“ Pots de confitura i caixes de sorpresa – Si d’aquests llibres – exemplars únics, primeres edicions, etc., etc. – se’n diuen peces rares i dels bons llibres – bons pel seu contingut – hi ha qui en diu ‘pots de confitura’, us volem donar a conèixer una mena de llibres als quals els escauria el nom de ‘caixes de sorpresa’. Són aquells que un dia han servit d’estoig o cartera per a desar-hi momentàniament alguna quantitat de diners amb papers de banc, i els quals bitllets, per mort o oblit de l’interessat, han restat allà abandonats. Això fins que han anat a parar en mans d’algú que els ha fullejat i ha tingut la grata sorpresa de trovar-hi el preciós contingut material junt a l’espiritual.
Hem conegut diversos casos d’aquests. Un llibreter que conprà als vells Encants un llibre, en el qual en arribar a casa, hi trobà, intercalats entre els fulls, dinou bitllets de cent pessetes cada un, o sigui la quantitat de mil nou-centes pessetes, adquirides per una o dues pessetes que li va costar el llibre. Un altre que, en un dels llibres que li vengué un desconegut a la botiga, hi trobà una gran quantitat de bitllets de Río Janeiro, important uns quants milers de rais…
Els llibres dedicats.- Cada dos per tres sentim contar una anècdota que consisteix a explicar que tal o tal llibre dedicat pel seu autor a un personatge més o menys considerable, ha estat trobat en una parada de llibres vells.
El cas és freqüent i obeeix a diverses causes. Els escriptors d’una mica de nom són objecte d’una general preferencia per part de tots els autors, novells a cèlebres. Per tant, al cap del mes, hom es trova amb una gran quantitat de volums que no pensa pas llegir i… Aleshores apareix la mà providencial d’una serventa o d’alguna altra persona massa zelosa, amb ganes de fer neteja, i molt serà que entre els llibres mediocres, no desaparegui, camí de la parada, algún volum d’un autor notable…
No cal, doncs, donar una excesiva importancia a aquestes troballes ‘reveledores’ que hom pot fer de tant en tant”.
Article:”Llibres ! Llibres !” de A. i E.P.
ψ ψ ψ ψ ψ ψ ψ
“ Sí, mi amor por las buenas letras está llegando muy lejos, pero nunca demasiado lejos. Eso, creo yo, es imposible. Cualquier obsesión es mala, mas nunca la es la bibliofilia. Puede haber libros con contenidos constructivos o destructivos, pero no se puede decir que un libro sea intrínsecamente malo. Puede serlo su contenido, o, más posiblemente, su autor.
En este punto me podría detener largo y tendido, pero antes quiero ver que cuenta Fernando Báez en el libro que cité. He leído por Internet que es una obra demoledora, algo así como ‘Farenheit 451’, de Ray Bradbury, de la cual sólo conozco la trama, puesto que nunca tuve el placer ( ¿ o la desgracia?) de leerla. Un amante de los libros no puede soportar que se los destruya. Y eso va más allá de la libertad de expresión. Convengamos que hay mucha gente a favor de ella que no es capaz de leer un libro pequeño siquiera. Es decir, no podría sentir el ardor en el pecho que la quema de un libro puede provocar en un ávido lector. Tan sólo despotricarían contra los malditos destructores de la libertad.
Recapitulando: soy un neófito en el arte de la bibliofilia. Creo que este camino no tiene retorno… y no me preocupa. Mi biblioteca al día de hoy cuenta con tan sólo treinta y cuatro libros de lo más variados. La mayoría son de literatura e historia, mis grandes amores.
Cuando tenga mi propia casa, con mi propia biblioteca – ahora tengo los libros amontonados en un rincón, tristes, mas nunca olvidados-, pienso expandirla a pasos agigantados. Todo lo que el bolsillo me permita. Y el tiempo, por supuesto, para leerlos”.
Article “Bibliofilia” en el vlok: Los 101 camellos.
Http://unsabiodesierto.blogspot.com/2008/12/bibliofilia.html