J.C. Una de les facetes més destacables de la seva multipersonalitat literària és la de bibliòfil. Com qualificaria la seva relació amb els llibres?.
J.P. De premonició. Sense llibres no puc viure. He llegit enormement i he comprat molts llibres de la meva absoluta admiració. Darrerament ja no lleigeixo. Els toco, els acarono, espero el dringar del full de paper, que és diferent en totes les èpoques i, sobretot, n’admiro la tipografia, que cada vegada és diferent segons el segle en què s’ha imprès. Això encara em fa molt de bé i em fa sospitar que la meva vida era precisament això. Tinc més de 30.000 llibres i l’altre dia encara en vaig comprar un que em va portar Luis Bardón de Madrid. És un tractat d’alquímia de Ramon Llull únic al món. Em va dir: ‘ Pensi que s’endú l’únic llibre que hi ha de Llull parlant de la transmutació dels metalls, el Mercurialis’”.
J.C. Era un dels pocs que li faltaven?.( el “Mercurialis”)
J.P. De Ramon Llull, sí. No és per fer el fatxenda, però tinc una mostra important de la seva obra: la primera edició de l’Ars Magna, del Testamentum i de molts altres.
J.C. I els té tots controlats?.
J.P. No, però m’agrada molt mourel’s. Ara mateix estava mirant tots els llibres de màgia que tinc. El llibre dels vampirs, el Martin de Río, el Maleficarum, i n’hi ha un que es rebel.la i no hi ha manera de trobar-lo. I mentre el busco aprofito per mirar-los, per sentir-los.
J.C. Però tenir aquestes joies bibliogràfiques a l’abast de la mà li deu reportar moltes satisfaccions, oi?.
J.P. Miri, ara li explicaré una anècdota. En un dels meus viatges, haig de dir que he viatjat constanment arreu del món, vaig trobar la primera edició de la Divina Comèdia. I la primera edició de 1525 de la Divina Comèdia em va deixar esparverat perquè fullejant-la i parlant amb Riquer, vaig descobrir que no diu ‘l’avara povertá dei catalani’. No ho diu. Dante diu:’L’avara povertá di Catalogna’, això encara és més greu, perquè catalans podrien ser uns que sí i els altres que no, però Catalunya era tota sencera. I era avara perquè els nostres reis eren pobres i treballadors i quan se’ls hi feia un estrip a la capa, enlloc de canviar-la la recosien i si la corona quedava torçada per un cop, amb un martell la tornaven a posar dreta. Això no agradava gens als diplomàtics perquè consideraven que uns reis que feien aquestes coses no podien ser gaire bons reis.
J.C. I en aquesta recerca de llibres, ha pesat més la voluntat o la casualitat?.
J.P. Hi ha hagut de tot. En alguns casos coneixia l’existència de l’exemplar i en d’altres la troballa ha estat casual. He trobat llibres a Nova York, a Roma, a Paris, a tot arreu del món. Els uns buscant-los i els altres m’han vingut a trobar a mi. La predestinació.
“Última entrevista amb el poeta Joan Perucho” per Jordi Cervera al diari Avui el 25 de desembre de 2003. i extret de Corpus Literari-Ciutat de Barcelona. http://www.ducros.biz/corpus/index.php?command=show_news&news_id=2221
Biblioaprenent 