Imatge Soozika3
“De xiquet jo era aspirant a bibliòfil. Sona a malaltia i, com tot, ho pot arribar a ser. En el meu cas és que m’imaginava de gran amb una biblioteca enorme amb llibres rars. Rars en aquest cas no vol dir de formes trapezoïdals o amb les cobertes fetes de materials encara per inventar. Rar ací vol dir llibres únics, primeres edicions i coses així.
Com és d’esperar em va agafar per les llibreries de vell. A la meua ciutat, llavors n’hi havia dues. Però com que una era d’un veí que em feia descompte, doncs au, en quant ajuntava uns dinerets pac a la llibreria de vell. Hi comprava unes quantitats de llibres exagerades. Al principi, quan tens pocs llibres, les llibreries de vell són una ganga, perquè hi trobes de tot i barat. Després ja la cosa cambia”.
En el blog “l’estiu a casa” d’Efe. http:://estiuacasa.blogspot.com/2007/05/ms-llibres.html. Tot l’article és interessant.
Més aviat és un honor 😉