadors,

n’hi ha de dolents, de pitjors…

I més d’un se’n trobaria

per guanyâ a la loteria.

XXXIII

Fingint que és aficionat

mil llibres bons ha comprat.

I al cap d’un temps aquest soci

se’ls ven i fa el gran negoci.

XXXIV

Llegir primer el final

de ‘obra que es lloga a ral

per saber si hi ha casament,

fa molt bleda, francament.

XXXV

Des de les tres que remena

mil llibres de tota mena

i no parla de comprâ?…

No el vulguis per parroquià!

XXXVI

Si un llibreter poc entes

ha fet compra d’interès,

ves-hi tan bon punt ho saps,

abans de que en passi els taps.

XXXVII

A tothom força li plau

córrer món sens gastâ un clau.

Per això els llibres de viatges

no dormen gaire als prestatges.

XXXVIII

El saber no creguis gaire

del llibreter molt xerraire.

Ni et pensis que es mama el dit

el que no fa l’erudit.

XXXIX

Comprar un llibre robat

pot sê un negoci esguerrat,

que pensant fer-lo rodó

es sol rebre del carpó.

XL

Hi ha certs llibres de poesies

que omplen el cap de manies.

Quan els versos són roïns

val més llegir rodolins.

Del llibre: “Els cent consells del llibreter decentde Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“ Cierto literato francés llegaba a ver, con su portentosa imaginación, en las letras de nuestro alfabeto el mismo valor ideográfico de la escritura primitiva simbólica o jeroglífica, y así, decía que la A era el símbolo de la amistad, y sus trazos semejan dos amigos que se encuentran, se saludan y se estrechan la mano; la Y, es el suplicante que se arrodilla y eleva los brazos al cielo, o la confluencia de dos ríos; la K, es el ángulo de incidencia igual al de reflexión, una de las claves de la Geometría; la O, es el sol, la luz, el triunfo; la J, es el cuerno de la abundancia; la R, representa el reposo, es el caminante que se apoya en su bastón; la C, es la luna, la letra de los enamorados; la X, las espadas cruzadas, la guerra, la lucha; la T, es el martillo y la balanza; la V, es el vaso de vino; la M, es la montaña y el valle; la S, la serpiente; la Z, en fin, es el rayo, el poder infinito de Dios. Creemos positivamente que hay un tipo de letra representativa del mundo medieval, como la hay del clasicismo que informa el Renacimiento y del puritanismo que acompaña a la Reforma, del espíritu absolutista de Luis XIV, de la vida cortesana picaresca y sensual de Versalles, y de la revolución francesa, del triunfo de las democracias, del modernismo y aun de la forma ideológica comunista. En otras esferas hay tipos especialmente adecuados para la poesía, para la filosofía y para el libro de arte. El editor, pensadamente unas veces y otras al recoger, sin pensarlo el espíritu de su época, o por mera intuición, es el artista encargado de crear la bella arquitectura del libro, la que más tarde ha de darle valor excepcional en el mercado de anticuariado y trocarse en objeto de disputa entre los bibliófilos”.

 Lasso de la Vega, Javier: “El comercio del libro antiguo”. Gráficas González, Madrid, 1946. pp. 8-9.

Read Full Post »

XXI

Robâ un llibre té perdó

quan es fa per la instrucció.

Però al llibreter pruden

li convé fer escarment.

XXII

Comprâ un clàssic romà o grec

molts ho fan sols per fê el mec

i passar per saberuts

on no siguin coneguts.

XXIII

Llibreter que ven a pes

no vol dir que no és entès:

hi ha llibres que el seu destí

és anâ a parâ al molí.

XXIV

Llibre bo, de poc tiratge,

a la cultura fa ultratge,

puix no existeix cap raó

de privâ al llibre expansió.

XXV

Si tens un llibre preuat

no cal que el venguis a fiat,

sempre trobaràs client

que el pagarà dil·ligent.

XXVI

La impremta no s’ha inventat

per estampà el disbarat.

Malgrat aquesta sentència

es veu imprès amb freqüència.

XXVII

Hi ha qui busca sens mania

obres de ‘psicologia’…,

i llibrer que per geodèsia

dóna un tractat d’eugenèsia.

XXVIII

Ara els contes per a infants

diverteixen molt als grans,

i la mainada que creix

Marañón i Freud llegeix.

XXIX

Pels clients de selecció

guarda els llibres en japó,

i pels de poc més o menos

els de lladres i serenos.

XXX

Biblioteques hi ha molt grans

ben mirat poc importants.

Que amb cent llibres escollits

un hom s’hi pot llepâ els dits.

Del llibre: “Els cent consells del llibreter decent” de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millá, Barcelona, 1947.

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

Museu Molí Paperer de Capellades

“ Pero, además de la rareza y de la antigüedad, el libro posee el valor intrínseco de toda obra de arte: la belleza. ¿ En qué consiste una bella edición ¿ Aunque éste es tema demasiado largo para exponerlo en el corto espacio de que disponemos, en líneas generales hemos de contestar que, en primer término, depende de que el texto figure, de una manera irreprochable, a cuyo objeto es indispensable la máxima atención por parte del autor, y del concurso de eruditos y filólogos, cuando se trata de reimpresiones. Los Aldos, los Plantinos, los Estefanos, los Elzeviros, contaron siempre con un cuadro selecto de helenistas, eruditos y humanistas famosos que revisaron y depuraron los textos y cuidaron esmeradamente los mil y un detalles que necesita toda buena edición: una severa corrección que conserva el texto, y cada palabra en particular, en todo su valor e integridad y la ortografía en toda su pureza.

Paper d’Arches

Un papel bello y duradero. La mayoría de las ediciones modernas se hacen sobre papeles de pastas mecánicas y químicas mezcladas, obtenidas especialmente de las coníferas, de la madera; algunos con papel fabricado con pastas elaboradas a base de trapos y desperdicios de algodón, asimismo, mezclados. Sólo los papeles de hilo o barba son, no obstante, los buenos y duraderos. Estos papeles, llamados también holandeses, son de un sonoro carteo, y dan al libro una presentación, un peso, una solidez irreprochable, como los mármoles al templo: los papeles de hilo, de los Molinos de Arches (Vosgos) y de Saint-Omer, en Francia; de Val Gilder, de Amsterdam; los ingleses, muy encolados y de extremada blancura, los procedentes del Valle del Vire; en Normandía, donde hasta hace poco se mantenía una tradicional fabricación de papeles de tina y de molinos papeleros: los magníficos papeles nuestros, en fin, los procedentes de los molinos de Valencia y Cataluña, entre los que descuellan por sus valores internacionales los de Játiva y Toledo en la Edad Media, y los de Guarro en los pasados siglos, papeles estos últimos que en tan alto grado favorecieron al auge alcanzado por nuestros gloriosos impresores: Los Ibarra, Benito, Monforte, etc.”

Lasso de la Vega, Javier: “El comercio del libro antiguo”. Gráficas González, Madrid, 1946; pp. 7.

Filigrana Guarro

 

 

Read Full Post »

 I

No diguis a la família

que pateixes bibliofília,

car si ho sap la teva dona

no tindràs una hora bona.

II

Comprador passavolant

es torna a voltes, constant:

aquest canvi sols depèn

del bon tracte del qui ven.

III

A més d’un ha tret d’apuros

havê en llibres gastat duros,

puix que el llibre a tot arreu

és cosa que avui té preu.

IV

Llibreter que enganya al client

a la llarga hi surt perdent:

perd prestigi, perd dinê

i la dignitat, si en té.

V

El llibre d’actualitat

sol fer-se vell aviat.

Quan no interessa a ningú

El drapaire se l’enduu.

VI

Ningú no aprendrà cap cosa

si llegeix novel·les rosa,

puix són cursis cent per cent

del títol a l’argument.

VII

Sempre ha estat poc elegant

girà els fulls ensalivant,

i molt propi del marrà

amb els dits els fulls tallà.

VIII

Entre els escriptors d’abanss

n’hi ha, sens dubte, de molt grans.

però es troba en l’antigor

cada llauna que fa por.

IX

A més d’un col·leccionista

no convé perdre’l de vista,

puix si bades una estona

a ta esquena col·lecciona.

X

Hi ha catàlegs que ofereixen

llibres rars que no els posseixen:

els demanes i és sabut

que et diuen que els han venut.

Del llibre: “Els cent consells del llibreter decent” de Jordi Trieu i Remeneu, Ed. Millà, Barcelona, 1947.

 

          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ            χφ                   

 

Turnebe, el eminente helenista, el día de sus nupcias se olvidó de ir a la iglesia, embebido en la lectura de los clásicos; Guillermo Bude, entregado a la lectura de Virgilio, contestó cierto día a la criada que despavorida le anunciaba que la casa estaba ardiendo: ‘Ya te he dicho que las cosas de la casa se lo cuentes a la señora’. El abate Goujet murió de pena por haberse visto obligado a vender su biblioteca. Jules Danin decía: ‘ Amigos míos: el que quiera conocer de una sola vez todos los males de esta vida, que venda sus libros’. Gopil, profesor de Botánica, murió de desesperación al ver su biblioteca entregada al pillaje. R. Brunck a quien los reveses de la fortuna le obligaron a vender poco a poco sus libros, cuando oía hablar de alguno de los volúmenes que había poseído se le saltaban las lágrimas y dícese que murió poco después de efectuar su última venta; le mató ‘le dernier coup’. Jules Claretie, que había donado su rica colección de libros románticos, entre los cuales se encontraba un ejemplar de la célebre edición de Pablo y Virginia de Curmer, a la Biblioteca del Arsenal de París, compareció un día, pobremente vestido, ante el director de la Biblioteca; le pidió permiso para hojear sus libros, y dos días después se quitó la vida. El marqués de Chalabre murió de un ataque de desesperación, al no poder adquirir un ejemplar de cierta obra que jamás había existido; una Biblia que en un momento de buen humor había inventado Charles Nodier. Petrarca murió en el bello lugar que corresponde a un bibliófilo: ‘ Sur son Virgile ouvert le doux Petrarque est mort’.

Brunet halló también la muerte sentado en una silla, rodeado de libros, tal cual había vivido. Mommsen, rendido de fatiga y por el sueño, prendió fuego a sus largos cabellos blancos en la bujía con que se alumbraba, mientras trabajaba en su biblioteca, y murió pocos meses después como consecuencia de las quemaduras sufridas.”

Lasso de la Vega, Javier: “El comercio del libro antiguo. Gráficas González, Madrid, 1946. pp. 3-4.

 

Read Full Post »

 

Biblio+Fácil: projecte, organitzat per Down España, per a transformar les biblioteques en espais inclusius. Es formarà al personal de les biblioteques i es posaran en marxa accions per a fomentar les habilitats de lectura i el gust per a ella mateixa de les persones amb síndrome de Down. https://www.sindromedown.net/noticia/tu-bibliofacil-un-proyecto-para-transformar-las-bibliotecas-en-espacios-inclusivos/

 

BiblioEcuador: Biblioteca del Patrimonio Literario Ecuatoriano. Una biblioteca digital d’accés lliure i gratuït per a tots els ecuatorians, en especial per a escoles i col·legis.

 

BiblioEpiscopal: @BiblioEpiscopal i #biblioepiscopal, usuari i hashtag utilitzats per la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona ( BPEB ) a Twitter.

 

Biblio-formación: vlok “creat per estudiants de biblioteconomia o bibliotecologia” ( a México). https://biblio-formacion-academico.blogspot.com/

 

Biblio-guies : els alumnes de 2n d’ESO han posat a prova la seva creativitat i els seus coneixements de la biblioteca en la confecció de Biblio-guies per a la web de la biblioteca de l’Escola Jesuïtes El Clot.També usen Biblioguies.

 

 

Biblio-Kine: és una biblioteca virtual del centre Vida Kinesiología. Creada per l’agència creativa Grafreak . Vist a Domĕstika .

 

Biblio-Paradero: posa a disposició de veins i veines la posibilitat de prendre un llibre al sortir o tornar a casa. Organitzat pel Centro Cultural y Biblioteca Popular Rayén de Maipú ( Chile).  Més informació a: https://www.labatalla.cl/el-centro-cultural-rayen-instalo-un-biblio-paradero-en-victoria-con-libertad/

 

Biblio-Parque: un disseny bioclimàtic amb estructura de ferro que fa al·lusió a les refineries i basat en la forma de les cases dels indígenes Sikuani que pretén ser un fita arquitectònica a Puerto Gaitán, en el municipi de Meta ( Colombia) que a finals de l’any passat va estrenar la seva primera biblioteca. https://revistaaxxis.com.co/biblio-parque/

 

BiblioQuéNuncaMás: títol d’un article, “ ¿Biblio Qué?, a Infotecarios  . Parla de l’estat de la qüestió en el món dels Bibliotecòlegs a Perú. L’autora és, Brenda Z. Torrejón Estrada, Llicenciada en Bibliotecologia i Ciències de la Informació per la Universidad Nacional Mayor de San Marcos ( Perú). Posa:  #BiblioQuéNuncaMás, com a hashtag.

Sobre Infotecarios: https://www.infotecarios.com/sobre-infotecarios/#.Xbx721VKjIU .

BiblioSigla:  eina per aprofitar el capital simbòlic disponible a la Sociedad de Integración Gay Lésbica Argentina ( SIGLA). Més informació a: https://biblio.sigla.org.ar/

 

 

Bibliotecaril: vist a Twitter :Yordi Biblioteca @Yordibiblioteca . Uno de los muchachos de la saga “Alfred Hitchcock y los 3 investigadores trabaja en la #biblioteca. tinyurl,com/y2dg5cz3   .Les dejo un #bibliohilo de las menciones “ bibliotecariles” que aparecen en el libro nº 1. “ Misterio en el castillo del terror“.

 

BiblioTesoros: portal de la Biblioteca de la Universidad de Granada.  On mostren la riquesa dels seus fons: manuscrits, 62 incunables i altres impresos rars i preciosos. Una de les maneres d’ensenyar les seves coses és mitjanant videos com aquest: https://youtu.be/AtAQgIg3lY0

Biblioteca Universitat de Granada

 

BiblioWeb2: pàgina web del C.E.I.P. Nuestra Señora del Rosario a Luque ( Córdoba).

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »