Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘bibliologia’

Frases sobre Bibliofília 390

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, tagged , on 19/03/2015| 2 Comments »

la barcelona dels nostres avis lola anglada

“ ‘El llibre no té perquè ser car. Hi ha llibres de dos, tres, quatre, cinc mil pessetes – assegura, per reconèixer tot seguit -. No són realment llibres de bibliòfil.. S´ha de tenir en compte que aquests estan fets amb un paper especial, amb una tirada especial i no poden ser de preu baix’”.

“Segur que si l’exemplar és mediocre sempre acabarà sent car’, comenta Xavier Trias de Bes, que continua explicant que un llibre és car sempre que surt inflat de preu. I és que sempre hi ha oportunistes que exploten la passió irreflexiva de més d’un col·leccionista. En aquests casos, el més higiènic és no comprar, si no es vol: ‘Això és fer el passarell i ajudar a pertorbar els preus’. Ara bé, ‘no hi ha duros a quatre pessetes’, en llibres d’alta bibliofília.

‘Com sempre, hi ha coses molt cares i molt barates i no necessàriament has d’anar a col·leccionar incunables – concreta Anna Maria Robert -. Al principi tens un pressupost relatiu. Trobes dos llibres seguits que buscaves i, després, estàs sis mesos sense comprar-ne cap’.

A Robert no el molesta parlar dels diners que es gasta en llibres. Però passa que no ho sap. En principi, la quantitat no passa de les 25.000 pessetes, tot i que reconeix que té algun exemplar que li ha costat 150.000. En va trobar un de Lola Anglada pel qual va pagar gairebé 100.000 pessetes. ‘Si tinc els diners m’ho compro i si no, no ho compro’. I un cop ha pagat, s’oblida del preu.

 

Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. V.

llibreria sánchez barcelona

Llibreria Sánchez ( Barcelona)

“ Nos acercamos a la parada de la librería Sánchez, que es una de las atracciones de la feria por haber comprado recientemente una biblioteca con primeras ediciones muy buscadas de literatura catalana: casi todas las de Salvat Papasseit, incluso Poemes en ones hertzianes,

poemes papasseit

 libro con dibujos de Torres García y uno de los más difíciles de conseguir. Enseguida reconocimos a personajes del mundo de la cultura y celebérrimos coleccionistas detrás del mostrador y agazapados ante la vitrina, donde se guardan las perlas del bibliófilo. Cuando el coleccionista encuentra lo que busca se ilusiona como un niño con un juguete nuevo’, comenta Rafa Sánchez, dueño de la librería y uno de los organizadores de la Fira. En ella uno puede encontrar desde el libro de saldo – como el de mi amigo – hasta libros antiguos del siglo XVI o XVII  o primeras ediciones modernas; por eso el público que esos días deambula por el paseo de Gràcia es tan distinto. ‘Estamos luchando mucho para conseguir mantenernos aquí. En otro sitio esta feria sería un fracaso’, comenta otro librero, Lluís Millà.

 

llibreria milla

 

A Rafa Sánchez no le gusta lo de ‘libro de saldo’. ‘Nosotros lo llamamos ‘libro de oferta’, que queda mejor’. Mi amigo pone cara de póquer y me mira resignado”.

 Article: “La ganga era él”, de Isabel Olesti a ElPaís.com, l’1 d’octubre del 2001.

 

ex vlokis 2

Read Full Post »

Bibliodiccionari XXXV

Posted in Bibliodiccionari, Bibliologia, Paraules, tagged , on 17/03/2015|

bibliodiccionari XXXVb

Biblio-Aventura: vlok del CEIP “La Peña”, a Cartaojal ( Málaga).

http://colegio2960.blogspot.com.es/

cartaojal

 

Bibliocaverna: a la Biblioteca Joan Maragall, entre Muntaner i Sant Gervasi de Cassoles hi tenen la bibliocaverna: “Amagada sota la catifa verda i arrugada dels jardins s’enfonsa una cova plena de sales grans i petites, de catacumbes de llibres i de grutes de lectura. L’ús de la biblioteca Joan Maragall recorda una de les experiències lectores més intenses: la de llegir, llanterna en mà, sota les mantes del llit en una cova improvisada i secreta mentre se suposa que hauries d’estar dormint.

Llegit en un article de Nuvol: http://www.nuvol.com/noticies/la-cova-dels-llibres/

bibliocaverna

 

Biblio-Club:  biblioteca associativa per bebés, nens, adolescents i els seus pares. A Vanves ( L’Illa de França).

http://www.biblioclubdevanves.com/

biblio-club 1

 

Biblioctopus:llibreria de vell a Los Angeles (USA).

http://www.biblioctopus.com/

biblioctopus

 

Biblio-cualquier cosa: en el  llibre El Bibliótafo, de Leon H. Vincent, Ed. Periférica, Cáceres, 2015, trobem a les pàgines 14- 15: “Los coleccionistas difieren radicalmente en la actitud que toman con respecto a sus libros. Uno compra libros para leer, otro los compra para recrearse contemplándolos, un tercero puede atrincherarlos detrás de  puertas  de cristal y guardarse la llave en el bolsillo. Por eso se han acuñado palabras cultas que revelan la diversidad de motivos y gustos. esas palabras empiezan por biblio. Puede haber un biblio-cualquier cosa”.

 

Biblio-Fiscal: nou projecte denominat així amb la participació i donació de llibres per part del Auditor Fiscal i el seu equip de treball per fomentar l’educació i la cultura a Bogotá.

http://www.auditoriafiscal.gov.co/index.php/noticias/152-campana-biblio-fiscal

biblio-fiscal

 

Biblio-globus: vlok sobre llibres en rus per tot el món. Llibres nous i usats, audios, DVD’s, música, etc. A Brighton ( Massachusetts-USA).

http://www.biblio-globus.us/

biblio-globus

 

Biblio-Jurisprudencia: una mirada crítica a las relaciones laborales: Vlok d’ Ignasi Beltran Heredia de Ruiz. Sobre Derecho del Trabajo i Seguridad Social.

http://ignasibeltran.com/category/biblio-jurisprudencia/

bibliojurisprudencia

 

Biblio-Nasium: lloc on els nens exerceixen els seus músculs lectors.

https://www.biblionasium.com/#tab/content-new-releases. I on poden trobar la Biblio-Palooza.

biblionasium

 

Biblio-Palooza: “Un repte: l’alfabetització dels nens per als nens”.

Per fer de la lectura una part de la seva diversió diària.És un repte de l’alfabetització per veure quants llibres als seus estudiants poden llegir, al seu torn, i recomanar a altres classes .El millor predictor de l’assoliment de la lectura és la quantitat de temps que els estudiants passen fent la lectura independent .

https://education.skype.com/projects/11289-biblionasium-biblio-palooza-a-literacy-challenge-by-kids-for-kids

biblio-palooza

I aconsellen: Si us comprometeu a llegir 20 minuts al dia notareu la diferència.

Saps? El millor predictor del rendiment en lectura és la quantitat de temps que els estudiants passen fent ‘lectura independent’.

Lectura de 20 minuts al dia=1,8 milions de paraules a l’any=1000 noves paraules de vocabulari.

Si et compromets a llegir 20 minuts per dia, a casa, on sigui: mira al teu voltant, llegint cartells, tanques, senyals. I fes que sigui divertit, seleccionant llibres purament pel plaer de llegir.

 

Biblipathos: llibreria de vell a Verona.

http://www.bibliopathos.com/bks.htm

bibliopathos

 

BibliosBCN: aplicació per consultar les activitats que es realitzen a les Biblioteques de Barcelona, saber quina és més a prop, com arribar-hi, consultar el mapa, horaris i informació bàsica, entre d’altres coses.

http://w110.bcn.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.ba089d1b6812ed8cf740f740a2ef8a0c/?vgnextoid=df67b167e0a5e310VgnVCM1000001947900aRCRD&vgnextchannel=df67b167e0a5e310VgnVCM1000001947900aRCRD&lang=ca_ES

bibliosBCN

 

 

Biblio-Sepi: biblioteca de la SEPI ESIME Zacatenco ( México). SEPI( Sección de Estudios de Posgrado e Investigación).

http://www.biblio-sepi.esimez.ipn.mx/

biblio-sepi

 

Bibliositgessr: biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges. Un espai de llibres Modernista.

https://bibliositgessr.wordpress.com/

biblioteca sitges sala lolita mirabent

 

Bibliótafo, El: llibre de VINCENT, Leon H., Ed. Periférica, Cáceres, 2015. Col. Largo recorrido, 76.

el bibliótafo de Vincent.

 

Bibliotecaemao: una de les etiquetes utilitzades per posar articles, a : “ O blog da biblioteca e da Escola Municipal de Artes e Oficios de Vigo”. http://bibliotecadaemao.blogspot.com.es/

biblioemao

 

Biblio-TKD: biblioteca de Taekwondo Hanul , escola de formació esportiva, a Bogotá. “La Biblioteca de Taekwondo HANUL es un espacio para ordenar información enfocada al estudio del Taekwondo a nivel Cultural, Tradicional y Deportivo”.

http://taekwondohanul.com/biblioteca-taekwondo/

TKD Hanul

TKD 2

 

Biblio-Vaguada: biblioteca per nens a La Vaguada, espai comercial madrileny.

http://www.enlavaguada.com/index.php?f=eventos-infantil

biblio-vaguada 1

 

ex vlokis 2

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 389

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged , , on 13/03/2015|

d'aci i d'alla abril 1925

“ Hi ha la llibreria científica, en la qual l’amo que és, segons sa pròpia opinió, un savi, ens mira per damunt de l’espatlla i ens atén i serveix, lent i parsimoniós, com qui compleix un deure sagrat. Si li fem més de dues preguntes ens remet a l’aridesa d’un catàleg.

Tot és aquí seriós i lent. La gent parla en veu baixa. Hi entren poques dones…

Però aqueixa, tan sola, vestida tan pobrement, que acaba d’entrar, porta amb ella companyia abastament i riquesa envejable en son aplom, en sa serenitat.

És una estudianta; gasta, tal volta poc, però sap el què vol i ho gasta bé.

Hi ha, a l’entorn dels barris d’estudiants, llibreries sòrdides que són com grapes esteses a la situació apurada del moment i a lo irreflexible de la joventut.

La usura es disfressa de cultura aquí. Es fan amb els llibres les operacions més absurdes i desconcertatns.

El venedor té el nas de jueu i els clients porten el trajo suat.

Entre la mercaderia predominen, en caòtica mescla, els llibres de text i les novel·les verdes. Apressurem el pas per allunyar-nos de pressa, de pressa, d’aquestes pseudollibreries.

d'aci i d'alla vàries

Veus’a aquí, pel contrari, les modernes llibreries exquisides, on, concedint al llibre tot honor i redoltant-lo de tot refinament, es procura allunyar d’ell tot çó que trascendeixi a industrialisme o, si res més no, es dissimula aquest, ennoblint-lo, mercès a l’etern prodigi de l’art. Tenen lloc apropiat en aquestes llibreries les exposicions dels artistes del dia. Harmonitzen agradablement els quadros nous penjats de les parets ofrenant-se a les mirades amigues, amb els flamants llibres ordenats en els prestatges o damunt les taules que esperen així mateix la mà i l’esperit amic. Amics solen ésser aquí també el que compra i el que ven.

En tot es respira ambient d’agradosa intimitat.

Damunt la taula salomònica on en ordenat desordre es barregen i abracen nostres autors preferits, triomfen unes roses.

Una noia ens porta el volum trobat. Tot és aquí cordial com un Shake-hand anglès. En entrar en una d’aquestes llibreries modernes hem de deixar en oblit que entrem a la botiga – paraula que traspua sempre l’aridesa del llibre de Caixa – per a imaginar i dir que entrem a ‘la casa del llibre’ el nostre bon amic”.

Article de Maria Luz Morales  ( Trad. de R. Suriñach Senties),a la Rvta. D’ací d’allà, vol. 15, nº 88, abril de 1925.

 


 Feria libri viejo Zaragoza 2010 (VI)

 

VI Feria Libro Viejo y Antiguo, Zaragoza 2010.

 

“ Los libreros nos encontramos con muchos libros interesantes a lo largo de nuestra vida. No los buscamos, pues eso sería inútil en el infinito número de los libros publicados desde que Gutenberg empezase a trabajar en Magunzia. Creo que los libreros nos tropezamos con los libros interesantes porque son ellos – los libros- los que nos encuentran. Saben que los vamos a tratar bien y quieren venirse con nosotros.

Ese encuentro entre el libro y el librero surge como el amor sereno y duradero: se produce por casualidad y no como consecuencia de una búsqueda, por intensa y necesitada que fuera. Es necesario poner algo de nuestra parte, claro, para que los buenos libros nos encuentren. Hay que acercarse a ellos, para escuchar su llamada silenciosa”.

Del pregó de Juan F. Pons León a la VI Feria del Libro Viejo y Antiguo de Zaragoza, l’any 2010.

feria libro viejo (VI) Zaragoza 2010 foto de Ángel de Castro

VI Feria Libro Viejo y Antiguo, Zaragoza, 2010. Foto d`Angel de Castro

 

ex vlokis 2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 388

Posted in Bibliofília, Llibres d'artista, tagged , on 07/03/2015|

rosa vera editions 1

“ En el decurs de la seva experiència bibliòfila, Jaume Pla ha arribat a la conclusió que la bibliofília interessa un públic reduït i el preu no és un element determinant que en faci limitar la venda. Allò que la limita realment és la manca d’un públic addicte al llibre ben fet. És per aquest motiu, per la manca de compradors, que s’ha de reduir el tiratge i el preu aleshores s’incrementa.

Però és que una obra ben feta requereix moltes hores de dedicació. Hores que Jaume Pla no ha escatimat en els seus llibres. I sí, bé s’hauria pogut reduir el cost en detriment de la qualitat. La Rosa Vera va optar per una altra posició. Malauradament molta bibliofília ha estat regida per editors massa comerciants que només han buscat els beneficis i no la qualitat.

La bibliofília d’obres il·lustrades amb gravats calcogràfics és a més a més una de les més difícils i de les més costoses. Hi ha tota una escola i una tradició de gravadors de fusta molt lligada al llibre. Gravar en fusta és més barat que gravar en metall. Imprimir en boix és igual de fàcil que imprimir una plana d’un text. Imprimir un metall, en canvi, és molt més entretingut, més lent, més laboriós i per tant més car.

Jaume Pla va voler que La Rosa Vera recollís un seguit de llibres il·lustrats amb gravats sobre metall. Gravats originals, fets per la mà de l’artista, i harmonitzats amb la part tipogràfica.

Aquests llibres no han estat mai per encàrrec, sinó que han obeït a un imperatiu personal. Les obres de La Rosa Vera han estat fruit d’una lliure elecció per part del seu director i no pas d’una comanda externa i han estat regits pel lema de l’obra ben feta i de qualitat.

 

“La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.

rosa vera gravats 2

Gravats de La Rosa Vera

 

❦    ❦    ❦    ❦    ❦    ❦    ❦

sant jordi arsliber 1

San Jorge: un Santo legendario de Liber ediciones, il. de Natalia Bayo

 

“ El libro de bibliofilia entraría en la categoría de lo que Crane Brinton ha denominado lectura oriental en contraposición a la lectura griega. Sería esta última la utilizada por el individuo apresurado ( tan eficaz en su gestión del tiempo que seguramente se conduzca él mismo a una vida totalmente inútil), el que lee para informarse, para atesorar datos que luego los utiliza para la polémica, para la conservación rápida en la que no se profundiza en ninguno de los valores del ser humano. En contraposición, a la lectura oriental se acerca el lector que no le interesa la conversación discrepante, el lector que lo que le mueve es el reconocerse en los textos. Busca el reposo, la complacencia, el paladeo y, por tanto, la repetición de todo aquello que saborea con fruición.

Volviendo a este tema de la doble comunicación, hay que asentir que es un campo bastante peligroso al que el lector de esta publicación le supongo conocedor o ‘experimentador’ o, por lo menos, con la vaga conciencia de una sana intuición.

            Por otro lado, en los últimos años, parece que hay un consenso social para asentir que los libros no sirven para casi nada y que la culpa mayoritaria de los bajos índices de lectura la tienen los propios libros porque apenas enseñan nada de utilidad. Y para corroborar esto que digo véase las estadísticas de ventas de los llamados libros prácticos ( en los que entran los de consulta y autoayuda. Seguramente la gran mayoría de los libros y, concretamente las ediciones de bibliofilia que estamos estudiando, no le sirvan para nada a todo aquel que no puede ver más allá de los dos pasos donde se encuentra. Nosotros sabemos que más allá de esos dos pasos hay kilómetros y kilómetros no sólo de conocimientos sino también de sensaciones ( que actúan como sensaciones y que luego se convierten en conocimientos)”.

                        Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

picasso arsliber1

 

Gravat de la Suite Vollard de Picasso (1939)
ex vlokis 2

Read Full Post »

Exposició sobre Aldo Manuzio a la BNE

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Biblioteques, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , , , , on 28/02/2015|

500 años sin aldo manuzio

Crec que val la pena veure aquest vídeo de la Biblioteca Nacional de España, sobre Aldo Manuzio, que és part de la exposició que allà fan: “500 años sin Aldo Manuzio”.

 

ex vlokis 2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 387

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibres, tagged , , on 27/02/2015|

imatges llibre2 030

Imatge del llibre La Gran Història del Llibre, de GATEPAILLE, Maryline, Ed. Cruïlla, B, 1996, recomanat a grans i petits. Llibre interactiu, amb fulls desplegables i adhesius multiús.

“ Hi ha dues menes majors de col·lectors de llibres. Una es forma per aquells que per infecció secundària i fons primaris es dediquen a cercar ‘llibres bons’ de tota mena sense arribar mai a reunir una col·lecció coherent. Dins aquesta mena s’inclouen el bibliòfil amateur i el perspicaç home de negocis. De vegades en aquesta categoria la malaltia es guareix amb un altre virus fort, de la mena que sigui, o per canvis o tempestes en el clima econòmic. El veritable bibliòfil per excel·lència sembla ser aquell que s’ha contaminat per la lectura segons la ja esmentada explicació cervantina.

El remei també ve indicat en el Quijote, remei per altra banda que és quasi tan antic com la impremta mateixa. Els amics i familiars de l’Ingenioso Hidalgo fan escrutini de la seva biblioteca per tal de cremar determinats volums. Sempre és possible que aquestes persones, com tantes d’altres en la història, hagin comprès per intuïció que els microbis de la bibliofília resideixen efectivament en els llibres i que encara avui, l’única manera coneguda de matar-los és per mitjà del foc aplicat tant als llibres com al bibliòfil.

berlin 1

Berlin, 10-05-1933

Ara bé, quan el malalt arriba a un estat en el qual li sobrevenen forts atacs d’adquisició de llibres, el guariment ja no és possible. En la primera etapa d’aquestes convulsions, el pacient s’inquieta normalment per tenir textos correctes i complets, sobretot moderns, d’un tema determinat. Però aviat s’adona de la imperfecció de les millors edicions modernes i s’agita per les primeres edicions i tot seguit pels manuscrits originals. Fins a aquest moment, en el desenvolupament de la malaltia, els símptomes i les conseqüències són intel·lectuals, socials i econòmics. Però l’interès per la història física dels textos també provoca en el pacient símptomes  físics; si abans el seu pensament, les seves accions i els seus diners es concentraven en el món del llibre, ara, fins els seus sentits estan dedicats al llibre. Es el moment en què comença l’aberració anomenada ‘l’apreciació estètica del llibre com a obra d’art’. Aquest nou afany produeix la necessitat de nous coneixements: la fabricació del paper, les filigranes, la tipografia, història de l’ortografia i de la cal·ligrafia, dels gravats de fusta i de metall, de l’ex-libris, i d’enquadernacions, i molts d’altres. I es llança amb entusiasme inusitat a l’art i la ciència de la descripció bibliogràfica.”

Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 11-12.

Mercantic Sant Cugat-2014-Foto de Laura Grau

Mercantic

❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦

“ ¿Leen los bibliófilos o simplemente poseen?. Es creencia frecuente que los bibliófilos no leen. Que se limitan a poseer y guardar celosamente sus tesoros, sin casi tocarlos, por temor a que sufran daños. Yo creo que es errónea. Supongo que habrá de todo en esta viña de personas y personajes, pero en general los bibliófilos que conozco gozan y disfrutan con su biblioteca. Amor compartido y repartido: La Bibliofilia es un placer, no un sufrimiento. Cada persona tiene sus preferidos – humanum est – pero dedica un saludito a los demás, como hace quien sabe cómo se debe visitar una proyectando hacia los libros que posee una neurosis, que estaba larvada en su mente. Mal asunto ees cuando una pasión deja de ser placentera y se convierte en ‘incontenible, inconmensurable e irrefrenable’. Rechazo comprensible: lo único que puede provocar un sentimiento de enfado y a veces furia es, precisamente, el mal libro, o dicho exactamente el libro mal hecho”.

Juan F. Pons: “ Coleccionismo y Bibliofilia”, en el Curs d’Estiu a Jaca de l’any 2002, sobre Història del Llibre.

 

el loco bibliómano

 

Inutilitas librorun, però més conegut com El bibliòman boix a La Nau dels boixos (Stultifera navis) de Sebastian Brandt.

 

 

 

ex vlokis 2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 386

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, tagged , , on 16/02/2015|

cataleg bardon 1  cataleg casals 1  cataleg farre 1

“ Plana juga amb un avantatge: té més possibilitats que ningú de trobar llibres selectes, perquè l’ofici el porta a entrar a cases particulars i pagar 50 pel que val 100 en comptes de 50 pel que val 20.

A Estruga, anar a les llibreries directament és el que li fa més goig i allò amb què va començar. Després va comprar per catàleg i en subhastes, però no directament sinó per telèfon o correspondència. Avui creu que Internet serà el gran sistema de venda de llibre de vell del futur.

Xavier Trias de Bes explica:’ Durant molts anys he comprat llibres com un caçador, amb el perdiguer i l’escopeta a la mà, és a dir, a peu, perquè aquesta és la forma més divertida de comprar llibres: remenar, preguntar, tornar-hi al cap d’un temps. Però amb el temps, això cada vegada es fa més difícil i inexorablement hem de caure en els catàlegs, en alguna subhasta o altra i en Internet’”.

Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. V.

cataleg ultonia 1  cataleg soler llach 1  cataleg ELT 1

fira llibre 25

“ El otro día, en el paseo de Gràcia, me encanté en una de las casetas de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern que se celebra en este paseo hasta el 7 de octubre. En realidad buscaba una de esas gangas que te llevas a casa por poco más de veinte duros. Libros que hasta hace poco se vendían a dos y tres mil pesetas, aquí los puedes encontrar a precios rebentados. Estaba, pues, yo, removiendo una de esas pilas de libros cuando me di cuenta de que a mi lado había un amigo mío escritor. Enseguida noté su mala cara, pero no le di mucha importancia porque estábamos en plenas fiestas de la Mercè y el hombre podría haber pasado una noche movida. Lo saludé, pero ni se enteró; estaba tan absorto en el  montón de libros que tenía delante y que, como yo, tres personas más removían. Tuve que darle dos toques en la espalda para que reaccionara, tal era su fijación, hasta que bajó de la luna. ‘Perdona, es que…’. Me pareció entender el motivo de su ensimismamiento, pero me equivocaba. No era, como yo, el deseo de encontrar una ganga, sino, sencillamente, que la ganga era él.

fira llibre 1 fira llibre IIfira llibre 3

Puedo imaginar el dolor que se siente cuando uno ve su novela a veinte duros. No por los veinte duros, sino por lo que ello supone. Pero, en fin… La vida es dura y la del escritor mucho más. Lo invité a un café y me contó que se planteaba dejar de escribir. ‘Tampoco será para tanto. Piensa que Kafka murió sin que apenas lo conociera nadie. Y mira ahora’. No conseguí convencerlo y para animarlo nos fuimos a ver las auténticas joyas de la feria, ese libro que sólo aparece de vez en cuando y que hace caer la baba a ese extraño y curioso espécimen que es el coleccionista”.

Article: “La ganga era él”, de Isabel Olesti a ElPaís.com, l’1 d’octubre del 2001.

fira llibre 23

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 385

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Old books, tagged , on 08/02/2015|

llibres amb bitllets 1

“ Pots de confitura i caixes de sorpresa – Si d’aquests llibres – exemplars únics, primeres edicions, etc., etc. – se’n diuen peces rares i dels bons llibres – bons pel seu contingut – hi ha qui en diu ‘pots de confitura’, us volem donar a conèixer una mena de llibres als quals els escauria el nom de ‘caixes de sorpresa’. Són aquells que un dia han servit d’estoig o cartera per a desar-hi momentàniament alguna quantitat de diners amb papers de banc, i els quals bitllets, per mort o oblit de l’interessat, han restat allà abandonats. Això fins que han anat a parar en mans d’algú que els ha fullejat i ha tingut la grata sorpresa de trovar-hi el preciós contingut material junt a l’espiritual.

Hem conegut diversos casos d’aquests. Un llibreter que conprà als vells Encants un llibre, en el qual en arribar a casa, hi trobà, intercalats entre els fulls, dinou bitllets de cent pessetes cada un, o sigui la quantitat de mil nou-centes pessetes, adquirides per una o dues pessetes que li va costar el llibre. Un altre que, en un dels llibres que li vengué un desconegut a la botiga, hi trobà una gran quantitat de bitllets de Río Janeiro, important uns quants milers de rais…

llibre dedicat Lorca a xirgu

Els llibres dedicats.- Cada dos per tres sentim contar una anècdota que consisteix a explicar que tal o tal llibre dedicat pel seu autor a un personatge més o menys considerable, ha estat trobat en una parada de llibres vells.

El cas és freqüent i obeeix a diverses causes. Els escriptors d’una mica de nom són objecte d’una general preferencia per part de tots els autors, novells a cèlebres. Per tant, al cap del mes, hom es trova amb una gran quantitat de volums que no pensa pas llegir i… Aleshores apareix la mà providencial d’una serventa o d’alguna altra persona massa zelosa, amb ganes de fer neteja, i molt serà que entre els llibres mediocres, no desaparegui, camí de la parada, algún volum d’un autor notable…

No cal, doncs, donar una excesiva importancia a aquestes troballes ‘reveledores’ que hom pot fer de tant en tant”.

Article:”Llibres ! Llibres !” de A. i E.P.

 

ψ          ψ          ψ          ψ          ψ          ψ          ψ

 

historia univ destrucción libros báez

“ Sí, mi amor por las buenas letras está llegando muy lejos, pero nunca demasiado lejos. Eso, creo yo, es imposible. Cualquier obsesión es mala, mas nunca la es la bibliofilia. Puede haber libros con contenidos constructivos o destructivos, pero no se puede decir que un libro sea intrínsecamente malo. Puede serlo su contenido, o, más posiblemente, su autor.

En este punto me podría detener largo y tendido, pero antes quiero ver que cuenta Fernando Báez en el libro que cité. He leído por Internet que es una obra demoledora, algo así como ‘Farenheit 451’, de Ray Bradbury, de la cual sólo conozco la trama, puesto que nunca tuve el placer ( ¿ o la desgracia?) de leerla. Un amante de los libros no puede soportar que se los destruya. Y eso va más allá de la libertad de expresión. Convengamos que hay mucha gente a favor de ella que no es capaz de leer un libro pequeño siquiera. Es decir, no podría sentir el ardor en el pecho que la quema de un libro puede provocar en un ávido lector. Tan sólo despotricarían contra los malditos destructores de la libertad.

farhenheit 451 1 ed.

Recapitulando: soy un neófito en el arte de la bibliofilia. Creo que este camino no tiene retorno… y no me preocupa. Mi biblioteca al día de hoy cuenta con tan sólo treinta y cuatro libros de lo más variados. La mayoría son de literatura e historia, mis grandes amores.

Cuando tenga mi propia casa, con mi propia biblioteca – ahora tengo los libros amontonados en un rincón, tristes, mas nunca olvidados-, pienso expandirla a pasos agigantados. Todo lo que el bolsillo me permita. Y el tiempo, por supuesto, para leerlos”.

Article “Bibliofilia” en el vlok: Los 101 camellos.

Http://unsabiodesierto.blogspot.com/2008/12/bibliofilia.html

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »

A les llibreries de vell els llibres són cars

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Old books, tagged , , , on 02/02/2015|

A les llibreries de vell els llibres són, normalment,cars,  i moltes vegades, molt cars.

            Sí,també tenen llibres barats, fins i tot molt barats, però no són els llibres desitjats per bibliòfils, i no es que els bibliòfils busquem incunables, primeres edicions, exemplars rars o únics, bé, ja ens agradaria, però hi ha moltes menes de llibres, de bons llibres, ben editats, ben enquadernats, ben conservats, llibres que sense ser joies de la bibliofília són suficientment atraients per gaudir tocant-los, olorant-los, mirant-los i llegint-los, llibres que ens ensenyen coses noves, llibres per aprendre, llibres amb temes que ens interessen, llibres que quan els comprem ens fan sentir feliços.

Hypnerotomachia Poliphili 2 ELLDT

Hypnerotomachia Poliphili, venut a Barcelona l’any 2005 per 310.000 euros ( IVA a part). El Catàleg on surt és per mirar-se’l, val la pena. La resta d’imatges amb ELT són de catàlegs de la llibreria Els Llibres del Tirant)

No es venen llibres, diuen cada dia els llibreters de vell. Una de les raons és perquè, com deia, són cars , de vegades et diuen que un llibre val el que algú vol pagar per ell, queda molt literari, molt de novel·la ( no sé on ho he llegit, però ho diuen) .

los bibliofilos y sus bibliotecas iberlibro

A Iberlibro per 180 euros

 

Els llibreters de vell, sovint, són esquerps. De vegades els hi sap greu que miris llibres, si els toques posen mala cara i si els fulleges, els ulls se’ls surten de les òrbites i et parlen amb desdeny. Sembla que tinguin por de que els trenquis o els arruguis, quan normalment  és tot el contrari; moltes vegades he fullejat llibres i no poques he posat bé pàgines doblegades i arrugades, he trobat coses dins ( de tot) amb valor i sense i ho he fet saber al llibreter, alguns ni les gràcies m’han donat, ans al contrari.

            Fa un temps, no gaire, m’arribaven a casa fins a nou o deu Catàlegs ( en paper)de diferents llibreries, ara només en rebo tres o quatre, i també m’arriben  dos o tres per internet. Els que ara  envien Catàlegs són llibreters als que, poc o molt, els hi he comprat alguna cosa.

Boccacio Els llibres del tirant

Boccacio.De casibus virorum illustrium Libri Nouem. Ulardo, Augsbrug, 1543.ELT.

L’arribada de Catàlegs ja no és el que era. Mirar  la bústia cada dia un parell de vegades per veure si hi ha Catàlegs de llibreries era un costum habitual, era un dels goigs del bibliòfil, sobre tot del bibliòfil ‘pobre’ com jo.

            Ara poques vegades obro la bústia amb il·lusió, abans trobar un Catàleg era una sensació total de felicitat, sembla que no es gaire cosa rebre un Catàleg, però agafar-lo, obrir-lo, mirar-lo, assenyalar amb llapis, deixar una creueta al costat d’un número d’un llibre que ens sembla interessant, que segurament no compraré, que si pogués els compraria tots, però això és molt difícil que passi, i si en compro un o dos la felicitat augmenta fins a l’infinit, encara que la majoria de vegades en senyalo uns quants i m’imagino que ja els tinc a les mans, però només són il·lusions de bibliòfil pobre.

erasmo ELT

Erasmo. Manuzio, Venezia, 1508. ELT.

Malgrat tot, assenyalar llibres desitjables, marcar la creueta allà on crec que hi ha el llibre desitjat, el llibre, de vegades, somiat, només això ja em fa passar molt bones estones.

els llibres porter

A Barcelona el venen entre 60 i 80 euros, però a Todocolección per un igual ( amb dedicatòria a N. Luján) demanen 500 euros.

També serveixen per aprendre moltes coses, bé, d’alguns Catàlegs, perquè d’altres porten el títol, l’autor, l’editorial , l’any, el preu  i poques coses més.

            I sembla ser que els bibliòfils pobres no comprem el suficient perquè la majoria de llibreries es molestin en enviar-nos Catàlegs, han de ser molt cars i no els surt a compte.

            A casa en tinc uns quants, i de tant en tant els hi dono una ullada, els torno a repassar i segueixo fruint i aprenent coses. Són curiositats, suposo, dels bibliòfils pobres.

contes bibliòfil farré 1        contes bibliofil farré 2     contes bibliofil farré 3

Contes de Bibliòfil, a Llibreria Antiquària Farré per 600 euros (Catàleg 115). Preciós llibre.

Diuen que les llibreries de vell tanquen, en alguns llocs, perquè els lloguers dels locals són massa cars, segur que uns tenen raó, però d’altres no, crec que una coneguda llibreria del carrer Canuda ha tancat, i el tema del lloguer no ha estat el motiu, i per sort, al menys dues llibreries més han obert gràcies a aquest tancament. D’altres llibreries, com la Duet (tancada ja fa mesos), ningú ha dit res, era petita, molt petita, però hi venien llibrers de vell com a la del carrer Canuda i s’hi podien trobar grans llibres.

quixote ibarra 1780

Quixote d’Ibarra (1780).En venda  avui des de 14.000 a 20.000 euros. ELT.

Quan em toqui la loteria i compri un parell d’incunables, uns quants llibres enquadernats per Brugalla o Palomino, i quatre cosetes més, aleshores, a l’entrada de casa hi posaré una bústia de 100 metres quadrats, perquè és molt possible que les llibreries enviïn Catàlegs per donar i vendre, sobretot per vendre. ( Una bústia o un contenidor, ja veurem).

            Més amunt deia que els llibreters són, sovint,  esquerps i de vegades parlen amb desdeny, sí, però també n’hi ha uns quants, no gaires, amb els que es poden passar agradables i profitoses estones.

juan fonseca ELT

Juan Fonseca. Opera, Augsburg, 1515. ELT.

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 384

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibres, tagged , , on 31/01/2015|

assoc bibliòfils barcelona

“ Des de les primeres manifestacions de la bibliofília, els metges no s’han volgut adonar que la característica més especial d’aquesta malaltia és que la seva causa és també el seu remei. Només un llibre rar i curiós pot calmar un bibliòfil malalt. Per això, privats de competent assistència mèdica i agonitzants per la manca de llibres dignes, els bibliòfils han creat, imitant el grup de Alcohòlics Anònims, entitats com l’Associació de Bibliòfils   i el Grolier Club    de Nova York per la seva salvació mútua.

grolier 1

Grolier Club a New York

Aquestes institucions s’han dedicat entre altres terapèutiques, a la fàbrica de pastilles contra els dolors: edicions facsímils d’obres rares curiosament impreses en fins papers, i relligades amb luxe. Això calmarà angúnies, sense resoldre-les, i alhora animarà les esperances de trobar els exemplars originals.

Hem de parlar del problema sociològic causat per la dolça malaltia que és  la bibliofília. La gent sana mira el contaminat amb la mateixa barreja de menyspreu i de temor que es reserva per als leprosos. Però entre línees, s’entreveu el deix d’una altra emoció: la gelosia.

Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 16-17.

encyclopedie 1

 

 

ℵ          ℵ          ℵ          ℵ          ℵ         ℵ          ℵ

 

“ Los bibliófilos son imprescindibles en una sociedad que considera caducadas muchas cosas y valores, que no sean propios de la productividad, la rentabilidad y la especulación. Como los Monasterios son precisos, para que conozcamos que se puede vivir de otra forma bien diferente al ritmo frenético de las ciudades. Pero también son necesarios los bibliófilos en una sociedad de consumo que ha decidido que son caducas e inútiles las cosas que tengan más de tres años. La informática, el teléfono móvil, la moda de la ropa… Incluso en el  mundo de la edición, están llegando al poder esos financieros que creen que la vida de un libro ha de ser como la de una mariposa: Breve, pero intensa. Conozco editoriales que ‘reciclan’ todos los libros a los tres años de publicarse, excepto los que han sido enviados a la destrucción antes, porque no alcanzaron las ratios de venta y rentabilidad previstas. Las editoriales ‘de fondo’ están siendo engullidas por los grupos financieros, cuyos dirigentes gestionan esas empresas con los mismos criterios que una fábrica de cemento…

encyclopedie 2 gravure

El libro bien hecho, el de larga vida, que provoca el deseo de posesión de los bibliófilos tiene el derecho a permanecer como uno de los soportes de la información. Se lo merece, pues a lo largo de la Historia ha sido el motor de tantos cambios, personales y/o sociales. Ha sufrido persecuciones del poder político, del religioso, de la nobleza. Para todos ellos, el libro era ese enemigo peligroso que podía reducir sus privilegios hechos a costa de oprimir a sus semejantes. ¿ Alguien duda que la ‘Encyclopedie de Diderot et D’Alembert’ es una obra que cambió el curso de la Historia?”.

Juan F. Pons: “ Coleccionismo y Bibliofilia”, en el Curs d’Estiu a Jaca    de l’any 2002, sobre Història del Llibre.

tasacion y valoracion libro jaca 2002

 

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »