Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliodiccionari’ Category

                    buri1.jpg

“ Pel matí, a les barraques, hi sovinteja la visita de l’home que cerca llibres, els preus dels quals no pot assolir en els llibreters de volums nous. Gent jove, gent vella, que mira i remira, toca, fulleja i regira sense demanar el que cerca. Els vells es posen les ulleres i de vegades demanen unes coses extraordinàries i desconegudes de l’home del barracó. Aquesta hora també ho és la dels desesperats. Hi ha qui està necessitat d’uns rals i obrint la llibreria de casa seva, n’escull un tom destinat al sacrifici després de romandre ben convençut que no resta res més per vendre o empenyorar.

El llibre escollit pel sacrifici, per més alt valor que tingui, no és admés a l’empenyorament. Cal, en aquest cas, despendre-se’n per sempre i llavors és quan per un camí o altre, curt o llarg, planer o accidentat, el volum farà cap al Portal de Santa Madrona, lliscant sempre avall, fatalment, d’una manera irremeiable, entremig de les biblioteques de segona mà dels magatzems de paper imprés…A quarts de deu molts han obert. Altres, però, no obriran fina a la tarda. Un d’ells acaba d’instal.lar els darrers volums a la davantera. Un noi d’uns diset anys, un estudiant, un desesperat, s’acosta i presenta un gros llibre que ha desembolicat curosament:   -Quant en dones?L’home del barracó abans de dir el preu comença, rutinariament, a desvaloritzar la mercaderia. Es tracta del volum III de la Història Nacional de Catalunya de Rovira i Virgili.-Què voleu que en faci d’aquest llibre?El noi es  desconcerta i protesta:-Que no sabeu que aquest sol volum ja val quaranta pessetes?L’home de la barraca s’arronça d’espatlles i li respon:-Si en voleu cinc pessetes, deixeu-lo; si no, ja el podeu embolicar altra vegada…El noi dubta i fa un darrer esforç cercant en la forma la revalorització del fons:-Es un llibre nou de trinca, que no ho veieu…?El comprador fa una ganyota i tanca totes les sortides:-Es un llibre que no es demana. El volum que té venda és el IV..Ben entès que si hom li porta el IV dirà que és el III que li interessa.Malgrat tots els menyspreus al llibre intel.ligent i valuós, quan un d’aquests caurà a les mans de l’home que compra llibres per revendre, el separarà i guardarà a part per a vendes especials a domicili per mitjà d’un corredor, o en llocs on el pagaran a bon preu encara.”. 

    Article de J.E. Bartrina a la rvta. Mirador del 12 d’abril de 1934.

 

 

    “ En fin, se me hace necesario explicarlo todo desde el comienzo: Como muchos sabréis, me dedico al negocio de la bibliofilia desde hace más de veinte años. Los inicios fueron duros y bla bla bla porque todos sabéis la mafia y el secretismo que rodea este mundillo. En Barcelona era casi imposible empezar de cero porque la gente del círculo te hacía imposible hacerte con cualquier pieza importante con la que atraer clientela. Entonces fue cuando vine a Argentina. Aquí la cosa era muy distinta antes de la crisis: el mercado interior era riquísimo y muy pronto pude hacerme gracias a hábiles canjeos con alguna pieza carísima que pude trocar por estanterías enteras de incunables. Ya sabéis que un libro bueno compra cien normales y un libro buenísimo compra cien buenos. Y un libro del decálogo compra lo que quieras”. 

Art. De Ricardo Gottlieb en el seu blog http://ricardogottlieb.blogspot.com/2006/05/han-pasado-tantas-cosas-en-pars-que-no.html

Read Full Post »

Bibliodiccionari V

edp443.jpg

Bibliodiccionari   V

   “Bibliobarco” : ( sin. De Barco biblioteca), embarcació amb prestatgeries per a llibres destinats a poblacions que no tenen biblioteca o quan les tenen, però de reduides dimensions. 

“Bibliocabeza” : Kien, protagonista de « Auto de fe » de Elías Canetti, té una biblioteca amb 25.000 exemplars, és sinòleg i té una gran memòria, tan gran, que quasi té una biblioteca semblant a la seva dins el cap, la qual fa servir a vegades i hi consulta fins a detalls ínfims. L’autor diu de Kien: “ consultando sólo su bibliocabeza”. A la pàgina 20 del llibre Auto de fe de Elías Canetti, Muchnik, B, 1980. Sinóleg, no sabia que volia dir i ho he buscat, Sinòleg: persona versada en sinologia. Sinologia: ciència que té per objecte la llengua, la literatura i la civilització xineses. 

 Bibliocarretó: carretó usat a Vilanova i la Geltrú per portar i exposar llibres al Mercat municipal, per acostar els llibres a la gent com un servei més de les biblioteques municipals. La biblioteca Casino de Manresa  també dona aquest servei.

                                                           

Bibliocom: mitjançant el sistema de conferencies tancades, s’estableix, via correu electrònic, una interconexió entre les Biblioteques Municipals de la  “Asociación de Bibliotecas de Guipúzcoa”, l’Associació mateixa i “Eusko Bibliographia”, que actúa com un node informàtic i bibliogràfic de la xarxa. Està patrocinat per SPRITEL que pertany al Govern Basc.

 Bibliocopiar: copiar per transport en els llibres comercials disposats a tal efecte.

 Bibliocromo: llibre imprès en paper de color. 

Bibliocromia: impressió de llibres en paper de color.

Bibliodisc (2): base de dades en CD editada per CTA ( Canadian Telebook Agency), recull la Bibliografia Comercial del Canadà.

 Biblioencamp: vlok de la biblioteca d’Encamp ( Andorra).

 Bibliofilaci : bibliotecari, guardador de llibres.

 Bibliofile (2): base de dades editada per la Library Corporation, recull els fons de la Biblioteca del Congrès ( USA), inclou els registres MARC i té més de 3.000.000 de registres.

 Bibliogènesi : procés de creació i producció d’un llibre. 

Bibliogeografia : estudi de la distribució i localització geográfica dels llibres, aplicable als incunables, els rars i curiosos, els d’una branca especial, etc.

 Bibliogonia : producció de llibres. 

 BiblioHemerográfico”: guia del Instituto de Investigaciones Científicas de Méxic..

 “Bibliomundo”: en el vlok Bibliotekaro usen aqueste paraula de manera similar a com aquí fem servir Catosfera, però referint-se a tot el món. (+-). 

Biblioniños: vlok xilè molt ben fet dedicat a nens.

  Biblionomia: “ Analitza la composició de la bibliologia. … d’una banda la bibliografía … .La segona part, sota el nom de biblionomia, tractaria la comprensió i l’explicació teórica des dels fets concrets fins a les relacions necessàries més generals”. A la revista ITEM, nº 11 de 1992; Títol: “Història de la bibliologia”; autor: Robert Estivals i traductor: Jesús Gascón García.

http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22404/22238 

Biblionoticiario, El: una de les possibilitats d’aquest vlok que recull notícies  relacionades amb la biblioteconomia de tots els països ‘hispanohablantes’.

 Biblioparvos (cast.): “ gentes tacañas de libros”, del llibre Las confesiones de un bibliófago, de Jorge Ordaz ( Ed. Espasa Calpe, M, 1989. Llibre que recomano a interessats en el món del llibre. Consultada la paraula amb la RAE em diuen que no la coneixen, però que pot vulguer dir alguna cosa semblant a “ que ha leído pocos libros”, perquè parvo vol dir “pequeño” i que segons el contexte  la paraula Biblioparvo pot dir una cosa o altre… 

Bibliopeia: art de compondre o escriure llibres. Sin. Bibliopea.

 Bibliopígraf: copiador de cartes. 

Biblio-Polis (3): vlok bibliotecaris del Campus de Somosaguas de la UCM.

  Bibliopoliste: llibreter. Sin. Bibliopola.

 Biblio-porqueria: d’un article d’Opisso a La Vanguardia el 3 de maig de 1918: “ Pero ¿ qué vemos hoy, al lado de esmeradísimas ediciones? Esos miserables cuadernillos en 24 páginas, en mal papel, borrosa tinta é infernal impresión: ¿ Es esto la democratización del saber? ¡ Jamás¡ ¡ Es la infamación, la propagación del mal gusto, la exaltación de la inferioridad¡.Nada más excelso que la bibliofilia; nada más aborrecible que la Biblio-porquería: traducciones pésimas, disparatadas, lo mismo las publicadas en España que en las bibliotecas impresas y editadas en el extranjero; textos truncados, impresiones canallescas, mal papel, mala tionta, mala impresión. ¿ A qué bajos fondos ha ido a parar el arte tipográfico?. És una definició una mica llarga i he pensat que en el castellà original queda millor, doncs la traducció crec que no és senzilla.

 Biblioredes: vlok xilè sobre biblioteques i amb un programa de la Dirección de Bibliotecas, Archivos y Museos, que permet a qui vulgui, convertir-se en agent del desenvolupament cultural i social de la seva localitat i superar barreres d’aïllament mitjançant l’ús de les noves tecnologies de comunicació i informació.

  Bibliorios.blogspot.com: és el vlok Nosololibros del IES. Fco. De los Ríos de Córdoba. Em sembla un blog interessant.

 BiblioRoll : tota la biblioteca a les mans. És un cilindre transparent que permet seguir en tres pantalles l’evolució de les recerques i treballs bibliogràfics a partir d’una biblioteca virtual. Permet consultar diverses fonts, escollir-les i comparar-les. Vist a Nosololibros. 

Bibliosociometria: medició de l’acció del llibre i el document sobre l’home i la societat.

 Bibliòtaf 2: antigament, eclesiàstic encarregat de la guarda de les actes dels concilis, de l’expedició de diplomes i de l’administració dels bens d’un monasteri.

 Bibliòtaf 3: part d’una biblioteca on es reserven i guarden les obres precioses o que no poden deixar-se a qualsevol persona.

 Bibliotecarius Macizorrus: títol d’una etiqueta de comentaris el el vlok dels Frikitecaris, a http://frikitecaris.blogspot.com/search/label/Bibliotecarius%20Macizorrus.

 Bibliotecofília: amor a les biblioteques.

 Bibliotecòfil: persona que sent amor per les biblioteques.

 Bibliotecologia: ciencia que estudia els aspectes bibliològics i domentalògics de les biblioteques.

 “Bibliotecoloso”: una de les parts del vlok Bibliotekaro.

 Bibliotecomania: passió exagerada per les biblioteques.

 Bibliotecòman: persona afectada per la bibliotecomania.

 Biblioteclaria: component d’un grup que forma el vlok Burgostecarios: “ bitácora de un puñado de bibliotecarios del frío anotan cosas serias de forma divertida y cosas divertidas de forma seria”, diuen.

 Bibliotecosofia: ciencia que estudia els aspectes bibliològics i documentalògics de les biblioteques. Sin. de Bibliotecologia.

 Biblioterapeuta: del llibre “ Las confesiones de un bibliófago” de Jorge Ordaz, Espasa Calpe, M, 1989, pp. 42., diu: “ En otras ocasiones ejercía de biblioterapeuta y reparaba libros estropeados o muy mareados, dejándolos como nuevos e incluso mejor de cómo estaban en principio”.

 Bibliotheca: ( veu llatina) en els inventaris medievals, Bíblia.

 Bibliòtica: anàlisi de documents i manuscrits per determinar, mitjançant l’estudi de la caligrafia, la seva autenticitat i el seu autor.

 Bibliotiste: especialista en Bibliòtica.

Read Full Post »

1054123075_b0fb74ebaf_m.jpg

“L’home dels llibres vells dels barracons de Santa Madrona irradia entorn seu tota la tristesa, tot l’emperesiment i tot aquell deix de resignació filosòfica de la vida d’aquells bidells de l’institut  i del Museu que romanen asseguts al peu de l’entrada de l’aula, mig caparrejant, becainosos, mentre la porta s’obre i tanca. En els temps del nostre batxillerat en coneguérem molts amb la mateixa figura, la mateixa misèria i el mateix tris anar tirant. I el mateix empolsament damunt d’aquell guardapols de guardador de claus d’aparells de física i d’ocells de l’història natural.Mirats de lluny, els barracons de llibres de Santa Madrona semblen un hangar allargassat dedicat a no sé quina cosa. Llur aspecte s’adiu força amb el del barri que, un xic més enllà, bigarrat i pestilent, alça una bonior de mercat alarb d’útils de segona mà, de peix podrit, llegums furtats i de tot el que de mà va davallant i hi va a raure en una subhasta suprema de quatre sous.Mirant-los de la vora, l’olfacte us denunciarà tot el paper imprès arnat, rogenc del sol i de vellesa, empolsat i esmorteit, que s’hi amuntega.

En un racó de la barraca l’home assegut de cara al taulell, mig a dintre mig a fora, fuma. L’esguard llunyà, el cos immòbil, sembla absorbit per un pensar profund i trascendent. Ha arribat a quarts de deu i a tret per grupets de deu o dotze llibres tota la literatura a la davantera. Un copet de plomall haurà rentat un xic la cara als pobres llibres rogencs… Però abans, l’home del barracó s’haurà llevat molt d’hora, haurà fet volar els coloms, els haurà donat gra i n’haurà separat un parell de grassos per vendre’ls al mercat de Sant Antoni. Altres hauran posat l’escaiola al canari, s’hauran llevat més tard perquè han treballat de nit de suplent de vigilant de barri o en qualsevol altra ocupació insospitada”.

 

  

Article de J.E. Bartrina a la rvta. Mirador del 12 d’abril de 1934.

 


 

 

  “ De hecho, los adoraba y gozaba inmensamente contemplándolos, acariciándolos o cambiándoles de ‘ropaje’. Sentía una profunda, compulsiva y mesmerizante atracción hacia ellos, como si una poderosa fuerza magnética emanase de ellos, y dejábame arrastrar gustosamente sucumbiendo fatalmente a sus encantos, cual inexperto nauta hechizado por embaidores y suasibles cantos de sirenas. Otrosí, tenía ya mi propia biblioteca, parca todavía en volúmenes, pero al fin y al cabo de mi propiedad.

Las bibliotecas – se ha dicho – son refugios, albergues de consolación y fortalecimiento del espíritu, solaz para las almas de los hombres. Allí, rodeado de los libros que había ido reuniendo tomo a tomo con no poco esfuerzo, pasaba mis mejores momentos de asueto. No había actividades que más me gustasen en estos ratos de ocio que recorrer las estanterías repasando la disposición y estado de los tomos; quitarles el polvo, limpiarlos, cambiarlos de sitio colocándolos en nuevos compartimientos, agrupándoles unas veces por autores, otros por materias, otras por tamaños o épocas, ensayando ‘ contigüidades’ atrevidas, ‘promiscuidades’ imposibles…

   

     “Las confesiones de un bibliófago” de Jorge Ordaz, Espasa Calpe, M, 1989. Pp. 19.

Read Full Post »

Bibliodiccionari IV

 

 

edp441.jpg

Bibliodiccionari   IV

   

– Biblio3W: Revista bibliogràfica de geografia i ciències socials, a http://www.raco.cat/index.php/Biblio3W.

 

 

Biblio@ccessos: punts d’accés permanent a la informació i als                     serveis bibliotecaris dels bibliobusos o biblioteques de la xarxa                               de Biblioteques Municipals, a http://www.diba.cat/biblioteques/agda/biblioteques/biblioaccess.asp.

 

 – Biblioaddict II: anals d’un eclèctic i incredible lector tranquil (+ -).http://biblioaddict.blogspot.com.

 

 – Biblioalagón: biblioteca escolar d’Alagón.         http://biblioalagon.extreblog.com.

  – Biblio-Arquitectura : concurs sobre textes, fotos, etc., relacionats                   amb l’arquitectura i les biblioteques proposat per BauenBlog, a http://www.bauenblog.info/bases-del-concurs-de-biblio-arquitectura/.

        – Bibliobar i biblioterrassa: al recinte cultural La Fàbrica de Celrà.

  – Biblioblocosfera: igual que la biblioblogosfera però en català, i                          per alguns.

  – BiblioCalçotada: calçotada ( primera de moment) en la que va                 participà la Bibliogirl del Blog del dijous , a http://www.fotolog.com/bibliogirl/311779949 ( pitjar 24-02-08).

  – Biblio-citas : cites relacionades amb el llibre en el blog El         Documentalista     Enredado. http://www.documentalistaenredado.net/492/biblio-citas-13/.

– Bibliocomptador: per comptar visites en el Blogdeldijous            ( veure Biblio-visites).

 

 

 – Bibliocuenca: biblioteca Pública Municipal de Cuenca.http://bibliocuenca.blogspot.com.

 – Bibliodisc : vlok sobre Biblio-discografia d’animació, a                 http://www.rah-mon.com/documents/bibliodisc.html.                                  Semble tancada, però.

  

– Bibliodt : biblioteca digital tarraconense ( BdT) , a http://www.bibliodt.org.

 

 

 

 – Biblio- entrevista: model de Plantilla per fer Biblioentrevistes                       segons Wikipèdia.                http://es.wikipedia.org/wiki/Plantilla:Biblio_entrevista.

  – Biblioespera: a la sala d’espera del CAP de La Palma de C. la               biblioteca  municipal ofereix als menuts una selecció de llibres per                        tal que l’espera sigui d’allò més entretinguda, a http://www.bibliolapalma.cat/biblioespera.html.

  – Bibliogetafe: biblioteca mèdica hospital Universitat   Getafe.Http://www.infodoctor.org/BiblioGE.php.   

      – Bibliography Challenge: vlok per permetre, als lectors i amants dels llibres, llegir llibres sobre llibres, o llegir llibres            amb histories connectades, d’alguna manera, al món dels            lllibres. http:bibliographybooks.blogspot.com.

 

 

    – Biblio-hemeroteques: biblioteques dedicades o amb un ampli                        fons dedicat a diaris i revistes.

  – Bibliolapalma : biblioteca municipal de La Palma de Cervelló,a http://www.bibliolapalma.cat.

        – Bibliolatry: vlok que diu: To read is divine. http://www.bookworship.blogspot.com/.

  – Bibliolibertaire: biblioteca francesa Llibertària amb Catàleg virtual                     de textes catalans i castellans, a http://www.bibliolibertaire.org/.

  – Bibliología: comentaris, critiques, estudis,… sobre Bibliologia i                 Ciències afins. http://bibliologia.info.

  – Bibliomed: Blog mèdic xilé.Http://bibliomed.blogspot.com/.

  – Bibliomedieval: tot sobre l’època medieval, en francès. Bibliothèque                 du Moyen Age.Http://biblio.medieval.free.fr/Bibliomedieval2.html.

  – Bibliomenorca: Xarxa Biblioteques Publiques de menorca, a http://www.bibliomenorca.net/.

  – Bibliomola : vlok dedicat a les llibreries del Vallès Occidental per                donar informació i comunicar-se amb la ciutadania.  http://bibliomola.blogspot.com                                                  

 Biblionline : programa ( Biblio 6.13a) per a la gestió i administració                    de biblioteques de centres educatius. A Vigo.http://www.biblionline.tk/.  

     

 – Biblioparc : biblioteca en algun parc, com el Parc del Pinaret a Cambrils.

 

 

        – Bibliopasquins: com el Cartell de les Falles 2008 de Borja                 Bonaque.  Pasquí : escrit sensacionalista que s’afixa en un lloc públic                      i que conté  expressions iròniques sobre algun afer, persona o corporació,              a http://bibliopasquins.blogspot.com/2008/03/el-cartell-de-les-falles-denguany.html.

        – Bibliophilia: pàgina d’una Book Artist de Nova Zelanda.http://www.meliors.blogspot.com . 

– Biblioplaça: biblioteques a les plaçes d’uns quants pobles i ciutats,               com    Tortosa, Arenys de Mar, Balsareny, Girona, Artesa de Segre,            etc.,pobles “normalment” allunyats del mar.

  – Bibliopoemes: vlok de poesia infantil i juvenil de la Biblioteca Municipal           de Cocentaina, capital de la comarca del Comtat ( Alacant). http://bibliopoemes.blogspot.com .

 – Biblioport: una a Calafell, com les biblioplatges.

   – Bibliopos: pàgina web molt interessant i molt complerta sobre            oposicions bibliotecàries, amb molta informació sobre Història del                   llibre, Biblioteconomia, bibliografía i més coses, val la pena una visita                  per aquells que es volen dedicar a les oposicions i també per aquells                   que es volen informar i estar al dia sobre questions bibliotecàries. http://www.bibliopos.es/, i amb una pàgina dins dedicada a la            Biblioteràpia musical.

 – Bibliorrapta: sistema d’enquadernació intercanviable per papers                           i escrits separats.

 – Bibliosagulla: vlok de la biblioteca S’Agulla de Blanes, a http://bibliosagulla.blogspot.com/2006/11/compartim-lectures-iii.html.

  – Bibliosalud : Pàgina amb documentació sanitaria.Http://www.lacoctelera.com/bibliosalud ¡¡¡¡¡.

   – Biblio-teca : sopars literaris que fan a Manresa i que semblen força interessants, a                               http://www.diaridemanresa.cat/noticia/1946/mes-so-persones-segon-sopar-literari-biblio-teca-via-fora-manresa.html.

   – Bibliotecnica: biblioteca digital de la UPV, a http://bibliotecnica.upc.edu/.

  – Bibliotekonomia: Seminari de Biblioteconomia ( Associació bibliotecaris             i documentalistes amb l’objectiu de diagnosticar i buscar solucions a      problemes del euskara i del patrimoni basc..Http://www.eibar.org/blogak/joana-albret/feed-xml.  

      – Biblioteràpia-musical: dins de la pàgina Bibliopos hi ha Grups de treball i un  és decicat a la música per moments estresants (+-)                                                                   

       http://groups.google.com/group/bibliopos/web/biblioterapia-musical.

    Biblio-visites: bibliocomptador de visites del vlok Blogdeldijous,a http://blogdeldijous.blogspot.com/2007/05/10000-biblio-visites.html.

   – Bibliovlok: ni biblioblog ni bibliobloc, així també està bé.

    – Bibliovlokosfera : ni biblioblogosfera ni biblioblocosfera. Per variar una      mica.

Read Full Post »

veer10.jpg 

“A diferència d’altres fires de col.leccionisme, només s’hi trobaran llibres antics i altres llibres curiosos pel seu valor bibliòfil. Es podran trobar així mateix, gravats antics i manuscrits, essent d’aquesta manera només el paper protagonista d’aquesta diada.L’organització assegura que es tracta d’una gran oportunitat perquè aficionats, col.leccionistes i experts, i també el públic en general, trobin en aquest punt un apropament al món del llibre antic, podent adquirir peces de gran vàlua o simplement petites joies a un preu accesible per tothom. Paral.lelament s’està organitzant pel maig, coincidint amb Temps de Flors, una fira que se celebraria cada any, on hi asistiran llibreters de vell de tot Catalunya”.

    Noticia a Diaridigitaldegirona.cat, a http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2806_2_217438_Girona-Rambla-acull-primera-edicio-duna-nova-fira-mensual-llibre-antic      

  “ Conviene insistir, porque lo que se ha perdido nos afecta a todos, no sólo a los iraquíes, con ser ellos los que han visto su pasado histórico amputado de la forma más trágica. En la cultura arabe-islámica, el amor a los libros, la bibliofilia, es una característica constante”. 

Art. “ Libros bajo el fuego” per Carpanta en el blog: www.zonalibre.org/blog/Carpanta/archives/2004_10.html, del 12 d’octubre de 2004.

Read Full Post »

2087071465_59379c5786_m1.jpg

 

Bibliodiccionari III


 

Biblioactiva: “el blog para lectores lunáticos” de Murcia. http://www.biblioactiva.com/.

 

 

Bibliobulímia: paraula del llibre “Firmin” de Sam Savage ( Ed. Seix-Barral, B, 2007), es refereix a la gran forta gana que pateix el protagonista la rata Firmin.

 

  Bibliocausto: Massiva destrucció de llibres, trobat a l’article ” Obras de arte para marcar la posesión de los libros”, de Isidro Sánchez Sánchez i Esther Almarcha ( Centro de Estudios de Castilla – La Mancha). 

 Bibliocromos: àlbums de cromos citats a Tekateka i on hi ha un comentari de

Bibliogirl que diu: ” anys enrere les biblioteques de Barcelona oferien 50 cromos als nens que hi anaven per omplir un àlbum on s’explicava el funcionament de la biblioteca.

  

Bibliodiversitat: a Bibliodiccionari II va sortir Bibliodiversidad, ara gràcies a El Llibreter puc afegir alguna cosa més  que m’ha explicat: ” grau de llibertat en la circulació de llibres en un determinat territori. Un nombre elevat d’editorials independents junt a una xarxa forta de llibreries independents que en garanteixi la visibilitat són els dos símptomes d’un nivell elevat de bibliodiversitat”.

  

Bibliodoc: Anuari de biblioteconomia, documentació i informació. Magda Lorente ( coord.). Col.legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, Barcelona, 2007.

  

Bibliofer: vagó biblioteca destinat a proporcionar llibres als funcionaris i als seus familiars, així com als habitants de poblets que no tenen biblioteca. El primer es va inaugurar a França el 1957.

  

Bibliòfor: També anomenat Estacionari, és l’empleat d’una biblioteca encarregat del seu interior i s’encarrega d’entregar els llibres.

  

Bibliolobotomia: en el Tesauro Frikitecario compara per ex. Biblioteconomía y Documentación amb Bibliolobotomía y Docudesesperación.

  

Bibliocio: una de les categories del Vlok Frikitecari.

  

Bibliophrasis ( llibret de frases cèlebres sobre el llibre), Gremi Llibreters de Barcelona, B, 1957. VII Fira del Llibre. 16 pp.

  

Bibliopola ( Libros, libros y … mas libros), de Sempronio, Imp. S.A.D.A.G., B, 1959; 61 pp.

  

Biblioprecario: vlok del “sublibrarian of the year”.

  

Bibliosexualitat: Breu història de la bibliosexualitat en el vlok dels Frikitecaris.

  

Bibliopsicologia: Ciencia que, partint de la idea de que el llibre és un reactiu de l’esperit, estudia la lectura des de el punt de vista de la influencia que aquesta exerceix sobre el lector ( Lasso de la Vega dixit).

  

Bibliosistema: també gràcies al Llibreter, que diu: “ conjunt de variables que determinen la bibliodiversitat d’un territori. Les variables principals serian: regulació de preu únic, concentració editorial, concentració en la distribució i xarxa de llibreries independents…”.

  

Bibliosort : biblioteca municipal de Sort. http://bibliosort.cat.

  

Bibliotaxia: part de la biblioteconomia, que tracte del art o tècnica de classificar i ordenar els llibres.

  

Bibliotecadocole : blog del col.legi de Quintela_Moaña ( Galicia).http://www.bibliotecadocole.com/.

  

Bibliotecis ( De): Ho vaig trobar a Biblioteca Informacions ( una molt bona revista ) de la UAB, era el títol d’uns quants articles de M. José Borràs. Ignorant de mi no sabia què volia dir “Bibliotecis” i des de la UAB m’ho van aclarir, em van dir que volia dir Biblioteca. Després ho vaig buscar i no ho trobava, vaig buscar mes, em van ajudar i al final vaig arribar a saber que vol dir alguna cosa així com : De o des de la biblioteca, més o menys. Jo buscava “bibliotecis” i no apareixia per enlloc, apareixia en llatí Bibliotheca-ae, i recordant molts anys enrere quan a 4t. de batxillerat s’estudiava llatí, allò de les declinacions i allò del rosa-ae, ho vaig veure tot una mica mes clar.

  

Bibliotekaro: blog bibliotecòloga xilena.//bibliotecomo.blogspot.com.

  

‘Bibliotecosofía’: ciència de les biblioteques. ( Es un neologisme castellà inventat per Juan Túmburu.

  Biblioticando (con humor): blog argentí dedicat a Notícies, recursos, etc. sobre bibliotecas. http://biblioticando.blogspot.com/.

Read Full Post »

feat-msg-1119450610-2.jpg

Jo busco un llibre per un client, llibre que no trobo enlloc, malgrat ésser dels que en argot de llibreria s’anomenen Pana, és a dir una obra invendible, d’aquelles que el llibreter no vol a cap preu ( diu Mr. Mermal). Naturalment, per això és introbable. Es el cas de tots els llibres que no tenen mercat. Llordachs deia, amb raó, que tot llibre per dolent que sigui, es demana un dia o altre. Es cert, però si el llibreter optés per guardar tot el que cau en llurs mans, quants i quants magatzems necessitaria…¡ Torno a constatar que el negoci del llibre vell no consent ni dependents ni magatzems, car els llibres que avui es compren per un, al cap de deu anys costen deu. Els llibreters que guanyen més diners són els que tenen afany de comprar i vendre tot seguit i no volen saber res dels preus que els catàlegs assignen als llibres. Jo puc assegurar que a Barcelona, el llibreter que ha embutxacat més diners, és d’aquesta manera de fer”.

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 299-300.     

“ ¿ Heu remarcat el plaer, l’encís que hom troba en Bouquinant, com diuen els francesos? Obrir llibres, llegir quatre ratlles ací, un capítol allà i així passar les hores sense comptar-les”.

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 331. ( carta fill des de Paris)

Imatge de BuzznetBooks

Read Full Post »

llull1.jpg 

J.C. Una de les facetes més destacables de la seva multipersonalitat literària és la de bibliòfil. Com qualificaria la seva relació amb els llibres?.

J.P. De premonició. Sense llibres no puc viure. He llegit enormement i he comprat molts llibres de la meva absoluta admiració. Darrerament ja no lleigeixo. Els toco, els acarono, espero el dringar del full de paper, que és diferent en totes les èpoques i, sobretot, n’admiro la tipografia, que cada vegada és diferent segons el segle en què s’ha imprès. Això encara em fa molt de bé i em fa sospitar que la meva vida era precisament això. Tinc més de 30.000 llibres i l’altre dia encara en vaig comprar un que em va portar Luis Bardón de Madrid. És un tractat d’alquímia de Ramon Llull únic al món. Em va dir: ‘ Pensi que s’endú l’únic llibre que hi ha de Llull parlant de la transmutació dels metalls, el Mercurialis’”.

J.C. Era un dels pocs que li faltaven?.( el “Mercurialis”)

J.P. De Ramon Llull, sí. No és per fer el fatxenda, però tinc una mostra important de la seva obra: la primera edició de l’Ars Magna, del Testamentum i de molts altres.

J.C. I els té tots controlats?.

J.P. No, però m’agrada molt mourel’s. Ara mateix estava mirant tots els llibres de màgia que tinc. El llibre dels vampirs, el Martin de Río, el Maleficarum, i n’hi ha un que es rebel.la i no hi ha manera de trobar-lo. I mentre el busco aprofito per mirar-los, per sentir-los.

J.C. Però tenir aquestes joies bibliogràfiques a l’abast de la mà li deu reportar moltes satisfaccions, oi?.

J.P. Miri, ara li explicaré una anècdota. En un dels meus viatges, haig de dir que he viatjat constanment arreu del món, vaig trobar la primera edició de la Divina Comèdia. I la primera edició de 1525 de la Divina Comèdia em va deixar esparverat perquè fullejant-la i parlant amb Riquer, vaig descobrir que no diu ‘l’avara povertá dei catalani’. No ho diu. Dante diu:’L’avara povertá di Catalogna’, això encara és més greu, perquè catalans podrien ser uns que sí i els altres que no, però Catalunya era tota sencera. I era avara perquè els nostres reis eren pobres i treballadors i quan se’ls hi feia un estrip a la capa, enlloc de canviar-la la recosien i si la corona quedava torçada per un cop, amb un martell la tornaven a posar dreta. Això no agradava gens als diplomàtics perquè consideraven que uns reis que feien aquestes coses no podien ser gaire bons reis.

J.C. I en aquesta recerca de llibres, ha pesat més la voluntat o la casualitat?.

J.P. Hi ha hagut de tot. En alguns casos coneixia l’existència de l’exemplar i en d’altres la troballa ha estat casual. He trobat llibres a Nova York, a Roma, a Paris, a tot arreu del món. Els uns buscant-los i els altres m’han vingut a trobar a mi. La predestinació.

“Última entrevista amb el poeta Joan Perucho” per Jordi Cervera al diari Avui el 25 de desembre de 2003. i extret de Corpus Literari-Ciutat de Barcelona.            http://www.ducros.biz/corpus/index.php?command=show_news&news_id=2221

Read Full Post »

ts6.jpg“ I creieu que això no és pas enveja. Ben lluny del meu pensament de blasmar els llibres de luxe. Crec que encara que no serveixen per a res, no deixen d’ésser un tribut magnífic a les lletres, i col.leccionar-los un gaudí meravellós, digne de tots els respectes.Els francesos, que en això de la bibliofília n’han dit de verdes i de madures, tenen un verset molt expressiu:  ‘C’est bien le plus grand fou qui soit dans la nature,     Que celui que se plaist aux livres bien dorez, Bien couverts, bien reliez, bien nets, bien époudrez,  Et ne les voit jamais que par la couverture.’El senyor Voltaire deia que molts llibres són sagrats: ‘Sacrés ils sont, car personne n’y touche’. També deia que els llibres rars són els més dolents, car són els que menys interessen a la gent.

Sèneca fa dos mil anys ja blasmava els patricis romans pel seu afany desmesurat de col.leccionar quadres, vasos de Corint i llibres, que no els servien per a res, ja que empraven tots els seus ocis en divertiments i deixaven sempre oblidades per les parets dels palaus llurs col.leccions magnífiques ».

    

EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell.Ed. Pòrtic, B, 1971, pp. 52-53.  

  “Quan va morir el senyor Epifani, la pobra senyora Maria no tingué altra alternativa que liquidar totes les coses inútils que tenis al pis, per a convertir-lo en una casa de dispeses. Com que jo em trovaba entre aquelles coses, vaig anar a parar a mans d’un d’aquests botxins que en diuen llibreters, i que no són altra cosa que drapaires incultes i barroers. Aquell home, que no sé quin nom tenia, estava instal.lat en una escaleta del carrer Bonsuccés i feia de llibreter de la mateixa manera que hauria pogut vendre mongetes cuites. Sense saber si jo valia alguna cosa o no valia res, va posar-me dintre d’un sac i allí vaig romandre un munt de dies, amb un cantell aixafat per cinc o sis companys meus i amb el llom gairebé aplanat per un infòlio poca-solta, pesat per fora i per dins.Aquesta manca de delicadeza va ésser una de les causes que al llarg de la meva vida mirés sempre amb desconfiança i recel el gremi de llibreters, el qual mai no ha fet res per honorar els llibres com caldria”.  

EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell.Ed. Pòrtic, B, 1971,pp. 86.

Read Full Post »

images31.jpg 

“ Perquè pot ser molt bé que, en el fons, llegir no sigui res més que l’intent de reviure inconscienment aquells moments màgics de la nostra infantesa i joventut en què ens vam emocionar per primera vegada amb una història. És així que hom esdevé lector o, més encara, bibliòfil ( en sentit etimològic).I d’entre els bibliòfils, molt probablement, els més enganxats són els afeccionats a la metaliteratura. Es tracta d’una afecció malaltissa, difícil de guarir. Parlar de llibres, escriure sobre llibres, llibres que parlen d’altres llibres”. 

   Article :” La gent no llegeix. I els joves encara menys ( i IV) , blog de Llorenç Carreres http://eliteratura.balearweb.net/post/41743  

     

”… Charles Nodier, quien en 1835 hizo una clasificación entre cuatro especies de individuos diferentes: el bibliófilo, el bibliofobo, el librero de viejo y el bibliómano. Según él, la diferencia entre el bibliófilo y el bibliómano reside en que el bibliófilo ama el libro como se ama el retrato de una amante, en el sentido de acercarse al autor por medio del objeto. ‘Mientras el bibliófilo sabe escoger los libros, el bibliómano, en cambio, los amontona’.

“El Arte del Bibliófilo”, article a Semana Digital.

http://www.semana.com/wf_InfoArticulo.aspx?IdArt=31969

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »