“ Perquè pot ser molt bé que, en el fons, llegir no sigui res més que l’intent de reviure inconscienment aquells moments màgics de la nostra infantesa i joventut en què ens vam emocionar per primera vegada amb una història. És així que hom esdevé lector o, més encara, bibliòfil ( en sentit etimològic).I d’entre els bibliòfils, molt probablement, els més enganxats són els afeccionats a la metaliteratura. Es tracta d’una afecció malaltissa, difícil de guarir. Parlar de llibres, escriure sobre llibres, llibres que parlen d’altres llibres”.
Article :” La gent no llegeix. I els joves encara menys ( i IV) , blog de Llorenç Carreres http://eliteratura.balearweb.net/post/41743
”… Charles Nodier, quien en 1835 hizo una clasificación entre cuatro especies de individuos diferentes: el bibliófilo, el bibliofobo, el librero de viejo y el bibliómano. Según él, la diferencia entre el bibliófilo y el bibliómano reside en que el bibliófilo ama el libro como se ama el retrato de una amante, en el sentido de acercarse al autor por medio del objeto. ‘Mientras el bibliófilo sabe escoger los libros, el bibliómano, en cambio, los amontona’.
“El Arte del Bibliófilo”, article a Semana Digital.
http://www.semana.com/wf_InfoArticulo.aspx?IdArt=31969