“ Vells i nous, tots els llibres són una medicina, i ara no recordaré els mérits que han proclat personatges cèlebres de tots els rams de les ciències i les arts. No els recordaré perquè n’hi ha d’aquestes lloances que aprofiten el llibre, la lectura, sigui nova o vella, per atacar altres mitjans i advertir-nos dels perills que amenacen el cervell dels més joves, sobretot el perill de la dispersió i sobretot els mitjans més moderns, que fa poc era la televisió i ara són els ordinadors i els móbils. Els llibres no necessiten atacar ningú per defensar-se, es defensen molt bé sols. I recordem que no fa pas gaire també ens advertien – hi ha gent que encara ho fa – , dels perills de la lectura i de la perniciosa influència de molts llibres, que solien ser precisament els més influents. Molts llibres han estat cremats, condemnats, prohibits, estripats, censurats, corregits, calumniats, difamats, escopits, reescrits, blanquejats, permesos només amb el nihil obstat eclesiàstic o l’”imprímase” de caire militar de la censura política…, i els seus autors han seguit la mateixa sort, la mateixa mala sort; exiliats, condemnats, excomunicats, perseguits, insultats, calumniats… i alguns també cremats. Molts editors i llibreters els han seguit en el sacrifici pel fet d’haver confiat en un autor, en un llibre que no han volgut sacrificar a l’altar de les forces repressives. El llibre d’ocasió ha donat aixopluc a aquests perseguits, els ha conservat, gràcies a l’ofici dels llibreters, i així la majoria d’aquests llibres que no havien d’arribar al públic, s’han salvat gràcies a la seva feina, a la seva vocació de mitjancers i portadors de cultura. Sempre queda algun exemplar extraviat a les lleixes de les llibreries d’ocasió. I els llibreters ho fan amb tota naturalitat. I és que potser no cal tanta intencionalitat
Emili Teixidor,en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.
“ Quien ama el libro, toma en la mano, con un sentimiento de pacífica familiaridad, el objeto que lleva este nombre, impreso sobre papel y encuadernado en tela, cuero o pergamino. Lo siente como si fuera una criatura, que se honra y se cuida, feliz de su concreción material. No sólo constituye para él un medio para conseguir un objetivo, aunque sea el más espiritual, sino algo plenamente perfecto en sí mismo, lleno de múltiples significados y capaz de dar en abundancia.
Al verdadero amante del libro se le reconoce desde el momento en que lo coge de la estantería, lo abre, lo hojea y lo vuelve a dejar en su sitio.”
Romano Guardini: Elogio del libro, Ed. Encuentro., Madrid., 1998.
Digitalitzat a http://www.aquiseencuaderna.com/taller%20de%20libros.html, vlok que val molt la pena, com a mínim, una ullada. ( per aprenents i no aprenents).
Biblioaprenent 