Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘bibliologia’

catàlegTirant

“ Per a un bibliòfil, la millor ressenya, el compte-rendu  ideal de l’exposició, fóra un catàleg, simplement. Un catàleg amb totes les precisions exigibles i amb facsímils de les peces més curioses o de més vàlua. Pot semblar, al no iniciat, que és fatigant de llegir títols, llocs i dates d’impressió, descripcions minucioses amb el nombre de folis o de pàgines, incipits i explicits, colofons, etc. Res d’això, ans al contrari”.

 Article : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a  Càtedra Màrius Torres.

hypno2

I com a mostra  que de vegades un Catàleg és important aquí us en poso part d’un, amb el qual es poden aprendre moltes coses:

 

El Sueño del Bibliófilo, 9

Colonna, Francesco.

HYPNEROTOMACHIA POLIPHILI.

Venecia:Aldo Manucio por Leonardo Crasso, 1499, diciembre.

            Folio (30 x 20,5 cm). 234 hojas en signaturas 4, a-y8, z10,A-E8, F4. Letra romana del tamaño 115 para el texto; ocasionalmente aparece tipografía griega y hebrea. Ilustrado con 172 xilografías atribuidas a Benedetto Bordon: 11 de ellas a plena página.También 39 iniciales xilográficas. El papel está sin lavar, sin prensar, sin restaurar y sin facsímiles, esto es, en su condición original.

            Pequeña pérdida de papel en el margen inferior de una hoja. La errata SANEQVE ha sidocorregida borrando la última letra e imprimiendo a mano la desinencia AM. Encuadernación francesa de principios del siglo XVII en piel, con las armas (Olivier lámina 252) de Gaspard III Fieubert de Naulac, señor de Ligny (1626-1694) en ambos planos: el lomo está restaurado conservando grandes partes de la piel original, algunos pliegos han sido cosidos de nuevo sin afectar al cosido original ni al papel.

            Primera edición. Para muchos, el libro más fascinante y moderno de la época incunable y unade las cimas de la tipográfia y de la ilustración antiguas; para otros, un proyecto literario menor, una literatura oscura; para casi todos, una fantasía inexplicable llevada a la maravilla tipogràfica de la mano de Manucio, que fue quien convirtió el libro en objeto insuperable. Sea como fuere, ahora es buscado como una joya entre las antigüedades librescas, cuya erótica ha sido resumida por G. Painter: “Gutenberg’s Forty-two-lines Bible of 1455 and the Hypnerotomachia of 1499 confront one another from opposite ends of the incunable period with equal and contrasting pre-eminence. The Gutenberg Bible is sombrely and sternly German, gothic, Christiana, and medieval;The Hypnerotomachia is radiantly and graciously Italian, classic, pagan, and renascent.

hipno3

These are the two supreme masterpieces of the art of printing, and stand at the two poles ofhuman endeavour and desire”.

            No es un libro raro, sí lo es acaso, sin lavar y con encuadernación antigua, pues suele aparecer en el mercado tamizado por el gusto de los coleccionistas ingleses y franceses del siglo XIX, esto es, manipulado, lavado, prensado y con la última hoja facsímil.

            BIBLIOGRAFÍA: Hain & Copinger 5501*. Goff C-767. BMC V 561. BSB-Ink C-471. GW 7223 (+ Accurti, Aliae Editiones página 117). Pellechet 3867. Hillard 649. Polain, Belgique 1126. IGI 3062. Essling 1198; Sander 2056. Renouard, páginas 21 y 22.

            Del Sueño de Polifilo se han hecho facsímiles, así la edición Methuen, Londres: 1904, ediciones modernas canónicas como la de G. Painter, The Hypnerotomachia Poliphili of 1499:An Introductionto the Dream, the Dreamer, the Artist and the Printer. 2 volúmenes. Londres: Eugrammia Press 1963.

            Ensayos sobre la autoría de las ilustraciones y aun del texto. Para esta parte véase la opinión de P. Scapecchi, quien en sendos artículos publicados en la Accademie e biblioteche d’Italia 51 (1983)páginas 286-98 y 53 (1985) páginas 68-73, argumenta que Colonna es el receptor de la dedicatoriay que el autor es Fra Eliseo de Treviso.Asimismo, el libro ha suscitado monografías fallidas tales la de H. Barolini, Helen Aldus and his Dream Book: An Illustrated Essay. New York: Italica

Press, 1992 y experimentos universitarios sin ningún eco como el de L. Lefaivre, Leon Battista Alberti’s Hypnerotomachia Poliphili. Recognizing the Architectural Body in the Early Italian Renaissance,Cambridge-Londres:The MIT Press, 1997, atribuyendo la autoría a Alberti.

            La autoría en favor de Colonna se sostiene porque a) las iniciales xilográficas forman un acróstico con el nombre de “Poliam Frater Franciscus Colomna Peramavit”; b) el ejemplar conservadoen Berlín lleva manuscrito, del siglo XV, en la hoja pi4 un verso de Matteo Visconti de Brescia:Francisco alta columna i per cui phama inmortal de voi [Polia] risonna; c) un documento de la orden de los dominicos instruye que Colonna “should be comelled to repay expenses which the

Provincial of the Order had incurred ‘on account of the printed book”; d) el ejemplar procedentede la colección Beck (vendido el año 2002 en 60.000.000 de pesetas, también en encuadernaciónantigua) lleva en la hoja F3r una anotación de principios del siglo XVI atribuyendo la autoría a F. Colonna.

            Para la tradición española, ver la solvente edición de Pilar Pedraza, Murcia: 1981, con traducción directa del texto, introducción, comentarios y notas, reeditada en 1999 y en 2005 en Barcelona: El Acantilado.

            PROCEDENCIA: 1) Guillermus Marlius, comentarista del siglo XVI, con su firma en la portada.

2) Gaspard III Fieubert de Naulac, sieur de Ligny, del Parlamento de París en 1649, recaudador,consejero de estado, canciller de la reina María Teresa.

3) Vignier, académico e historiador francés, hagiógrafo de Henri IV, con su firma del siglo XVIIIen la portada.

4) Myron, firma del siglo XVIII en la portada.

5) White,

6) Michael Wodhull, con su nota de compra el 6 de marzo de 1775 procedente de la subasta de 5) White.

7) Vendido en Londres en 1886 a Philip Hofer, con exlibris

8) John M. Crawford Jr, coleccionista estadounidense

9) H. Bradley Martin, vendido en 1990 a un coleccionista privado.

            Precio: 310000

 (En el Catàleg 12 de la llibreria Els Llibres del Tirant   —http://elsllibresdeltirant.barce.mobi/catalegs/Cataleg_12.pdf ), on recomano que hi feu una ullada)

hypno1

 

 

 

❦          ❦          ❦

 

 

exonario

“ Para el Bibliobóltico*, un viaje, una cola o una cronocléptica* sala de espera son lugares a los que hay que ir precavido. Por ello, carga su bolso de pesados libros y trata de buscar un momento o un lugar donde leerlos. Sin embargo, descubre que el viaje es frenético e incómodo, la cola avanza muy rápido o el médico lo atiende pronto. Luego de esas peripecias, vuelve a su casa con el mismo bolso cargado, sin haver echado siquiera un ojo a los pesados libros.

            El Bibliobóltico compulsivo, aun a sabiendas de que no podrá ejercer la lectura, lleva de paseo una mochila llena de libros. Tiene la secreta esperanza de que quedará atrapado en alguna burocracia interminable en la cual sólo podrá recurrir a su extensa bibliografía. Sin embargo, la cantidad de material que traslada supera el tiempo de lectura que proporcionan las más burocráticas esperas o el más largo viaje. Por eso, aun en la cola más larga, se siente frustrado pues sólo puede leer unas pocas páginas y no dos o tres libros como esperaba.

            Lo curioso del Bibliobóltico es que, cuando llega a su casa y dispone de tiempo libre, jamás lo emplearía leyendo.

            El Bibliobóltico tiene cierta cercanía con el hadicadruso*. La diferencia es que el hadicadruso no necesariamente debe crearse la falsa ilusión de que leerá una docena de libros, y no se frustrará si sólo lee media página o nada”.

           Del vlok Exonario: definicions i termes que no figuren en el diccionari, però si que hi són en el Exonario, de Jorge Mux (Argentina).

[* : i del Exonario tenim:
Bibliobóltico: es diu de la persona que s’emporta material de lectura i estudi a llocs i situacions en els que no troba l’ocasió ni el temps per llegir.
Cronoclèpsia: robatori  del temps aliè.
Hadicadruso: persona que nomès es pot concentrar per llegir o estudiar en llocs públics i sorollossos.]

Http://exonario.blogspot.com.

Read Full Post »

“Una altra víctima del llibre fou l’auster filòsof catòlic Bordas Demoulin (1798-1859), que vivia pobrement, amb moltes privacions, per tal de poder adquirir llibres. Un dia va baixar de les seves golfes per a comprar, amb els darrers cèntims que li quedaven, un bocí de pa; però, en passar davant d’una llibreria, va veure un llibre que l’interessava. Si el comprava, es quedava sense pa. El bon filòsof no va pas dubtar: comprà el llibre i tornà content a les seves golfes, d’on va sortir pocs dies després cap a l’hospital i el cementiri. Proudhon, un altre gran amic del llibre, confessava haver plorat davant el cas de Bordas Demoulin – tant allunyat ideològicament d’ell – i haver vist en la vida d’aquest pensador el reflex de la seva pròpia vida.

Citarem, finalment, el cas sentimental de l’ilustre periodiste Armand Bertin (1801-1854), director del Journal des Débats de París, que va morir en la seva biblioteca, en mig dels seus llibres estimats, poc després de la mort de la seva muller, mentre acariciava un dels llibres predilectes d’ella…

journal des debats

Si hem esmentat aquestes víctimes del llibre, entre moltes altres, no s’ha pas de creure, tanmateix, que sigui precís portar fins a tals extrems la bibliofília. Potser alguns d’aquests personatges eren, més que bibliòfils, bibliòmans; i el bibliòman tots sabeu que és un ésser rar, que col.lecciona volums només per l’afany, per la ‘mania’ de col.leccionar-los, o per vanitat pueril, com podria aplegar qualsevuga altres coses, i sols els conserva per a ell, avarament.

 RAHOLA, Carles: L’amor al llibre i els grans amics del llibre, Tallers Gràfics de la Casa de Misericòrdia, Girona, 1928, p. 16-17.

 

                      &          &         &

 

 

“ Después del excepcional pregón con el que José Manuel Caballero Bonald inauguró una nueva edición de la Feria, esta cita libresca ha abierto sus puertas acogiendo a bibliófilos, bibliómanos, bibliópatas y hasta bibliófagos, que todo hay en toda esta extravagante familia.

Rodríguez-Moñino, que tanto lloró con la pérdida de la biblioteca del marqués de Jerez de los Caballeros, vendida al millonario norteamericano Archer Huntinngton, decía de esta saga de letra heridos: ‘ Mundo curioso, pintoresco, sutil, éste de los libros viejos¡’.

llibreria hispanic society

 

                                                                                 Biblioteca Hispanic Society

 

Y es curioso pensar que muchos libros viejos son fruto del azar y los milagros, pues se salvaron del fuego, de los derribos y hasta de las guerras, los pogroms o las revoluciones. Ejemplo de libros salvados son los ejemplares de las bibliotecas de la Ciudad Universitaria que sirvieron como parapeto de trincheras en la Guerra Civil. Aún se ven ejemplares atravesados por balas asesinas”.

 Article: “Cuentos de bibliófilos” en el vlok Bibliotecario Argentino ( abans Puntodeencuentroasociativo)  

hispanic society sorolla

                                                                             Hispanic Society – Sala Sorolla

 

Read Full Post »

arts i bells oficis1

 

“ I el més sensible d’aquest panorama desolat és que la decadencia de les Arts del Llibre catalanes pateix de la manca de bons materials ultra la manca d’esperit d’empresa, i per regla general els nostres editors, impressors i gravadors no es senten emulats per l’empenta que àdhuc a les terres properes al pol porten les Arts Gràfiques. Arreu floreixen meravelles i encisos de tipografia, de gravat i de relligadura excepte a Barcelona. Vint o trenta anys enrera, els Aguiló, els Miquel i Rius, ‘L’Avenç’, iniciaren una depuració de l’art del relligat, i Barcelona pogué fer-

L'Avenç 1891

se veure amb les relligadures de luxe que produí sobretot la casa Vda. de Miquel i Rius. Avui aquesta relligadura d’alta condició deu haver minvat tant, si és que no ha mort del tot, que ja no se’n parla. No existeix cap revista dedicada a les arts gràfiques pròpiament dites, sinó algún butlletí de carácter rutinàriament profesional; no tenim cap revista d’art on les arts gràfiques es puguin manifestar en tota llur perfecció i varietat; i quan en teniem cap d’elles no es dignava fer una mica de lloc a la divulgació i enaltiment de tan important materia.

viuda miquel y rius

A aquest pas ho perdrem tot: mercats i dignitat, i els corredors de les cases editorials de Coïmbra i de Cuenca envaïran, amb mostraris perfectes de tipografia i gravats, aquesta Catalunya ja per tants altres cantons envaïda.

¿ Qui podría posar remei a aquesta degeneració de les nostres arts gràfiques si no ho fa la Cambra del llibre, tan ben dotada de diner i prerrogatives; segons es sent dir, tan copiosament organitzada, tan assentada i docta? Si la Cambra del Llibre no serveix per a posar remei a aquesta davallada d’agonitzant, qui, doncs, podrá fer-ho?. I si al capdavall hom troba el redemptor de les nostres Arts Gràfiques, aleshores ¿ arribarà a temps per a poder redimir…?. El món roda tan de pressa d’ençà de la guerra gran; els conqueridors són ja tants i tan destres; els pobles apetents esdevenen tan voraços i tan dintre la legalitat, que en un tres i no res els pobles mandrosos o baixos de sostre es poden trovar captant fora del mapa”.

 SACS, Joan: “ Les modernes Arts del Llibre a Catalunya”, a la rvta. Arts i Bells Oficis, octubre 1931, pp.182.

 

 

                       ♃        ♃        ♃

 

 

 

jun francisco pons leon

                                                                                   Juan F. Pons, llibreter a Zaragoza.

“ Un aviso para los bibliófilos que se empeñan en buscar las ‘perlas negras’. Creo que el libro antiguo – como el Buen Amor – no se busca; se encuentra. Mejor dicho, son los libros quienes nos encuentran, si los sabemos merecer.”

I quan diu ‘Perlas negras’, es refereix a llibres únics, llibres molt buscats, llibres que els bibliòfils buscan afanyadament. Jo no ho havia sentit mai, per aixó ho poso aquí perquè és possible que a més gent li passi igual.

 

Frase extreta d’una conferència de Juan F. Pons León, llibreter de Zaragoza, en el Curs sobre “Valoración y tasación del libro antiguo” fet a Jaca el 2009.

curso Jaca 2005

 

 

 

 

 

exbloguisquadrat2

 

Read Full Post »

56 fira llibre

 

“ Sempre que hi hagi només un lector que s’interessi pel contingut d’un llibre, sigui clàssic o no, sigui per simple curiositat o per estudi o plaer, el converteix en un llibre actual, present, viu.

Ja ho diu Henry Miller amb una expressió feliç “ De què serveixen els llibres si no ens acosten a la vida, si no aconsegueixen fer-nos-la viure i veure amb b alta i amb v baixa, amb més intensitat, amb més avidesa?” Els llibres ens acosten a la vida, i els llibreters ens acosten als llibres. Fires com aquesta, ens acosten als llibres i ens els retornen quan ja els donàvem per perduts. Perquè els llibres es poden perdre, es poden oblidar, es poden ignorar…, en definitiva l’exaltació i la recuperació dels llibres que avui celebrem, no vol pas dir que els llibres no tinguin enemics. En tenen, i són poderosos.

Paul Valery deia que els llibres tenen els mateixos enemics que els homes: el foc, la humitat, les bestioles i les bestiasses, el temps… i sobretot, el seu interior, allò que porten a dintre. O sigui, els continguts”.

Emili Teixidor, en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

 

 

                                   ❦   ❦   ❦

 

 

Gaziel                                                        Gaziel – Director de La Vanguardia (1920-1936)

“ Ante un público femenino, compuesto en su mayor parte de damas aristocráticas, ha evocado galanamente nuestro ‘Gaziel’ las ‘joyas desconocidas’ que pertenecieron a un puñado de insignes mujeres, cuyos brazaletes, collares y zarcillos hizo populares la Historia… o la leyenda. Al lado de las perlas de esos collares, junto al brillo de los claros diamantes de esos brazaletes, tan traídos y llevados por historiadores, novelistas y vulgo novelero aficionado a historias deslumbrantes ( ¡ oh los herretes de brillantes, caros al bello Buckingham¡, ¡ oh el ‘collar de la reina’, asombro de las ingenuas lectoras de Alejandro Dumas¡), las ‘joyas desconocidas’ y más preciadas de reinas, princesas, altas damas y cortesanas hermosas – que también a su modo fueron reinas – permanecen en sombra de olvido, sin que apenas algún espíritu selecto las traiga a la claridad de vida del recuerdo. Y sin embargo, en ellas, en esas joyas preciosas e inigualables, se engarza la fina turquesa de la sensibilidad humana, el claro diamante de la inteligencia porque esas joyas son… los libros”.

 Article de María Luz Morales sobre una conferència de Gaziel, en el diari El Sol del 26 de gener de 1930.

maria luz morales

 

                               María Luz Morales, directora de La Vanguardia (1936-1936)

Read Full Post »

“ Als començos d’aquest any ha nascut, al mateix temps que La Nova Revista, un agrupament d’amics, tots ells especialitzats en alguna branca de l’art d’imprimir, lliure de tota preocupació societària: “Els XII”, heus aquí el seu nom: vells de cor molt jove, joves que es troben bé al costat dels vells, de naixença aristocràtica, d’origen humil, de viure encalmat, d’intensa vida de treball; tots íntimament compenetrats pel mateix objecte, ens proposem esvair la llegenda boirosa, confusa, migrada, de bibliòfil de comèdia o de novella carrinclona i demostrar que en ple segle XX es poden trobar en una ciutat com Barcelona, dotze ciutadans disposats a redimir-la de les ires de Déu envers les tones de paper i de lletres inútils i estúpides que es malversen estèrilment, quan com a do preadíssim ens ha donat els materials per fer una de les més belles obres que poden sortir de mà d’home.

L’articulat a complir és breu:

Un cop l’any rebre els companys a casa i mostrar-los en el seu propi ambient i emplaçament les riqueses bibliofíliques que cadascú posseeixi, entenent per riquesa tot el que sigui un bell llibre.

Assistir un cop al mes a les reunions que es van donant a casa els companys amb l’objecte anteriorment exposat.

Per sorteig anual publicar el catàleg de les col·leccions privades, amb el màxim de detalls, a despesa del seu propietari.

Acollir en les reunions mensuals a tots els bibliòfils forans que no tinguin residència a ciutat i a qui naturalment interessaran aquestes visites.

Es de quotes, ni domicili social, ni conserge, ni papers timbrats, ni aprovacions; és a dir, el màxim de comoditats.

manuel rocamora                           Del article de Manuel Rocamora a Papyrus,nº 1(1936)

En”Els XII” s’hi troba la gamma més variada de les aficions: des de la cartolina de visita ( Manuel Rocamora) per alguns insignificant, fins el llibre d’hores ( Josep Escobet) riquíssim de miniatures, obsequi de prínceps i reis; des dels exquisits figurins ( Comtessa de Vilardaga) demostració de la vel·leitat femenina, als goigs ( Dr. Roca i Ballber) exemple abundant de la devoció popular catalana, de la imatgeria i de la impremta; des de l’austeritat de les Imitacions de Jesucrist ( Epifani de Fortuny), a la sumptuositat de les enquadernacions i edicions modernes ( Gustau Gili). Quina bella diversitat la de totes aquestes col·leccions; tant com les especialitzacions de Ramon Miquel i Planas amb el seu arsenal completíssim de materials per a la història del llibre, de Domènec Carles-Tolrà en la història de Catalunya, de Josep M. Carles-Tolrà en ciències exactes i rellotgeria, i les monografies d’Eduard Zaragoza i els interessamtíssims aplecs d’Oriol Martorell i Mossèn Jaime Barrera. Treballs de molts anys, de molta constància, de moltíssim interès, desconeguts per la majoria i que honorant altament la nostra ciutat, la posen al nivell cultural de les millors capitals del món”.

 

Article: “Els XII”, d’Epifani de Fortuny, a La Nova Revista, nº 4, abril 1927, pp. 376-378, trobat a Càtedra Màrius Torres.

carles.tolra

 

 

 

“ Los libros antiguos han aumentado de precio en proporciones asombrosas en pocos años. La causa principal de esta carestía reside en el enorme consumo que de ellos hicieron y siguen haciendo las Universidades y los coleccionistas de Norteamérica.

biblioteca salvá

 

La biblioteca de Heredia, formada, como es sabido, por la integridad de la de D. Vicente Salvá, con algunas ediciones de importancia escasa efectuadas por su nuevo dueño, valdría hoy por lo menos diez veces más de lo que produjo al venderse. Los volúmenes que registra el último tomo del catálogo fueron vendidos a precios irrisorios. El librero francés M. Paul, encargado de la venta, tasaba los libros por docenas en la módica suma de 1 franco cada tomo, y al instante pasaba el volumen a ser propiedad de quien adicionaba 50 céntimos a esa cifra. Así se vendieron centenares de preciosos libros castellanos del siglo XVI, hoy dificilísimos de adquirir. La Biblioteca nacional acrecentó la sección de obras raras con algunas ediciones góticas de ‘La Celestina’ de esta venta.

celestina gotica

Hay que advertir que no todo es virtud ni amor al arte en los coleccionistas de libros raros. Sobreabundan entre ellos los que compran por puro negocio y van formando colecciones que venden luego en las salas del hotel Druot. La bibliofilia constituye hace muchos años, señaladamente en Paris, un procedimiento fructuoso para el empleo de economías y capitales grandes y chicos”,

 Article: “Bibliofilia” de C.R. Salamero a LUZ, el 30 de noviembre de 1932, pp.2.

hotel druot 1

 

                                                             Hotel Druot a Paris

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

foliació2

 

“Lo procés de la foliació dels llibres fóra molt curiós seguir-lo pas a pas. Arribà a tal grau la incuria dels estampers en aquest cas particular, que per més indicacions de foliació que porte lo llibre, devegades se fà molt difícil lo comprobar si es complert o no, puix quan no està equivocada la foliació de dalt, ho està la de la signatura, o les dues alhora.

            Per a repassar bé un llibre, moltes vegades se fà necessari descosir-lo y tornar-lo a plegar plech per plech.

            La mida dels llibres, per a les Biblioteques publiques, en general, era sempre la de gran in-foli, y per a que lo públich no malmenés les obres, aquestes estaban lligadas ab cadenes d’una llargària almenys d’un metre per a que se poguessen posar, al llegar-los, sobre faristols apropriats. La enquadernació era de fusta ab cantoneres y tancadors de metall. En cambi los llibres d’hores y demés llibres populars eran petits, puis estaban en mans delicades, y son ús axí ho exigía.

encadenats

 

Los llibreters estojavan en ses botigues los millors llibres en un armari que’n deyan de parar hores, o sía que tenían los llibres d’hores y altres xilogràfichs tancats en una especie de vitrina o mostrador, com podèm veure en l’inventari d’en Miquel Cabrit, llibreter barceloní del segle XVII, qui tenía sa taberna literaria, com diría Ciceró, en la Calcetería, avuy carrer de la Llibretería.

 Article “ De re bibliaria” de Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la Llibrreria L’Arxiu de juliol de 1925.

 

cantonada1

 

“ La bibliofilia se mantiene próspera en los países que tradicionalmente la cultivan, a pesar de trastornos políticos y depresiones económicas. Londres, Paris y muchas poblaciones importantes de Francia, Bruselas, Amsterdam, Roma, Milán y Venecia celebran todos los años, de noviembre a junio, subastas bibliográficas, por las cuales desfilan libros singulares y valiosos. Cada uno de ellos cuenta por lo menos con media docena de compradores que se los disputan, sin incluir en este número a libreros y anticuarios, quienes procuran adquirirlos en la seguridad de recabar un respetable tanto por ciento, cuando no de duplicar la cantidad empleada con el aditamento de las que cada operación exige.

La venta de la biblioteca Hut, efectuada en Londres en siete sesiones, que duraron de 1913 a 1921, un mes de cada año, se recuerda todavía con emoción. Fue, sin duda, la más espléndida, rica y completa de estos tiempos, y produjo bastantes miles de libras esterlinas. Verdad es que en ella figuraban cuantas obras capitales engendrara el humano espíritu, desde los albores de la imprenta en Europa hasta mediados del siglo último, sin contar manuscritos y códices ejecutados en las mejores épocas de la miniatura. Un librero entendidísimo aseguraba que las cotizaciones de esta venta hubieran aumentado considerablemente de haberse verificado unos años después.

Tan soberbia colección puede equipararse solamente con la formada en Paris a mediados del siglo anterior por el famoso librero Fermin Didot, cuyo lujoso catálogo constituye hoy una buena obra de consulta para los aficionados a libros y manuscritos con miniaturas”.

 Article: “Bibliofilia” de C.R. Salamero a LUZ, el 30 de noviembre de 1932, pp.2.

firmin

Read Full Post »

“ La innocent i deliciosa febre del bibliòfil és, en el bibliòman, una malaltia aguda portada fins al deliri, ha escrit Charles Nodier… Del sublim al ridícul només hi ha un pas. Del bibliòfil al bibliòman només hi ha una crisi. El bibliòfil es torna sovint bibliòman quan el seu ‘esprit’ decreix o quan la seva fortuna augmenta, dos greus inconvenients als quals les persones més decents són exposades; però el primer és molt més comú que l’altre”.

nodier el bibliómano

 

El col·leccionista en general ( i el bibliòfil per tant) és individualista, almenys mentre constitueix la col·lecció. En casos extrems, el seu goig fóra tenir un exemplar que fos ell sol a posseir. Però sense arribar a aquest exclusivisme, persisteix, en el bibliòfil de pura sang, un cert egoisme que costa molt de desarrelar. Si uns quants bibliòfils s’asocien és per millorar cada un la seva col·lecció. Tard o d’hora, però, els millors d’entre ells tenen un gest magnífic: el de cedir a una biblioteca de la seva col·lecció, formada en llargs anys de sacrificis i de recerques, amb una vigilància alerta a totes les subhastes i tots els catàlegs i freqüents visites a les llibreries de vell, les més a propòsit per a la tertúlia. Així la seva tasca abnegada esdevé útil a tots. Quan aquesta donació és feta en vida, no hi ha potser altre sacrifici tan heroic.

A despit de tot, el sol fet de preservar uns quants bells llibres de la destrucció és prou meritori per passar per alt totes les febleses inherents a la bibliofília, ja que aquesta per ella mateixa pren categoria elevada i eleva el seu adepte”.

 Article : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a  Càtedra Màrius Torres.

la nova revista nº 1

 

“ ¿Es necesario subrayar, aunque más no sea al margen, los libros raros? En teoría, una copia perfecta, si no es intonsa, debe tener márgenes amplios, debe ser blanca y las hojas deben crujir entre los dedos. Una vez, sin embargo, compré un Paracelso de escaso valor como objeto de anticuario, porque se trataba de un solo volumen de la primera edición de la ópera omnia compilada por Huser entre 1589 y 1591. Si la obra no está completa, ¿ dónde está el placer?

paracelsi

 

 Se trata de un libro cosido y encuadernado en cuero de época, con el lomo en relieve, con un color uniforme de las hojas no obstante su edad, con firma manuscrita en el frontispicio, atravesado desde la primera hasta la última página por un subrayado rojo y uno negro, con notas al margen contemporáneas al texto, con títulos en mayúsculas rojas y florilegio latino del original alemán. El objeto es bellísimo: las notas se confunden con el texto impreso y a veces lo hojeo por el placer de volver a vivir la aventura intelectual de quien, en calidad actual de testigo, lo ha marcado con sus propias manos.

Todo ello es signo, entonces, de que la bibliofilia es amor del obejto-libro, pero también de su historia, como atestiguan los precios de los catálogos que privilegian algunas copias que, aunque imperfectas, llevan la marca de la posesión. Quienquiera que se precie de bibliófilo desea el libro más bello que jamás haya sido impreso, la Hypnerotomachia Poliphili, de Francesco Colonna, 

hypnerotomachia 1

 

y la desea perfecta, sin manchas y sin apolilladuras, con márgenes amplios y, si fuese posible, con tablas que se desdoblan, como me aseguran que existe todavía en algún lugar. ¿ Pero qué no haríamos nosotros y los anticuarios si supiésemos que circula una copia con densas notas de James Joyce escritas en gaélico? No vayan a creer ahora que, confiando en la futura valoración durante los próximos siglos de mi copia de la Hypnerotomachia, ha de agitarme una hybris tan descabellada como para querer arruinarla con un simple bolígrafo. Pero admito que, si me toca estudiar con un libro raro, me atrevo a hacer anotaciones al margen y con lápiz, lo bastante delicadas como para que un día puedan borrarse con la goma, y eso me ayuda a sentir el libro como una cosa mía. ¿ soy, por lo tanto, un bibliófilo o un bibliómano?.”

 Article:”Confesiones de un bibliófilo”, d’Umbeto Eco en El Cultural.es del diari El Mundo, el día 23 de maig de 2001.

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

marca matevat      marca Liberós

En lo segle XVII les Marques van adquirint ja altre carácter. Per algunes d’elles s’endevina que son possessor no ha tingut iniciativa pròpria, y ha estrafet arques extrangeres cambiant tan sols les inicials. Altres han seguit usant les de sos antecessors de qui han adquirit la tenda, podent estudiar nosaltres ab aytal motíu les ascendències y descendències comercials de molts llibreters d’aquell segle; causant no obstant axò alguna confusió entre los qui han espigolat superfiacialment sobre lo ram de llibrería.

marca Lacavalleria      marca Gotard

Per a corroborar lo que están dihent n’hi ha prou ab fixarse en la Marca que han fet servir varis llibreters-estampers. A casa Mathevat, entre altres, usa lo mateix Jesuset cavalcant la àliga forta que tenía ab tota proprietat en Claudi Bornat, y la que usava lo venecià Lelio Marinis establert en nostra ciutat des de 1591 hon s’hi casà en 1596, observantse moltes altres anomalíes que farèm notar al llegidor quan publicarèm les marques metexes.

marca Samsó   marca 2 morera

En lo segle XVII varies societats de llibrers-estampers tenint cada una d’elles una Marca colectiva.

Com prometèm al començar l’article, aquí posarèm la llista de llibreters y estampers qui han usat Marca Pròpria en ses estampacions publicades a son pas per Catalunya.

marca Cormella   marca bonilla

Pere Miquel  .           .           .           1491

Joan Rosenbch         .           .           1493

Diego Gumiel           .           .            1494

Joan Luschner          .           .           1499

Nicolau Spindeler    .           .            1499

Gabriel Pou   .           .           .            1505

Joan Carles Amorós .           .           1509

Pere Posa      .           .           .             1518

Duràn y Salvanyach .           .           1525

marca 2 Jolis

Pere Mompezat        .           .           1530

Jaume Cortey            .           .          1561

Claudio Bornat         .           .           1562

Pere Malo      .           .           .           1571

Francesch Trinxer   .           .           1573

Narcís Samsó Arbús.          .            1576

Jaume Cendrat         .           .           1578

Hubert Gotard          .           .           1585

Lelio Marinis            .           .           1590

Gabriel Graells         .           .           1596

Sebastià de Cormellas         .           1597

Companyía de Sebastià de Cor-

     Mellas y Joan de Bonilla            1607

Joan de Bonilla         .           .           1613

Esteve de Liberós    .           .           1625

Jaume Mathevat       .           .           1641

Joan Sapera   .           .           .           1660

Antoni Lacavallería .           .           1677

Confraría de llibreters         .           1678

Francesch llopis       .           .           1680

marca 2 escuder

Companyía de A. Ferrer, M. Pla-

   Nella, J. Casanyes, M. Badía,

   P. Pau, y B. Ferrer            .           .1683

Joseph Moya .           .           .           1684

Companyía de J.Pahissa, B. Ni-

   vell, y J. Roca         .           .           1685

Gremi d’Estampers .           .           1685

Joan Roca      .           .           .           1685

Companyía de J. Moya, J. Ascona,

   J. López y J. Terresanchez          1685

Joseph Moya .           .           .           1687

Joseph Llopis            .           .           1691

Companyía de A. Ferrer, J. Pahi-

   Ssa, R. Figueró y B. Ferrer          1695

Rafel Figueró            .           .           1701

Joan Jolis       .           .           .           1701

Joseph Teixidó         .           .           1701

Joan Pau Martí         .           .           1701

Joan Piferrer .           .           .           1702

Baltasar Ferrer         .           .           1711

Joseph Giralt .           .           .          1734

Pere Escuder            .           .            1750

Pere Morera (de Vich)        .           1757

Pares Carmelites      .           .           1760.

Article” Les Marques d’Estampers y Llibreters de Barcelona “per Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la llibreria L’Arxiu de juny de 1926.

marca gremi   marca cendrat

Podeu veure més Marques a: Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació, d’on són les que aquí es veuen.

 

exlibris segle V AC

“ A partir de la invención de la imprenta y de la técnica del grabado el ex libris se convirtió en lo que es hoy día: una estampa, etiqueta o sello. Cuando las bibliotecas dejaron de ser un privilegio de la iglesia, el antiguo celo de los clérigos por sus libros pasó a los nuevos propietarios. Dado que decorar cada ejemplar con un ex libris pintado a mano era muy costoso, se solicitó a los artistas que realizaran pequeñas piezas de madera o de metal con el escudo del dueño del libro, para después imprimirlas ( o pegar su reproducción) en cada volumen. El ejemplo más antiguo lo encontramos en Alemania hacia 1470-80, en los libros donados a la biblioteca de la Cartuja de Buxheim por Hildebrando de Brandenburgo.

brandeburgo

 

Una variante del ex libris fue la de los Supralibros, marca heráldica que se aplicaba en relieve sobre el material de la cubierta 8 generalmente cuero); fue bastante común en el sur de Europa y es posible que su uso frenara el desarrollo del ex libris en francia, España, Italia y Gran Bretaña. Por su parte, en Estados Unidostambién se utilizaron los denominados ‘book rhymes’, poemas breves escritos en el interior de la cubierta que desaconsejaban el robo e indicaban el nombre del propietario; a partir del siglo XIX fueron destronados por el ex libris.

supralibros

En Europa, el sello de madera continuó usándose hasta mediados del siglo XVI y su sucesor, el moderno sello de caucho ( alternativa mucho más económica), se utilizó con frecuencia en los últimos 150 años. Mientras, en Japón, el sello para libros ( zosho-in), de hermosa caligrafía, apareció casi al mismo tiempo que el primer ex libris impreso europeo. Uno encontrado en el Templo Daigoji hacia 1470 contiene la siguiente inscripción:

‘ Robar este libro cierra las puertas del Cielo, y destruirlo abre las del infierno. El que tome este libro sin permiso será castigado por todos los dioses de Japón’.

Por lo tanto, podemos afirmar que el nacimiento del ex libris se produjo de forma paralela en oriente y en occidente.”

 

Del vlok Papelenblanco: article: Diccionario literario:ex libris”.

http://www.papelenblanco.com/categoria/diccionario-literario/record/20. ( imatges també).

exlibris papelenblanco

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »

          Quatre paraules sobre Efímers, bé, dues, més endavant una mica més, a poc a poc. És un món petit molt gran, començes amb una tonterieta i veus que la cosa va augmentant i no s’acava mai. Així doncs, de moment,  dues cosetes.

tropical 3fimers

Efímer:

 Enciclopèdia catalana: res ( sobre papers, llibres, propaganda).

  Diccionario de Bibliología y Ciencias Afines: Material Transitorio: Arch. Material impreso en cantidades limitadas, generalmente de interés local o temporal, también se llama Material Efímero y Material Fugitivo.

bula de cruzada efimer

Curs a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació:

 Ephemera: història, anàlisi i catalogació de materials impresos efímers

Els documents efímers tenen unes característiques que condicionen tant el seu tractament tècnic com la seva difusió. El curs proporcionarà els coneixements bàsics per abordar amb eficàcia els processos d’identificació de tècniques gràfiques, la tipificació i descripció dels documents i la seva preservació en les diverses col·leccions. 

la masia efimer

A la Biblioteca de Catalunya : Fons de petits impresos 

http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Fons-de-petits-impresos-de-la-Biblioteca-de-Catalunya

Petits impresos, documents efímers i documents de tipologia vària de diferents procedències.

Fons històric

Material divers organitzat segons una classificació pròpia de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya. Destaquen principalment els catàlegs de mà de  exposicions d’art, tant individuals com col·lectives, programes de concerts, menús, felicitacions etc.

Procedència: Diversa, principalment donatius

Fons de Dipòsit Legal

Més de 300.000 fullets diversos ordenats per any i dins de l’any organitzats segons una classificació pròpia. De 1981 a 1997 es separaven el fullets informatius dels comercials. A partir de 1997 es crea una classificació única. Des de la nova llei de Dipòsit Legal de 2012 no s’entreguen el fullets de tipus comercial.

Materials efímers (agendes, àlbums de cromos, llibretes de pintar, passatemps etc.) més de 120.000 documents, organitzats per tipologia documental. Des de la nova llei de Dipòsit Legal de 2012 no s’entreguen les agendes.

També hi ha el Fons Digitalitzat amb moltes coses per veure. http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Fons-digitalitzats

mangas filtrar efimers

           En el Etnobloc del Museu Valencià d’Etnologia hi ha uns quants articles força interessants sobre Efímers, com  Els records efímers dins una caixa de cartró.

http://etnobloc.blogspot.com.es/2014/01/els-records-efimers-dins-una-caixa-de.html

, dins del vlok trobem una classificació de diversos efímers, no hi son tots, però va bé per anar fent-se una idea.

3.  EPHEMERA

3.1.   Recordatorios y estampas devocionales

3.2.    Felicitaciones y tarjetas de visita 

3.3.   Invitaciones, entradas y programas 

3.4.   Calendarios y paipais 

3.5.   Etiquetas, envoltorios y tarjetas de productos comerciales… 

3.6.   Prospectos, recetas y catálogos de productos comerciales 

3.7.   Anuncios publicitarios 

3.8.   Juegos 

 3.9.   Tarjetas postales 

 3.10.  Emblemas 

 3.11.  Cromos 

 3.12.  Aucas, dibujos y grabados 

 3.13.  Billetes, tarifas y horarios 

 3.14.  Carteles

 3.15.  Escolar

 3.16.  Almanaque-agenda

rentadoras efimers

              Per posar-se una mica al dia podeu consultar molts llocs, de moment uns quants articles i imatges molt interessants les trobareu en els vloks:

 PiscolabisLibrorum (http://librorum.piscolabis.cat/2010/10/els-goigs-de-sant-roma-de-can-sentroma.html .

 Associació Cultural Joan Amades . Arxiu: http://joanamades.cat/larxiu/

 Galeria d’Imatges (http://galeriadimatges-galderich-leblansky.blogspot.com.es/)

Bibliogoigs (http://bibliogoigs.blogspot.com.es/ )

Bibliophemera (http://bibliophemera.blogspot.com.es/ )

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

               “En les primeres Marques seguexen los nostres estampers la metexa ideología de les extrangeres: l’òval, la creu ab més o menys travessers, qual interpretació encara està en lo terreny de les suposicions, y en plè segle XVI ja les alegoríes y representacions vives se manifestan netament. La àliga d’en Jaume Cortey

Cortey

posada demunt del seu cor, símbol de ses aspiracions ad etera; la àliga d’en Claudi Bornat surmontada per la alegoría del Jesuset de benehir la terra, lema de la seva tenda Sub Aquila forti, volent indicar que sos pensaments o aspiracions van més enllà encara.

Bornat

La d’en Jaume Cendrat glossant lo seu nom ab l’au fénix que renaix de les cendres, com si psalmegés lo Nom omnis moriar, noa atràu y fà dalir per a trobarne de noves.

cendrat ok

En Joan Rosenbach nos dóna en una de les seves quatre marques típiques una filigrana que sembla dels temps dels illuminadors de caplletres, circunvalada ab lo lema ‘ Cor mundum crea in me Deus, et spiritum rectum innove in visceribus meis’, lo qual indica lo selecte del seu esperit.

rosembach

En Diego Gumiel hi entrellaça lo seu nom fentlo ben ovirador. 

gumiel

En Joan Carles Amorós, qui en tots los Colofons nos assabenta de que era provençal, en contraposició de sos antecessors que tots posan alemany, sembla que vulga dir: la patria ja s’ha assimilat la nova art, catalans seguíume. 

amoros

Y verdaderament no tardan a seguirlo Cavallers y gent adinerada qui patrocinan la nova art, y fan estampar a ses despeses un bell estoch de llibres la major part dels quals no han arribat fins a nosaltres per dissort. ¡Qui pogués fruir de les belles estampacions de les obres en plà devallants de la Bíblia, desaparegudes en gran nombre per sempre mes en l’auto de fè celebrat en la Plaça del Rey de nostra ciutat, en 1498 ¡

La marca del pelicà, ‘ Similis factus sum pellicano solitudinis’, de Mossèn Pere Posa qui s’alía ab los primers estampers per a dotar a Barcelona d’una estampa permanent… L’amgel y lo fris d’en Pere Mompezat… Los llibreters, ja d’abans de la Imprempta establerts en aquesta ciutat, llambregan en la nova art un món nou comercial, y cridan a ses cases als estampers qui anavan desbandats per Europa.

D’en Pere Miquel es la primera Marca que conexèm, Spindeler perpetua la seva Marca rematada en orla en la cèlebre obra de Tirant lo Blanch. E, totes elles s’hi veu la amor ab que segellan los llibres que estampan.

spindeler1

                  Museo de la Comunicación(Infoamérica-Univ. Málaga)

Article” Les Marques d’Estampers y Llibreters de Barcelona “per Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la llibreria L’Arxiu de juny de 1926.

Marques: Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació: Marques d’Impressor. UB.

               “Suelen caer los volúmenes más esquinados….. . En esas malas artes no se empieza precoz.’Los niños no roban’, comentan Belén y David en el puesto de la infantil Kalandraka. ‘Aquí les dejamos cogerlos y se los llevan sin ser conscientes de que hay que pasar por caja. El problema son los padres. Algunos no vuelven…’. O ese señor mayor que con tembleque en la mano se los metía en el bolsillo. Era tan descarado que daba apuro afearle la conducta. Hasta que a la tercera, Belén le advirtió:¡Eso está en gallego’. El ladrón respondió:’Anda…¡. Y lo volvió a poner en su sitio’.

En la caseta de Contexto, lo que vuelan son las biografías musicales de Global Rhythm Press, 

contexto keith richards           contexto duke contexto woody

comenta Lola barroso. Ella tiene buena experiencia con los ladrones por haber trabajado años en la Casa del Libro.’Los pasaban por encima de las barras magnéticas. Robaban tochos de medicina y ciencia y muchos CD de 130 euros’. Alguno era habitual: ‘había un señor al que llamábamos el de la camisa granate. Un día se la cambió de color y le pillamos’.

Ninguno de los conocidos es bienvenido. Su presencia provoca tensión. Alerta. Los guardias de seguridad que este año se pasean por la feria están más pendientes de los tirones. Son los libreros quienes deben andar más atentos. Aunque todavía no han hecho los recuentos totales, sospechan que vuelven a estar en boga los más vendidos de las listas.

Pero quedan los fetiches también:’Cualquier cosa de El Acantilado. Luego los puedes encontrar en un puesto callejero que hay en la calle Génova. Y entre los del sello catalán del editor Jaume Vallcorba destacan los títulos del vienés Stefan Zweig. Con un protagonismo especial para el clásico 24 horas en la vida de una mujer, comentan en la caseta de la editorial.

stefan ok

También Tusquets y Anagrama quedan entre los más robados. Esta año se ha notado algún agujero de más en el último de Murakami, ‘De qué hablo cuando hablo de correr’. En cuanto al sello de Jorge Herralde, según dicen ellos mismos:’En cualquier feria solemos sufrir un saqueo general’ “.

 Article: “El furor de los ‘chorizos’ bibliófilos, de Jesús Ruiz Mantilla, a El País.com, el 11 de juny de 2010.
                                  haruki ok

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »