Jo busco un llibre per un client, llibre que no trobo enlloc, malgrat ésser dels que en argot de llibreria s’anomenen Pana, és a dir una obra invendible, d’aquelles que el llibreter no vol a cap preu ( diu Mr. Mermal). Naturalment, per això és introbable. Es el cas de tots els llibres que no tenen mercat. Llordachs deia, amb raó, que tot llibre per dolent que sigui, es demana un dia o altre. Es cert, però si el llibreter optés per guardar tot el que cau en llurs mans, quants i quants magatzems necessitaria…¡ Torno a constatar que el negoci del llibre vell no consent ni dependents ni magatzems, car els llibres que avui es compren per un, al cap de deu anys costen deu. Els llibreters que guanyen més diners són els que tenen afany de comprar i vendre tot seguit i no volen saber res dels preus que els catàlegs assignen als llibres. Jo puc assegurar que a Barcelona, el llibreter que ha embutxacat més diners, és d’aquesta manera de fer”.
PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 299-300.
“ ¿ Heu remarcat el plaer, l’encís que hom troba en Bouquinant, com diuen els francesos? Obrir llibres, llegir quatre ratlles ací, un capítol allà i així passar les hores sense comptar-les”.
PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 331. ( carta fill des de Paris)
Imatge de BuzznetBooks
Biblioaprenent 