“ En el decurs de la seva experiència bibliòfila, Jaume Pla ha arribat a la conclusió que la bibliofília interessa un públic reduït i el preu no és un element determinant que en faci limitar la venda. Allò que la limita realment és la manca d’un públic addicte al llibre ben fet. És per aquest motiu, per la manca de compradors, que s’ha de reduir el tiratge i el preu aleshores s’incrementa.
Però és que una obra ben feta requereix moltes hores de dedicació. Hores que Jaume Pla no ha escatimat en els seus llibres. I sí, bé s’hauria pogut reduir el cost en detriment de la qualitat. La Rosa Vera va optar per una altra posició. Malauradament molta bibliofília ha estat regida per editors massa comerciants que només han buscat els beneficis i no la qualitat.
La bibliofília d’obres il·lustrades amb gravats calcogràfics és a més a més una de les més difícils i de les més costoses. Hi ha tota una escola i una tradició de gravadors de fusta molt lligada al llibre. Gravar en fusta és més barat que gravar en metall. Imprimir en boix és igual de fàcil que imprimir una plana d’un text. Imprimir un metall, en canvi, és molt més entretingut, més lent, més laboriós i per tant més car.
Jaume Pla va voler que La Rosa Vera recollís un seguit de llibres il·lustrats amb gravats sobre metall. Gravats originals, fets per la mà de l’artista, i harmonitzats amb la part tipogràfica.
Aquests llibres no han estat mai per encàrrec, sinó que han obeït a un imperatiu personal. Les obres de La Rosa Vera han estat fruit d’una lliure elecció per part del seu director i no pas d’una comanda externa i han estat regits pel lema de l’obra ben feta i de qualitat.
“La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.
Gravats de La Rosa Vera
❦ ❦ ❦ ❦ ❦ ❦ ❦
San Jorge: un Santo legendario de Liber ediciones, il. de Natalia Bayo
“ El libro de bibliofilia entraría en la categoría de lo que Crane Brinton ha denominado lectura oriental en contraposición a la lectura griega. Sería esta última la utilizada por el individuo apresurado ( tan eficaz en su gestión del tiempo que seguramente se conduzca él mismo a una vida totalmente inútil), el que lee para informarse, para atesorar datos que luego los utiliza para la polémica, para la conservación rápida en la que no se profundiza en ninguno de los valores del ser humano. En contraposición, a la lectura oriental se acerca el lector que no le interesa la conversación discrepante, el lector que lo que le mueve es el reconocerse en los textos. Busca el reposo, la complacencia, el paladeo y, por tanto, la repetición de todo aquello que saborea con fruición.
Volviendo a este tema de la doble comunicación, hay que asentir que es un campo bastante peligroso al que el lector de esta publicación le supongo conocedor o ‘experimentador’ o, por lo menos, con la vaga conciencia de una sana intuición.
Por otro lado, en los últimos años, parece que hay un consenso social para asentir que los libros no sirven para casi nada y que la culpa mayoritaria de los bajos índices de lectura la tienen los propios libros porque apenas enseñan nada de utilidad. Y para corroborar esto que digo véase las estadísticas de ventas de los llamados libros prácticos ( en los que entran los de consulta y autoayuda. Seguramente la gran mayoría de los libros y, concretamente las ediciones de bibliofilia que estamos estudiando, no le sirvan para nada a todo aquel que no puede ver más allá de los dos pasos donde se encuentra. Nosotros sabemos que más allá de esos dos pasos hay kilómetros y kilómetros no sólo de conocimientos sino también de sensaciones ( que actúan como sensaciones y que luego se convierten en conocimientos)”.
Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.
Biblioaprenent 