“ Malgrat que en el camp de la bibliofília se la coneix preferentment per les edicions de caràcter artístic, l’Editorial Gustavo Gili ha conreat en la seva llarga vida tots els vessants del gènere: bibliofília erudita, bibliofília científica, bibliofília artística o alta bibliofília ( segons la denominació que el mateix Gili va adoptar de l’àmbit franès), coedicions, edicions finançades per autors o bibliòfils, edicions facsímils i llibres d’artista.
El seu historial en l’edició de bibliòfil no comença, en contra del que pugui semblar, amb “Ediciones de la Cometa”, sinó que s’inicia durant els anys immediatament següents a la creació de l’editorial, i es prolonga d’una manera constant al llarg del segle XX. En la seva dilatada activitat es poden reconèixer diverses etapes: la primera comprèn, aproximadament, les dues primeres dècades que segueixen la fundació de l’editorial. Així, des del 1906, com a mínim, Gustau Gili Roig va encetar una sèrie d’edicions limitades que van ser el germen de les edicions de bibliòfil que l’editorial va llançar un parell de dècades després. Entre aquestes publicacions es poden esmentar Poesies ( 1906), de Miquel Costa i Llobera; Llibre de doctrina pueril ( 1907), de Ramon Llull; Cap al tard ( 1909), de
Joan Alcover, i les edicions especials de l’obra de Joan Maragall o de Narcís Oller. Es tracta d’un conjunt de publicacions influït pels models barcelonins que promovien la Societat Catalana de Bibliòfils, L’Avenç, Oliva de Vilanova, Els XII, Ramon Miquel y Planas i molts d’altres; és a dir, d’un tipus de bibliofília erudita circumscrita a l’àmbit català ( cultura catalana, idioma català i estil editorial català).
El segon període, que se solapa amb “Ediciones de la Cometa”, inclou una sèrie de coedicions amb Pantheon ( Florència–Barcelona). Tot i que no portaven la denominació explícita de “bibliòfil”, no hi ha dubte que aquest conjunt de publicacions representava una variant més del gènere, i no seria inexacte qualificar-la de “bibliofília científica”. Es tractava de textos de primeres figures de la història de ‘art, publicats entre el 1930 i el 1933: La escultura del Renacimiento en España ( 1931), de Manuel Gómez-Moreno; La miniatura inglesa (1933), d’Elfrida Saunders, i alguns altres. La majoria de títols, impresos en paper setinat de qualitat, tenien un tiratge de 165 exemplars i s’acompanyaven d’il·lustracions en fototípia.
La tercera fase correspon a les ·Edicions de la Cometa”, que representen el model genuí de bibliofília artística inspirada en les edicions franceses del període d’entreguerres. Comença el 1930 i s’acaba el 1948 amb la publicació de Platero y yo, de la qual ja s’encarrega Gustau Gili Esteve. Les “Edicions de la Cometa”, que constitueixen una autèntica edat d’or de la bibliofília espanyola, van culminar amb dos epílegs: La Tauromàquia (1959) i El entierrro del conde de Orgaz (1969), obres il·lustrades per Picasso que se situen al capdamunt de les grans produccions de bibliòfil de la casa. Creada amb la intenció d’implantar a Espanya la bibliofília d’orientació francesa, aquesta col·lecció no sempre va rebre la resposta adequada a l’alt cost que requeria l’empresa, que va topar des del principi amb la dificultat de l’escassetat de subscriptors.
Del llibre: Pablo Picasso i els editors.Gustavo Gili. Treball i amistat, Claustre Rafart i Planas et al., Ed. Fundació Museu Picasso, Barcelona, 2018; p.55-56.
“ Como queda demostrado, el comercio del libro antiguo se mantiene por el amor al libro; lo provocan y sustentan los coleccionistas y bibliófilos; lo realizan los libreros, al buscar para sus clientes el libro que necesitan. Muchas veces el librero anticuario, repetimos, ha sido coleccionista, y los quebrantos de fortuna le han obligado a hacer de una afición que les arruinaba una profesión que les da de comer; y, en no pocas, el bibliófilo es al mismo tiempo librero de ocasión; aunque sin darse de alta en la contribución: que compra dos o tres libros por un precio, vende después dos o uno de ellos por lo que le costaron los tres y cristaliza su ganancia en los libros que gratuitamente y por este procedimiento enriquece o forma su colección”.
Lasso de la Vega, Javier: El comercio del libro antiguo, Gráficas González, Madrid, 1946. p. 52 ( 25 en el llibre).
Biblioaprenent 