Feeds:
Entrades
Comentaris

Frases sobre Bibliofília 322

03/06/2013 per biblioaprenent

               “ Confiem, però, que res no pertorbarà l’èxit de la Fira del llibre i lliurem-nos, mal sia tres dies ( per diverses  raons amb una durada de tres dies  a principis de juny, en contes del 23 d’abril)  , a la màgia del paper imprès, a la crida irresistible dels volums afilerats als prestatges o exhibits a les parades.

mapa llibreries front

                               Mapa del desplegament de la primera època del Servei de Biblioteques del Front (FrancescTrabal. «El Servei de Biblioteques al Front.» Nova Ibèria, núm 3/4 [1937], p. 47-48).

               Enguany, – els cartells anunciadors ens ho diuen- , en comprar llibres haurem  de pensar en els soldats del front. Haurem de triar, per a ells, abans de fer la nostra compra, la flor delicada del pensament, la novel.la divertida, el bell volum de poesies que siguin, en la trista buidor dels moments d’espera dels atacs o de repòs després d’una batalla, el refugi segur per a evadir-se de la trinxera i per guarir l’enyorament que tormenta més que les privacions. A les avançades, la Generalitat ha repartit Biblioteques; uns bells mobles resistents, gairebé cuirassats, als quals un parell de centenars de volums escollits, unes revistes, uns gravats, s’arrengleren.

fira llibre 1937

               Potser no sabíeu que al llarg de tot el front d’Aragó s’escalonen aquests reductes de la intel.ligència i que unes noies coratjoses, les bibliotecàries, serveixen el llibre demanat i recepten la medicina que convé a cada instant i a cada temperament. Però aquells són els llibres de tots, els llibres per a tots els milicians, per a tots els soldats que lluiten. I cada un d’ells voldria tenir, record estimat de l’amiga o del germà, un bell volum a la motxilla, un llibre que fos d’ell i que dugués una evocació propia a cada página. Caldrà, doncs, aquesta Fira del Llibre, comprar lletres per als germans del front”.

           R.T.M., a Bibliofília. Butlletí del Club del Llibre, Barcelona,nº 2,  juny 1937, p.1-2.

la guerra i els llibres

                “ ¡Qué bellos son los libros románticos¡ Cada vez son más buscados por los coleccionistas. Yo tiemblo cuando descubro uno de estos libritos en un puesto callejero. Finjo no tener interés; pregunto despreocupadamente el precio y siento una enorme alegría cuando el librero lo pone en mis manos por una cantidad módica. Cuando el libro es muy caro, el coleccionista se encapricha y paga la cantidad a sabiendas de que se lleva una joya.

                 Alguna vez el bibliófilo coleccionista sufre la aventura del catálogo. Recibe el catálogo de libros antiguos de una librería, lo lee inmediatamente, con prisa angustiada; descubre el libro apetecido; va casi volando a la librería y cuando casi balbucea. ‘ El número 2.530 del catálogo’. El librero se cala las gafas, mira lentamente al ansioso, y dice: ‘Este libro se lo acaban de llevar hace cinco minutos’. ‘ No es posible – responde el coleccionista -. Acabo de leer el catálogo’. ‘Será así; pero un señor ha llegado antes y se lo ha llevado’.

                 El bibliófilo, desolado, mira las estanterías de la librería; trata de consolarse buscando algún ejemplar romántico, pero los tiene todos. Esa tarde se dirige a otras librerías antiguas; mira melancólicamente los escaparates pensando en el libro que pudo ser suyo y no lo es; imagina la biblioteca del afortunado que ahora estará acariciando la ringlera de libritos románticos que tiene en su estantería.

                 La persecución del libro, el placer de la bibliofilia me ha proporcionado aventuras increíbles, como la de aquel librero bibliófilo que no quería vender su mercancía, y cuando tenía el libro envuelto se volvía atrás quedándose con él.”

 Del vlok Hobbies y Aficciones ( esborrat), escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres | Etiquetat , , , | 2 Comments »

Estic de sort

31/05/2013 per biblioaprenent

la librería ambulante              la librería encantada

             Estic de sort, els quatre últims llibres que he llegit m’han agradat molt, ho he passat molt bé i els he trobat molts curts.

            Sóc català i m’estimo més llegir en català que en castellà, però així i tot, malgrat tot, això del bilingüisme és una ganga, volia posar ‘txollo’, però crec que no és gaire correcte, el cas és que és una gran sort poder llegir en català i en castellà.

            Els tres últims llibres no estan traduïts al català, La librería ambulante, La librería encantada i La vida cuando era nuestra, no sé que esperant per fer-ho, estic segur que en vendrien molts, són tres grans llibres, i més si els que els lleigeix s’estima els llibres com a tals, doncs en els tres les llibreries i els llibres en general jugant un paper molt important en les històries que ens expliquen.

la vida

            Segur que els dos primers, en anglès, idioma original, encara deuen ser millors, però així i tot, estan molt molt bé. Crec que la prosa té avantatge sobre la poesia, no és tan complicat explicar les coses com inventar-les. La poesia és difícil, la majoria de vegades, i si no està escrita en el teu idioma encara ho és més. De vegades no hi ha per on agafar-la, i si es traduïda encar menys, crec que la poesia  hauria de ser llegida sempre en el idioma original, traduïda perd moltes moltes coses, crec que ho perd quasi tot, no és el mateix, no és el que les escriu vol dir, vol mostrar, vol ensenyar, vol…, vol moltes coses i en un altre idioma ho miris per on ho miris no té res a veure, la traducció de la poesia traeix tot allò que l’autor vol dir.

            El quart, el millor, el més llarg i el que se m’ha fet més curt, de Care Santos: L’aire que respires, en català. Sembla que això dels llibres en català deu ser alguna cosa molt difícil, i sembla que més cara.

l'aire que respires

            Opinió de poc llegit, d’ incult, doncs no sé res de literatura, he llegit uns quants llibres i en tinc una cua que no l’acabaré mai, i això que intento escollir-los molt, procuro llegir pocs o , ara, cap best-seller, la meva mania és aprendre coses sobre llibres en general i sobre bibliologia en particular, per aquest motiu llegeixo llibres sobre tipografia, impremta, història del llibre, enquadernació, i sobre tots els temes més o menys relacionats amb el món dels llibres.

            Aquests quatre últims són tres novel·les, però els llibres hi són tant o més que en algún manual de enquadernació, manual de enquadernació que estic buscant en català i no hi ha manera, segueixo buscant, alguna cosa hi ha, diuen ; a les biblioteques de la Diputació no, ja els hi he dit, més o menys, i m’han dit que hi ha llibres sobre enquadernació, però són en castellà, anglès i altres idiomes, però en català només hi ha tres llibres semblants, un sobre una exposició, un altre és un catàleg i l’altre és sobre enquadernació mudéjar, o sigui, res. Espero que es posin al dia.

hermenegildo

                                                     (exposició BC 2005)        
                                                       brugalla enquadernador          
                                                               (exposició BC 2001) 

ofici i art ok

                               (petit catàleg exposició a Artesania de Catalunya 2007)

        El que volia dir es que recomano aquest quatre llibres, em semblen molt bons, bé, a mi m’han agradat molt, i a part de les històries també vull dir que les enquadernacions, la presentació, el paper, la lletra i més coses estan força bé, sobretot en el tres primers, una cosa que no es normal que passi avui dia.

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Llibreries, Llibres | Etiquetat , , , |

Frases sobre Bibliofília 321

20/05/2013 per biblioaprenent

Contes de bibliòfil 1

                “No hi ha dubte, doncs: vivim en un momento de resurrecció de les nostres arts del llibre, un temps, no fa gaires anys, hegemòniques a la Península Ibèrica, i després postergades a la categoria del més míser provincialisme.

                No ens engresquem, però. Totes aquestes bones noves bibliogràfiques són èxits d’escarràs, excepcions aconseguides anormalment – i de quina manera a precari ¡. El meritíssim Institut de les Arts del Llibre, que en defecte de tot ensenyament oficial d’aquestes arts, hauria d’estar tan amplament dotat, posem per cas, com la Facultat de Medicina, es troba reclòs en un local esquifit i malsà; sense dotació o gairebé sense; vegetant amb penes i treballs pel favor dels professors, que es sacrifiquen considerablement, i per obra i gràcia d’un grup de benefactors que es cotitzen per tal d’evitar que, àdhuc en aquestes condicions d’indigència, l’Institut no es vegi obligat a tancar les portes. Els Contes de Bibliòfil s’han pogut editar gràcies a la generositat d’alguns protectors, entre els quals destaca també per la seva activitat el Sr. Miquel i Planes, o Miquel y Planas com   ell voldria anomenar-se. D’altra banda, l’editor Gustau Gili aconsegueix els magnífics resultats que li han atorgat celebritat entre els editors catalans gràcies a treballar amb material estranger. Les altres editorials esmentades podrien encara realizar una major perfecció llibrista si no es veiessin obligades a disposar exclusivament del detestable material de tipografia, gravat, relligadura i altres que forneix el nostre país.

contes bibliòfil2

              No posseïm bons ni variats papers per a les impressions de luxe i de mig luxe. Llevat del preciós paper de fil que fabrica la casa Guarro, no crec pas que es produeixi a Catalunya cap altra mena de paper de gran luxe; no hi ha, doncs, manera d’escollir el paper de luxe que convé a cada tipus de llibre de luxe. No tenim papers de guarda: ens hem de limitar a un repertori lleig, banal o antiquat que els pocs fabricants d’aquesta materia no es cansen de repetir. No tenim teles ni pells bones i variades per a la relligadura; ni crec que tan sols existeixen a la nostra terra representants de les cases estrangeres que tantes preciositats van fabricant des de fa vint anys en papers de guarda, pells i teles. Per a les teles de relligadura estem obligats a consumir la miserable fabricació que, segons tinc entès, una gran manufactura, recolzada en l’aranzel, fabrica immutablement des del temps d’Alfons XII, i que aleshores eren teles antiquades, lletgíssimes i de repertori limitat”.

 SACS, Joan: “ Les modernes Arts del Llibre a Catalunya”, a la rvta. Arts i Bells Oficis, octubre 1931, pp.180.

fco vindel 2

               “ El conocimiento de la imprenta en España tiene una deuda de primer orden con Francisco Vindel, que hizo de su oficio de librero en la España de mediados de est5e siglo una labor de mecenazgo dedicada a la bibliofilia hasta el extremo de haber cerrado las puertas a su tienda para dedicarse exclusivamente a la investigación. La monumental obra de Francisco Vindel sobre el arte tipográfico en la España del siglo XV desgranó en diez gruesos tomos todo incunable que había pasado por sus manos durante su larga experiencia de librero, merced a que este amante de todo papel polvoriento había fotografiado pacientemente al menos las portadas.

                       fco vindel 1      pedro vindel 1

               La semilla de este profundo servicio a la cultura española la puso en realidad el padre de quien nos ocupa, Pedro Vindel Alvarez, que, según Sánchez mariana – a quien se debe la presente información – , llegó a la capital de España analfabeto y pobre, e inició a fines del XIX una labor de autorredenjción hasta convertirse en un ‘selfman’ y en ‘el librero anticuario español más notable de su tiempo’. Su nombe brilla, junto con el de los Palau, como los de las dos grandes familias patriarcales del libro antiguo en España. Antonio y Agustín Palau, por una parte, y Pedro y Francisco Vindel, por otra, pusieron las bases de lo que después ha sido una preocupación constante de determinados círculos libreros por el coleccionismo y la salvación de fuentes documentales bibliográficas.

  La novela por entregas fue el asidero al que se aferró Pedro Vindel para levantar si no un imperio editorial, como en otros casos, sí una dinastía que dio lumbre al cuidado primoroso de nuestro tesoro impreso. La bibliofilia romántica y la librería moderna se daría en la mano en su persona, que, con todo, ha pasado a la historia del libro español como quien encarnó el cultivo de la ‘bibliofilia gráfica’ “.

  En el article:”Los incunables andaluces vuelven a ver la luz en vísperas del 92”, d’Angel Pérez Guerra, en el ABC- Literario de 28 d’octubre de 1989, pp. 48.

pedro vindel 2

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibres, Oficis del llibre | Etiquetat , , |

Frases sobre Bibliofília 320

13/05/2013 per biblioaprenent

infern bibliòfil 1             

infern bibliòfil 4

                “ Parlo aquí del aficionat recercador, y recercador actiu, que no’s refía sinó d’ell mateix y per a qui’l llibreter expert es un enemich natural del qual se malfia.

               Observeulo, aquest aficionat, el matí de cada sesió de subasta, com regirá, obre, fulleja ab curiositat febril cada un dels volums exposats. No se li escapa res, ni una taca, ni una mullena, ni un arnat insignificant, ni’l més petit retoch a la portada o un esbarbat excessiu de mitg milímetre. El llibreter subastador se’l mira ab mal humor, perquè sap que d’ell no hi ha lloch a esperarme cap comissió. Aquest es el veritable aficionat: y axí es com el veurèu, a l’hora de la venda, ficat dins del seu abrich, ab la solapa alçada que li arriba als bigotis, l’ala del capell abaxada cobrintli les orelles, quiet en un recó, tractanht d’amagarse tot lo posible per a no despertar l’atenció dels seus enemichs els llibreters; perquè’ls sap capaços, per esperit de confraria, de coaligarse per a pèndreli un volum.

 

 infern bibliòfil 2     infern bibliòfil 3

(Quatre composicions de J. Pey, estampades en colografia, en el capítol . “ L’infern del bibliòfil” de Asselineau, del llibre Contes de Bibliòfil, Institut Català de les Arts del Llibre, Barcelona, 1924, amb pròleg de Ramon Miquel y Planas.)

 

                Quan ve’l momento, s’entafora, tot arrupintse, darrera d’algú, y s’esmuny fins a l’orella del pregoner per a formular la seva dita. Encara se n’han vistos de més sobtilos que’s fan acompañar d’algun amich desconegut que sitúen a algunes passes de distancia, entre’ls rengles dels compradors, y al qual, posats ells d’esquena al taulell, trameten les ordres ab senyals convingudes.”

 C. Asselineau: L’infern del bibliòfil, dins del llibre Contes de Bibliòfil, Institut Català de les Arts del Llibre, 1924, pp. 151.

 

                            bouqui 2

                          bouqui 1

 

                “ Conoce, uno por uno, a todos los bouquinistes, desde los que tienen sus cajones – siempre sobre el parapeto del río – a espaldas de Nôtre Dame, hasta los que han ido a buscar la sombra protectora del Instituto. Conoce también a los libreros de tienda, a los que editan catálogos y proporcionan los libros únicos, las ediciones príncipes, los ejemplares anotados por comentaristas ilustres, los volúmenes que pertenecieron a un poeta célebre o a un gran escritor. Pero mi catedrático prefiere los baratillos del parapeto. ¿ Y saben ustedes por qué? Poe el agua. La corriente fluvial, que ve y escucha deslizarse, le sirve para contrastar la fluidez de la prosa, que está leyendo antes de comprar el libro.

bouqui 4

 

bouqui 5

               Dice que la buena prosa no puede ser comparable al mar ni al torrente, sino al río; al río que concluye en el mar. Dice – aparte esta afirmación, dulcemente arbitraria y muy francesa, pues la prosa gala es fluida y fácil, como de escritores de río – que el libro viejo necesita para ser saboreado aire, agua y luz, y que no hay lugar en el mundo donde sea tan deleitosa la lectura de un pasaje de un libro cualquiera como en los tenderetes del Sena, bajo el cielo gris del invierno, a la sombra de los álamos del estío, y pudiendo en toda estación reposar la vista en el ábside de Nuestra Señora, en la perspectiva de los puentes, en la línea armoniosa del Louvre, en todo aquel París que a cada paso describen los mismos libros que, el bouquinieur hojea y acaricia antes de concluir su compra o de renunciar a ella con un suspiro de piedad.

bouqui 6bouqui 8

             Porque hay, naturalmente, muchos libros malos, peor aún: muchos libros grises en los baratillos del Sena. Son los que un día, cansado de su permanencia en el cajón, venderá el propio bouquiniste a algún chalán del famoso ‘Mercado de las Pulgas’, de Saint-Ouen, o de algún fabricante de papel”.

 Article: “ El amor al libro” d’Alberto Insúa, a La Voz, diari de Madrid, el 1922.

bouqui 3

 

(Imatges del bouquinisme Parisenc)

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres | Etiquetat , , |

Frases sobre Bibliofília 319

03/05/2013 per biblioaprenent

cartell fira figueres 2013

 

               “ Als qui venerin els llibres sense moderació i, de manera convulsiva, necessitin comprar-ne gairebé com a una fatalitat, se’ls deuen fer interminables els dies i els instants d’espera fns a la fira del llibre vell que se celebra anualment a Figueres durant les festes de la Santa Creu. A casa, als prestatges de la meva nova biblioteca sota teulat, un munt de llibres i de volums de lletres valuosíssimes llueixen el llom de cares a mi per recordar-me el significat d’un dels fragments que més ha marcat la meva comprensió literaria.

la minyonia 7

 

                Al darrer capítol de La minyonia d’un infant orat, titulat La ciutat dels llibres, el mallorquí mossén Llorenç Riber reconeixia amb el seu estil noucentista elegant que ‘Aquesta és la historia de tres llibres a través de la meva ànima. Cap altre llibre ja s’ha apoderat més imperiosament de mi. I tal vegada ells ja insinúen la dirección que vaig donar ulteriorment a les meves petites activitats literàries:la poesia dels llibres sants; la clàssica literatura llatina; l’amor a la literatura nostrada. Per ells, l’infant orat va entrar a la ciutat dels llibres. I encara hi és’.

firallibre figueres1

 

               A Figueres i als seus rodals, comarcals i de provincia, hi ha gent que, més que a la vida mateixa, pertany a la literatura. Per a aquestes persones, col.leccionistes algunes i lletraferides totes elles, la fira del llibre vell que organitza el Casino Menestral Figuerenc és la vertadera meca anual, el lloc ineludible, un esdeveniment que arriba a cotes gairebé espirituals: llibres els uns a sobre dels altres, col.leccions completes amb volums exhaurits, traduccions d’alt nivel literari – quin català, el de la cancelleria reial¡ – gairebé introbables, manuals d’història de l’art i de receptes culinàries cadascuna amb la seva il.lustració, tot en pàgines esborrallades i groguinoses, com si el temps i la lectura les haguessin rosegat amb ànim voraç. La literatura, tot el tresor del saber, engiponada i ordenada pels llibreters de vell, que no deixen de ser una rara subespècie humana. Dels seus taulells de fusta humida, en deixen marxar alguns exemplars com l’arbre del cartell de reclam deixa caure alguns llibres com si fossin fulles. Qui més qui menys en fira algún, de preu mòdic o de cost astronòmic, i es deixa seduir pel que en diguin les seves lletres com la pluja i la neu de què parlà fa més de dos mil.lenis i mig el profeta Isaïes:’Tal com la pluja i la neu/cauen del cel i no hi tornen,/ sinó que amaren la terra/ i la fecunden,/ i la fan germinar/ fins que dóna llavor als sembradors/ i pa per a aliment,/ així será la paraula/ que surt dels meus llavis:/ no tornarà a mi infecunda./ Realitzarà el que jo volia, / complirà la missió/ que jo li havia confiat’.

 Daniel Ferrer:http://www.ediari.cat/analisi/cultura/722-la-ciutat-dels-llibres-vells.

la minyonia 5

 

               “ Por su parte, en el mundo del libro antiguo cada vez son más las posibilidades que tenemos de poder comprar una de estas preciadas joyas sin movernos de casa. Ahora bien, también esto tiene sus peligros como el hecho de no poder acceder físicamente a la obra que estamos comprando, que además puede estar bibliográficamente mal descrita, con el consiguiente fraude y gasto económico que ello puede comportar. Por no citar las estafas que pueden conllevar algunas de estas operaciones mediante el pago con tarjeta de crédito.

           Pero pongámonos en el papel del bibliófilo, coleccionista e investigador del libro antiguo que desea comprar un libro de estas características para su biblioteca. Es evidente que Internet ha sido una herramienta notablemente útil, pero hay que saber utilizarla. No sirven todos los portales, ni todas las librerías, ni todos los cauces son válidos para hacerse con una de estas preciadas piezas. En último lugar será el olfato del comprador el que determinará el éxito de la operación.

           No son todos los que están ni están todos los que son. Quizás este lema resuma muy bien la cantidad y al mismo tiempo ausencia de información que encontramos en la red dedicada al mundo del libro antiguo”.

      Article de Nicolás Bas Martín: “Documentación on line sobre libro antiguo”, pp. 112, a Documentación de las Ciencias de la Información, 2007, vol. 30.

 

la minyonia 3

Arxivat a Bibliofília, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre | Etiquetat , , |

Bibliodiccionari XXIII

26/04/2013 per biblioaprenent

          BIBLIODICCIONARI   XXIII

Biblio-basura: en un  vlok argentí de preguntes i respostes,  en la pregunta  “¿ la Biblia y el Apocalipsis?”, criticant la Bíblia, el vlokaire Fantomas diu: “No pierdas el tiempo en Biblio-basura”.

http://ar.answers.yahoo.com/question/index?qid=20110927181438AAa5J0D

 

‘Bibliobasura’(1): paraula usada en molts llocs per referir-se a literatura molt dolenta, que no agrada, i així l’anomenen. En català  ( biblioescombraria) no la he trobat. En alguns llocs parlan de telebasura, cinebasura, etc.

 

 Bibliobasura (2): títol d’un relat interessant en el vlok Mi espacio Literario.http://miespacioliterario.blogspot.com.es/2007/04/bibliobasura-relato.html

 

 

          Biblioboard: Per a lectors exigents i bibliòfils, amants de les edicions d’estudi ,Biblioboard és la seva aplicació.

          Biblioboard té una gran colecció d’obres antològiques de diferent gènere i  especialitat, tant en ficció com no ficció: literatura, art, matemàtiques, medicina, música, naturalesa, filosofia, història, poesia, ciència, viatjes, esports, etc.

biblioboard

Bibliocubas Educa: vlok de la Biblioteca de Cubas de la Sagra (Madrid).   http://bibliocubas.blogspot.com.es/

BiblioDesign : companyia independent que ofereix serveis de disseny gràfic i web, il·lustració, fotografia digital, disseny de llibres i revistes, papereria, i revisió, edició i traducció de texts acadèmics, tot això per a biblioteques i per a tot tipus d’organitzacions relacionades amb els llibres i la informació.  Un toc  artístic.Per a biblioteques. Per bibliotecaris. http://bibliodesign.blogspot.com.es/2012/08/web-design.html

Biblioforum (2): membre de Library Thing d’ A Coruña.

 

Bibliographoi: amanuenses  que eran com una espècie d’esclaus, però considerats més com col·liberts , anomenats bibliographoi y servi literati , perquè eran més ilustrats i no podien ser manats com  a esclaus.  Paraula del llibre Curso de Bibliología, de Baldomero Diez Lozano, Imp. Lourdes, Murcia, 1926, pp. 104.

Bibliomat: Una màquina de vending que ofereix llibres vells al preu de dos dòlars canadencs. Està instal·lada a The Monkey’s Paw, a la ciutat de Toronto (Ontàrio, Canadà).  La màquina ha estat concebuda com una alternativa artística al cistell de descompte situat a l’exterior, que sovint és ignorat. Quan un client posa monedes, la Biblio-Mat comença a vibrar i fer sorolls per indicar que s’ha posat en marxa. A continuació s’escolta el ring d’un telèfon antic i surt un llibre, sempre diferent i únic. (Trobat a Diari d’un llibre vell)

 

 Bibliopalma: pàgina oficial de les biblioteques municipals de Palma de Mallorca. http://www.bibliopalma.es/

bibliopalma

Bibliopèlia: tractat de les arts referides a la manera de fer llibres. Comprèn coneixements d’obres relatives a un mateix assumpte; facilitat, abundància i oportunitat; claredat, senzillés i mètode; veritat en la elecció de les frases i força i harmonia en el llenguatge; treball,  exactitud; correcció rigorosa del original i lentitud en publicar les obres.  Paraula del llibre Curso de Bibliología, de Baldomero Diez Lozano, Imp. Lourdes, Murcia, 1926, pp. 304-305.

Aquesta paraula no existeix realment, la vaig posar perquè està en el llibre mencionat, però més tard rellegint el llibre i mirant a la Fe d’errates de 3 pàgines que té, he vist que posa que en comptes de la paraula Bibliopèlia hauria de posar Bibliofilia.

Bibliopelis: paraula utilitzada en el vlok Esparcer per parlar de pel·lícules, normalment per a nens i joves.  Http://esparcer.blogspot.com.es

 

 Bibliòpol: en el llibre de Baldomero Diez y Lozano, Curso de Bibliología, a la pàgina 105 diu: “ así que las palabras librero, anticuario y escriba, venían a ser lo mismo, no extrañando que el librero encolase los libros y fuese aglutinador ( libropeus o bibliópolo)”.

 

 Bibliopuntcat: empresa que ofereix serveis per a Biblioteques Escolars.  http://bibliopuntcat.blogspot.com.es/

bibliopuntcat

Bibliories: ( en castellà Bibliorías):   D’un article  de Carles Geli, a El País del 17 de gener de 2013.  

“el Consistorio estudia medidas excepcionales para ayudar al sector ( llibreries) . Y entre ellas, amén de una línea de subvención econóica específica para la mejora de los establecimientos, dos de fuerte impacto; una, la celebración de una feria de librerías especializadas, que podría arrancar a finales de este año; la otra, aún más rompedora si cabe: que en la red de bibliotecas municipales se instalen librerías, “en un régimen parecido al que permite la existencia de bares y cafeterías”.

Això dona lloc a que a Bauenblog, Daniel Gil , exposi: “La idea principal és que ho facin de la mateixa forma que ja ho fan des de cafeteries o bars. Tindrem Bibliories, o seran llibreteques?  “.

http://www.bauenblog.info/2013/03/07/bibliories-o-llibreteques/#more-3670

 

Biblioteko:  biblioteca esperantista “Ramón Molera Pedrals” a Moià.

http://www.bibliotekomolera.org/bonveno.html

biblioteko

Arxivat a Bibliodiccionari, Bibliofília, Bibliologia, Varis | Etiquetat , , , |

Frases sobre Bibliofília 318

19/04/2013 per biblioaprenent

exlibris RMP

 

               “Qué més exquisit, què més artesanal, què més íntim i civilitzat que l’ex – libris, aquelles marques de biblioteca que des de l’època medieval, per bé que de maneres diverses, han servit per a identificar el titular o el propietari d’un llibre ¡

exlibris Font de Rubinat

 

               Quan l’ex – libris és cotitzat com els segells o els timbres filatèlics, descontextualitzant-lo del seu marc i de la seva propia finalitat, mostrant unes quatre-cent peces i un documentat catàleg sobre l’ex – libris i els ex – libristes, perquè tant uns com els altres formen part de la història de l’art del nostre país.

exlibris Triadó

               De sempre, els nostres ex – libris, com els de tot Europa, han recollit part de la personalitat dels seus titulars. Ultra les referències heràldiques, genealògiques o de referencia nominal, s’ha reflectit quelcom de la manera de ser del seu propietari.

exlibris A Riquer1

               D’ençà la fi de segle, s’inicia un renovellament d’aquesta forma d’art que, entre nosaltres, aportà importants valors creatives. Tant els autors de les comandes com els creadors artístics dels ex – libris eren gent que fruïen de les arts i estimaven els llibres, volien recrear els seus ulls amb imatges agradables i enriquir els volums amb aquest additament artístic que, de mica en mica, ha anat adquirint i s’ha transformat en una manera de fer art, aliada fonamentalment a les tècniques més pures del gravat.

               “L’ex – librisme reconsiderat”, per Daniel Giralt Miracle, a Ex – Libristes Catalans, Catàleg Exposició a l’Antic Hospital de la Sta. Creu, Barcelona, 1980, p.3-4.

exlibris Balaguer

 

Hotel Drouot1

 

               “  ‘Habría que precisar en primer lugar’, nos señala el editor Manuel Arroyo, ‘ qué es la bibliofilia; yo creo que podríamos diferenciar entre la bibliofilia clásica; es decir, la encuadrada en el ámbito estricto del libro antiguo, bien hecho, primorosamente elaborado, y la llamada bibliofilia de ediciones facsímiles, ahora muy en boga’. Existe, no obstante, en los círculos bibliófilos de Madrid, cuyo eje central son las llamadas ‘ librerías anticuarias o bibliófilas’, un marcado sentimiento de recelo, cuando no de desprecio, hacia las ediciones facsímiles. ‘Eso no es bibliofilia, es un mercado para nuevos ricos. Un mercado con una lista de clientes fabricada de antemano, a los que se convence de que esto es muy bonito y dentro de diez años se triplicará su valor actual’, nos manifiesta el dueño de la librería Escalinata, de Madrid…

               En materia de precios, el mutismo es general, ‘ porque se ha exagerado una barbaridad en la prensa’. Sin embargo, grosso modo, se puede afirmar que no es ni mucho menos imposible hallar buenas ediciones a precios asequibles a casi todos los bolsillos.

               Actualmente, y pese a que el interés por la bibliofilia registre un auge contínuo, el problema estriba en que cada vez es más difícil hallar un material verdaderamente interesante. Y para colmo no estamos en Francia, en donde todos los días hay subastas, como la del hotel Drouot, en París’, se lamenta Luis Bardón. Poe el contrario, el propietario de la librería del Prado, especializada fundamentalmente en folklore y literatura de principios de siglo, no se muestra muy amigo de las subastas, ‘porque los precios se disparan; recuerdo quepor un libro que yo estaba vendiendo a seiscientas pesetas se estaba pujango cerca de las 5.000’.

 

               Juana Salabert: “ La bibliofilia, el mundo de las joyas de papel”, article del 12-02-1981, però trobat a El País de 9-02-2011.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/bibliofilia/mundo/joyas/papel/elpepicul/19810212elpepicul_10/Tes

Hotel Drouot2

 

       exbloguis33

 

                                                  (Exlibris 2, 3, 4 i 5 extrets de la BC)

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Ex libris | Etiquetat , , |

Fires i Firetes

14/04/2013 per biblioaprenent

XXXVI fira València

               Dies enrere vaig trobar un article (1)’ interessant’ per vàries raons, comença d’aquesta manera:

            “ La XXXVI edición de la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión de Valencia abrió ayer sus 37 casetas. A pesar del frío, del aire y de la lluvia, la peor combinación posible….

            El presidente de la Sociedad Bibliográfica Valenciana, Rafael Solaz, curioseaba entre los puestos. Se llevó….”. I va dir :” El cliente de libro muy caro, de precios superiores a 1.000 euros, ha caído mucho. Si antes una librería tenía una serie de clientes selectos, buenos, de diez quedan dos. Y, a la vez, se ha devaluado a la mitad el precio del libro antiguo de nivel medio”…

            “… En cualquier caso, si en algún lugar debe conservarse un punto de tradición es en una feria de libro antiguo. Nacho, desde Zaragoza, trae un volumen editado en el siglo XVI que trata sobre Valencia. Boado asegura que, a buen recaudo, ocultos tras los cuentos o los tebeos de Tintín, los libreros traen ‘ bastantes incunables y libros del XVI y del XVII’, y es que la feria valenciana es la segunda del país después del certamen que se celebra en Madrid”.

            I en diferents articles que parlen de la XXXVI Fira de València diuen: ‘ … incunables fechados antes del año 1500.’, crec que no cal afegir-hi res més.

            I per el que diu el senyor Solaz, tampoc és necessari dir més coses. Sembla que aquests senyors, anomenats llibreters ( molts d’ells), només estan interessats en ‘clientes selectos, buenos’, dels que gasten 1.000 euros o més, dels que segons diu en queden molt pocs. És possible que anys enrera els clients habituals fossin senyors rics i amb possibles, senyors bibliòfils que organitzaven associacions per a uns quants, però crec que avui hi ha molts bibliòfils diferents i com ja vaig escriure en un vlok anterior, hi ha bibliòfils de moltes menes, ‘pobres’ i rics, hi crec que tant uns com els altres tenen  molta importància en aquest món i haurien de ser tractats d’igual manera tots ells, cosa que normalment no passa.

            Fa un parell d’anys, amb motiu de la 60ª Fira de Llibres de Barcelona,  ja vaig escriure la frase que  un ‘llibreter de vell’, un venedor de llibres em va dir: ‘Los pianos están un poco más abajo, ves allí a tocar el piano’, i per descomptat que vaig anar a d’altres llocs a tocar i tinc clar que a casa d’aquest venedor de llibres, casa amb el gran nom de “Difusora de la Cultura”, no hi tornaré a tocar cap cançó encara que hi regalin llibres o pianos.

            Com diu l’article de València, la seva Fira es la segona d’aquest país, quan ho vaig llegir per primera vegada em va sorprendre una mica, però ho he mirat i veig que l’article té tota la raó, la Fireta del  Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona cada any va a menys, cada any hi ha menys venedors de llibres, no sé els motius ni les raons(2), queda clar que el clients ‘selectos, buenos..’ s’estàn acabant, de clients que compran llibres com ‘incunables fechados antes del año 1500’  ja no en queden gaires, diuen alguns llibreters, però crec que només mirant alguns catàlegs és suficient per adonar-se’n de que es venen llibres molt cars, llibres per a clients ‘ selectos, buenos’, fa uns anys en un catàleg d’una llibreria de Barcelona, d’aquelles poques llibreries que fan catàlegs que són moltes vegades millors que molts llibres i dels que s’aprenen moltes coses, n’hi havia un,

hypnerot1

 la Hypnerotomachia Poliphili de Francesco Colonna, editat per Manucio el 1499, pel que demanaven 310.000 euros, i ja no he vist que el tornin a oferir, segur que algun bibliòfil ( o no)  amb sort i diners el va comprar; i també  en alguns catàlegs moltes vegades on va el preu posen: ‘ consultar precio’. O sigui que bibliòfils rics n’hi ha, però de ‘pobres’ també, i som els ‘pobres’, moltes vegades, els que aguantem moltes llibreries, fem el que podem, comprem llibres no massa cars, de tot una mica.

            Desitjo que la 62ª Fira d’aquest any a Barcelona vagi bé, espero que vinguin moltes llibreries, com més millor, amb llibres tant per a bibliòfils rics  com per a ‘pobres’, desitjo que hi hagin molts pianos per tocar.

            No em vull allargar, ja hi haurà temps per parlar una mica més d’aquest tema, però el títol de l’article de València :’ Los bibliófilos de lujo, en peligro de extinción’, crec i espero que no arribarà a fer-se realitat, vull comprar i que es comprin molts llibres encara que només costin de 1000  ( o de 100) euros en avall .

(1)      Article “Los bibliófilos de lujo, en peligro de extinción”, de Burguera a ‘lasprovincias.es ‘ del dia 1 de març de 2013.
(2)      Alguns sí, però ja els explicaré un altre dia.

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre | Etiquetat , | 2 Comments »

Frases sobre Bibliofília 317

12/04/2013 per biblioaprenent

                                    miquel plana 1

“ Si l’afició als llibres ja és tot un joiós indicador, hi ha una connotació ben categórica que s’hi ha d’afegir quan es decanta cap a col.leccionar o publicar llibres molt especials, per la seva raresa o per la seva qualitat artística. Aquest és el cas de Miquel Plana, que fa trenta anys que es dedica a l’edició de llibres de bibliofilia i ja n’ha fet cent dinou…

Cada llibre de Miquel Plana és una suma de diversos elements – el valor literari del text i la perfecció tipográfica –  que creen junts la màgia del conjunt. Les il.lustracions mantenen una equilibrada relació espiritual amb el text i material amb la tipografia. El resulta tés sempre una creació harmònica amb personalitat i carácter…

Miquel Plana ens ha mostrat la seva obra total, que – per dir-ho en un intent de classificació – va en tres direccions: llibre d’autor, llibre de col.lectiu i obra diversa, que inclou nadales, poemes, calendaris i altres.

Avui la missió del llibre modern és compartida amb altres servidors de la cultura, però el llibre de bibliòfil no admet gaires ratetes ni penjaments. És una obra que l’artista fa amb les mans i amb el cor. Com l’equilibrista que estima el repte i actua sense xarxa. La vàlua d’aquesta obra genial i forçosament escassa fa que els llibres de Miquel Plana figurin a la Biblioteca Nacional d’Espanya al costat mateix d’obres il.lustrades amb estampes del segle XVI”.

  Article. “ La joia de la bibliofília” de Jordi Dalmau, a Revista de Girona, núm. 210, gener-febrer 2002, pp. 9-10.

                          miquel plana 2

 

“ Para empezar, una advertencia, y es que, ante la imposibilidad de resumir por medio de tan escasas líneas lo singular de la bibliofilia desde el punto de vista histórico, recurro a un período concreto para caracterizar el fenómeno: la revolución francesa.

En este sentido, explica Alberto Manguel que aquel ciclo político ‘intentó abolir la idea de que el pasado era propiedad de una sola clase social’. ¿ Consecuencias de ello? Después de haber escanciado las luces de la Razón y suprimido los privilegios de la alta nobleza, reunir antigüedades no fue ya un recreo de los aristócratas sino un esparcimiento burgués.

De ahí que, tanto en el período napoleónico como en el republicano, la bibliofilia fuera contagiándose a placer entre los distintos niveles sociales, gracias en parte a los saqueos efectuados en las bibliotecas del clero y de los patricios que habían subido al cadalso. ‘Para finales del siglo XIX – escribe Manguel – , la exhibición de baratijas añejas, cuadros de antiguos maestros y libros en ediciones príncipe se había convertido para los europeos en un pasatiempo de moda’.

Ese gran movimiento coleccionista se enlaza estrechamente con el triunfal apogeo de los bibliófilos del siglo XX, a quienes dedica Francisco Mendoza Días-Maroto líneas de mucha enjundia. A su entender, hay en el bibliófilo un sello vehemente, pues cuajan en su ánimo aspiraciones y búsquedas, aparte de un hábito muy costoso, que es tanto como decir ilimitado en su ambición.

‘Queda claro, pues – escribe Mendoza -, que para nosotros la bibliofilia no es una afición de tres al cuarto, sino una pasión desaforada, y el que no la sienta así no es merecedor del honroso título de bibliófilo. Si definiéramos la bibliofilia – que tiene mucho de religión -, simplemente como amor a los libros, resultaría que casi todo el mundo sería bibliófilo, pues incluso las personas que no leen jamás dicen amar y valorar los libros’.

 Article de Guzmán Urrero: “ Bibliofilia”, 19 abril 2007. A http://www.thecult.es/Cronicas/bibliofilia.html

                            urrero1

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Llibres d'artista, Oficis del llibre | Etiquetat , , , |

Frases sobre Bibliofília 316

30/03/2013 per biblioaprenent

                El llibre a la humanitat

                        És com el sol a la terra,

                        Que les tenebres desterra

                        I al seny dóna claredat.

 

                        El tracte amb els llibres dóna,

                        Cert relleu a la persona.

 

                        La bella relligadura

                        És del llibre clau segura.

 

                        D’Eiximenis, metge i Llull.

                        N’aprofitaràs tot full.

 

                        El llibre és capsa tancada

                        Que’l mateix hi pots trobar

                        Una història singular

                        Que una ciència emmetzimada.

 

            A la Revista de Llibreria Antiquària, n14, p. 17.

revista llib ant numero 0

 

 

 

 

               “ Antonio Mingote hizo en el año 1975 un dibujo para el ABC que es mucho más que una viñeta: Ha venido a pedirme tu mano ese joven que tiene una tienda de libros. Le he dicho que vuelva cuando tenga un porvenir.”.

 

mingote1

          Frase-Acudit extret d’una conferència de Juan F. Pons León, llibreter de Zaragoza, en el Curs sobre Llibre Antic fet a Jaca el 2009  , dirigit per Manuel José Pedraza Gracia. ( curs que recomano doncs s’aprenen moltes coses sobre llibre antic).

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Oficis del llibre | Etiquetat , , , , , | 2 Comments »

« Newer Posts - Older Posts »