Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliofília’ Category

Frases sobre Bibliofília 347

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , on 12/03/2014|

“ Als començos d’aquest any ha nascut, al mateix temps que La Nova Revista, un agrupament d’amics, tots ells especialitzats en alguna branca de l’art d’imprimir, lliure de tota preocupació societària: “Els XII”, heus aquí el seu nom: vells de cor molt jove, joves que es troben bé al costat dels vells, de naixença aristocràtica, d’origen humil, de viure encalmat, d’intensa vida de treball; tots íntimament compenetrats pel mateix objecte, ens proposem esvair la llegenda boirosa, confusa, migrada, de bibliòfil de comèdia o de novella carrinclona i demostrar que en ple segle XX es poden trobar en una ciutat com Barcelona, dotze ciutadans disposats a redimir-la de les ires de Déu envers les tones de paper i de lletres inútils i estúpides que es malversen estèrilment, quan com a do preadíssim ens ha donat els materials per fer una de les més belles obres que poden sortir de mà d’home.

L’articulat a complir és breu:

Un cop l’any rebre els companys a casa i mostrar-los en el seu propi ambient i emplaçament les riqueses bibliofíliques que cadascú posseeixi, entenent per riquesa tot el que sigui un bell llibre.

Assistir un cop al mes a les reunions que es van donant a casa els companys amb l’objecte anteriorment exposat.

Per sorteig anual publicar el catàleg de les col·leccions privades, amb el màxim de detalls, a despesa del seu propietari.

Acollir en les reunions mensuals a tots els bibliòfils forans que no tinguin residència a ciutat i a qui naturalment interessaran aquestes visites.

Es de quotes, ni domicili social, ni conserge, ni papers timbrats, ni aprovacions; és a dir, el màxim de comoditats.

manuel rocamora                           Del article de Manuel Rocamora a Papyrus,nº 1(1936)

En”Els XII” s’hi troba la gamma més variada de les aficions: des de la cartolina de visita ( Manuel Rocamora) per alguns insignificant, fins el llibre d’hores ( Josep Escobet) riquíssim de miniatures, obsequi de prínceps i reis; des dels exquisits figurins ( Comtessa de Vilardaga) demostració de la vel·leitat femenina, als goigs ( Dr. Roca i Ballber) exemple abundant de la devoció popular catalana, de la imatgeria i de la impremta; des de l’austeritat de les Imitacions de Jesucrist ( Epifani de Fortuny), a la sumptuositat de les enquadernacions i edicions modernes ( Gustau Gili). Quina bella diversitat la de totes aquestes col·leccions; tant com les especialitzacions de Ramon Miquel i Planas amb el seu arsenal completíssim de materials per a la història del llibre, de Domènec Carles-Tolrà en la història de Catalunya, de Josep M. Carles-Tolrà en ciències exactes i rellotgeria, i les monografies d’Eduard Zaragoza i els interessamtíssims aplecs d’Oriol Martorell i Mossèn Jaime Barrera. Treballs de molts anys, de molta constància, de moltíssim interès, desconeguts per la majoria i que honorant altament la nostra ciutat, la posen al nivell cultural de les millors capitals del món”.

 

Article: “Els XII”, d’Epifani de Fortuny, a La Nova Revista, nº 4, abril 1927, pp. 376-378, trobat a Càtedra Màrius Torres.

carles.tolra

 

 

 

“ Los libros antiguos han aumentado de precio en proporciones asombrosas en pocos años. La causa principal de esta carestía reside en el enorme consumo que de ellos hicieron y siguen haciendo las Universidades y los coleccionistas de Norteamérica.

biblioteca salvá

 

La biblioteca de Heredia, formada, como es sabido, por la integridad de la de D. Vicente Salvá, con algunas ediciones de importancia escasa efectuadas por su nuevo dueño, valdría hoy por lo menos diez veces más de lo que produjo al venderse. Los volúmenes que registra el último tomo del catálogo fueron vendidos a precios irrisorios. El librero francés M. Paul, encargado de la venta, tasaba los libros por docenas en la módica suma de 1 franco cada tomo, y al instante pasaba el volumen a ser propiedad de quien adicionaba 50 céntimos a esa cifra. Así se vendieron centenares de preciosos libros castellanos del siglo XVI, hoy dificilísimos de adquirir. La Biblioteca nacional acrecentó la sección de obras raras con algunas ediciones góticas de ‘La Celestina’ de esta venta.

celestina gotica

Hay que advertir que no todo es virtud ni amor al arte en los coleccionistas de libros raros. Sobreabundan entre ellos los que compran por puro negocio y van formando colecciones que venden luego en las salas del hotel Druot. La bibliofilia constituye hace muchos años, señaladamente en Paris, un procedimiento fructuoso para el empleo de economías y capitales grandes y chicos”,

 Article: “Bibliofilia” de C.R. Salamero a LUZ, el 30 de noviembre de 1932, pp.2.

hotel druot 1

 

                                                             Hotel Druot a Paris

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 345

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, tagged , , on 16/02/2014|

“ La innocent i deliciosa febre del bibliòfil és, en el bibliòman, una malaltia aguda portada fins al deliri, ha escrit Charles Nodier… Del sublim al ridícul només hi ha un pas. Del bibliòfil al bibliòman només hi ha una crisi. El bibliòfil es torna sovint bibliòman quan el seu ‘esprit’ decreix o quan la seva fortuna augmenta, dos greus inconvenients als quals les persones més decents són exposades; però el primer és molt més comú que l’altre”.

nodier el bibliómano

 

El col·leccionista en general ( i el bibliòfil per tant) és individualista, almenys mentre constitueix la col·lecció. En casos extrems, el seu goig fóra tenir un exemplar que fos ell sol a posseir. Però sense arribar a aquest exclusivisme, persisteix, en el bibliòfil de pura sang, un cert egoisme que costa molt de desarrelar. Si uns quants bibliòfils s’asocien és per millorar cada un la seva col·lecció. Tard o d’hora, però, els millors d’entre ells tenen un gest magnífic: el de cedir a una biblioteca de la seva col·lecció, formada en llargs anys de sacrificis i de recerques, amb una vigilància alerta a totes les subhastes i tots els catàlegs i freqüents visites a les llibreries de vell, les més a propòsit per a la tertúlia. Així la seva tasca abnegada esdevé útil a tots. Quan aquesta donació és feta en vida, no hi ha potser altre sacrifici tan heroic.

A despit de tot, el sol fet de preservar uns quants bells llibres de la destrucció és prou meritori per passar per alt totes les febleses inherents a la bibliofília, ja que aquesta per ella mateixa pren categoria elevada i eleva el seu adepte”.

 Article : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a  Càtedra Màrius Torres.

la nova revista nº 1

 

“ ¿Es necesario subrayar, aunque más no sea al margen, los libros raros? En teoría, una copia perfecta, si no es intonsa, debe tener márgenes amplios, debe ser blanca y las hojas deben crujir entre los dedos. Una vez, sin embargo, compré un Paracelso de escaso valor como objeto de anticuario, porque se trataba de un solo volumen de la primera edición de la ópera omnia compilada por Huser entre 1589 y 1591. Si la obra no está completa, ¿ dónde está el placer?

paracelsi

 

 Se trata de un libro cosido y encuadernado en cuero de época, con el lomo en relieve, con un color uniforme de las hojas no obstante su edad, con firma manuscrita en el frontispicio, atravesado desde la primera hasta la última página por un subrayado rojo y uno negro, con notas al margen contemporáneas al texto, con títulos en mayúsculas rojas y florilegio latino del original alemán. El objeto es bellísimo: las notas se confunden con el texto impreso y a veces lo hojeo por el placer de volver a vivir la aventura intelectual de quien, en calidad actual de testigo, lo ha marcado con sus propias manos.

Todo ello es signo, entonces, de que la bibliofilia es amor del obejto-libro, pero también de su historia, como atestiguan los precios de los catálogos que privilegian algunas copias que, aunque imperfectas, llevan la marca de la posesión. Quienquiera que se precie de bibliófilo desea el libro más bello que jamás haya sido impreso, la Hypnerotomachia Poliphili, de Francesco Colonna, 

hypnerotomachia 1

 

y la desea perfecta, sin manchas y sin apolilladuras, con márgenes amplios y, si fuese posible, con tablas que se desdoblan, como me aseguran que existe todavía en algún lugar. ¿ Pero qué no haríamos nosotros y los anticuarios si supiésemos que circula una copia con densas notas de James Joyce escritas en gaélico? No vayan a creer ahora que, confiando en la futura valoración durante los próximos siglos de mi copia de la Hypnerotomachia, ha de agitarme una hybris tan descabellada como para querer arruinarla con un simple bolígrafo. Pero admito que, si me toca estudiar con un libro raro, me atrevo a hacer anotaciones al margen y con lápiz, lo bastante delicadas como para que un día puedan borrarse con la goma, y eso me ayuda a sentir el libro como una cosa mía. ¿ soy, por lo tanto, un bibliófilo o un bibliómano?.”

 Article:”Confesiones de un bibliófilo”, d’Umbeto Eco en El Cultural.es del diari El Mundo, el día 23 de maig de 2001.

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 344

Posted in Bibliofília, Llibreries, Llibres, tagged , , on 08/02/2014|

“Ho recordo ara quan la poesia ha estat la primera a desaparèixer de les prestatgeries i s’ha quedat com la mercaderia més preada dels   llibreters d’ocasió, una altra espècie per desgràcia en extinció”.

 “L’aliment de l’ànima”, Joan Barril a El Periódico, abril 2013.

llibreria canuda a

 

 

 

               “ En otra ocasión conocí a un hombre que regentaba una de las librerías con títulos más escogidos y difíciles de encontrar que yo jamás haya visto: primeras ediciones de Joyce, de Dickens y de Jane Austen, de Conrad, algunas firmadas o dedicadas por sus autores; también rarezas descomunales, como – recuerdo – los únicos cuatro libros que publicara el misterioso y estrafalario Conde Stenbock, que logró escandalizar a Oscar Wilde. Aquellas piezas debían de tener unos precios elevadísimos, y sin duda no habría ninguno que quedara a mi alcance. Aun así, en parte por curiosidad y en parte por probar suerte, pregunté cuánto pedía por uno. La respuesta fue, tras arrebatármelo él de las manos, mirarlo con cuidado y exponerme las características excepcionales de aquella edición:’Este volumen no está en venta’. Al cabo de un poco más de ojeo pregunté por otro libro, y el proceso se repitió: el hombre – un hombre atildado, casi elegante – me lo cogió, lo acarició, me cantó sus excelencias y concluyó: ‘ No está en venta’. Lo mismo sucedió con todos los tomos por los que me interesé, y aunque en Inglaterra cierto tipo de reacciones resultan groseras, a la quinta no pude contenerme y le pregunté malhumorado:’¿Por qué no me dice cuáles están a la venta y así terminamos antes?. El hombre se inmutó un poco: pareció levemente herido en su profesionalidad. Me arrebató el último libro que yo había sacado, sopló del canto un polvo inexistente ( en verdad no había polvo en aquella librería, algo insólito) y contestó altanero: ‘ Oh, la mayoría de ellos, la mayoría de ellos, ¿ qué le parece? No voy a ir en contra de mi propio negocio’. Ante esa contestación, aún indagué acerca de dos o tres títulos más, pero siempre con el mismo éxito. ‘Desde luego hoy no es su día de suerte’, decía, ‘ese tampoco está en venta.

literatura y fantasma

 

               Luego supe, por uno de mis  colegas de Oxford, que aquel hombre iba justamente en contra de su negocio, o, mejor dicho, no tenía negocio por mucho que su establecimiento diera a la calle y en su puerta hubiera un letrero que rezaba Open, o bien Closed, según las horas. El individuo era un coleccionista tan fanático y orgulloso de sus posesiones que, tras hacerse con una de las mejores bibliotecas del país, no soportaba que no la viera nadie ni se admirara de ella, o tan sólo sus escasos conocidos que lo visitaban. En consecuencia había decidido hacerse pasar por librero a fin de disfrutar con el asombro y la codicia que sus exquisitos tesoros suscitaban en los transeúntes incautos o aspirantes a clientes. No era de extrañar que nunca nada estuviera en venta”.

 

Del llibre d’articles: Literatura y fantasma, i del capítol anomenat: “ El mal imaginativo” , de Javier Marías, a Alfaguara, Madrid, 2001. Però he d’afegir que jo el llibre no el tinc ni l’he llegit, vaig trovar  tot això en el vlok Espai de llibres, i l’he posat a la cua perquè crec que valdrà la pena.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 343

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Ex bloguis, Ex libris, tagged , , , on 30/01/2014|

marca matevat      marca Liberós

En lo segle XVII les Marques van adquirint ja altre carácter. Per algunes d’elles s’endevina que son possessor no ha tingut iniciativa pròpria, y ha estrafet arques extrangeres cambiant tan sols les inicials. Altres han seguit usant les de sos antecessors de qui han adquirit la tenda, podent estudiar nosaltres ab aytal motíu les ascendències y descendències comercials de molts llibreters d’aquell segle; causant no obstant axò alguna confusió entre los qui han espigolat superfiacialment sobre lo ram de llibrería.

marca Lacavalleria      marca Gotard

Per a corroborar lo que están dihent n’hi ha prou ab fixarse en la Marca que han fet servir varis llibreters-estampers. A casa Mathevat, entre altres, usa lo mateix Jesuset cavalcant la àliga forta que tenía ab tota proprietat en Claudi Bornat, y la que usava lo venecià Lelio Marinis establert en nostra ciutat des de 1591 hon s’hi casà en 1596, observantse moltes altres anomalíes que farèm notar al llegidor quan publicarèm les marques metexes.

marca Samsó   marca 2 morera

En lo segle XVII varies societats de llibrers-estampers tenint cada una d’elles una Marca colectiva.

Com prometèm al començar l’article, aquí posarèm la llista de llibreters y estampers qui han usat Marca Pròpria en ses estampacions publicades a son pas per Catalunya.

marca Cormella   marca bonilla

Pere Miquel  .           .           .           1491

Joan Rosenbch         .           .           1493

Diego Gumiel           .           .            1494

Joan Luschner          .           .           1499

Nicolau Spindeler    .           .            1499

Gabriel Pou   .           .           .            1505

Joan Carles Amorós .           .           1509

Pere Posa      .           .           .             1518

Duràn y Salvanyach .           .           1525

marca 2 Jolis

Pere Mompezat        .           .           1530

Jaume Cortey            .           .          1561

Claudio Bornat         .           .           1562

Pere Malo      .           .           .           1571

Francesch Trinxer   .           .           1573

Narcís Samsó Arbús.          .            1576

Jaume Cendrat         .           .           1578

Hubert Gotard          .           .           1585

Lelio Marinis            .           .           1590

Gabriel Graells         .           .           1596

Sebastià de Cormellas         .           1597

Companyía de Sebastià de Cor-

     Mellas y Joan de Bonilla            1607

Joan de Bonilla         .           .           1613

Esteve de Liberós    .           .           1625

Jaume Mathevat       .           .           1641

Joan Sapera   .           .           .           1660

Antoni Lacavallería .           .           1677

Confraría de llibreters         .           1678

Francesch llopis       .           .           1680

marca 2 escuder

Companyía de A. Ferrer, M. Pla-

   Nella, J. Casanyes, M. Badía,

   P. Pau, y B. Ferrer            .           .1683

Joseph Moya .           .           .           1684

Companyía de J.Pahissa, B. Ni-

   vell, y J. Roca         .           .           1685

Gremi d’Estampers .           .           1685

Joan Roca      .           .           .           1685

Companyía de J. Moya, J. Ascona,

   J. López y J. Terresanchez          1685

Joseph Moya .           .           .           1687

Joseph Llopis            .           .           1691

Companyía de A. Ferrer, J. Pahi-

   Ssa, R. Figueró y B. Ferrer          1695

Rafel Figueró            .           .           1701

Joan Jolis       .           .           .           1701

Joseph Teixidó         .           .           1701

Joan Pau Martí         .           .           1701

Joan Piferrer .           .           .           1702

Baltasar Ferrer         .           .           1711

Joseph Giralt .           .           .          1734

Pere Escuder            .           .            1750

Pere Morera (de Vich)        .           1757

Pares Carmelites      .           .           1760.

Article” Les Marques d’Estampers y Llibreters de Barcelona “per Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la llibreria L’Arxiu de juny de 1926.

marca gremi   marca cendrat

Podeu veure més Marques a: Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació, d’on són les que aquí es veuen.

 

exlibris segle V AC

“ A partir de la invención de la imprenta y de la técnica del grabado el ex libris se convirtió en lo que es hoy día: una estampa, etiqueta o sello. Cuando las bibliotecas dejaron de ser un privilegio de la iglesia, el antiguo celo de los clérigos por sus libros pasó a los nuevos propietarios. Dado que decorar cada ejemplar con un ex libris pintado a mano era muy costoso, se solicitó a los artistas que realizaran pequeñas piezas de madera o de metal con el escudo del dueño del libro, para después imprimirlas ( o pegar su reproducción) en cada volumen. El ejemplo más antiguo lo encontramos en Alemania hacia 1470-80, en los libros donados a la biblioteca de la Cartuja de Buxheim por Hildebrando de Brandenburgo.

brandeburgo

 

Una variante del ex libris fue la de los Supralibros, marca heráldica que se aplicaba en relieve sobre el material de la cubierta 8 generalmente cuero); fue bastante común en el sur de Europa y es posible que su uso frenara el desarrollo del ex libris en francia, España, Italia y Gran Bretaña. Por su parte, en Estados Unidostambién se utilizaron los denominados ‘book rhymes’, poemas breves escritos en el interior de la cubierta que desaconsejaban el robo e indicaban el nombre del propietario; a partir del siglo XIX fueron destronados por el ex libris.

supralibros

En Europa, el sello de madera continuó usándose hasta mediados del siglo XVI y su sucesor, el moderno sello de caucho ( alternativa mucho más económica), se utilizó con frecuencia en los últimos 150 años. Mientras, en Japón, el sello para libros ( zosho-in), de hermosa caligrafía, apareció casi al mismo tiempo que el primer ex libris impreso europeo. Uno encontrado en el Templo Daigoji hacia 1470 contiene la siguiente inscripción:

‘ Robar este libro cierra las puertas del Cielo, y destruirlo abre las del infierno. El que tome este libro sin permiso será castigado por todos los dioses de Japón’.

Por lo tanto, podemos afirmar que el nacimiento del ex libris se produjo de forma paralela en oriente y en occidente.”

 

Del vlok Papelenblanco: article: Diccionario literario:ex libris”.

http://www.papelenblanco.com/categoria/diccionario-literario/record/20. ( imatges també).

exlibris papelenblanco

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »

EFÍMERS

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Varis, tagged , on 17/01/2014| 2 Comments »

          Quatre paraules sobre Efímers, bé, dues, més endavant una mica més, a poc a poc. És un món petit molt gran, començes amb una tonterieta i veus que la cosa va augmentant i no s’acava mai. Així doncs, de moment,  dues cosetes.

tropical 3fimers

Efímer:

 Enciclopèdia catalana: res ( sobre papers, llibres, propaganda).

  Diccionario de Bibliología y Ciencias Afines: Material Transitorio: Arch. Material impreso en cantidades limitadas, generalmente de interés local o temporal, también se llama Material Efímero y Material Fugitivo.

bula de cruzada efimer

Curs a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació:

 Ephemera: història, anàlisi i catalogació de materials impresos efímers

Els documents efímers tenen unes característiques que condicionen tant el seu tractament tècnic com la seva difusió. El curs proporcionarà els coneixements bàsics per abordar amb eficàcia els processos d’identificació de tècniques gràfiques, la tipificació i descripció dels documents i la seva preservació en les diverses col·leccions. 

la masia efimer

A la Biblioteca de Catalunya : Fons de petits impresos 

http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Fons-de-petits-impresos-de-la-Biblioteca-de-Catalunya

Petits impresos, documents efímers i documents de tipologia vària de diferents procedències.

Fons històric

Material divers organitzat segons una classificació pròpia de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya. Destaquen principalment els catàlegs de mà de  exposicions d’art, tant individuals com col·lectives, programes de concerts, menús, felicitacions etc.

Procedència: Diversa, principalment donatius

Fons de Dipòsit Legal

Més de 300.000 fullets diversos ordenats per any i dins de l’any organitzats segons una classificació pròpia. De 1981 a 1997 es separaven el fullets informatius dels comercials. A partir de 1997 es crea una classificació única. Des de la nova llei de Dipòsit Legal de 2012 no s’entreguen el fullets de tipus comercial.

Materials efímers (agendes, àlbums de cromos, llibretes de pintar, passatemps etc.) més de 120.000 documents, organitzats per tipologia documental. Des de la nova llei de Dipòsit Legal de 2012 no s’entreguen les agendes.

També hi ha el Fons Digitalitzat amb moltes coses per veure. http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Fons-digitalitzats

mangas filtrar efimers

           En el Etnobloc del Museu Valencià d’Etnologia hi ha uns quants articles força interessants sobre Efímers, com  Els records efímers dins una caixa de cartró.

http://etnobloc.blogspot.com.es/2014/01/els-records-efimers-dins-una-caixa-de.html

, dins del vlok trobem una classificació de diversos efímers, no hi son tots, però va bé per anar fent-se una idea.

3.  EPHEMERA

3.1.   Recordatorios y estampas devocionales

3.2.    Felicitaciones y tarjetas de visita 

3.3.   Invitaciones, entradas y programas 

3.4.   Calendarios y paipais 

3.5.   Etiquetas, envoltorios y tarjetas de productos comerciales… 

3.6.   Prospectos, recetas y catálogos de productos comerciales 

3.7.   Anuncios publicitarios 

3.8.   Juegos 

 3.9.   Tarjetas postales 

 3.10.  Emblemas 

 3.11.  Cromos 

 3.12.  Aucas, dibujos y grabados 

 3.13.  Billetes, tarifas y horarios 

 3.14.  Carteles

 3.15.  Escolar

 3.16.  Almanaque-agenda

rentadoras efimers

              Per posar-se una mica al dia podeu consultar molts llocs, de moment uns quants articles i imatges molt interessants les trobareu en els vloks:

 PiscolabisLibrorum (http://librorum.piscolabis.cat/2010/10/els-goigs-de-sant-roma-de-can-sentroma.html .

 Associació Cultural Joan Amades . Arxiu: http://joanamades.cat/larxiu/

 Galeria d’Imatges (http://galeriadimatges-galderich-leblansky.blogspot.com.es/)

Bibliogoigs (http://bibliogoigs.blogspot.com.es/ )

Bibliophemera (http://bibliophemera.blogspot.com.es/ )

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 342

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Oficis del llibre, tagged , , on 07/01/2014| 4 Comments »

               “En les primeres Marques seguexen los nostres estampers la metexa ideología de les extrangeres: l’òval, la creu ab més o menys travessers, qual interpretació encara està en lo terreny de les suposicions, y en plè segle XVI ja les alegoríes y representacions vives se manifestan netament. La àliga d’en Jaume Cortey

Cortey

posada demunt del seu cor, símbol de ses aspiracions ad etera; la àliga d’en Claudi Bornat surmontada per la alegoría del Jesuset de benehir la terra, lema de la seva tenda Sub Aquila forti, volent indicar que sos pensaments o aspiracions van més enllà encara.

Bornat

La d’en Jaume Cendrat glossant lo seu nom ab l’au fénix que renaix de les cendres, com si psalmegés lo Nom omnis moriar, noa atràu y fà dalir per a trobarne de noves.

cendrat ok

En Joan Rosenbach nos dóna en una de les seves quatre marques típiques una filigrana que sembla dels temps dels illuminadors de caplletres, circunvalada ab lo lema ‘ Cor mundum crea in me Deus, et spiritum rectum innove in visceribus meis’, lo qual indica lo selecte del seu esperit.

rosembach

En Diego Gumiel hi entrellaça lo seu nom fentlo ben ovirador. 

gumiel

En Joan Carles Amorós, qui en tots los Colofons nos assabenta de que era provençal, en contraposició de sos antecessors que tots posan alemany, sembla que vulga dir: la patria ja s’ha assimilat la nova art, catalans seguíume. 

amoros

Y verdaderament no tardan a seguirlo Cavallers y gent adinerada qui patrocinan la nova art, y fan estampar a ses despeses un bell estoch de llibres la major part dels quals no han arribat fins a nosaltres per dissort. ¡Qui pogués fruir de les belles estampacions de les obres en plà devallants de la Bíblia, desaparegudes en gran nombre per sempre mes en l’auto de fè celebrat en la Plaça del Rey de nostra ciutat, en 1498 ¡

La marca del pelicà, ‘ Similis factus sum pellicano solitudinis’, de Mossèn Pere Posa qui s’alía ab los primers estampers per a dotar a Barcelona d’una estampa permanent… L’amgel y lo fris d’en Pere Mompezat… Los llibreters, ja d’abans de la Imprempta establerts en aquesta ciutat, llambregan en la nova art un món nou comercial, y cridan a ses cases als estampers qui anavan desbandats per Europa.

D’en Pere Miquel es la primera Marca que conexèm, Spindeler perpetua la seva Marca rematada en orla en la cèlebre obra de Tirant lo Blanch. E, totes elles s’hi veu la amor ab que segellan los llibres que estampan.

spindeler1

                  Museo de la Comunicación(Infoamérica-Univ. Málaga)

Article” Les Marques d’Estampers y Llibreters de Barcelona “per Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la llibreria L’Arxiu de juny de 1926.

Marques: Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació: Marques d’Impressor. UB.

               “Suelen caer los volúmenes más esquinados….. . En esas malas artes no se empieza precoz.’Los niños no roban’, comentan Belén y David en el puesto de la infantil Kalandraka. ‘Aquí les dejamos cogerlos y se los llevan sin ser conscientes de que hay que pasar por caja. El problema son los padres. Algunos no vuelven…’. O ese señor mayor que con tembleque en la mano se los metía en el bolsillo. Era tan descarado que daba apuro afearle la conducta. Hasta que a la tercera, Belén le advirtió:¡Eso está en gallego’. El ladrón respondió:’Anda…¡. Y lo volvió a poner en su sitio’.

En la caseta de Contexto, lo que vuelan son las biografías musicales de Global Rhythm Press, 

contexto keith richards           contexto duke contexto woody

comenta Lola barroso. Ella tiene buena experiencia con los ladrones por haber trabajado años en la Casa del Libro.’Los pasaban por encima de las barras magnéticas. Robaban tochos de medicina y ciencia y muchos CD de 130 euros’. Alguno era habitual: ‘había un señor al que llamábamos el de la camisa granate. Un día se la cambió de color y le pillamos’.

Ninguno de los conocidos es bienvenido. Su presencia provoca tensión. Alerta. Los guardias de seguridad que este año se pasean por la feria están más pendientes de los tirones. Son los libreros quienes deben andar más atentos. Aunque todavía no han hecho los recuentos totales, sospechan que vuelven a estar en boga los más vendidos de las listas.

Pero quedan los fetiches también:’Cualquier cosa de El Acantilado. Luego los puedes encontrar en un puesto callejero que hay en la calle Génova. Y entre los del sello catalán del editor Jaume Vallcorba destacan los títulos del vienés Stefan Zweig. Con un protagonismo especial para el clásico 24 horas en la vida de una mujer, comentan en la caseta de la editorial.

stefan ok

También Tusquets y Anagrama quedan entre los más robados. Esta año se ha notado algún agujero de más en el último de Murakami, ‘De qué hablo cuando hablo de correr’. En cuanto al sello de Jorge Herralde, según dicen ellos mismos:’En cualquier feria solemos sufrir un saqueo general’ “.

 Article: “El furor de los ‘chorizos’ bibliófilos, de Jesús Ruiz Mantilla, a El País.com, el 11 de juny de 2010.
                                  haruki ok

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 341

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibres, tagged , , on 27/12/2013|

carles rahola

 

“Citarem ràpidament algunes d’aqueixes víctimes il.lustres del llibre, enc que només sigui per a l’exemplaritat dels qui, desconeixent el seu valor i la seva transcendència, senten envers ell, en la seva tristíssima ignorància, indiferència o menyspreu.

 De l’abat Claudi Goujet ( 1697-1767), historiador, es conta que va morir de pena, després d’haver venut, per atzars de la vida, la seva biblioteca, en la qual havia arribat a reunir pacientment deu mil volums.

richard brunck

 

El filòleg Ricard Brunck (1729-1803), que es va veure obligat a despendre’s dels seus llibres, es posava a plorar cada cop que algú citava alguns dels seus autors dilectes.

De la Bedoyère havia aconseguit aplegar, durant vint anys, una col.lecció de llibres i estampes de la República francesa, i va haver de vendre-la. Penedit d’haver-se’n desfet, sold va poder recuperar-la després de tants sacrificis, que s’ha dit si varen ésser la causa de la seva mort.

Gaupil, professor de botànica a París, va morir de desesperació en veure la seva biblioteca saquejada per la multitud; la multitud de tots els pobles i de tots els temps, que, en dies de revolta, ha destruït tresors bibliogràfics acumulats pels segles. El mateix va esdevenir a Calmet du Rascel, que, en la revolució del 1831, va veure els seus llibres impíament llançats al Sena.

També es conta del savi italià Urceu que, després d’haver treballat una nit en la seva biblioteca, va oblidar-se d’apagar la llàntia, i el foc va destruir els seus papers i els seus llibres. Ell va llençar-se en mig de les flames per a salvar-los, i acabat va fugir errabund pels boscos…

Conegut és el cas de Lanwers, que passava tota mena de privacions per a poder enriquir la seva biblioteca, i la mort va trobar-lo amb l’esguard fix en els seus llibres: no havia volgut despendre’s d’un sol per a canviar-lo per un tros de pa.

 RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 16.

 

 

“ El Mercader de Láminas: es aquel que compra libros antiguos con el fin de extraer las ilustraciones, venderlas y vivir de ello. Tras de si va dejando cadáveres de libros ya desfallecidos y disminuyendo el número de ejemplares vivientes. Su alegría es nuestra tristeza. ¡ Lloremos por un Quijote ilustrado por Doré¡.

Bestias Libreras: el término ‘bestias libreras’ fue expelido por la prodigiosa mente de Ramón G. de la S. para designar lo innominado. Lo más extremo en el planeta de los viejos libros. Estas bestias, como alguna de las del Apocalipsis, están en un ser-no ser; así que las ha habido, y puede que quede alguna. Bestia librera fue don Marcelino Menéndez Pelayo. También lo fue el ínclito abogado y político Francisco Silvela que, después de ver agarrotar a su última cliente, retiróse al amparo de quince mil volúmenes, antes de pasar definitivamente ad patres. Otra bestia librera fue el Marqués de Jerez de los Caballeros, calificado de ‘único bibliófilo español’ por el malicioso ‘Bibliophile Jacob’. 

paul lacroix

 

Su tremenda biblioteca, en la que falleció a resultas de una caída cuando intentaba extraer un volumen de la quinta estantería, subido en una endeble escalera, cayó en poder del magnate norteamericano Huntington y, por ende, a la Hispanic Society, en una tragedia que el propio Menéndez Pelayo comparó a la pérdida de las colonias. El carácter del Marqués fue tildado por sus contemporáneos de munificiente y, a la vez, mezquino. Entre nuestros contemporáneos hay algunas bestias libreras que no se comoverían ni ante la 

catilina salustio ibarra

 

posesión de un ejemplar del Salustio impreso por Ibarra, del que se dice que es la joya de la imprenta española. Esos tales, para quienes la primera edición del Romancero Gitano, con la orteguiana tipografía de la revista de occidente es causa de tanta emoción como la posesión de un ejemplar autógrafo de Lafuente Estafanía o Pérez y Pérez. Así pues, ante el devoto emocionado se ha oído decir:’ No me diga¡. Así que… ¡ una primera de Juan Ramón¡,… ¡ vaya, vaya¡’ … seguido de una risa infernal. En último lugar, mencionaremos la absoluta heterodoxia de los pirómanos de libros, bien sean aquellos cenobitas salvajes que acabaron con la biblioteca de Alejandría, o más modernamente los mozos de las SA, o los ideologizados golfos de tea y gasolina que convirtieron en cenizas magníficas bibliotecas en la España de la segunda República. Podemos llegar aún más cerca en el tiempo con el recuerdo de alguna de aquellas nuestras abuelas que, en pillándote leyendo un libro, te lo arrancaban de las manos y lo entregaban a las llamas de la cocina. Al final, los libros resultan ser amados con un amor sin medida que, como toda pasión, causa víctimas”.

 Article:”Pequeña patología de bibliófilos, bibliómanos y bestias libreras”, en el vlok Misoginia y libertad de Juan Castellano.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 340

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, tagged , , on 08/12/2013|

 

Augustine, Saint, Bishop oh Hippo De civitate Dei Rome Sweynheym-Pannartz 1468             Bible Venice Aldo Manuzio 1497

“ És el convenciment que una vida sense llibres seria tan impensable com una vida sense amistat, amor, tendresa …   i totes les coses que augmenten la capacitat de viure , multipliquen la potència  de la vida. Perquè els llibres no són res més que els dipositaris de totes aquestes coses, i sense llibres els humans ens trobaríem sense aixopluc, sense memòria, sense plans de futur, sense cap mena de testimonis del que és i ha sigut el món i sense cap experiència ni mirall interior, sense camins per a la imaginació i la fantasia…, en fi, seríem uns perfectes desconeguts per a nosaltres mateixos, i com diu una expressió popular, hauríem perdut la carta de navegar, la geografia vital, l’atles de la vida dels humans.

En el cas dels llibres que no són estricta novetat – no diem vells perquè avui és una paraula suspecte – tot aixó encara és més evident, perquè les llibreries amb un fons són una perpetuació de la vida guardada en els llibres, una mena de temples de perennitat, de vida més enllà de l’existència efímera de les novetats, aquestes llibreries són els repositoris de la memòria, les biblioteques a l’abast i a peu de carrer, els espais que possibiliten la perpetuació de la paraula, els guardians de la història.

Tots els llibres contenen vida, i tots – nous i antics – preserven la vida passada que els lectors actuals ressusciten amb la seva nova lectura. Hi ha molts llibres que no han mort mai, són els clàssics, els immortals, els que es renoven amb cada nova lectura, amb cada nova generació de lectors”.

Emili Teixidor,en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

Book of hours Ghent early 16th century             Cicero, Marcus Tullius Venice Aldo Manuzio 1513

“ 2. El Bibliómano: esto es, el bibliófilo maniático. Pesadilla de encuadernadores y restauradores, exige la perfección como si el libro hubiera sido creado ex nihilo. Devoto del papel de aguas, de las bellas pieles de antaño ( los cueros rusos, las cabras del Cabo), de los hierros con firma ( o Le Gascón, o el viril y honrado Middleton o el gran Palomino). Su coleccionismo confirma la brutal victoria del dinero.

3.- El Lector Devorador: el cubil de esta alimaña es ya una leonera en su juventud, y no ha dejado de acumular libros desde entonces. Nunca purga su biblioteca y, en consecuencia, aquello exhibe un pathos que amenaza con hundir el inmueble. Doce mil volúmenes acompañan a un solo individuo, fijándole irrevocablemente a un lugar. ¡ Que triste¡. Suelen haber perpetrado poesía en su juventud, lo que nos hace presumir una infancia triste, en la que sus compañeros les excluían sistemáticamente de los afanes balompédicos, y así fueron volcados hacia el libro, y en el están todavía. Aparte de los especímenes ya citados, existen otras variantes claramente nocivas. Podríamos alinear junto a los bibliófagos ( o seres que se alimentan del libro, xilófagos, polillas, ácaros) al mercader de láminas, criatura que aparece en los tiempos modernos”.

 Article:”Pequeña patología de bibliófilos, bibliómanos y bestias libreras”, en el vlok Misoginia y libertad de Juan Castellano.

Dante Alighieri dANTE COL SITO, ET FORMA DELL'INFERNO vENICE aLDO mANUZIO 1515                  Dante Alighieri Le terze rime di Dante Venice Aldo Manuzio 1502
1)Augustine, Saint, Bishop oh Hippo De civitate Dei Rome Sweynheym-Pannartz 1468.
2)Bible Venice Aldo Manuzio 1497.
3)Book of hours Ghent early 16th century.
4)Cicero, Marcus Tullius  Venice Aldo Manuzio 1513.
5)Dante Alighieri Dante col sito, et forma dell’inferno Venice Aldo Manuzio 1515.
6)Dante Alighieri Le terze rime di Dante Venice Aldo Manuzio 1502.
Imatges de Princeton Univ.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 339

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres d'artista, Oficis del llibre, tagged , on 29/11/2013|

els XII a

 

               “ Sembla que la paraula bibliòfil suggereixi a l’esperit atrafegat de l’home del segle XX, acostumat al màxim de moviment i de guany, el mínim de pèrdua de temps i de recerques o activitats que no condueixin a una immediata utilitat o que siguin convertibles en pròxims resultats pràctics; la paraula bibliòfil, si és que la coneix, li suggereix de sobte la imatge repulsiva d’un vell egoista i malhumorat, brut, inútil a la societat, que serà qualificat benèvolament com a maniàtic, pensant interiorment en la bogeria.

               De bibliòfils n’hi ha de moltes menes: els que es pensen que ho són, els que ho són, els que per ser-ne massa deixen d¡ésser-ho; diferents graus de passió, de febre, des de la benignitat inofensiva a l¡ofuscament criminal; no cal dir que al bell mig hi ha la perfecció. De bibliòfil no se’n pot éser per vanitat, i més val no ésser-ho si s’ha d’arribar a la bibliomania engendredora de monstruositats gairebé inconcebibles.

               De temps compta Catalunya amb bibliòfils eminents, amb llibreters intel·ligents, amb relligadors i dauradors discrets, amb biblioterapeutes acurats; és a dir amb tot el que cal perquè l’escalf de la bibliofília es mantingui i no mori. Malgrat això, si alguna entitat existia, duia una vida esllanguida, i si alguna manifestació n’ha traslluït al públic, ha estat excessivament exclusivista i isolada; les figures dels homes veritablement amants del bell llibre es difuminaven ràpidament tancant-se en els gairebé impenetrables castells de llurs biblioteques, isolant-se en greu perill decaure en l’egoisme, desconeixent-se mútuament, impossibilitant qualsevol labor col·lectiva”.

 

Article: “Els XII”, d’Epifani de Fortuny, a La Nova Revista, nº 4, abril 1927, pp. 376-378, robat a Càtedra Màrius Torres.

 

els XII b

 

 

galván a

 

               “ –Veamos, don José; el libro y sus orígenes.

– El origen y desarrollo del libro es lento y se ha ido manifestando a medida que la humanidad se ilustra.

-Aparece el libro impreso ¿ Qué pasó?.

-Sorprendió tanto que se consideró arte de brujería. Estimo que es un deber resaltar la importancia que ha tenido y tiene en la historia de la cultura humana. El libro es, sin duda, la creación más completa del género humano; al eternizar el saber ha sacado al hombre de su rudez indefinida y se covierte en su amigo más constante, en el consejero más sabio, en el guía más fiel… Su historia es la historia del pensamiento. Y la historia del pensamiento, como todos sabemos, es la historia de la humanidad.

-El libro, don José ¿ lo contiene todo?.

-Absolutamente todo. Como el hombre, su creador, tiene vida, cuerpo y alma. Alma, que son las ideas contenidas en sus páginas; cuerpo, que es la materia de que está formado. Y este cuerpo, com el que lo creó; tiene cabeza, frente o cara, pie, costado, lomo, nervios, espalda e incluso camisa o vestido, que es la encuadernación.”

 

Entrevista a José Galván Rodríguez, enquadernador, en el diari ABC-Sevilla del 2 de desembre de 1973, pp.24.

galván b

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 338

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, tagged , , on 18/11/2013|

“ I és que entre el lector i el llibre es produeix una alquímia molt particular que en fa una experiència gairebé íntima i si no fixem-nos que si quan llegim algú dóna un cop d’ull des del darrera nostre a la pàgina que llegim, ens sentim incòmodes, com si ens robessin una cosa molt preuada, potser perquè el plaer de la lectura és tan personal que difícilment el podem compartir, exactament com passa amb altres experiències fonamentals que reclamen la mobilització exclusiva de tot allò que som, com si entréssim en un somni. És la trobada intensa i diferida de dos éssers gràcies a la paraula silenciosa, o com ho diu un gran autor, gràcies al silenci que no calla, l’alfabet.

En el cas del llibre d’ocasió aquesta trobada entre el lector i el llibre, és més intensa encara perquè es tracta d’un retrobament. Sigui un llibre buscat i desitjat o d’una troballa deguda a l’atzar, l’experiència és molt més personal i satisfactòria. Sovint es tracta d’un exemplar únic i difícil de trobar, cosa que no passa amb les novetats i llibres més recents, oferts a dojo. Perquè un llibre es converteixi en un bé apreciat com una obra d’art, en una propietat podríem dir-ne, cal que passi el temps, la prova del temps i dels diferents canvis de domicili, de les diverses neteges de les biblioteques domèstiques, de l’interès del propietari per conservar-lo…, tot de factors que exactament com passa amb els humans demanen temps, com per afermar una amistat o un amor. El pas del temps ens envelleix i ens fa més comprensius i fins i tot a vegades, no sempre per desgràcia, més assenyats.

Aquesta és la riquesa acumulada, el valor afegit, dels llibres vells”.

Emili Teixidor,en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

encants 1932

                         Encants del Mercat de Sant Antoni, ca. 1910-1920.                               cortesia del l’Associació Sant Antoni Comerç (SAC), segurament                          procedent de l’Arxiu fotogràfic de l’AHCB. Malgrathaver estat                             datada aquesta fotografia com del 1932, és probable que                                         correspongui a la dècada de 1910.

                “ Es simplemente una captura del ánimo por las cosas, lo que nos lleva a enunciar: ‘Todo coleccionismo [bibliofilia] es monstruoso’. Tres variantes de la enfermedad. 1.- El Ganguero: es el primero de todos. Es ese individuo que visita la librería de lance y recorre detenidamente todas las secciones. Abre, hojea, mira el precio y vuelve a dejar el libro en su sitio. Después de la detenida visita, dice adiós y se va. En realidad, suele buscar el libro mal marcado por el librero, por el placer teórico de adquirir a cinco lo que vale veinte. En caso de compra, se declara regateador y cuando el precio ha bajado, todavía pide más. Es un ser abominable. Por otra parte, también existe la enfermedad en el librero. El librero ganguero es el desvalorizador por principio de los libros que le llegan, aunque por dentro arda en ansias de posesión. Ambos dos, librero y ganguero, son un alma única llena de doblez y disimulo”.

 Article:”Pequeña patología de bibliófilos, bibliómanos y bestias libreras”, en el vlok Misoginia y libertad de Juan Castellano.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »