Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Llibreria’

teixidor1

               “ Vells i nous, tots els llibres són una medicina, i ara no recordaré els mérits que han proclat personatges cèlebres de tots els rams de les ciències i les arts. No els recordaré perquè n’hi ha d’aquestes lloances que aprofiten el llibre, la lectura, sigui nova o vella, per atacar altres mitjans i advertir-nos dels perills que amenacen el cervell dels més joves, sobretot el perill de la dispersió i sobretot els mitjans més moderns, que fa poc era la televisió i ara són els ordinadors i els móbils. Els llibres no necessiten atacar ningú per defensar-se, es defensen molt bé sols. I recordem que no fa pas gaire també ens advertien – hi ha gent que encara ho fa – , dels perills de la lectura i de la perniciosa influència de molts llibres, que solien ser precisament els més influents. Molts llibres han estat cremats, condemnats, prohibits, estripats, censurats, corregits, calumniats, difamats, escopits, reescrits, blanquejats, permesos només amb el nihil obstat eclesiàstic o l’”imprímase” de caire militar de la censura política…, i els seus autors han seguit la mateixa sort, la mateixa mala sort; exiliats, condemnats, excomunicats, perseguits, insultats, calumniats… i alguns també cremats. Molts editors i llibreters els han seguit en el sacrifici pel fet d’haver confiat en un autor, en un llibre que no han volgut sacrificar a l’altar de les forces repressives. El llibre d’ocasió ha donat aixopluc a aquests perseguits, els ha conservat, gràcies a l’ofici dels llibreters, i així la majoria d’aquests llibres que no havien d’arribar al públic, s’han salvat gràcies a la seva feina, a la seva vocació de mitjancers i portadors de cultura. Sempre queda algun exemplar extraviat a les lleixes de les llibreries d’ocasió. I els llibreters ho fan amb tota naturalitat. I és que potser no cal tanta intencionalitat

                Emili Teixidor,en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

elogiodellibro4

               “ Quien ama el libro, toma en la mano, con un sentimiento de pacífica familiaridad, el objeto que lleva este nombre, impreso sobre papel y encuadernado en tela, cuero o pergamino. Lo siente como si fuera una criatura, que se honra y se cuida, feliz de su concreción material. No sólo constituye para él un medio para conseguir un objetivo, aunque sea el más espiritual, sino algo plenamente perfecto en sí mismo, lleno de múltiples significados y capaz de dar en abundancia.

               Al verdadero amante del libro se le reconoce desde el momento en que lo coge de la estantería, lo abre, lo hojea y lo vuelve a dejar en su sitio.”

               Romano Guardini: Elogio del libro, Ed. Encuentro., Madrid., 1998.

Digitalitzat a http://www.aquiseencuaderna.com/taller%20de%20libros.html, vlok que val molt la pena, com a mínim, una ullada. ( per aprenents i no aprenents).

elogiodellibro2  elogiodellibro3

Read Full Post »

 

          BIBLIODICCIONARI   XXIII

 

Biblio-basura: en un  vlok argentí de preguntes i respostes,  en la pregunta  “¿ la Biblia y el Apocalipsis?”, criticant la Bíblia, el vlokaire Fantomas diu: “No pierdas el tiempo en Biblio-basura”.

http://ar.answers.yahoo.com/question/index?qid=20110927181438AAa5J0D

 

 

‘Bibliobasura’(1): paraula usada en molts llocs per referir-se a literatura molt dolenta, que no agrada, i així l’anomenen. En català  ( biblioescombraria) no la he trobat. En alguns llocs parlan de telebasura, cinebasura, etc.

 

 Bibliobasura (2): títol d’un relat interessant en el vlok Mi espacio Literario.http://miespacioliterario.blogspot.com.es/2007/04/bibliobasura-relato.html

 

 

          Biblioboard: Per a lectors exigents i bibliòfils, amants de les edicions d’estudi ,Biblioboard és la seva aplicació.

          Biblioboard té una gran colecció d’obres antològiques de diferent gènere i  especialitat, tant en ficció com no ficció: literatura, art, matemàtiques, medicina, música, naturalesa, filosofia, història, poesia, ciència, viatjes, esports, etc.

biblioboard

 

 

Bibliocubas Educa: vlok de la Biblioteca de Cubas de la Sagra (Madrid).   http://bibliocubas.blogspot.com.es/

 

BiblioDesign : companyia independent que ofereix serveis de disseny gràfic i web, il·lustració, fotografia digital, disseny de llibres i revistes, papereria, i revisió, edició i traducció de texts acadèmics, tot això per a biblioteques i per a tot tipus d’organitzacions relacionades amb els llibres i la informació.  Un toc  artístic.Per a biblioteques. Per bibliotecaris. http://bibliodesign.blogspot.com.es/2012/08/web-design.html

 

 

Biblioforum (2): membre de Library Thing d’ A Coruña.

 

 

Bibliographoi: amanuenses  que eran com una espècie d’esclaus, però considerats més com col·liberts , anomenats bibliographoi y servi literati , perquè eran més ilustrats i no podien ser manats com  a esclaus.  Paraula del llibre Curso de Bibliología, de Baldomero Diez Lozano, Imp. Lourdes, Murcia, 1926, pp. 104.

 

 

Bibliomat: Una màquina de vending que ofereix llibres vells al preu de dos dòlars canadencs. Està instal·lada a The Monkey’s Paw, a la ciutat de Toronto (Ontàrio, Canadà).  La màquina ha estat concebuda com una alternativa artística al cistell de descompte situat a l’exterior, que sovint és ignorat. Quan un client posa monedes, la Biblio-Mat comença a vibrar i fer sorolls per indicar que s’ha posat en marxa. A continuació s’escolta el ring d’un telèfon antic i surt un llibre, sempre diferent i únic. (Trobat a Diari d’un llibre vell)

 

 

 

 Bibliopalma: pàgina oficial de les biblioteques municipals de Palma de Mallorca. http://www.bibliopalma.es/

bibliopalma

 

 

Bibliopèlia: tractat de les arts referides a la manera de fer llibres. Comprèn coneixements d’obres relatives a un mateix assumpte; facilitat, abundància i oportunitat; claredat, senzillés i mètode; veritat en la elecció de les frases i força i harmonia en el llenguatge; treball,  exactitud; correcció rigorosa del original i lentitud en publicar les obres.  Paraula del llibre Curso de Bibliología, de Baldomero Diez Lozano, Imp. Lourdes, Murcia, 1926, pp. 304-305.

 

 

Bibliopelis: paraula utilitzada en el vlok Esparcer per parlar de pel·lícules, normalment per a nens i joves.  Http://esparcer.blogspot.com.es

 

 

 Bibliòpol: en el llibre de Baldomero Diez y Lozano, Curso de Bibliología, a la pàgina 105 diu: “ así que las palabras librero, anticuario y escriba, venían a ser lo mismo, no extrañando que el librero encolase los libros y fuese aglutinador ( libropeus o bibliópolo)”.

 

 

 Bibliopuntcat: empresa que ofereix serveis per a Biblioteques Escolars.  http://bibliopuntcat.blogspot.com.es/

bibliopuntcat

 

 

Bibliories: ( en castellà Bibliorías):   D’un article  de Carles Geli, a El País del 17 de gener de 2013.  

“el Consistorio estudia medidas excepcionales para ayudar al sector ( llibreries) . Y entre ellas, amén de una línea de subvención econóica específica para la mejora de los establecimientos, dos de fuerte impacto; una, la celebración de una feria de librerías especializadas, que podría arrancar a finales de este año; la otra, aún más rompedora si cabe: que en la red de bibliotecas municipales se instalen librerías, “en un régimen parecido al que permite la existencia de bares y cafeterías”.

Això dona lloc a que a Bauenblog, Daniel Gil , exposi: “La idea principal és que ho facin de la mateixa forma que ja ho fan des de cafeteries o bars. Tindrem Bibliories, o seran llibreteques?  “.

http://www.bauenblog.info/2013/03/07/bibliories-o-llibreteques/#more-3670

 

 

Biblioteko:  biblioteca esperantista “Ramón Molera Pedrals” a Moià.

http://www.bibliotekomolera.org/bonveno.html

biblioteko

Read Full Post »

                El llibre a la humanitat

                        És com el sol a la terra,

                        Que les tenebres desterra

                        I al seny dóna claredat.

 

                        El tracte amb els llibres dóna,

                        Cert relleu a la persona.

 

                        La bella relligadura

                        És del llibre clau segura.

 

                        D’Eiximenis, metge i Llull.

                        N’aprofitaràs tot full.

 

                        El llibre és capsa tancada

                        Que’l mateix hi pots trobar

                        Una història singular

                        Que una ciència emmetzimada.

 

            A la Revista de Llibreria Antiquària, n14, p. 17.

revista llib ant numero 0

 

 

 

 

               “ Antonio Mingote hizo en el año 1975 un dibujo para el ABC que es mucho más que una viñeta: Ha venido a pedirme tu mano ese joven que tiene una tienda de libros. Le he dicho que vuelva cuando tenga un porvenir.”.

 

mingote1

          Frase-Acudit extret d’una conferència de Juan F. Pons León, llibreter de Zaragoza, en el Curs sobre Llibre Antic fet a Jaca el 2009  , dirigit per Manuel José Pedraza Gracia. ( curs que recomano doncs s’aprenen moltes coses sobre llibre antic).

Read Full Post »

arts i oficis

               “ Els antics llibreters no es dedicaven com avui a la venda de llibres. Feien llibretes de paper blanc destinades a copiar llibres manuscrits, o sia tal com es feien els llibres abans de la descoberta de la impremta. Com a record que venien llibretes encara són anomenats llibreters, i no llibrers, com lògicament hauria d’ésser. Eren establerts al carrer de la Llibreteria, on abans hi havia els herbolaris i apotecaris”.

            Joan Amades: Arts i oficis, Ed. El Mèdol, Tarragona, 2004, pp. 32-33.

ronsard

               “ La diferencia entre una librería anticuaria y el resto lo constituye el fondo. Además, y por lo general, a la antigüedad de la colección se une la vejez y experiencia de la librería, oficio que en muchos casos pasa de padres a hijos. Esta característica dota a estos lugares de un aura casi mágica, un lugar entrañable donde uno puede encontrar, como le ocurrió al poeta Rainer Maria Rilke en París, ediciones como el Ronsard de 1867, obras raras y curiosas, piezas únicas o descatalogadas, ediciones piratas, clandestinas y prohibidas, entre otras.

               Lugares muy distantes a aquellos anaqueles hexagonales que encerraban libros preciosos e inaccesibles que nos narran magistralmente las páginas de Borges en su Biblioteca de Babel, cuando trabajaba al frente de la Biblioteca Nacional de Buenos Aires, pero donde el curioso, investigador y coleccionista ha de conocer las artes del comercio de antigüedades, en este caso libros, por lo que resulta fundamental la discreción, la confidencialidad: que no sepa tu mano izquierda lo que hace la derecha, según el consejo evangélico.

biblioteca babel

               El comercio de libros antiguos por Internet ha significado la pérdida de una serie de elementos clave a la hora de concretar una compra-venta, que permitían al librero una cierta horquilla de movimientos a la hora de determinar el precio de un libro. Entre ellos los aspectos emocionales del comprador, su apariencia física, insignificante pero importante, su forma de hablar y sus conocimientos sobre la obra y el libro antiguo en general. Todo ello se ha desvanecido, dando paso a una transacción informal, sin presencia física alguna, con el riesgo que ello conlleva, en la que el precio muy raramente se llega a modificar, salvo por cuestiones de conservación del ejemplar ( afectado por polillas, manchas de humedad, márgenes cortados, falto de portada, ejemplar mútilo), que no siempre aqarecen indicados por el librero”.

Article de Nicolás Bas Martín: “Documentación on line sobre libro antiguo”, pp. 113, a Documentación de las Ciencias de la Información, 2007, vol. 30.

documentacion

Read Full Post »

la paraula figurada

          “ Quan el llibre esdevé un objecte personal, un veritable llibre de butxaca, és alhora un objecte estimat, un company inseparable. Aquest fet, propi de la revolució industrial i burgesa del segle XIX, és producte d’una sèrie de coincidències, socioculturals i tècniques, estretament relacionades, que donen pas al llibre modern i a la divulgació de l’ús privat del llibre, ús que en fem avui encara, tot i que ja és possible una altra manera d’accedir-hi, de llegir-lo, mitjançant la nova tecnología digital. Tanmateix, la relació amb el llibre ‘virtual’ està molt lluny del gust i el plaer de la lectura tradicional de l’objecte-llibre que, a les mans, es llegeix al tren, o es porta a la butxaca de l’abric o a la cartera”.

           VÉLEZ, Pilar: “El llibre vuitcentista, llibre enriquit: il.lustracions, relligats, exlibris i punts de llibre”, dins el llibre: La paraula figurada. La presencia del llibre a les col.leccions del MNAC, Mnac, Barcelona, 2005, ( Narcís Comadira, dir.), pp. 45.

 

desvan don quijote

“ Javier Valadez, dueño de la librería ‘El desván de Don Quijote’, ubicada en López Cotilla 813, nos confesó que lleva 20 años dedicándose a la venta de libros usados, ‘por amor al libro’, y que su tienda ha estado abierta a su cargo por 14. Añade que en su negocio no hay épocas buenas o malas, que no teme a la competencia de librerías nuevas y que por lo general las ventas son parejas todo el año, ‘excepto cuando la gente quiere libros de texto escolares, porque aquí no tenemos muchos de esos’. Nos dice también que la gente busca más que nada libros técnicos especializados que ya no se consiguen en otras partes, y que eso, más que la literatura, es el pilar de su negocio. Todo suena muy bien hasta que decidimos ponerlo a prueba pidiéndole un par de libros técnicos cuyos títulos no sólo no reconoció, sino que además decidió no buscar a razón de contestar una llamada telefónica en su auricular de Bluetooth.

libreria cervantes avenida juarez

          Situación semejante se nos presenta en la ‘Librería Cervantes’, situada en la Avenida Júarez, a menos de dos cuadras de Federalismo. Su dueño, Alberto Cervantes, nos relata una situación similar con respecto al mercado de los libros usados. Nos dice que se dedica al negocio por gusto y que considera que la competencia de librerías nuevas no es su peor enemigo, sino la falta de lectores cultos. Nuevamente el problema viene con la consulta, pues cuando preguntamos por la existencia de algunas ediciones raras que podrían interesar a un par de lectores entendidos, nos contesta que él no maneja nada parecido a excepción de una edición de poemas firmada por Elías Nandino que no tiene a la venta, sino enmarcada entre cristales detrás del mostrador para que nadie la toque. Pero a pesar de los problemas que algunas librerías de usados tienen en Guadalajara no todo está perdido. 

libreria romo lopez cotilla 667

          Negocios como la ‘Librería Romo’, que encontramos tambén en López Cotilla 667, o la librería ‘Ítaca’, situada en Marsella a media cuadra de la calle antes mencionada, salvan a las demás de su especie. Sus dueños, verdaderos amantes de los libros, no sólo conocen su negocio a la perfección, sino que aprecian lo que las buenas ediciones de antaño pueden aportar al mundo de los libros. La ‘Librería Romo’, así como ‘Ítaca’, conjugan la venta de libros nuevos con la de usados y ostentan algunas ediciones raras o descontinuadas dignas de adquirirse. Sus dueños, además de cordiales, tienen bien organizados sus libros, acomodados por temáticas y en buen estado, al grado de que al estar entre sus estantes no pudimos evitar adquirir algunos títulos por demás útiles, como una edición en pasta blanda de la novela Mona Lisa acelerada, de William Gibson ( hace años descontinuada en México por Minotauro), cuyo precio en lista triplica lo que pagamos por ella.

 Extret de “El Rancio olor del aleph”, de Frida Pulido i Sergio Vicencio, a

http://www.gaceta.udg.mx/Hemeroteca/paginas/542/G542_O2%206.pdf.

libreria itaca ok maqrsella

Read Full Post »

llibre amb orfebreria

               “ Els termes bibliofilia i bibliòfil es comencen a emprar al segle XVIII. Al segle XIX, especialmente a l’últim quart, se situa el naixement de la bibliofilia moderna i s’imposa l’ús dels termes esmentats. La causa del desvetllament del llibre a Catalunya, a la segoma meitat del segle XIX, obeïa a una situación histórica i cultural propia; es manifestava un desig fort de redreçament, de trovar les arrels, el sentit del país. Aquest ambient arribà al món del llibre.

               Al segle XIX, els bibliòfils no solament col.leccionaven llibres antics, sinó que es preocupaven de publicar els anomenats llibres de bibliòfil, la característica fonamental dels quals era que tots els elements constitutius eren fets a mà: paper, composició tipogràfica, il.lustració, relligadura, etc. L’autèntic bibliòfil, el bibliòfil pur, és el qui sap apreciar abans que res l’arquitectura del llibre, producte fonamental de la composició tipográfica”.

               “L’interès pel llibre: gabinets de lectura, bibliofilia i exlibrisme” de F. Xavier Puig Rovira, dins L’exaltació del llibre al vuitcents. Art, industria i consum a Barcelona, BC, Barcelona, 2008, pp. 181.

enquad catedral

               “ Lo que más me gusta de las librerías de viejo es que todos los libros tienen el privilegio de estar en las mismas condiciones físicas de cara al lector. No hay jerarquías literarias, ni espacios restringidos para determinados grupos editoriales, ni mucho menos mesas dedicadas a los libros más vendidos de la temporada, fruto de esas listas tan odiosas como dañinas que perpetran semana tras semana – o mes tras mes – los suplementos y revistas de consumo de crítica literaria. En las librerías de viejo autores conocidos se dan la mano con autores que no aparecen nunca en los manuales de historia de la literatura ni se citan en las páginas de crítica de los suplementos literarios. Los libros editados en pequeñas editoriales de provincia se hablan de tú a tú con los libros editados en las grandes y poderosas editoriales.

llibreria calcuta

               Todos a la par, apretujados entre sí, hermanados entre el polvo y el olvido, sin privilegios, sin distinciones, catalogados según el género literario al que pertenecen y un poco más. Si en las librerías convencionales se siguiera el mismo criterio de distribución y de ecuanimidad, otro gallo cantaría en el mundo de la literatura. Consciente de que no es oro todo lo que reluce en el escaparate y en las mesas de novedades de una librería, el lector desconfiado no tiene más remedio que recurrir a las librerías de viejo para procurarse algunos de los libros que siempre quiso leer y que se encuentran descatalogados o con las existencias agotadas, a la espera de una nueva oportunidad. Pero lo malo es que esta nueva oportunidad tarda mucho en llegar o, lo peor de todo, nunca llega.”

 

               Extret de “Náufragos de papel”, article de Pablo Arcila a la Revista Luke, 2009.

http://librerosindependientes.blogspot.com/2009/10/textos-recordados-elogio-de-las.html

 

llibreria canuda1

 

 

Read Full Post »

 

                                         

               “ ¿En què consisteix qu’una impressió d’En Aldus o d’En Plantin sigui avuy tan buscada, tan disputada, tan ben pagada? El mérit de cuan era actual es ben fácil d’entendre; la majoría d’aquelles edicions son les prínceps de clássichs grechs y romans qu’el renaixement ressucitava, y el ser aleshores el llatí la llengua universal de la civilisació, els donava una importancia y una difusió grandioses. Peró aquella llengua clásica, per excés d’inadaptació, ha mort completament per a la ciencia; y ab tot, aquells llibres, que ningú llegeix, viuen en l’estimació de la gent de gust.

               Y es que tenen quelcom més qu’el llur valor literari, es que tenen alló qu’el vell regent d’imprempta d’En Maupassant buscava.

               Es inútil tractar de donar cos doctrinaria an alló. Alló es l’armonía ¡

               Cuan en un llibre hi ha verdaderes proporcions entre la llargaria y l’amplada, el volum y el pes, la mida del paper y son gruix, el npa de composició de les planes y’ls blanchs que’l volten, el tamany de la lletra y l’interliniat, y totes aquestes relacions s’equilibren, en una armonía total, el llibre dura y arriba a ser estimat dels bibliòfils, si s’hi afegeix la correcció necessaria del tiratge.”

               “Reflexions sobre l’art de fer llibres”, a l’Anuari Oliva, Vilanova i la Geltrú, 1907, pp. 90.

 

 

 

                                          

               “ Los distintos papeles se adaptan con toda naturalidad a una escala de valores: el papel volumen designaría, sintomáticamente, la abcisa, el origen, la más pobre de las especies posibles ( los mejores editores lo emplean incluso para fabricar libros corrientes): papel espeso, un poco blando, cremoso, ligeramente esponjado, estofado, que, a pesar de todo, está expuesto a amarillear con facilidad; un papel cuya naturaleza particular puede escapar a una mirada rápida. El verjurado muestra un grado suplementario de   coherencia; es un poco más rígido, y lo que en él destaca sobre todo son las estrías, como si estuviera autentificado por la huella regular de una forma ausente. Se trata de un papel discreto, sobrio ( ‘Ingres’, en otra de sus versiones), pero todavía es demasiado corriente, está demasiado próximo al papel de cartas de calidad.

            Los jaspeados, el ‘dibujo’ del papel de hilo, su pureza artesanal, su olor a viejo corrigen ( en profundidad) lo que sigue habiendo de uniforme y monótono, de mecánico ( pues la bibliofilia se ve afectada por esta contradicción) en la tesitura horizontal del verjurado. Con el Arches, con el holandés Van Gelder, con el Japón ( imperial) se llega a la omega de este alfabeto: papeles de una riqueza infinita, dignos de admiración en sí mismos, y de algún modo autosuficientes. Esta calidad resulta multiplicada – o realzada – por la cantidad: se imprimen en papel Japón los cinco ejemplares – a menudo puramente nominativos – de cabeza1; en verjurado, los setecientos o los mil siguientes.

            1 Primeros ejemplares de una tirada. Suelen contar con algún elemento suplementario ( p. ej., más ilustraciones que el resto de la edición) que los hace especialmente valiosos.

               Article “Anatomía del bibliófilo”, de Patrick Mauriés, traduït per A. Taberna, a Revista de Occidente, nº 141, 1993, pp. 85-86. ( Original a Traverses, Paris, 1983).

 

                     

Read Full Post »

 

 

 

                  

 

          “ Actualment hi ha qui no sap què és un ‘ex – libris’, perquè no n’ha vist mai cap. D’altres, solament els han perdut de vista. Direm, doncs, per començar, que aquest és el nom que es dóna al signe, símbol o emblema, generalment gravat, o bé imprès en un petit full de paper que s’aplica o enganxa a la coberta interior d’un llibre per tal d’identificar el seu propietari.

           L’ùs dels ‘ex – libris’ va començar a Alemanya a principis del segle XVI, i no es va introduir a França fins ben entrat el 1600. Al començament era sols un simple escut o emblema, per evolucionar més tard donant lloc a petites obres d’art gràcies al gravat fet en fusta, a l’aiguafort o bé en metall. El seu col.leccionisme no sorgeix, però, fins el darrer terç del segle passat, que és precisament quan apareixen a casa nostra, gravats pels millors artistas i estimulats pels bibliòfils i altre gent relacionada amb els llibres i l’art de la lletra impresa. Fou l’artista reussenc Ramon Casals i Vernis, qui el 1889 dibuixava al carbonet, per encàrrec del seu paisà, el llegendari bibliòfil Pau Font de Rubinat, el que pot considerar-se el primer ‘ex – libris’ català de l’època moderna.” 

          Article: “Hem tornat a veure ‘ex – libris’” de Lluís Bonet i Punsodas a Revista de Llibreria Antiquària, número zero,octubre 1980, pp.20.

 

                              

 

           “ Un librero de viejo aspira a tener todos los libros del mundo y ser el único del mundo. No porque le reporte más dinero, sino por absoluta vanidad. Es un hecho muy borgiano, quizá porue Borges fue bibliotecario, una manera distinta de ser librero de viejo. Por otra parte, el librero de viejo tiene un sentido cinegético muy acusado y un sentido aguzado de la seducción para conseguir algo, en este caso, un libro, aunque lo más paradójico de todo es que un librero de viejo comienza con diez mil pesetas y ningún libro y termina con diez mil libros y ninguna peseta”.

            Paraules de Constantino Gómez ( Tino Vetusta) en una entrevista feta per Víctor Guillot, al diari La Nueva España de Gijón, el 4 de gener de 2010.

 

                                        

Read Full Post »

 

                         

 

              “ Per això, o potser malgrat això, el llibre vell ens torna al clima de la pacient i pausada lectura. Trobarem aquell llibre que havíem perdut, o aquell que no havíem trobat encara, o aquell altre amb l’aura de les il.lustracions que ens acompanyaven en la lectura. Imatge i paraula s’unien en els temps dels gran sil.lustradors com en les primeres novel.les miniades, síntesi que presuposa una lectura lenta, amb la parada complaent de les imatges que reprodueixen els instants de la narració: un rostre, un paisatge, un racó de cambra. Potser hauríem de pensar de nou en aquest lligam que quasi havíem perdut: paraula i imatge. Avui les imatges han canviat de textura. Ja no són aquells dibuixos a la ploma que feien les delícies dels nostres avis i que nosaltres encara vam aconseguir en les novel.les més sentimentals en el gest inimitable d’en Junceda; o en les novel.les de lladres i serenos, amb els dibuixos d’en Bosch, amb senyores de cames llarguíssimes i senyors de rostre ben tallat i frac negríssim. Les imatges avui malden per assolir la primera fila, amb els còmics, amb la pantalla petita, amb la pantalla envolcallant de la gran maquinària cinematogràfica. Però això sí, darrera de cada conjunt de seqüències hi ha un llibre. I si volem penetrar en el gran concert de les imatges, ens adonarem que no hi ha imatges mudes, que les imatges reclamen paraules i que les paraules salten de la cinta magnética i s’instalen a pler en les pàgines dels llibres”.

“Adictes a la Galàxia Gutenberg” de Maria Aurèlia Capmany en el opuscle editat pel Gremi  de Llibreters de Vell de Barcelona amb motiu de la XXVIII Fira del Llibre Vell, 1979.

               

 

               “ Dar vida á los mamotretos es la tarea del historiador, del bibliófilo, del erudito; levantar muertos, aunque la frase parezca doble sentido; sí, hacer surgir del sepulcro á los Lázaros enterrados; resucitar cadáveres y no incinerarse en vida, para embalsamarse con aromas especiosos, como hacen algunos, – y los que saben latín, que entiendan.

              Y si esto ocurre con todos en general, ¿ qué ocurriría con aquellos que ponen en la bibliofilia un placer refinado, un deseo de apagar la llama interior que busca á quien devorar, quaerens quem devoret, á quien circunvalar en su lengua de fuego, y que al fin encuentra un objeto, llámese arte, amor o bibliofilia? ´estos no hay sino respetarlos y envidiarlos, como á todos los que han sabido buscarse un medio de anulación de vida, de suicidio lento, que es la única especie de suicidio admisible ( puesto que, aunque parezca paradoja, el mejor medio de pasar la vida es renunciar á ella): sea ascetismo, arte, ciencia – ó manía coleccionista. Pues éste es el caso de los bibliófilos, que en el noble estudio han encontrado un expediente para descargar en el suelo ese peso abrumador que se llama la vida; y así lo ha comprendido el sagaz Anatolio France, cuando ha escrito de ellos en El Jardín de Epicuro: ‘ La afición á los libros es una afición laudable. Nos hemos burlado de los bibliófilos y, después de todo, quizá se presten á la burla: es el caso de todos los enamorados. Pero sería preferible envidiarlos, puesto que han llenado su vida de larga y apacible voluptuosidad”.

            Article de la revista Nuestro Tiempo, nº 71, Madrid, 1906. Parlant del llibre Orígenes de la novela, de Menéndez y Pelayo, Bailly-Baillière, M, 1905. ( sense autor).

                               

 

Read Full Post »

 

 

                                 

L’any 2008, en un article: ” Vivlioteka de LG i V “, parlava d’una biblioteca a ViLG, el poble-ciutat on visc.

Em queixava d’unes coses que no em semblaven bé, la majoria continuen igual.

 

Però avui només vull queixar-me d’una cosa: dels horaris de les biblioteques en general.

 

Els dissabtes, a l’hivern, tenim la sort de poder anar a les biblioteques pels matins, a les tardes, tan llargues, ni acostar-si.

 

A l’estiu la cosa és molt pitjor, els dissabtes totes les biblioteques del Garraf tancades, matí i tarda.

 

Curiosament, aquestes biblioteques del Garraf tenen noms com Josep Pla, Santiago Rusiñol, Joan Oliva, i Manuel de Pedrolo entre d’altres, que si ho veiessin crec que tampoc els agradaria veure tancades les biblioteques en dissabte.

 

He mirat a les biblioteques de Igualada, Vilafranca del Penedès i altres i en totes els dissabtes romanen tancades.

 

Fins i tot he mirat la Biblioteca de Catalunya, i ves per on, també tanca 3 dissabtes del mes d’agost, pensava que al menys, en una biblioteca d’aquesta mena això no passaria i m’ha deixat una mica sorprès.

 

Ja sé que tothom vol i ha de fer vacances, però a la majoria de les empreses s’ho fan perquè els dissabtes funcionin, crec que hi maneres de fer-ho.

 

No vull estendre’m i només voldria dir, escriure, que ‘ algú ho havia de dir ’: les biblioteques, els dissabtes de l’estiu, haurien d’obrir, al menys pels matins i a l’hivern matins i tardes.

 

Estic segur que molta gent ho agrairia, doncs dissabte és un dia en el que molta gent que de dilluns a divendres no hi pot anar l’aprofitaria per gaudir de les biblioteques.

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »