Biblioaprenent

Imatge Soozika3

“De xiquet jo era aspirant a bibliòfil. Sona a malaltia i, com tot, ho pot arribar a ser. En el meu cas és que m’imaginava de gran amb una biblioteca enorme amb llibres rars. Rars en aquest cas no vol dir de formes trapezoïdals o amb les cobertes fetes de materials encara per inventar. Rar ací vol dir llibres únics, primeres edicions i coses així.
Com és d’esperar em va agafar per les llibreries de vell. A la meua ciutat, llavors n’hi havia dues. Però com que una era d’un veí que em feia descompte, doncs au, en quant ajuntava uns dinerets pac a la llibreria de vell. Hi comprava unes quantitats de llibres exagerades. Al principi, quan tens pocs llibres, les llibreries de vell són una ganga, perquè hi trobes de tot i barat. Després ja la cosa cambia”.

En el blog “l’estiu a casa” d’Efe. http:://estiuacasa.blogspot.com/2007/05/ms-llibres.html. Tot l’article és interessant.

Read Full Post »

“ Tot i el format de llibre, per l’acurat relligat que li va fer el mestre enquadernador barceloní Josep Cambras, al tractar-se d’un exemplar editat en paper de fil, d’una sèrie limitada de cent, molts bibliòfils ens dirien que no es pot considerar llibre en pura ortodòxia, sinó més bé el que avui es ve a dir un opuscle, tot i el seu considerable volum de pàgines. Porta per títol “ Fiestas del centenario de la Rambla, Tarragona 1854-1954”.

Al marge d’opinions, i per ser respectuosos amb la voluntat del que vol ser cadascú, l’hem de considerar un llibre…En qualsevol cas, tan sols sigui pel dibuix que il.lustra la coberta original, pel tarragonisme que reflecteix  una icona tan emblemática i interessant com la seva Rambla, i per la varietat de treballs escrits i gràfics que conté, l’he considerat apropiat per fer-ne la ressenya que se’m demana, …Entrant en el llibre,… editat per la coneguda i històrica impremta Suc. De Torres& Virgili, no he trobat dades de quina va ser la tirada en rústica. Suposo que nombrosa per poder abastar la demanda dels tarragonins en aquella època, que ja eren molts milers. Com he avançat, l’exemplar que comento és el 78 d’una sèrie especial numerada de cent exemplars, impresa amb paper de fil, suposo que pensada per regalar a cent privilegiats, entre autoritats i “ enxufats”, molt propi d’aquells temps, i a quatre bibliòfils mal comptats de l’època. El que tinc us asseguro que no me’l van regalar. El vaig comprar en una llibreria de vell i pagant uns bons dinerets perquè sabien el que tenien. Aquesta edició reduïda fa que sigui més llibre, ja que , a banda de la qualitat del paper, propia d’edició de llibre de bibliòfil, es va editar com a separata, diu la nota final, suprimint tota la publicitat que l’edició en rústica incloïa.”

Art. “ Un llibre vell”d’ Antoni Huber Company , a Fòrum

Jurídic 40

de març de 2007. A www.icatgn.cat/login.php?CODMENU=45&CODMENUDEPE=48&CODOBJ=2101

Read Full Post »

“ Un altre model de la bibliofília del darrer vuitcents és el que considera el llibre com a obra d’art total, molt freqüent durant el Modernisme, que era un tipus de publicació que responia purament a impulsos creatius. Els seus autors no pretenien informar, alliçonar, divertir ni vendre, simplement pretenien crear, i en lloc de fer-ho amb pintures a l’oli o amb la pura poesia, ho feien combinant literatura i imatge, ben analitzades per una refinada producció d’impremta. Eren llibres on sovint text i il.lustració eren d’una mateixa persona, que, sabent´ho o no, responia a la inquietud molt estesa en el Modernisme, de buscar l’obra d’art total o de tendir-hi”.

Francesc Fontbona a “ La bibliofília vuitcentista”, dins de la Nadala de l’any 2001: Bibliofília a Catalunya, Fundació Jaume I, B, 2001, pp.12.

“ Uno de los placeres más reivindicados entre los bibliófilos es sin duda el contacto físico con el objeto de su deseo, aquel libro o publicación por el que han invertido dinero, tiempo o trabajo y que ahora tienen entre sus manos o en anaquel de su biblioteca. En la vida de cualquier bibliópata comme il faut los momentos más emocionantes están relacionados con el olor a humedad de las librerías de viejo en el que encontraron aquel libro o revista tan buscada entre pilas de volúmenes usados.

Pero la bibliofilia del futuro pinta de otro modo. Aquel tipo de relación con los textos, o mejor con los soportes de los textos, está cambiando para desgracia de los nostálgicos o para alborozo de los tecnófilos. Un cambio de escenario propiciado por las novedades en el reconocimiento óptico de caracteres, que permiten digitalizar todo tipo de publicación pero conservando el diseño y la tipografía original, con un texto que es editable y navegable ( hipertextual) y que permite funciones como buscar, copiar, etc…, en documentos formateados e indexados en portable document file (pdf), legibles….

Quizás pierda algo de encanto, pero aquella bibliofilia de la era Gutenberg puede convivir con esta nueve manera de democratizar el patrimonio editorial y además facilitar el acceso de los investigadores a los contenidos de libros o revistas”.

Art. A “Hora ‘digital’ de España” de Tomás Gorria a Levante: Suplemento Cultural, el 10 /06/2005. ( En referència a la revista Hora de España ara en un CD).

                A  www.faximil.com/descargas/2005-LEMV-0610.pdf

Foto de Soozika 2 a Flickr

Read Full Post »

“ Perquè els llibres, a diferència d’altres mitjans culturals, s’obren. ‘Com un llibre obert’, es diu per significar la claredat d’un parlament. Els llibres s’obren com s’obren les portes de la casa que ens acull, com s’obren a la llum i al món les finestres de la nostra llar, com s’obren els braços dels amics que ens estimen…

Ells, els llibres, són els amics del vertader bibliòfil. No, mai la seva biblioteca no serà per a ell una simple ‘col.lecció de llibres – i  quina poca gràcia li fa quan li pregunten pel seu ‘hobby’ -, perquè  els llibres són els seus amics i els amics no es col.leccionen. Als amics, els reunim al nostre voltant per gaudir de la seva companyia, per comunicar-nos amb ells. Són amics que esperen en silenci, tal vegada durant anys i més anys, que els obrim per comunicar-nos el missatge de ciencia, de fantasia o de sentiment del seu autor, que, al seu torn, ens obrirà l’esperit a la Veritat, a la Belleza o a l’Amor, per al nostre plaer i – quantes vegades¡ – per al nostre consol”. 

José Ignacio Montobbio Jover a “Elogi de la Bibliofília”, dins de la Nadala de l’any 2001 de la Fundació JaumeI, Bibliofília a Catalunya, B, 2001, pp.9.     

“ La bibliofilia ha sido siempre el refugio del libro como voluntad de permanencia. Comparto con Sobrequés – además de la condición de socio de número de la ABB – la idea de que, si las circunstancias ‘llegaran a poner en peligro la existencia generalizada del libro de papel, siempre quedarán, como un testimonio salvador de un pasado glorioso, las ediciones de los bibliófilos, que nunca renunciaremos a impulsar la creatividad artística a través de obras bien hechas que tengan un valor permanente”.

“… destaca la importancia que para los bibliófilos tiene no sólo el contenido de los libros sino su carnadura material. Aunque él piensa que ‘no puede ser considerado un verdadero bibliófilo quien únicamente colecciona el libro como simple objeto ornamental”.

 Art. “La Bibliofilia ha sido siempre el refugio del libro como voluntad de permanencia” d’Oriol Pi de Cabanyes a La Vanguardia el 28/02/2005

Read Full Post »

“ D’això s’en deriva l’escassa difusió i la contradicció a nivell de continguts, car si els tiratges eren curts – tal com correspon a una edició de bibliòfil -, la divulgació de la cultura catalana tenia molt poc ressò. Es a dir, que bibliofília – com a sinònim de pretensió artística – i tasca de difusió cultural foren incompatibles”. Pilar Vélez: El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista, 1850-1910, ( Ed. Altés – BC, B, 1989, pp. 172-173).                                                                                            Imatge de Mjoeralt en Flickr

“ La bibliofília erudita, doncs, representa el primer escalafó d’un nou concepte bibliofílic. La finalitat, en definitiva, d’aquests tipus d’obres que inicià Aguiló i continuà amb el mateix tarannà Miquel i Planas en el segle XX, era fonamentalment ‘cultural’, amb la intenció d’omplir un buit, de recuperar un temps perdut, tant pel que fa a la temàtica com pel que fa a l’aspecte formal”. Pilar Vélez: El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista, 1850-1910, ( Ed. Altés – BC, B, 1989, pp.173).

    “ Aliadas con la caligrafía en el manuscrito, y con la tipografía en el libro impreso, las ilustraciones contribuyen a su belleza: las letras adornadas, las cenefas de contorno, los frontispicios, las ilustraciones finales, las imágenes, etc., contribuyen a hacer del libro un objeto de armoniosa perfección y, a menudo, un objeto precioso para el bibliófilo. Incluso hay libros que deben su valor más a sus ilustraciones que a su texto. Y otros grandes libros, como la Biblia, le Songe de Poliphile, Gargantúa y  Pantagruel, La Divina Comedia, Don Quijote, Robinson Crusoe o Fausto, han recibido une cierta renovación de su popularidad merced a las ilustraciones de Mantenga, Bellini, Delacroix, Grandville, Gustave Doré…”. Art. “ Qué es ilustración” de Noemí Blumenkranz en el blog www.forocreativo.net/ipb/index.php?showtopic=7090&hl=

Read Full Post »

Foto de Wuthrich a Flickr

“ Hi ha, doncs, un punt de veritat en la pèrfida dita que els bibliòfils no compren els llibres per llegir-los. Perquè el que pot passar – i certament passa – és que en comprem més dels que podem llegir, però amb la il.lusió de llegir-los, nosaltres o els destinataris de les nostres biblioteques, qui sap quan, un temps a venir…”. “ També passa que un bibliòfil comenca a llegir un llibre i, de tant que li agrada, en suspen la lectura per assaborir-la més endavant, més a poc a poc, per perlongar-la en el temps, com fan alguns infants amb les llaminadures. Ha obert el llibre, l’ha fullejat ràpidament i el tanca, però sols per tornar-lo a obrir i llegir-ne un trosset més. I el torna a obrir.” 

Dues frases de José Ignacio Montobbio Jover a “Elogi de la Bibliofília”, dins la Nadala de l’any 2001 de la Fundació Jaume I, Bibliofília a Catalunya, B, 2001, pp.5 i 8-9.   

“ Tomó el libro con las dos manos, meciéndolo en el aire como para medir su peso, y lo depositó con sumo cuidado en el centro de una mesa libre de estorbos. Los hierros gofrados en seco en ambos planos auspiciaban ocultas maravillas que la pieza deparaba para deleite exclusivo. Pasó las yemas de los dedos sobre los hierros como quien busca el cierre en unos finísimos sostenes de encaje bajo los que palpitan pechos insinuantes. Pero se contuvo.” 

Extracte d’un article, “ El Bibliómano”, que recomano llegir completament, d’Ana Rueda de la Universitat de Kentucky, a Letrashispanas.unlv.edu/Vol1/cuentoRueda.htm.

Read Full Post »

“ L’autèntica bibliofília no és mai ‘autònoma’, perquè l’amor al llibre no pot consentir, en tant que autèntic amor, que el llibre sigui considerat únicament en la seva consistència física, per molt formosa que sigui, sinó sobretot en el seu text, que és el seu missatge, el seu esperit.El llibre, que és sempre i primordialment portador d’un missatge de l’esperit humà, no pot mai ser estimat únicament com a objecte material, com no pot ser mai estimat únicament com a objecte material, com no es pot estimar la persona humana prescindint del seu esperit, és a dir. Com a dona-objecte o com a home-objecte.És per això que la veritable bibliofília no serà mai un simple col.leccionisme i també és per aquesta raó que sempre condueix el bibliòfil cap a vivències purament intel.lectuals o espirituals, que molt sovint es manifesten i transcendeixen, donant lloc a creacions i aportacions culturals importamtíssimes.”

 José Ignacio Montobbio Jover, a “Elogi de la Bibliofília”, dins la Nadala 2001 de la Fundació Jaume I, “Bibliofília a Catalunya, B, 2001, pp. 5-6

 “… se dediquen con entusiasmo y paciencia a la búsqueda y recolección de alguna de las múltiples posibilidades que esta amena distracción ( buscar lbros) le ofrece; descubra cuán poco puede distraerse de su gasto al elegir coleccionar pequeños impresos; obtenga gran satisfacción de toparse con lo inesperado, y busque en nuevos e interesantes lugares ( librerías)”.“ Al parecer el goce estético que experimenta cada uno es diferente. Invito al lector a que se descubra en alguna de las múltiples categorías que reúne y cita Mendoza Díaz-Maroto en este alegre ensayo, y a que se reencuentren en él los que andan por el libro y para el libro”.“ Una única observación haría…: el no haber reunido en un índice o catalogación todas las posibles clasificaciones de quienes con mayor o menor mérito integran la fauna libresca, Reunir y leer libros no confiere a nadie la condición de bibliófilo. Amén.”. 

Read Full Post »

“ Es tractava, doncs, d’una bibliofília que podem anomenar ‘erudita’, que pretenia ser útil i per tant manejable, car complia dues funcions alhora: una de caire estrictament històrico-cultural, i una altra artística. D’aquí ve també que en un principi haguem parlat dels filòlegs-bibliòfils, ja que ambdues vessants solien coincidir en una mateixa persona, l’editor, que duia a terme l’esmentada doble tasca cultural”.

 Pilar Vélez: “El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista, 1850-1910”, p.149. Ed. Altés-BC, B, 1989. 

   “ … la revista Los Universitarios ( nº 29-Febrero 2003) reproduce las palabras que dijo ( José Luis Martínez) en esa ocasión ( Feria Internacional del Libro de Guadalajara), en la que narró algunas de sus andanzas en torno a la letra impresa, las que incluyen adquisiciones casuales y gratuitas o bien onerosas, pero no menos felices; búsquedas de algunos títulos que han llevado años y posesiones que deben ser la envidia de otros coleccionistas,…”.               “ … haber reproducido esas palabras en las que ese gran bibliófilo refiere: ‘ las múltiples maneras de amar los libros, de amarlos para siempre o por un rato, de procurarlos, con amor, devoción, afecto, morbosidad o curiosidad, de desearlos como amores imposibles, o de enorgullecernos por las pequeñas joyas que sólo existen para un grupo de maniáticos”. 

Art: “ José Luis Martínez, premiado por ‘su vicio’”, en Hoja por Hoja: Suplemento de Libros: “ La república de los Libros” de Humberto Musacchio. Marzo 2003. www.hojaporhoja.com.mx/articulo.php?offset=14&identificador=2340

Read Full Post »

“ Com sabeu, no hi ha una entesa general sobre quina és la data a partir de la qual cal considerar un llibre com antic. Les autoritats espanyoles consideren com antigues les publicacions de data superior als cent anys. Certs estudiosos, però, jutgen com a tals les publicacions anteriors al període en el que la impremta va deixar de ser artesana, és a dir, abans dels anys 1800/1830. 

                   La superior antiguitat d’un llibre no és un factor determinant, per si sol, per atribuit-li una valoració més elevada. Altres consideracions com el grau de raresa que acabem de comentar, la importància del subjecte temètic ( literari, científic, religiós, etc), la rellevància de l’autor, el lloc d’impressió, el prestigi de l’impressor, la classe d’impressió, la qualitat de les il.lustracions, la fama del il.lustrador, l’estat de conservació, certes marques de propietat, el nivell qualitatiu de l’enquadernació, el prestigi de l’enquadernador són, entre d’altres, aspectes que es tenen en compte a l’hora de determinar valors”. 

Jordi Estruga, conferència en el curs “Valoració dels documents escrits, l’octubre de 2006 al COBDC.  

 “ No gozan de buena fama los bibliófilos en general, porque parte de ellos ( no digo todos) coleccionan libros como quien colecciona piedras o esquelas mortuorias, y los más no los leen, por si se desgastan. Conocí a uno de este gremio para quien la aventura del libro terminaba en el momento en que el libro llegaba a su poder, lo fichaba y lo colocaba en el lugar que le había asignado en la estantería. Podía pasar años detrás de la pista de un libro, mas en el momento en que lo adquiría perdía todo interés. ( Este bibliófilo, sin duda alguna, pertenece a la estirpe de los cazadores a los que no les gusta la caza y de los pescadores que no comen lo que pescan ). En cierta ocasión me dejó un ejemplar intonso. Naturalmente, abrí sus páginas para leerlo, cuando se lo devolví, llevó el gran disgusto, y me echó una bronca”. Artº. “ Entrevistas en la historia: El bibliófilo Felipe de Soto Posada” por José Ignacio Gracia Noriega en La Nueva España Digital  

Read Full Post »

“ Al no ser possible adquirir una publicació que no existeix, el súmmum de les apetències d’un bibliòfil passaria a poder disposar d’algun exemplar únic o pràcticament únic. Fco. Mendoza, a l’obra La pasión por los libros, considera que el plaer del bibliòfil es inversament proporcional al nombre d’exemplars que existeixen dels llibres que poseeix i que, aquest plaer, arriba al seu paroxisme – l’orgasme bibliofílic – quan pot aconseguir un exemplar únic. Evidentment, l’estatus d’exemplar únic és un dels aspectes més altament significatius a l’hora d’efectuar una avaluació”.

 Jordi Estruga, conferència al COBDC, en el curs “Valoració dels documents escrits”, a l’octubre de 2006.

  “… .Él, que es biblonauta, y no necesariamente bibliófilo – siendo el biblonauta el rústico que aprecia su almuerzo como substancioso alimento, a diferencia del bibliófilo, que es un gourmet que busca en él un placer estético – sabe que lo que le interesa del libro no es lo que el bibliófilo busca; reconoce que el interés del último es natural y legítimo, y que puede llegar a ser una ocupación de maravilloso refinamiento; pero que comparada a la suya propia, lo mismo daría coleccionar estampillas, o porcelanas: es que él, el biblonauta inveterado, concibe al libro de forma rústica, como alimento, y subordinada y secundariamente, puede maravillarle como objeto histórico, iconográfico, de lujo y de refinamiento.      Porque el libro no es, primordialmente, un objeto del orden físico, que asumiera diferentes formas históricas: como tableta de arcilla, rollo de papiro, códice de pergamino, impreso de Gutenberg, y así en adelante: el biblonauta inveterado, no, para él el libro es otra cosa, su definición del libro es la de un objeto ideal; su concepción del libro es platónica: para él el libro no otra cosa es que un conjunto orgánico de contenidos ideales que forman una unidad completa, expresados en un lenguaje capaz de comunicar aquellos contenidos de forma consistente y bella. Ahí no se dice que deba ser de tal o cual material, ni que debe tener éste, ése o aquel formato para poder ser designado legítimamente como libro. Lo que interesa en el libro es su forma, quiere decir , su substancia y esencia; y mucho menos la materia primera de que fue hecho. Y por eso, él no tiene nada contra el e-book, sino muy por el contrario: si él puede conseguir antes sus contenidos ideales maravillosos e ilustrarse aún más y con más intensidad y más rápido, porque esos contenidos circulan por el aire de forma libre y gratuita, no; él no puede tener nada contra ello. …”     Art “El libro electrónico y el futuro”, de Raúl Márquez Sullivan, en el bloc : // rmarquezsullivanphd.blogspot.com/2005_04_01_archive.html( avui no el trobo a internet)

Read Full Post »