Bíblia llatina, 1510, Paris
“ En la història nova de Catalunya, cap cosa no s’és produïda per saltum; com en la naturalesa, en la història de la nostra cultura tot té la seva naixença lògica, el seu desdoblament natural, la seva vertebració orgànica. Dels tres noms de persona, dels tres llibres històricment protocanònics, suara esmentats , prenen derivació totes les activitats intel.lectuals del nou ordre de coses dins el qual Catalunya va renovellar-se.
Del Torres i Amat és filla la nostra activitat històrico-literària i bibliogràfica; Milà i Fontanals i Marian Aguiló, l’investigador de la literatura catalana antiga i l’investigador del nostre antic patrimoni bibliogràfic, en el Torres Amat tenen llur filiació. Milà i Aguiló donen fonament a la Bibliofília. Aquesta, per llei natural, dins l’ordre del temps es produeix més tard: avui, però, la Bibliofília catalana compta com a veritable valor de reintegració cultural, té distincions ben específiques, per a poder ésser comptada com a activitat especial: mai, però, separada de la literatura i de la cultura general. La Bibliofília té a Catalunya una avior que remunta als orígens del llibre mateix; les biblioteques monacals i senyorials catalanes tenen llarga i bella història a escriure; però, sense desplaçar-nos dels nostres dies, podem expressar així la trajectòria genètica de la moderna Bibliofília catalana: Torres Amat – Aguiló – Font de Rubinat. Quan don Pau Font de Rubinat obre les portes de casa seva, plena de llibres; quan ell obre els seus llavis per parlar-ne, neix la Bibliofília, un dels aspectes culturals més encisadors del Renaixement català”.
Article de Jaume Barrera: Pau Font de Rubinat, a la Revista Papyrus, B, 1936, nº 2, pp. 70-71.
Bíblia Valenciana
“ Hay muchas más librerías de lance en Barcelona: una, la de Porté(sic), en un principal de la calle Montesión; otra, la antigua de Babra, en la calle de Canuda, al frente de la que está Vindel, otro erudito en su oficio. Después hay tres en la calle de Tallers, varias en la de Aribau, Muntaner, Rambla de Santa Mónica, Aragón, Paja, Aviñó, Escudillers, Urgel… El mercado de libros de Santa Madrona, las ferias domingueras en el Paralelo, algunos puestos en los Encantes… Hay además muchos más libreros, peritos en su oficio, de los que no puedo ocuparme con detenimiento por falta de espacio; pero quiero significar que Creus, Royo, Mallafré, García; Herrero, Usón – de estos dos últimos hablaré en otra oportunidad – y otros han sabido hacer de sus establecimientos respectivos lugares agradables y cantera inagotable para el que sabe sentir el placer inefable de pasar un rato revolviendo libros viejos y estampas descoloridas por el tiempo y por las manos que suavemente se han posado sobre ellas”. Article: “Mas libreros” de Gabriel Trillas a Las Noticias de 31 de gener de 1931.
(( ¡ Qué tiempos aquellos ¡, que va dir no sé qui i no és un rodolí))
Bíblia 42
Biblioaprenent 