Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliofília’ Category

llibre llibreters de vell

“Anar a la caça o a la pesca sòn dos mots molt significatius en l’argot dels qui tracten amb llibres. Els usen – a més d’anar-hi – els llibreters i els compradors indistintament. Avui és l’un el que va a la caça o a la pesca, i demà és l’altre. Quan no, succeeix que hi van alora i que en trobar-se es miren de reüll.

L’un és l’enemic natural de l’altre. Es fan una traveta contínua. El comprador espia el llibreter, i aquest, el comprador. Si el segon bada, el primer arreplega allò que troba, amb una grapada amatent, per tal de fer-lo-hi gruar i amb la intenció d’adinerar-ho tant com pugui. El comprador, per la seva banda, fa el mateix per tal d’evitar-ho.

Entre ells hi ha una guerreta permanent. No és vistent, perquè és sorda. No hi ha esclats, però la passió hi és continguda. La processó de la picardia mútua va per dins.

Amb llurs rivalitats, llurs avinences i les traces i manyes de qué es valen per a tirar endavant llurs negocis els uns i per arreplegar els llibres bons els altres, fan una cadena ben travada amb la tradició cultural del nostre país.

Són un engranatge, no pas minso, sinó essencial, de la màquina que fa rutllar la vida espiritual nostra.

Les coses de l’esperit, si no totes les més fines, han passat i passen per llurs mans, i d’elles han anat i van a parar al lloc just que els pertocava i que els pertoca.

Mercès a ells ha estat possible de conservar i àdhuc d’enriquir els tresors de l’espiritualitat autòctona. En molts casos els han salvat de la crema…

Comptat i debatut, el com i el què del comerç barceloní del llibre vell és això que hem dit”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 11.

 

floró aldi 2

 

 

“… un librero de viejo de amplia tradición familiar, para que nos diga qué aspectos hay que cuidar para que prospere un negocio como este.

            ¿Cómo se empieza?

            El primer paso consiste en conseguir un local comercial muy cerca de una librería para no quedar aislado. Si son muchas en una zona es mejor, porque la gente va a donde tiene más alternativas.

            Hay que aprovechar que en las librerías de nuevo no encuentra todos los libros que solicita. Por eso viene a la librería de viejo buscando los que están agotados o ya no se editan. Si la tiene a un paso, qué mejor. Se empieza poniendo a la venta los libros de uno porque, como decía mi papá, un buen librero no debe tener biblioteca: él los leía o los hojeaba y luego los vendía. Yo chillé vendiendo muchos de mis libros. Eso sí, no hay que malbaratarlos. A estos primeros ejemplares hay que ponerles el precio que se quiera. Como se está empezando deben tomarse en cuenta los gastos fijos: renta, luz, teléfono y el dos por ciento de impuestos de todo lo que se venda.

Sin embargo, el precio tiene que ser atractivo: no tratar de exprimir a los clientes a la primera sino interesarlos; mostrarles los lotes que acabes de comprar para que no se aburran del negocio y regresen. Lo importante es que siempre encuentren algo nuevo. Muchos hasta te dicen qué les interesa para que los llames cuando te llegue algo.

 

librería el laberinto

Como se depende un poco de las novedades editoriales, hay que darlas más baratas que los que venden libros nuevos. Eso depende de uno: de 40 a 60 por ciento más abajo. Constantemente tienes que usar el método comparativo. Si tienes una edición parecida a algo que se encuentre en todos lados debes ponerla al mismo precio: su atractivo depende de que sea una edición especial, aunque sea usada.

Con los libros fuera de circulación se tiene más margen para ponerles precio, pero todo depende del interés que aún puedan despertar.

¿Cuándo hay ganancias?

Al principio hay que hacerse cargo de todo. No puedes contratar empleados porque te acabas tu biblioteca en sueldos. Hay que tomar en cuenta que hasta el año de trabajo se ven resultados. No es tanto tiempo pero sufre uno mucho. Por eso recomiendo a quien quiera poner su librería que haga tres apartados de su venta diaria: si vendí 450 pesos, 150 son para comprar libros, 150 para pagar mis gastos y 150 mi ganancia. Hacerlo diario porque si te vas quedando con todo, luego ya no tienes para comprar y se acabó el negocio. En el caso de que sobre dinero tampoco lo gastas: mejor lo metes para la compra porque si un día llega una biblioteca de 10 mil pesos y no los tienes…

Aunque lo común es ir comprando de 15 a 20 libros por vez, hay que estar preparados para poder pagar una biblioteca importante, pues eso acredita más rápido a tu librería: que vea la gente que tienes cosas interesanes. Por eso hay que aventurarse a comprar: porque si no se acaba lo que funciona, lo demás ahí se te quedó para toda la vida.

La premisa más importante es promoverse:’Compro libros’, y no ‘Vendo libros’: esto último no es tan importante. ‘Compro’ porque así renuevo mi material. Hay que hacerlo diario. El dinero que obtuviste de inmediato lo tienes que reinvertir. La otra es acomodar los libros porque si están revueltos la gente se aburre. Vas viendo cuáles no tienen movimiento y los cambias cada vez que compres: eliminas lo que no sirve y renuevas tus libreros”.

 Article-entrevista: “¿Cómo vender libros usados?”, a Fermín López Casillas, per Guillermo Cordero García, en el vlok:Librero de viejo: http://librerosmexicanosdeviejo.blogspot.com.es/2009/04/como-vender-libros-usados.html

 

 

colporteur 3

Read Full Post »

Museus del Llibre i la Impremta per tot arreu, menys a Barcelona.

museu da impensa 1 portugal

Museu Nacional da Imprensa

 

 

Museu Impremta Bordeaux 1

Museu de la impremta a Bordeaux

 

 

Imprenta Municipal Madrid 1

Imprenta Municipal Artes del Libro (Madrid)

 

 

JohnJarrodPrinting Museum Norwich 2

John Jarrold Printing Museum a Norwich  

 

 

melbourne museum of print 3
Melbourne Museum of Printing 

 

 

Mizuno Printing Museum a Tokyo 1 (Japó)
 Mizuno Printing Museum (Tokyo)

 

 

Museu del Llibre a Montolieu (FR)
Musée des Arts&Métiers du Livre

 

 

museo tipográfico cádiz 2
Museo Taller Tipográfico de Cádiz 

 

 

 

museu valencià del paper
Museu Valencià del Paper

 

Roy Chatters Print Musseum  a Colfax(USA)1
Roy Catters Print Museum a Colfax (USA)

 

 

leipzig1
Museum für Druckkunst Leipzig 

 

 

Meermanno Museun Der Haag1
Museum Meermanno a Den Haag (NL) 

 

 

Stichting lettergieten 1 Westzaand(Nederland)
Stichting Lettergieten Westzaand  

 

 

Grafish Museum Groningen 1
Grafish Museum Groningen 

 

Hand press used by De Zilverdistel the first private press in the Netherlands
Koninklijke Bibliotheek National Library (NL) 

 

 

Museo della Scuola e del libro per l'Infanzia
MUSLI :Museo della Scuola e del Libro per l’Infanzia

 

 

 

Historical Museum of the city of Krakow1

Muzeum Historyczne Miasta  Krakowa     

 

 

 

 

Queanbeyan Printing Museum New South Wales 2 (Aus)
Queanbeyan Printing Museum (Aus)

 

 

 

 

St. Bride Foundation 1

St. Bride Foundation (London)

 

 

 

 

Tennessee Newspaper and Printing Museum 1

Tennessee Newspaper and Printing Museum

 

 

 

 

The Exceelsior Press 1 a Frenchtown (USA)

The Excelsior Press (USA)

 

 

 

 

 

memory of paper1

The Memory of Paper (Vienna)

 

 

 

tyographie&Commication Reading Univ.

Typography&Graphic Communication  Reading Univ.

 

 

 

 

Typorama (CH)

Typorama a Bischofszell (CH)

 

 

 

 

St. Petersburg Museum of Printing1

St. Petersburg Museum of Printing

 

 

Museu della Stampa a Socino (I) 1
Museu della Stampa a Soncino    

 

 

Museo Didáctico Artes Gráficas - Arganda del Rey 2
Museo Didáctico Artes Gráficas en Arganda de Rey

 

 

 

 

museo do pobo galego 1

Museo do Pobo Galego  

 

 

Museo della Carta e della Filigranaa 2 Fabriano (I)
Museo della Carta e della Filigrana  a Fabriano  

 

 

 

Read Full Post »

elogi de la follia

“La bibliofília s’ofereix a totes les edats de l’home – des de l’infant més menut entusiasmat per les il·lustracions en colors imaginatives, fins al més vell que col·lecciona incunables hispanoclàssics -. Mentre hi hagi vida i coneixement i es puguin girar les pàgines o es tingui algú per girar-les, el bibliòfil pot exercir la seva professió. I si es té una relativa salut l’exercici no depèn dels capricis de cap més persona ni de cap altra consideració.

Efectivament, sembla que la malaltia bibliomaníaca, amb les seves tranquil·litats i satisfaccions allarga la vida. Apuntem alguns noms d’erudits bibliòfils: Manuel Gómez Moreno, Ramón Menéndez Pidal, Américo Castro, Homero Serís, Pau Font de Rubinat, Eduard Toda i cas extraordinari, una dona, tota una dona com Clara Luisa Penney.

clara luisa penney

Tot allò incita a la gent en grau extraordinari i el bibliòfil amb la saviesa i calma acumulades, continua llegint i manejant llibres sense respondre i sense parlar gaire ‘d’allò’, llevat als seus co-malalts més estimats i admirats.

Veiem, doncs, que malgrat certs paral·lels amb algunes característiques de l’alcoholisme o de l’amor cortès, millor s’assembla la bibliofília en les seves manifestacions més importants a la bona i sana follia de la qual gaudia l’heroi de Cervantes, el qual haurà arribat a comprendre-ho pregonament tant per inclinació i experiència com per la lectura d’una obra ja bassada en l’Elogi de la follia d’Erasme, Censura de la locura humana y excel·lencies della, de Gerónimo de Mondragón, primera edició de Lleida, 1598. A propòsit, conec un exemplar d’aquesta obra amb enquadernació de cordovà, color cor, decorada en or i firmada per Chambolle-Duru que…”.

Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 17-18.

 

š     š     š     š     š     š ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ

š     š     š     š     š     š     š

“ Cada vez que vamos al sótano, nos preguntamos cuanto valdrán esos libros que están allí desde los tiempos de nuestros padres y abuelos. Si desea saber que es lo que más influye en los libros, lea lo que afirman los expertos…

La oferta y la demanda es un elemento que influye ampliamente. Si bien no asegura la calidad de contenido, como cualquier objeto de mercado, el libro se determina por estos parámetros.

Existen tantas respuestas como personas, o incluso más. Pero se pueden ver algunas tendencias: Existe gente que busca en el libro una identificación con sí misma, sus ideas, o la sociedad en la que vive. Puede que estos libros le retrotraigan a su niñez, su juventud, sus familias o sus ciudades. Otros buscarán libros que tengan relación con su trabajo, o con los hobbies que practican, mientras que algunos preferirán aquellos que los lleven a lugares que visitaron, o en los que jamás estuvieron pero a los que les gustaría llegar. Un género que últimamente ha concitado mucha atención, es el de las biografías, en el que se busca conocer la historia de aquellas personas a las cuales los lectores admiran o admiraron. En definitiva, los libros son como un cristal del espíritu humano: ‘ dime que estás leyendo y te diré quien eres’, sería el ajuste de la clásica frase que podríamos hacer.

Y formar una pequeña biblioteca personal, es una tarea muy íntima y creativa. Pensando en los fríos términos de ‘mercado’ u ‘oferta y demanda’, comienzan a entrar en juego las características particulares de cada libro. Muchas editoriales, suelen sacar dos tipos de ediciones del mismo libro: la original y la de bolsillo. Las primeras suelen ser más grandes, poseen hojas más gruesas, letras más amplias, y tapas mejor diseñadas, mientras que las segundas, son todo lo contrario, pero mucho más económicas. Luego, influye mucho la edición: las primeras tiradas suelen ser las más caras, ya que son más difíciles de conseguir. Otras veces, influye el hecho de que el libro haya sido poseído por alguna persona muy importante ( por ej. Galileo, García Lorca, Borges). Y sin dudas una de las cosas que más valor les dará, es el hecho de que estén firmadas por el autor”.

 

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”.

Http://www.enplenitud.com/nota.asp?articuloID=2514 .

 

ex vlokis 2

š     š     š     š     š     š     š

š

Read Full Post »

“ Bibliofília vol dir amor als llibres, tothom ho sap. Però sabem què és un llibre? Des del punt de vista formal, i per definició, ‘un llibre és un conjunt de fulls escrits o impressos posats en l’ordre en què han d’ésser llegits’ segons la primera accepció del mot que dóna la Gran Enciclopèdia Catalana. El mot pot designar també les parts d’una obra i d’altra banda els llibres més antics, i no em refereixo als dels primers mil·lennis escrits sobre matèries dures, sinó als clàssic, sinó als clàssics grecollatins escrits sobre papirs o pergamins, que no tenien la forma actual,  sinó que eren en forma de rotlle, com encara ho són alguns dels llibres sagrats hebraics, i com és palès en la representació escultòrica i pictòrica paleocristiana i medieval. És al pas del segle I dC al segle II dC que els llibres comencen a prendre la forma amb què els coneixem. Altrament, hi ha una munió d’objectes amb aparença de llibre que en realitat no ho són. Es tracta de documents escrits, per exemple les executòries de noblesa o les col·leccions documentals, com ara els cartularis, el Llibre Blanc de Santes Creus, Liber Feudorum Maior, o gràfics, com ara els àlbums, atles, etc.

liber feudorum 1

Una de les il·lustracions del Liber feudorum maior que representa al rei Alfons II d’Aragó el Cast i al compilador Ramon de Caldes (jurista)

Ara bé, qualsevol d’aquests documents si és reelaborat per un estudi posterior passa a la categoria de llibre al moment de compondre una obra en què el document estudiat n’és el fonament, però que s’hi ha afegit tot un treball d’autor o d’autors. En certa manera, podríem definir  ‘llibre’ tal com ho fa la GEC, però afegint-hi el sentit d’’obra’ literària en qualsevol de les matèries possibles, mentre que ‘document’ fóra un escrit o un treball gràfic, o bé una col·lecció d’escrits o de gràfics, fets amb voluntat administrativa, contractual, testimonial, etc.”

Maria Porter ( de l’ABB), a Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions. 5. p. 37.

aureum opus

 

 

 

ℵ          ℵ           ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ

 

 

20 años de libros

“ El Librovejero: un término que desconocía hasta que encontré un ejemplar llamado ‘ 20 años de libros’, de Fernando Ibarra de Anda Editorial Juventa, México, 1956. El joven librero de viejo, se entrega a la tarea de la lectura, después abandona su noble profesión para entregarse a los libros, el comprar y vender es una tarea espiritual que lo llena todos los días, a menudo la juventud tiene mayor retención de los libros que pasan por sus manos; recuerda las primeras ventas, los primeros clientes, las ediciones valiosas, las malas valoraciones de libros, siempre se engaña pensando en una gran venta del ejemplar más valioso en su poder: el descubrir con el pasar del tiempo y no hay comprador especialista, es frustrante; el día menos esperado un ejemplar, despreciado por el librovejero es una joya para un cliente, este lector entrado en confianza es un hombre que ayuda a nuestro amigo librero a vender libros por sus recomendaciones y mientras el mercader lo trate con la delicadeza de un rey, será un cliente-amigo por aquel hallazgo descubierto, comprende que el joven librero es un mensajero de los libros viejos. El librero por su adopción a la lectura pasó a mercader, después a comprador empedernido, esclavo de los libros y con el tiempo del Ex-libris, primeras ediciones, ediciones regionales, postales, cartas, fotos, etiquetas, recetas de cocina, documentos, títulos, todo aquello encontrado de los anteriores dueños, disponer de la esperanza un incunable.

El librero de viejo, ahora joven debe ser impulsor de movimientos a la lectura, cultura, el tiene un espacio físico de debate, un centro de reunión que muchos lectores añoran, y es catalizador para la amistad, hoy la modernidad no lo permite en una panadería o internet: la librería es un templo de conocimiento, el librero siente respeto por la mercadería, el lector y lo más importante el ‘LIBRO’”.

 Article:”Librovejero”, de César Diz, a

Http://librerosmexicanosdeviejo.blogspot.com/2009/04/el-librovejero.html .

Read Full Post »

Llordachs 3

El Mero era més hàbil que en Llordachs per al conreu d’aquesta mena de diplomàcia. Aquest posseïa més llibres que el Mero, car els agabellava tots, la qual cosa el va obligar a haver de llogar un magatzem, al carrer de Dufort, i un mosso, l’Amadeu, perquè li’n tingués cura. Als darrers anys de la seva vida va tenir un altre magatzem al carrer d’en Trenta.

Comptava amb una clientela molt bona; la millor de Barcelona. Composta dels bibliòfils més coneguts i notables d’aleshores i de molta gent de carrera. Un dels més assidus de la seva llibreria fou don Marcel·lí Menéndez y Pelayo, quan estudiava açí. El qual se li entaforava pels recons de la llibreria a furgar els llibres, i se li enfilava a l’escala per tal de trobar-ne, amb la intenció de fruir-lo primer que ningú, algun de cobejat i rar. Aquesta mania d’enfilar-se a les escales buscant pels recons llibres curiosos o ignorats sembla que era una obsessió de don Marcel·lí. També l’ha tinguda en Pius Baroja.

A la seva època d’esplendor en Llordachs fou també editor. Va publicar algunes de les obres dèn Peius Gener, entre elles Els Cent Consells del Consell de Cent. I els contes de Boccaccio, amb les famoses il·lustracions de Gustau Doré. Posseïa el fons de les obres d’Amanci Peratoner, que tracten de l’amor, de la felicitat conjugal, etc. Amanci Peratoner era molt conegut entre els llibreters, car voltava sempre per les llibreries de vell.

peratoner

Hom sol·licitava sovint en Llordachs perquè valorés les biblioteques que eren posades a la venda. Entre moltes, taxà la del senyor Elies de Molins i la de mossèn Cinto Verdaguer, en la qual hi havia una quantitat enorme d’opuscles sobre felibrige. Això ens ho conta l’Àngel Millà, el qual va ajudar-lo en la tasca d’ordenació.

Havia enviat molts llibres a mèrica. De les voltes va passar al carrer Nou, prop l’’Edèn Concert’. D’on va traslladar-se al del Vidre. Com que anava a mal borràs va traspassar la botiga, amb les existències corresponents, a en Rosés. Va instal·lar-se, després, en un piset del carrer del Paradís, on va publicar el darrer catàleg. Estava derrotat, era vell i amb prou feines si comptava amb mitjans per a viure. Alguns dels seus companys, condulguts de la seva dissort, feren gestions, perquè l’admetessin a la Casa de Caritat. L’Antoni López, propietari de la ‘Llibreria Espanyola’ de la Rambla del Mig i editor de La Campana i de L’Esquella, publicà, l’any 1916, una carta patètica a favor d’en Llordachs.

En els seus darrers temps hom el veia pel carrer conduït en una cadira de rodes per un criat de la Casa de Caritat. S’havia tornat orb i estava impossibilitat. Encara, però, tenia el cap clar.

Anava a passar moltes estones a la llibreria d’en Palau. Va morir el 4 de gener del 1918.

La seva fi fa molta pena. ¿Com s’explica, penseu, que l’home que havia estat un dels llibreters de vell més importants de Barcelona fes una fi tan trista? Busqueu l’explicació pel cantó de la dèria i és possible que la trobeu…”.

          Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 24-25.

Llordachs 2

 

❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦

“ Las diez cosas que detestan los clientes en una librería.

Según una encuesta que realizó la asistente del Boletín Red Librerías entre cerca de cincuenta visitantes asiduos a librerías, estas son las ‘Diez cosas que más detestan los clientes en una librería’. ¡Ojo Libreros¡.

1.- La vigilancia poco discreta.

2.- Que no les permitan abrir los libros forrados con plástico.

3.- No cumplir con los pedidos.

4.- La arrogancia del librero.

5.- Ignorancia completa frente a lo que se pregunta.

6.- Servilismo.

7.- Recurrencia en la consulta del computador.

8.- Mala presentación del librero.

9.- Libros en mal estado.

10.- Que no haya sillas para sentarse – acompañados de un rico café-, mientras se lee un libro y se toma la decisión de comprarlo.

 

A Http://cerlalc.org, publicat per César Diz.

CERLALC

CERLALC: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe.

 

Read Full Post »

bibliodiccionari XXXVII ok

 

 

Biblioarbol: a la pàgina dedicada a imatges Pinhere.me (http://pinhere.me/tag/?q=biblioarbol )  surten uns quants biblioarbres, com el de sota:

biblioarbol 2 pinhere

 

Biblio-árbol de Navidad: arbres fets amb llibres i similars en diferents llocs, com el de la imatge a Xalapa (Mèxic).https://ptbr.facebook.com/146052612129541/photos/a.560211517380313.1073741848.146052612129541/560211600713638/

biblioarbol de navidad a Xalapa

 

Biblio-arbre: sota un biblio-arbre fet per una editorial danesa una dona llegeix. A la Fira de Frankfurt.

biblio-arbre

 

Biblioarbre: prestatgeries per llibres. En el vlok Castillo de publicidad, part dedicada a “Recopilación de Diseño”. http://www.castillopublicidad.com/recopilacion-de-diseno-1/

biblioarbre 1

 

Biblioburro (3):  vlok per donar a conèixer el projecte trobat a la regió de Nabusímake, a la Sierra Nevada de Santa Marta, al nord de Colombia.Es tracta d’una biblioteca rodant, o millor, caminant que pretén fer arribar els llibres als nens de diferents escoles a la Comunidad Indígena Arhuaca.

http://biblioburro.blogspot.com.es/

biblioburro 4

 

BiblioCatalunya: adreça de la Biblioteca de Catalunya a Twitter: @BiblioCatalunya.

 

Bibliocurts: és un festival de curtmetratges organitzat per Biblioteques de Barcelona i el Districte de Sarrià-Sant Gervasi que se celebrarà entre el 23 de novembre i el 4 de desembre de 2015 a la Biblioteca Sant Gervasi–Joan Maragall. Bibliocurts té l’objectiu de potenciar la creació de curtmetratges i la seva exhibició a les biblioteques de Barcelona per donar a conèixer els creadors locals i nacionals i les seves obres. http://bibliocurts.cat/

bibliocurts

 

Biblioegòfil: pseudobibliòfil que s’estima, més que als llibres, a ell mateix.

 

Biblioelzeviromania: ‘malaltia’ del bibliòfil enamorat dels Elzevir. Vist en el vlok Feia falta un altre aprenent de bibliòfil?  http://corso.balprod.net/

elzeviromania

Marca d’impressor d’Elzevir (1653)

 

Biblio-Esquemas: part d’un vlok de Chile, SOS Servir o servir, dedicat a la Bíblia i de caire religiós.http://serviroservir.cl/biblio-esquemas/

biblioesquemas

 

 

Biblio-Estiu: activitats desenvolupades a la Biblioteca Salvador Vives Casajuana de Sant Viçenc de Castellet, en el mes de juliol. http://bibliotecadesantvicenc.blogspot.com.es/2015/06/biblio-estiu_22.html

Biblio-estiu

 

 

Bibliofagia: vlok dit així, de la Conchita,una mestra bibliomaníaca .http://bibliofagia-vicky.blogspot.com.es/, que porta varis vloks, un és Blogmaníacos, en el Colegio Público Virgen de Belén, Jacarilla-Xacarella, Alacant.

http://blogmaniacosunidos.blogspot.com.es/

 

Blogmaníacos

 

 

Bibliofàgia (2) y Melomanía: és un programa de Daniel Nail,  dedicat a la música i la literatura.http://www.ivoox.com/escuchar-bibliofagia-melomania_nq_8935_1.html

bibliofagia i melomania

 

Bibliofagia (3), La: és un vlok que vol ser: “ parte de un proyecto didáctico para animación a la lectura en un centro educativo, pero que está pendiente de aprobación”. https://labibliofagia.wordpress.com/acerca-de/

 

Bibliolila: “ser ignorante, prosaico, y tan desgraciado, que ni aun en esas hojas que publicó el Sr. Gamero ha logrado encontrar un recuerdo. No hay jerarquía social en que no encontremos al Bibliolila; es el ejemplar más común, el caso más frecuente y repetido. El Bibliolila mira en los libros la claridad de la impresión , las viñetas, la encuademación lujosa… Apreciaría en más un Quijote de Gaspar y Roig, que el de 1605 de Juan de la Cuesta. Llama feos á los libros antiguos, y vende por pocos doblones los que heredara de sus abuelos. Un Bibliolila que recoge los libros de un tío canónigo es objeto codiciable para el bibliófilo, que a cambio de novelas o historias ilustradas puede adquirir preciosos volúmenes. Conozco algunos”.

Article signat per A., a  la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos.AÑO IV. Madrid, 31 de Julio de 1874.p.222.

 

Bibliolilà: “lectures sota la glicina”, lloc de la Biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat,  “espai especial, és com un petit oasi d’aventures, on la imaginació ocuparà les ments dels més petits i, amb una mica de sort, també dels qui ja som més grans”. Lloc per diverses activitats que fan a l’estiu. http://www.bibliotecasantaoliva.tk/

Glicina: Wisteria sinensis.  Arbust enfiladís, de la família de les papilionàcies, de 15 a 20 m, de fulles imparipinnades i de flors violades o blanques, oloroses i disposades en raïms penjants. És una planta jardinera oriünda de la Xina.

bibliolilà 2015

biblioteca santa oliva

 

Bibliolonia: en el llibre La encuadernadora de libros prohibidos, Belinda Starling, en la pàgina 371 anomena una mena de ciutat o país: Bibliolonia, diu: “Bienvenidos a Encuadernaciones Damage, la prostituta de Bibliolonia”. Llibre de 426 pàgines llegit en quatre dies que m’ha semblat molt interessant.

la encuadernadora de libros prohibidos

 

Bibliollocs: una de les categories del meu vlok, on poso adreces de pobles i ciutats dedicats al món del llibre , amb moltes llibreries, i on fan cursos dedicats a la tipografia, la  impremta, la bibliologia, l’enquadernació, el paper, la restauració, etc.Un exemple és el poble de Bellprat. http://www.amicsdebellprat.cat/

 

BiblioWiki: una de les activitas de la Biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat és la dedicada a la col·laboració amb la Viquipèdia, formant part dels  WikiClubs de Lectura. http://www.bibliotecasantaoliva.tk/index.php?option=com_content&view=section&layout=blog&id=13&Itemid=95

 

bibliowiki olesa

 

 

 

Read Full Post »

 

Alzamora 5

Museu Alzamora Group a Sant Joan les Fonts (Girona)

 

MOP-poster_x218

64

 

The Museum of Printing, Massachusetts (USA)

 

Amsterdam University Library special collection of graphic arts documentation

Amsterdam University Library

 

Book Art Museum a Lódz Polònia

Book Art Museum a Lódz (Polònia)

 

 

Buchdruck Museum 1 Zschopau (D)

Buchdruck Museu a Zchopau (D)

 

 

Calcografía Nacional (M) Real Acad. Bellas Artes San Fernando Calcografía Nacional a la Real Academia de San Fernando de Bellas Artes

 

Casa daa Xilogravura a Campos do Jordao (Brasil)

Casa da Xilogravura a Campos do Jordao(Br)

 

 

centre de la gravure et de l'Image a La Louvière (B)Imprimée 1

Centre de la Gravure et de l’Image a La Louvière (B)

 

 

Crandall Historical Printing Museum a Provo (UTAH)

Crandall Historical Printing Museum a Provo (USA)

 

Deutsche National Bibliothek1

Deutsche National Bibliothek

 

 

Estonian Printing Museum

Estonian Printing Museum

 

Fondation Bodmer a Geneve

Fondation Bodmer a Genève

 

 

Fondation Louis Jou 1

Fondation Louis Jou (Barcelona, 1882- Baus, 1968)

 

 

Gutenberg Museum Mainz 1

Gutenberg Museum Mainz 4

Gutenberg Museum a Mainz

 

Historische Drukkerij Turnhout Belgium1

Historische Drukkerij a Turnhout (B)

 

 

Int. Printing Museum a Carson (USA)

International Printing Museum a Carson (USA)

 

 

Kner Nyomdaipari HungriaMúzeum

Kner Nyomdaipari Múzeum (Hungria)

 

 

la maison de l'imprimerie a Thuin

La Maison de l’Imprimerie a Thuin (F)

 

Llibre Museu Matenadaran (Armènia)

Llibre del Museu Matenadaran a Armènia

 

 

Musée de l’imprimerie et de la communication graphique, Lyon, France

Musée de l’Imprimerie a Lyon (F)

 

 

Museo Civico della Stampa a Mondoví 2

Museo Civico della Stampa a Mondoví (I)

 

 

Museo della Scuola e del libro per l'Infanzia

Museo della Scuola e del Libro per l’Infanzia a Torino (I)

 

 

museo fadrique de basilea Burgos 1

Museo Fadrique de Basilea a Burgos

 

 

Museo Internazionale della Stampa a Urbino 1

Museo Internazionale della Stampa a Urbino (I)

 

 

Museo Nal Artes Gráficas México 2

Museo Nal. de Artes Gráficas a México.

 

 

Museu Artes Gráficas a Bogotá

Museo de Artes Gráficas a Bogotá

 

 

Museu Bodoniano Parma 1

Museo Bodoniano a Parma(I)

 

 

Museu de la impremta a Limoux (FR)1

Museu de la Impremta a Limoux (Fr)

 

 

Museu del Llibre a Montolieu (FR)

Museu del Llibre a Montolieu (Fr)

 

 

Museu della Stampa a Socino (I) 1

Museo della Stampa a Socino (I)

 

 

museu gràfiques motserrat

Museu Gràfiques Montserrat a Figueres

 

 

Museu Llibre a Grevenmacher a Luxembourg

Museu Llibre a Grevenmacher (Luxemburg)

 

 

museu llibre BNE

Museu del Llibre a la BNE

 

 

museu Molí Paperer de Capellades

Museu Molí Paperer de Capellades

 

museu novoprint 1

Museu Novoprint a Sant Andreu de la Barca

 

 

Museu Plantin Moretus 3

Museu Plantin-Moretus a Anvers

 

 

Museu Tipografia a Chania (Grècia)1

Museu Tipografia a Chania (Grècia)

 

 

Museum of the American Printing House for the Blind a Louisville

Museum of the American Printing House for the Blind a Louisville (USA)

 

 

National Print Museum (Ireland)

National Print Museum (Ireland)

 

 

Nederlands Steendrukmuseum, Valkenswaard, Netherlands

Nederlands Steendrukmuseum a Valkenswaard (NL)

 

 

Odense Mediemuseet1

Odense Mediumseet (DK)

 

 

Papiermuseum a Basilea (CH)1

Papiermuseum a Basilea

 

 

Pierpont Morgan's 1906 Library (NY) a The Morgan Library&Museuml

Pierpont Morgan´s Library a The Morgan Library&Museum  (USA)

 

 

Printing Museum, Tokyo

Printing Museum a Tokyo

 

 

Sala Cervantina Biblioteca de Catalunya

Sala Cervantina a la Biblioteca de Catalunya

 

 

sala Gutenberg Sta. M. del Puig (VLC)

Sala Gutenberg a Sta. Maria del Puig (València)

 

 

Sala Temàtica d'Arts Gràfiques a Lleida 1

Sala Temàtica d’Arts Gràfiques a Lleida

 

 

The Printing Museum a Houston (Texas)

The Printing Museum a Houston (USA)

 

 

Tipoteca Italiana a Cornuda (I) 1

Tipoteca Italiana a Cornuda

 

 

Vingaards Officin 1a Viborg Dinamarca

Vingaards Officin a Viborg (DK)

 

 

Workshop display in the MIAT, Ghent, Belgium

Museu MIAT, a Ghent (B)

 

Read Full Post »

llibre de llibreters

“ Com hem dit, en Cerdà, llibreter d’ocasió, es quedà la llibreria secular d’en Piferrer, a la Plaça de l’Àngel. Fou l’única, en el seu temps, que vengué la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, en la versió que es representava al Liceu.

Tenia també en Cerdà l’exclusiva de la revista La Moda Elegante, la qual, perquè repartia figurins i dibuixos, va fer forrolla entre les senyores barcelonines.

El 1894 la casa va liquidar. En Baldomer Gual, (à) el Mero, va comprar les existències que hi havia al magatzem que la casa Piferrer tenia a la mateixa Plaça de l’Àngel.

El trasllat dels llibres fou fet a carretades i va durar dos mesos.

L’estoc de llibres que hi havia amagatzemat allà era immens,  en sortiren un gran nombre que anaven molt buscats.

Segons en Joan Baptista Batlle, que arreplegà els que hi havia en una altra casa de la Travessera de Dalt, amb la quantitat enorme de llibres que van sortir de la casa Piferrer hi havia per a alimentar el mercat barceloní de llibres vells una pila d’anys. I en Gual, si no hagués tingut la dèria de girar de pressa, s’hi hauria fet molt ric”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 15.

ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ

llibreria en el Mercado El Volador

“ Para todos aquellos que sufrimos la desmesurada fiebre por la compra y el coleccionismo de libros, la vetusta ciudad de México ha sido un verdadero paraíso por la abundancia y variedad de negocios dedicados a la venta de libros usados, los cuales tienen en ocasiones una procedencia oscura e inenarrable; en ellos se entretejen historias que esconden pleitos de herencia, robos, angustias económicas y otras muchas anécdotas, que dan por resultado el que nuestros viejos amigos, los libros de segunda mano, aparezcan en el mercado una y otra vez.

Ya con anterioridad algunos estudiosos han hecho importantes publicaciones como la de libros y libreros en la ciudad de México que nos relata especialmente la empresa de editar y vender estos vehículos de cultura, especialmente en la época colonial; así también, hay quien nos describe a los libreros anticuarios, la categoría más alta y sofisticada de los comerciantes de libros de segunda mano, quienes por sus conocimientos y especialización se dedican al tráfico de ediciones raras y valiosas que alcanzan precios estratosféricos., diariamente o en las ventas semanales y dominicales, ofrecen toda su mercancía a los curiosos e interesados.

Pero en esta ocasión centraremos nuestra atención en los sencillos vendedores de libros usados, de viejo o de segunda mano, los que con orgullo y dedicación, diariamente o en las ventas semanales y dominicales, ofrecen toda su mercancía a los curiosos e interesados.

Llibreria en el Mercado del Volador

Llibreria en el Mercado El Volador

Nuestra experiencia personal se remonta a mediados de este siglo, cuando existían en la ciudad de México numerosos vendedores de libros usados que tenían su ubicación especialmente en el Centro Histórico; algunos de ellos nos relatan cómo sus antecesores ejercían su oficio en el desaparecido Mercado del exVolador, en el espacio que hoy ocupa el edificio de la Suprema Corte de Justicia, adonde los había trasladado el gobierno de la ciudad, después que desapareciera el terrible Parían que afeaba la Plaza mayor de la urbe.

Fue don fernando Rodríguez – presidente por años de la unión de libreros -, que tenía su negocio en una vivienda de la calle de Mesones núm. 129, en una extraordinaria vecindad del siglo XVIII, quien nos introdujo en el fascinante mundo del libro de segunda mano. Él nos fue guiando sobre el significado de las ‘primeras ediciones’, de las ‘ediciones numeradas’, de los empastados en cuero con dorados y repujados; fue también quien nos mostró aquellas joyas que tenían la dedicatoria del autor o los que conservaban los exlibris de algunos de sus dueños anteriores. Los diálogos conformaron un curso que duró varioa años, y durante él aprendimos las cosas básicas y más importantes que debe saber todo buen coleccionista de libros que, al final de cuentas, termina por ser un apasionado buscador de ediciones de todos los tiempos”.

 

Article:”Librerías de viejo”, de Felipe Solís, a México en el Tiempo, nº 11. Febrer-març, 1996.

Http://www.mexicodesconocido.com.mx/notas/5336-Librer%EDas-de-viejo

Llibreria Burroculto a Ciudad de México

Llibreria Burroculto a Ciudad de México

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 404

llordachs

“ Un llibreter de vell que omplí tota la segona meitat del segle XIX fou en Joan Llordachs. El qual va establir-se a la Plaça de Sant Sebastià després d’haver passat per l’Arc de Sant Ramon del Call, on l’any 1863 ja tenia oberta una llibreria retolada ‘L’Antiquària’.

La nova llibreria d’en Llordachs va ésser instal·lada, d’una manera definitiva, al número 5 d’aquella plaça. Aixoplugada sota les voltes, prop el carrer dels Orgues, tan recollit, i avui desconegut de molta gent. En Llordachs, que ja havia començat a publicat catàlegs al Call, va continuar publicant-los en gran nombre a Sant Sebastià. No és aquest el lloc més adient per a detallar-los. Però sí que ho és per a dir que són interessantíssims, tant per les excel·lents referències que contenen sobre llibres i manuscrits importants, com perquè donen una idea força exacta de la marxa del comerç del llibre vell a Barcelona del 1866 fins al 1900.

Passava per car i no en tenia res. En els seus catàlegs hi ha incunables marcats a trenta i a quaranta rals. Avui, els menys interessants valdrien, normalment, de mil a dues pessetes.

Encants Pl. Sant Sebastià

Encants Pl. Sant Sebastià (Imatge del vlok Document Barcelona)

No era un home llegit. L’habitud, però, de remenar llibres havia despertat en ell una mena d’instint mercès al qual coneixia si eren bons només ensumant-los.

Era petit, rodanxó i molt curt de vista. Quan furetejava en una parada, enganxava el nas als llibres. Portava sempre una brusa blanca, de fil, com les dels pintors, una gorra com d’obrer  de Sant Andreu i bastó. Quan es posava nerviós, s’esbravava picant a terra.

La seva llibreria va subsistir durant molts anys sota les voltes. En desaparèixer els Encants de la plaça, encara hi va continuar.

Amb la d’en Baldomer Gual, (à) el Mero, del carrer de Sant Miquel de l’Argenteria, una de les més importants en el comerç barceloní del llibre vell, es feien la competència i es prenien els parroquians”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 24-25.

 

❦         ❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦

“ El caso de Cyril Connolly es especial. En su ensayo autobiográfico ‘La fiebre del bibliófilo’, que sigue a la edición de La caída de Jonathan Edax, se preguntaba si la bibliofilia no será sino una forma deteriorada de la filatelia,con todas sus pamemas, lo que me recuerda aquel personaje novelesco que decía: ‘fuimos muy amigos, llegó a enseñarme su colección de sellos’. Pero junto a las burlas, Connolly expresó de manera muy hermosa su pasión por reunir las obras de sus conbtemporáneos más notables en primeras ediciones. Sobre la realidad de esa pasión y de sus lecturas aceradaas pocos engaños caben. Como bibliófilo, Connolly tenía fama de ser poco escrupuloso, de tener un peculiar sentido de la propiedad ajena y hasta de dejar lonchas de bacon a modo de marca páginas en ediciones prínceps en las casas a las que le invitaban o a las que se invitaba. Pero no se engañaba y que esas colecciones tenían sentido en vida de quien las reunía y que a la muerte salvo que se la encajen a una institución oficial que las sacraliza musealizándolas, regresan a esos paquetes tradicionales atados con una cuerda que lo mismo corren los chamarileros que las salas de subasta.

la caída de johnatan edax

Cuando los libros y las cosas desaparecen, por hurto, abandono o misteriosa deserción, te das cuenta del valor que tienen: demasiado. Pero cualquier reparo que se le pueda poner a esa pasión, no quita para el hallazgo o la apariencia de tal, para las excursiones nocturnas por Internet – me contaba un buen amigo que para él era una forma de aplacar el insomnbio: ‘ Me voy de librerías’, decía-, y para que acabes admitiendo que tu biblioteca, sea esta la que sea, es, como tu cacharrería, tu más eficaz autorretrato, una pieza de tu biografía”.

Article:”Cuestión de Bibliofilia”, de Miguel Sánchez-Ostiz, en el vlok Vivir de buena gana.

Http://vivirdebuenagana.blogspot.com/2009/02/bibliofilia.html .

(Pot ser que aquest article ja no estigui en el vlok, però podeu veure més coses a:Vivir de buena gana (Dietario 2008-2009), Irún, Alberdania, 2011.L’autor, normalment passa els seus articles del vlok a llibre escrit i esborra algunes coses)

ex vlokis 2

Read Full Post »

elogi de la bibliofília

“ El bibliòfil, pel mateix fet de concentrar tots els seus afanys i inclús els seus vicis al marge dels llibres, s’allibera en un grau molt elevat de les preocupacions ordinàries de la vida. No és que no en tingui, igual que un altre; però esgotat el seu frenesí en els llibres i a conseqüència dels seus coneixements de la història amb el seu va i ve permanent, arriba a un pla de calma l’objectivitat en la contemplació dels combats de la vida. El bibliòfil, fora dels llibres, és l’home més raonable i gentil que existeix. Res no el pertorba i tot ho accepta amb una anàlisi filosòfica que li torna les coses clares i nítides. Aquest estat d’equanimitat irrita, naturalment, els altres; però alhora no poden deixar d’admirar-lo ben a contracor i això incrementa la seva ràbia. L’avorriment és un vici desconegut per al bibliòfil. Mentre existeixi un llibre al seu abast, la feliç ocupació de les seves hores està assegurada. Aristòtil digué: ‘ aprendre és cosa dolcíssima, no tan sols per als filòsofs, sinó per a tots els homes’.

Hugo Albert Rennert

 

El gran hispanista de principis del segle XX, Hugo Albert Rennert, refinà la teoria d’Aristòtil per la bibliofília:’ No hi ha plaer més dolç en la vida que la lectura d’un catàleg de llibreter’ ( traducció oral a la Universitat de Pennsylvania citada amb admiració o menyspreu segons qui en parla). Fora les edicions fraudulentes o falsificades – cosa que anima extraordinàriament els instints detectivescs del bibliòfil – els llibres no deceben, no es revolten i mai no perden el seu valor intrínsec. El seu poder de donar sempre més i més plaer, segons els coneixements creixents del seu amo, sembla ser infinit. Mai no he sentit a dir, ni pel bibliòfil més consumat: ‘Ja tot se sap sobre aquest llibre’. Pocs mortals tenen el privilegi d’’afanyar-se per empreses tan meravelloses.”

Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 16-17.

 

ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ

 

“ Síntesis privilegiada de la historia y al mismo tiempo prueba mayor de su condición inagotable, el libro es un objeto de naturaleza peculiar, reacción a los consuelos de las ontologías tradicionales. Es la única herramienta que, lejos de agotarse en su funcionalidad, perdura como instrumento de celebración y culto. Émulo de la ópera, en su escenario confluyen las artes conjugadas de un obrero de la lengua, de un artista plástico, de un hacedor de papeles, de un maestro tipógrafo y de un artesano encuadernador, para montar ese espectáculo total que es el desideratum de la utopía artística. Su altar puede verse envuelto en inciensos de exaltación o en llamas de condena. El progreso lo convoca en su marcha hacia las luchas y la censura lo mutila en su defensa del terror. Genera fobias y filias capaces de enfrentarlo con falsas disyuntivas (‘ ¡ Sí, Libros NO¡) o de acercarlo a los límites del ditirambo. Entidad a un tiempo real e ideal, ocupa un espacio ( la ‘Biblioteca’) que ha sido descripto como metáfora del mundo o espejo del Paraíso. Una nación se ha creado a sí misma según su nombre: ‘el pueblo del Libro’.

segunda feria libro antiguo ba

La bibliofobia es un triste accidente histórico. Passons. En cuanto a la bibliofilia, esa devota del libro y de cuanto documento reconozca su fuente en un procedimiento de impresión o de escritura, pone su mirada no tanto en el `pensamiento del que – se supone -, el libro es un vehículo, cuanto en el pensamiento encarnado e inseparable de un soporte de papel, sobre cuya blancura – vertiginosa metáfora de todo origen y de todo nacimiento – se escenifica un texto mediante la intransferible administración del espacio que llamamos `puesta en página’ “.

 Article parlant de la IIª Feria del Libro Antiguo, a Buenos Aires, l’any 2005, escrit per Victor Aizenman, en el vlok Ave Félix.

Http://venialeer.blogspot.com/2005/12/25-ii-feria-del-libro-antiguo-bsas.html .

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »