Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘bibliologia’

marca Rafel Figueró

Marca de Rafel Figueró

“ Del 1666 al 1770 trobem l’estamperia de Rafel Figueró i la de Joan Jolis al carrer dels Cotoners. L’una estamperia és fillola de l’altra. Figueró, l’any 1706, frueix el privilegi, concedit per Carles III, d’estampar les gasetes, relacions de serveis, papers polítics de l’Estat, etc. Jolis és nat a Torelló i fill de pagesos. La casa passa a Bernat Pla, per subhasta, l’any 1770. El qual vol perpetuar el nom d’aquells acoblant-lo amb el seu.

L’especialitat de la casa Jolis és la imatgeria popular. Hi són estampats goigs i romanços. Existeix, encara avui, al carrer de Fontanella la llibreria ‘Hereus de la Vídua Pla’, originària de l’antiga casa Jolis.

marca d'impressor de Joan Jolis

Marca de Jolis

L’any 1774 funciona a Barcelona la llibreria de Carles Gibert i Tutó. És llibreter-estamper, com els anteriors. En el segon catàleg de la seva llibreria publica un pròleg pintoresc, adreçat a los verdaderos literatos, que fa molta gràcia, i en el qual, al capdavall, especifica les darreres mostres de lletra que té a casa seva…

Els llibreters-estampers, fins a les darreries del segle XVIII, també havien estat editors. Les edicions venien a ésser un anex de l’ofici. En arribar aquí comencen a destriar-se en impressors, editors, llibreters de nou i llibreters de vell”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp.14-15.

marca Carles Gibert

Marca de Gibert

 

 

 

§          §          §          §          §          §          §

 

“ –Oiga, ?este libro cuánto cuesta?.

  – Tiene el precio detrás.

            – Ah… Ya veo. Es un poco caro, ¿ no le parece?.

            – Depende.

            – Es que es para un regalo. No sé, me parece un poco caro. Es para una sobrina mía que es muy lectora….

            – Ya. Le puede gustar, está teniendo buena salida. Y no crea que es tan caro.

            – Ya, claro. Para quien le guste. ¿ Pero no es un poquito caro?.

            – Pues verá, si y no. Una entrada para el partido de fútbol cuesta más.

            – Sí, pero por la tele es gratis. Y dicen que va a bajar el precio de los partidos de pago…

            – Bueno, pero es el precio de la entrada en una discoteca.

            – Sí, pero ahora los muchachos hacen botellón y les sale más barato.

            – La verdad es que tiene razón. Mejor que no se lleve el libro, que está muy caro.

            – … Creo que me lo voy a llevar.

            – Usted verá. Yo, como desee.

            – Bueno, pues me ha convencido. Pero seguro que estará bien, ¿no?.

            – Entonces, ¿ se lo lleva?.

            – Pues sí, envuélvamelo para regalo.

            – Es que no sé si nos queda papel de regalo.

            – Busque, hombre, seguro que tiene por ahí algún pedazo olvidado. Es que una bolsa de plástico sin más…

            – Claro, claro. Pero no tengo papel de regalo, si quiere se lo envuelvo en papel común y luego va dentro de la bolsa.

            – Vaya, pues no sé. Porque el libro solo, así sin papel de regalo, no parece regalo.

            – Entonces, ¿ se decide o no?.

            – No, si ya me he decidido, lo que pasa es que no me parece mucho regalo. Un librito sin más.

            – Señor, un libro es valioso, aunque no esté envuelto en papel de regalo. Es más, los libros envueltos no se pueden leer. Y los libros son para eso, para leer.

            – Ya, hombre, ya lo sé. Que uno no lea muchos no quita para que no vea que hay gente que se muere por leerlos. Es algo increíble.

            – Y es que hay gente para todo. Aunque no son tantos, eh.

            – No se queje, no se queje, que menuda tienda tiene y toda llena de mercancía.

            – Si yo le contase… “.ç

            Article:” Librero y solo en la vida”, de Suso de Toro en el suplement de La Vanguardia del dia 11 d’octubre de 2009, pp.73.

colporteur2

Read Full Post »

marca Cortey-corro

Marca de Cortey-Corro

 

“ Referint-nos a la casa Corró-Cortey – 1440-1590  , establerta molt de temps a la Plaça de Sant Jaume – cal dir que va ésser un dels punts de partida d’un moment molt interessant del ram barceloní de llibrería, car encarnà la  transformació de l’art del llibre a casa nostra.

marca montpezat

Marca de Montpesat

Per ella van passar les primeres manifestacions de la xilografia i de la impremta. Al costat de la casa Corró-Cortey hi ha els estampers Pere Montpesat, Pere Miquel, Mateu Vendrell i mossèn Pere Posa,

pere posa

Colofó de Pere Posa

que eren els que tenien contractes amb els estampers alemanys Joan Gherling, Spíndeler i Rossembach, vinguts açí.

spindeler 1

N’hi ha, però d’altres. Detallar les característiques de cada un és una feina més aviat d’erudits que no pas nostra, car no passem – en aquest cas i en molts d’altres – de la categoria modesta de curiosos. Ens limitem, doncs, a donar-hi una lleugera ullada, per tal que el lector en pugui tenir una idea general.

marca rosenbach

Marca de Rosenbach

Els llibreters-estampers eren nomenats pel Consell de Cent i per la Generalitat. Formen, doncs, un estament barceloní respectable.

Un document del 25 de novembre del 1506, estès pel notari Bartomeu Torrent i transcrit per Carreres Valls, ens assabenta de l’existència de la Capella de la Santa Trinitat, possible Confraria dels llibreters, amb la qual data s’avançaria d’una cinquantena d’anys la fundació d’aquella, que hom la creu posterior al 1550.

marca manescal

Marca de Manescal

Efectivament , a mitjan segle XVI, els mestres llibreters amb establiment obert a Barcelona, agrupats en una mateixa parròquia, la de Sant Jaume, eren els següents: Rafel Dauder, Joan Bages, Jaume Manescal, Climent Trixer, Joan Rinxer, Francesc Lenià, Jaume Pla, Joan Gordiola, Jaume Cortey, Francesc Cabrit, Bartomeu Gauarro, Hieroni Badia, Joan de Leya, Lorens Rialp, Claudi Bornat, Hieroni Pi, Lorens Laseres, Joan Ferrer i Joan Jordà. Entenent que eren en nombre suficient per a fundar la Confraria del seu ofici i establir-ne les ordinacions, així ho sol·licitaren i els fou concedit”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p.14. (Marques d’impressors de la UB recomanada. )

marca ferrer

 

 

❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦

bouquinistes  Paris

“ Esto no tiene que ser bueno. En dos días ya me he fundido casi un sueldo entero en libros. Luego veremos cómo los subo al avión. Vaya vicio. Pero Paris es lo que tiene. Es la ciudad de los libros. Demasiadas librerías, y en todas ellas, miles de libros que me miran con ojos lascivos. Más que bibliofilia, cada vez está más claro que debo tener alguna clase de bibliopatía. Sólo me interesan los libros. Ayer, por ejemplo, en el Pompidou, estuve más tiempo en la librería que en las exposiciones”.

Article:”Más libros ( y menos museos), en el vlok No (ha) lugar de Miguel A. Hernández-Navarro.

pompidou paris 1

 

ex vlokis 2

Read Full Post »

literatos

“En introduir-se la impremta a Catalunya, els llibreters anaren tot seguit de bvracet amb els estampers, de la qual cosa sorgí el llibreter-estamper. El llibre imprès donà de seguida molta feina a la Inquisició, la qual va perseguir aferrissadament els autors, impressors i llibreters que publicaven i expandien obres conceptuades contràries al dogma. Antoni Ramon, (à) Corró, llibreter de la Generalitat de Catalunya, el dia 9 de febrer del 1489 fou condemnat per la Inquisició a ésser estrangulat i cremat per heretge junt amb la seva muller Joana. El 13 de març del mateix any, el fill dels anteriors, Joan Corró, davallava del cadafal després d’hever-se reconciliat, commutant-se-li la pena de mort per la de presó temporal. En Joan Ça Coma, ‘llibratarium sive bibliopola morabatur in vico S. Dominici’, fou també condemnat per haver editat l’obra Visió delectable, del batxiller Torra. La impressió i propagació d’aquesta obra, segons opinió de l’erudit Sanpere Miquel, fou potser una temeritat, si es té en compte que la Inquisició maldava llavors per establir-se a Barcelona. Com sigui que en Ça Coma, de més a més d’ésser llibreter de prestigi, era home acabalat, es pogué fer escàpol. Condemnat però, en rebel·lia, fou cremat en efígie i hom li segrestà els béns. Segons escriu Miquel González i Sugrañes en la seva Història dels Antics Gremis, el notari Pere Miquel Carbonell, que ho fou de la Inquisició, conta el cas de diversos llibreters que foren condemnats a ésser exposats a la Catedral, el cap cobert amb la mitra dels heretges, i vestits amb túniques infamants on hi havia pintada la llegenda:’Heretica provitas qua defecerant’, i tancats després a presó perpètua. Com es pot veure, èsser llibreter comportava aleshores greus trencacolls”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p.13-14.

berlin 1

“ La hostilidad hacia los libros ha acompañado su evolución histórica. Se ha llegado a acuñar el término bibliocausto para referirse a masivas destrucciones y se ha utilizado la palabra memoricidio para aludir a los estragos bibliográficos encaminados a borrar determinadas memorias. Aunque la tradición devastadora de libros y bibliotecas se puede remontar a la época Sumeria, las más recientes barbaridades en ese terreno son el bibliocausto nazi en 1933, el bibliocausto y memoricidio en la antigua Yugoeslavia durante la pasada década de los noventa, con la simbólica destrucción de la biblioteca de Sarajevo, o el bibliocausto y memoricidio de Irak, propiciado por la intervención estadounidense en aquel país. Pero afortunadamente han sido mucho más importantes las actitudes de amor hacia los libros. En nuestra lengua se han creado términos como libracos o librejos para aludir a ellos de forma despectiva o bibliofobia para definir el odio a las obras escritas. Mas palabras como bibliofilia, bibliolatría, bibliología, bibliomanía, bibliotecnia, bibliotecología o biblioteconomía son buena muestra de la atracción que han provocado, del interés que hoy despiertan.

exlibris RMP

Una muestra más de amor a los libros es la existencia de los ex libris, que marcan una huella personal del propietario en alguna de sus partes. El Diccionario de la real Academia presenta en su edición de 2001 la siguiente definición:’Etiqueta o sella grabado que se estampa en el reverso de la tapa de los libros, en la cual consta el nombre del dueño o el de la biblioteca a que pertenece el libro’. Aunque hay precedentes en diversas culturas, puede afirmarse que hasta el comienzo de la imprenta en el siglo XV no empezaron a desarrollarse los ex libris como los conocemos hoy. En el XIX se extendieron, sobre todo en los países más avanzados culturalmente, pero fue a comienzos del siglo XX cuando su desarrollo se intensificó de manera significativa”.

 

Article:”Obras de arte para marcar la posesión de los libros”, de Esther Almarcha Núñez-Herrador e Isidro Sánchez Sánchez, del Centro de Estudios de Castilla-La Mancha.

 

 

colporteur6

Read Full Post »

llibre de llibretrs 5

“ Amb els llibres succeeixen coses estranyes, aparentment deseixides de tota lògica. N’hi ha, per exemple, que, essent bons, es cotitzen per sota llur vàlua intrínseca. Per tal cal entendre no solament llur mèrit literari, històric, artístic, científic o documental, sinó també llurs qualitats tipogràfiques, d’estampació, etc.

N’hi ha d’altres, en canvi, que es cotitzen a preus enlairats i no valen res. La qual cosa produeix moltes confusions al llibreter intel·lectual, però comercialment, inexpert.

No tenim la pretensió de descobrir la pólvora en dir que un llibre pot assolir les valoracions més diverses segons quines siguin les particularitats de l’edició. Com igualment si és poc o molt corrent al mercat.

Així mateix, la qualitat d’un text documental pot ésser més o menys cotitzable si les dades són de primera mà, tretes de bones fonts, o bé estisorades ça i lla. No cal dir, també, que el coneixement i el domini dels llibres antics és tota una ciència que pocs llibreters arriben a profunditzar.

De tot el qual cal treure la conclusió que l’ofici de llibreter de vell no s’adquireix així com així, i que, a més, per anys de pràctica o per experiència que hom arribi a posseir, mai no se’n sap prou. La qual cosa succeeix igualment als compradors, als bibliòfils i als aficionats.

Com sigui que tant en els uns com en els altres existeix una gradació individual de coneixements sobre la matèria, més o menys superficials, més o menys extensos, més o menys aprofundits, els tractes i pactes entre ells es converteixen sovint en una aventura plena d’incògnites i de sorpreses mútues.

 Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils  barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 10-11.

 

semyr1

” ‘Los libros poseen un encanto especial. Nos deleitan, conversan con nosotros, nos dan buen consejo y viven e intiman en nuestra compañía’. Petrarca dixit. No basta con saber que cada lectura es un mundo.

No es suficiente entrar en las disquisiciones sincrónicas de la deconstrucción del texto para verificar que el lector impone el sentido y hace suya la obra que lee. No podemos contentarnos con descubrir la obra abierta, ingresar en el terreno literario, incluso en sus aspectos más susceptibles de un examen empírico.

semiótica Eco 2

Ni basta, justamente al contrario, entender que no toda semiosis es vàlida y que, como enseña Eco, la interpretación también tiene sus límites. En el ‘acto de leer’, con perdón de Wolfgang Iser, existe antes que nada, la materialidad del soporte, el objeto que se lee, y que, a su vez, está hecho a la medida del hombre.

el acto de leer

Antes de la imprenta se leía en manuscrito. Y cada manuscrito es una pieza única. Mi pieza única, tesela de toda una serie de manuscritos que establecen la tradición textual que se ha de examinar. Sí que cada lectura, la de cada manuscrito, es un uso, una conversación, un deleite, una forma de intimar, y de todo ello es consciente cada una de las instancias que colaboran en la creación de los manuscritos. Un manuscrito está hecho para tal ocasión, persona, estudio, o, lo que es lo mismo, para un uso determinado”.

 

 Extret d’un Seminari organitzat per SEMYR sobre : “ Historia del libro, I: aspectos del uso y lectura del manuscrito”, coordinat per Mª. Isabel Hernández González. 1997-98. http://campus.usal.es/~semyr/?page_id=81.

colporteur 3

Read Full Post »

llibreters de vell 1 passarell

 Parlem una mica, ara, de l’ofici de llibreter  vist per dins. Comencem dient que no és tan planer com sembla. Hom creu que, fet i fet, només es tracta de comprar i vendre. Comprar a un preu tan baix com sigui possible, i vendre a un preu tan alt con es pugui.

No és ben bé això, de bon tros. Entremig hi ha un seguit de matisos d’ordre tècnic i altres d’un ordre imponderable, que cal conèixer i àdhuc caçar al vol per tal de reeixir. Tant és així, que molts dels que es llancen a practicar-lo atrets per la seva facilitat aparent, o bé fracassen radicalment, o només arriben a fer una trista viu-viu…

Tant els llibres per ells mateixos com fer-hi negoci, té els seus misteris.

Per a triomfar, doncs, cal posseir un coneixement el més exacte possible del llibre i del seu comerç.

En arribar aquí ja som al país, vague, dels imponderables. Situat en aquest terreny delicat, el llibreter de vell ha de conèixer a fons el seu públic i el tarannà de cada comprador o venedor per tal de tenir-los en compte i jugar-los com a elements favorables en el moment crític de les transaccions. Entre ell i el comprador hi ha una sèrie extensa d’apreciacions subjectivistes. En saber-les moure a temps és allà on radica la superciència – perdó pel terme – del llibreter de vell. Es tracta d’una mena de do natural que pot ésser afinat amb la pràctica.

La preparació cultural és un avantatge per a qui vol dedicar-se al comerç del llibre vell. No n’hi ha prou, però. Amb tot i la preparació esmentada, hom ensopega amb molt trencacolls impensats, impossibles de superar o de vèncer si no és a força d’experiència”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 10.

 

 

gabriel y galan 1

 

“ Las únicas ediciones objeto de culto de los bibliófilos – téngase en cuenta que la bibliofilia es un sentimiento que tiene principalmente el receptor de la obra – de las ediciones de Gabriel y Galán que conocemos son dos. La primera, las Obras completas de Gabriel y Galán de 1959 de Afrodisio Aguado que las publicó en tres tomitos ( 16º) dentro de su colección para bibliófilos ‘Más allá’.

La segunda conocida es también de Afrodisio Aguado, quien tenía los derechos de publicación. Para conmemorar la 25 edición preparó una no venal para sus amigos encuadernada en plena piel, con nervios y títulos en dorado – entre los que destaca el super-exlibris de la cubierta-, de Las obras completas de José María Gabriel y Galán.

Uno de estos ejemplares, hoy en mi poder, tiene un sello bibliotecario que indica su procedencia:’(José Mª) Gabriel y Galán’. Desconocemos el número de ejemplares de esta tirada no venal. Los bibliófilos extremeños solemos tener en el parnaso divino a los creadores extremeños sino ¿ qué nos motivaría a coleccionar sus creaciones, cómo íbamos a perder nuestro precioso tiempo y nuestros recursos en la búsqueda y localización de ejemplares raros o curiosos del autor?”.

 Article: “El poeta y la bibliofilia”, de Joaquín González Manzanares, en el diari Hoy, el 6 de gener del 2005.

 

colporteur japonès

Read Full Post »

el cira-botes

El cira-botes de la Col.lecció En Patufet

 

“ D’on han sortit els llibreters de vell ? De molts llocs. Els més normals i els altres. Els oficis manuals, per exemple, n’han donat qui-sap-los. Els que, sortits d’aquest estament, han anat a raure al dels llibreters, s’hi ha trobat arrossegats per diverses causes. Heus aquí alguna d’aquestes: empesos per l’esperança d’emancipar-se de llur ofici antic, o, més modestament, per fer-se un sobresou. Les parades dels encants els han servit de provatura. Val més ésser un petit amo que no pas un gros mosso. Un complement de jornal tampoc no és negligible. El més natural és que els homes tinguin aspiracions; oi?

L’enlluarnament d’uns guanys crescuts i, com qui diu, immediats, també n’hi ha fet caure alguns. Les sirenes temptadores, en parlar-los a cau d’orella, els han enlluernats.

D’altres els ha empès l’afició al llibre combinada amb una circumstància momentàniament revessa del viure. Ja posseïen, per a llur usdefruit exclusiu, una biblioteca apilada a força d’estalvis. D’aquests darrers, cal dir-ho, ha sortit algun bibliògraf i erudit notable.

396

El sector dels desaparellats dels oficis liberals també n’ha donat, de llibreters de vell. El dels torejadors i dels comediants, igualment. Àdhuc n’ha donat el dels cirabotes1. Tots ells, en un moment determinat del viure, s’han aferrat als llibres i, més tard o més d’hora, han esdevingut llibreters.

Mentrestant, els que no coneixien el llibre de prop hi ha anat fent amistat. D’aquesta en sol néixer l’afecte…

Finalment, hi ha els que ja en vénen de mena. Volem dir – no penseu mal – aquells els pares o els avis dels quals ja eren llibreters. I que de menuts ja ensumaren plors de llibre. D’aquests, al gremi, n’hi ha que han format i formen dinasties. Ho foren els avis i els pares. Doncs bé: també ho són o bé ho seran els fills i els néts. És la llei d’herència o la successió que fan de les seves entre els llibreters de vell.

Cal tenir en compte, a més, que el llibre és com un tòxic; una mena de morfina o de cocaïna. De dret a de revés. d’aquell qui l’ha ensumat o que l’ensuma, ja es pot dir que ha begut oli”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 10.

 1)Cirabotes (m i f). Qui té per ofici enllustrar les botes i altre calçat de cuiro.

    §          §          §          §          §          §          §

 

“ para empezar, una advertencia, y es que, ante la imposibilidad de resumir por medio de tan escasas líneas lo singular de la bibliofilia desde el punto de vista histórico, recurro a un período concreto para caracterizar el fenómeno: la revolución francesa.

En este sentido, explica Alberto Manguel que aquel ciclo político ‘intentó abolir la idea de que el pasado era propiedad de una sola clase social’. ¿Consecuencias de ello? Después de haber escanciado las luces de la Razón y suprimido los privilegios de la alta nobleza, reunir antigüedades no fue ya un recreo de los aristócratas sino un esparcimiento burgués.

la biblioteca de noche

De ahí que, tanto en el período napoleónico como en el republicano, la bibliofilia fuera contagiándose a placer entre los distintos niveles sociales, gracias en parte a los saqueos efectuados en las bibliotecas del clero y de los patricios que habían subido al cadalso. ‘Para finales del siglo XIX – escribe Manguel – , la exhibición de baratijas añejas, cuadros de antiguos maestros y libros en ediciones príncipe se había convertido para los europeos en un pasatiempo de moda’.

Ese gran movimiento coleccionista se enlaza estrechamente con el triunfal apogeo de los bibliófilos del siglo XX, a quienes dedica Francisco Mendoza Días-Maroto líneas de mucha enjundia. A su entender, hay en el bibliófilo un sello vehemente, pues cuajan en su ánimo aspiraciones y búsquedas, aparte de un hábito muy costoso, que es tanto como decir ilimitado en su ambición.

‘Queda claro, pues – escribe Mendoza -, que para nosotros la bibliofilia no es una afición de tres al cuarto, sino una pasión desaforada, y el que no la sienta así no es merecedor del honroso título de bibliófilo. Si definiéramos la bibliofilia – que tiene mucho de religión -, simplemente como amor a los libros, resultaría que casi todo el mundo sería bibliófilo, pues incluso las personas que no leen jamás dicen amar y valorar los libros’.

 Article de Guzmán Urrero: “ Bibliofilia”, 19 abril 2007.

la pasión por los libros

 

 

 

colporteur 2

Read Full Post »

llibre llibreters de vell 1

“La dels llibreters de vell és una fauna – permeteu el terme, car no és emprat en sentit pejoratiu ni molt menys – més complicada del que sembla d’antuvi.

El seu és un món tan espès com l’altre, proporcions guardades. Està alimentat de passions i de manies de tota mena; com aquell. Si el grateu una mica, veureu, però com a poc a poc en va sortint la substància veritable. La impressió que en tenim després d’haver-ho fet no és desagradable ni, menys, antipàtica; al contrari.

A aquest petit món li pot ésser perfectament aplicat el sentit equívoc que traspua d’aquella vella dita que resa així: Darrera d’una mala capa s’amaga un bon bevedor.

Hi ha, naturalment, algunes excepcions de la regla, les quals no li lleven substància. Simplement la contrasten, com succeeix amb els metalls fins. Adhuc la valoritzen”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 9-10.

llibre de llibreters 3

 

 

                         ❦                          ❦      

 

libro sexto euclides 1

“ El libro puede merecer nuestra Afectio et Convivencia: Por su continente. Obras bien impresas, con unos tipos bellos y limpios, hechas por impresores que saben su oficio y cuidan los detalles. Sobre un papel que no transparente el texto de la pàgina anterior/siguiente. ( Ahora añadiríamos ‘libre de ácidos’ para fomentar su duración y el respeto por el Medio Ambiente). Encuadernados sólidamente. Un libro no es un objeto de arte, para admirar desde la distancia. Está hecho para ser abierto, leído. Su robustez es un valor añadido. La encuadernación enriquece el valor estético y económico del libro, si está decorada e ilustra sobre el contenido. Por su contenido. Cada libro es una pieza única, que provoca diferentes sensaciones en los lectores. Incluso puede provocar diferentes sensaciones en los lectores. Incluso puede provocar diferentes sensaciones en el mismo lector, según la edad y el estado de ánimo. ( Le petit Prince, de Saint Exupéry y tantos otros ejemplos). Todos tenemos libros importantes en nuestras vidas: Por lo que nos deleitaron y seguimos releyendo. Por quien nos lo entregó. Por lo que pudieron influir en nuestra vida. (Santa Teresa afirma que su vida cambió por un libro)… . Por lo que contienen entre sus páginas. Un billete dentro del Libro VI de Los Elementos de Euclides. Por las huellas que han dejado sus anteriores propietarios. Un libro antiguo es como una persona que ha tenido anteriores amores. Marcas, señales, olores…”.

 Juan F. Pons: “ Coleccionismo y Bibliofilia”, en el Curs d’Estiu a Jaca de l’any 2002, sobre Història del Llibre.

 

llibre amb diners 1

Read Full Post »

librería ocasión maestro gozalbo vlc

 

Però la més característica de totes, tal volta també la més important, puix té tot el valor i la personalitat que li donen els hostes il·lustres que ocupen sos prestatges, és la llibreria d’ocasió.

En la nostra ciutat inquieta no en manquen, encara que no arribin a tenir la preponderància que té a l’Alemanya, per exemple, la del famós Herr  Karl Hiersemann, de Leipzig. No en manquen, certament; cal, però, saber cercar-les. Alguna, tal volta la més interessant, s’ha desplaçat, anant-se’n cap als barris nous, però no hi fa res: s’ha emportat alhora tot el seu caràcter.

Hi ha en la llibreria d’ocasió, com en gairebé tot l’antic, molt de la confusa norma dels segles passats ( males façanes i salons regis; reixes d’argent cobertes de pintura negra). Així la tenda és pobra, esquifida; el llibreter té l’aspecte insignificant, però en les prestatgeries hi ha un veritable festí d’incalculable valor per al bibliòman i l’amo porta en ell mateix un tresor de coneixements, d’erudició i… de lletra menuda, car el llibreter vell en la llibreria de vell és el volum més interessant.

spanien

L’homenet petit i gris – així mateix la botiga és petita i grisa – és psicòlec expert.

Ell coneix bé el cor humà i sap que no hi ha fiblada per al desig com la curiositat ni la glòria comparable a la de l’explorador afortunat. Per aquest motiu mai no s’aventura a ofrenar-nos els seus llibres, sinó que ens dóna la espatlla i ens deixa fer. Podem aleshores nosaltres, al nostre gust, fer tertúlia amb els demés parroquians, escalfarnos vora el braser, acaronar el gat negre que dorm en una cadira baixa, o llençarnos a l’aventura de l’exploració i el descobriment.

I quan això arriba – que arriba sempre – ell es limita a elogiar la nostra intel·ligència que ha sabut trobar un incunable sota quatre capes de pols i set generacions de teranyines… i a posar preu a la incunable, a la curiositat satisfeta, a l’orgull afalagat a la intel·ligència reconeguda, a la tertùlia, al braser, al gat i àdhuc a la pols i a les teranyines.

 Oh, sí ¡ Un tomb cap al tard per les llibreries de la ciutat inquieta, enriqueix l’esperit com un viatge. I resten encara altres llibres vells i nous, que als Encants, per Santa Madrona, per les fires populars ens barren el pas al mig del carrer.Mes aquests reclamen capítol apart. S’han de veure a ple sol, en la gràcia clara i fresca i lliure del matí.

 Article de Maria Luz Morales  ( Trad. de R. Suriñach Senties),a la revista D’ací d’allà, vol. 15, nº 88, abril de 1925.

santa madrona1

 

 

 

 

 

florons FSB 392

“ La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern está organizada por el Gremi de Llibreters de Vell y este año celebra el cincuenta aniversario con una exposición de libros modernistas en el paseo de Gràcia. En un principio esta feria se instaló en la plaza de la Universitat, más tarde pasó a la Gran Via para terminar en el paseo de Gràcia. De aquellos libreros que empezaron en la plaza de la Universitat aún quedan siete, uno de ellos la Llibreria Millá.’Esto es una feria popular. Queremos acercar el libro viejo a la gente, hacerle perder el miedo a comprar libros de segunda mano’. Millá reconoce que hace cincuenta años había más bibliófilos que ahora. También es cierto que hay muchos más en Madrid y el resto de España que no en Barcelona. Editores, profesores de universidad y escritores son los más próximos al libro de coleccionista. Las primeras ediciones de Foix, Papasseit, Carner o Espriu son las más buscadas en catalán, mientras que Lorca y Alberti siguen creando culto en castellano.

fira llibre antic 50ª barcelona 2001

Rafa Sánchez me muestra una de sus prendas: un libro de Igor Stravinsky, Le Sacre du printemps, dedicado el cuatro de abril de 1925 a Farran Mayoral, un traductor catalán. Pero el público llano busca ese libro de oferta que hace cuatro días se vendía cien veces más caro. ‘También compran monografías locales, libros de caza o libros de texto que creen más baratos y resultan más caros que en las librerías normales. Viene gente expresamente desde cualquier punto de España’.

le sacre du printemps 1

El perfil del coleccionista es un hombre culto, ya mayor, aunque cada vez hay más jóvenes que se interesan por ese tipo de libros. Muchos de ellos ni llegan a leerlos porque, normalmente, ya los han leído hace mucho tiempo; son, sencillamente, libros para coleccionar, como quien colecciona muñecas, banderines o llaveros. Hay autores fetiche, como Gil de Biedma, Lorca o García Márquez, aunque la astronómica cifra de noventa y cinco millones de pesetas no alentó ni al más loco para comprar unas galeradas con unas cuantas correcciones a mano. ¿ Y las mujeres?, me pregunto yo, ¿ tienen algún interés por coleccionar primeras ediciones? Pues la verdad es que no mucho. O más bien casi nada. Es éste un mundo masculino, como tantos mundos. La mujer, más pràctica, compra el libro y se lo lee. Su gran contribución es venderse la biblioteca de su marido al enviudar”.

 Article: “La ganga era él”, de Isabel Olesti a ElPaís.com, l’1 d’octubre del 2001.

ex vlokis 2

Read Full Post »

rastro sevilla 1

Rastro Sevilla

“ Els llibreters de vell són una cosa molt seriosa. Tot i que no ho semblin al primer cop d’ull. Rieu-vos del seu aire o prescindiu-ne; és igual. Alguns d’ells, per fora semblen drapaires; oi? Doncs per dins són, en general, més llibreters que els de nou. A la seva manera, però.

rastro madrid 1

Rastro Madrid

N’hi ha, entre ells, que a l’hora de la venda fan tota la comèdia que poden per tal de reeixir. N’hi ha que, tot i el seu deseiximent aparent pels llibres, arreconen tots els papers que troben, mentre parlin – i si hi ha gravats, encara més – de les placetes barcelonines més amagades. N’hi ha que es fan relligar els llibres per en Brugalla – quins refinats, aquests manos !-, i que, per poc que puguin, els amaguen, car tenen por que llurs clients, en veurel’s, no se n’apoderin, de grat o per força, i malgrat que els paguin bé. No és sorprenent de trobar-ne algun que estigui infectat de bibliomania. I no en manquen que es mouen en un món, seu del tot, del qual no volen sortir ni a fums da sabatot, on només viuen ells, les fitxes i els llibres. Si algú els dóna a entendre que vol comprar-ne un que encara no ha estat fitxat, se’l miren de mal aire, com si es tractés d’un subjecte perillós.

Hi ha els que només pensen a vendre llibres. La qüestió és vendre’n, i per això, al capdavall, es fa la festa. Siguin bons, siguin dolents; tant és. Això no és cap mal; ans bé és llei de l’ofici. De tot hi ha d’haver a la vinya del senyor dels llibreters”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 9.

rastro VLC 1

 

Rastro València

 

florons FSB 392

 

feria libro zaragoza III  2007

“ No paséis por la Feria, ni paseéis junto a ella. Visitadla con el mismo sosiego con el que uno visita a su madre, cuando ya anciana precisa de nuestro tiempo y de nuestro cariño y pasamos una tarde a su lado. Tomad los libros en vuestras manos y escuchadlos. Ignorad el ruido de vuestras preocupaciones profesionales o personales, para escuchar su llamada, que nunca es ruidosa. Abrid vuestra mente a la belleza de sus grabados y al ingenio de sus frases. Abrid igualmente vuestros bolsillos y recordad que la compra de un buen libro. De un libro bello, es una maravillosa inversión en bienes materiales. No es una inversión especulativa, sino una inversión a largo plazo, pero con un tipo de interés fijo: la riqueza interior.

feria libro zaragoza  VII 2011

Ganaréis en sosiego y en sabiduría, aunque a la vez aprenderéis la discreción que han de tener las personas sabias, para evitar la pedantería. Viviréis con su lectura las emociones que otros sintieron y escribieron, trascendiendo del Tiempo y del Espacio. Con su lectura podréis ignorar esas leyes físicas.

Y dentro de unos cuantos años – si los habéis tratado bien – podréis ofrecerlos a vuestros hijos o nietos y seréis los artífices de nuevos encuentros entre vuestros libros y sus nuevos amigos.

¿Se puede pedir algo más para ser felices durante unos instantes?”.

 Del pregó de Juan F. Pons León a la VI Feria del Libro Viejo y Antiguo de Zaragoza, l’any 2010.

 

ex vlokis 2

 

Read Full Post »

cancionero petrarca

Il Canzoniere de Petrarca, dedicat a Laura (1470).

“ Un dels símptomes més greus de la bibliofília és precisament l’afany per la rigorosa descripció bibliogràfica. Quan Petrarca va escriure els seus sonets més embriagants a llaor de Madonna Laura mai no hauria imaginat l’èxtasi d’un bibliòfil en preparar la descripció d’un exemplar únic acabat d’adquirir. El gaudi sensual de tocar, olorar i veure una bella relligadura envaeixen tot el seu ser.

El bibliòfil-investigador també pateix fortes convulsions de notes de peu de pàgina. Es demana perdó per la interrupció d’aquesta narrativa, ja que acaba d’arribar el nostre correu que sempre porta molts catàlegs de llibreter…

biblioteca monastir Poblet

Biblioteca Monestir de Poblet

Diverses circumstàncies en el segle XX han contribuït a l’escassetat creixent de la medicina del bibliòfil: el llibre rar. A Espanya, fora de les grans biblioteques reials com les d’Alfons el Savi, Joan II o la Reina Isabel de Castella; Pere III, Joan I, Martí I, Alfons IV de Catalunya, i, en general, la tradició de reunir biblioteques privades importants ha estat notable característica aristocràtica, des del Marqués de Santillana i Miquel May, fins als Ducs d’Alba, Osuna ( T’Serclaes) o el Marqués de Jerez de los Caballeros, Dalmases, Torras Amat, Salvà, Aguiló, Font de Rubinat, Toda, Miquel y Planas, Mateu, Bonsons, Santiago Espona, Sedó, etc.

biblioteca hispanic society 2

Biblioteca de la Hispanic Society (NY)

  També algun estranger s’interessà especialment pel llibre espanyol: Thomas Bodley, Samuel Pepys, Heredia i fins els nordamericans Ticknor, Rennert, i Archer Huntington. Amb el descobriment i la difusió de la filologia romànica pels erudits alemanys del segle XIX, els bibliotecaris públics i universitaris sofriren un greu contagi amb la concupiscència del llibre espanyol que en arribar el segle XX, l’època daurada de les brillants col·leccions privades, va sofrir un col·lapse. Encara avui, els bibliotecaris d’aquestes entitats son més que mai els grans adversaris del bibliòfil.

 Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 13-15.

 

 

 

floró aldi 2

 

 

“ Personas he conocido que no pueden describir, no pueden poner palabras a aquello que les sucede ( y por tanto, no saben). Por supuesto, no se han parado a encontrar sus dudas entre las preguntas escondidas en los libros. Por el contrario, he tenido la suerte de toparme con esos pocos que, gracias a toda esa información inútil concentrada en la literatura milenaria, no sólo saben lo que está sintiendo en cada momento ( con lo que me atrevería a decir que está sintiendo doblemente) sino que además tienen en sus manos, aunque no lo parezca, el destino de sus vidas porque para ser dueño de algo, lo primero es reconocer la naturaleza de aquello que se tiene delante y se intenta poseer. Esta larga digresión que algunos pueden considerar un tanto forzada viene a propósito de lo mismo: buscamos en los libros no sólo conocimientos sino también sensaciones. Ambas cosas las ofrecen con creces los libros de bibliofilia.

1850 Carl Spitzweg El ratón de biblioteca

 

 “El ratolí de biblioteca”, de Carl Spitzweg (1850)

El debate, como los más veteranos de mis lectores saben, viene de largo porque, hoy en día, flota como una idea en el ambiente, esa que susurra que anhelar esas magníficas ediciones que se hacen en parte del mundo civilizado ( en España, también,) es poco más o menos que un síntoma de decadencia, cuando no, de debilidad. Hay un mensaje subliminal en el aire, ese que nos quiere convencer de que el conocimiento sólo viene de páginas descuidadas cuando no inserto en otros formatos ( desde la pantalla del ordenador o la tan manida Universidad de la Vida como si a la calle se pudiera salir así, sin más, a pecho descubierto, sin haber leído un buen puñado de libros)”.

          Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

hibris1

 

 

ex vlokis 2

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »