Feeds:
Entrades
Comentaris

Frases sobre Bibliofília 377

24/11/2014 per biblioaprenent

 

atlas català 1375

 

Atles Català de Cresques (1375)

“ Pelegrí  Haro recorda que la majoria de bibliòfils construeixen la seva col·lecció especialitzant-se en uns pocs camps precisos, i que aquests estan relacionats amb el moment en què es viu. En general i actualment, la ciència antiga i la ciència moderna a què ens porta aquella és la temàtica que va més buscada i per la qual es paguen més cars els llibres’, explica Haro, que es dedica a rebre els compradors en el seu pis de la Rambla, pràcticament amb hora convinguda. També destaca com a preuats els llibres de viatges, per allò que a tothom li agrada viatjar. ‘Els llibres d’aquells viatgers anglesos i holandesos que anaven, els segles XVII i XVIII, a Àsia i a Austràlia, evidentment tenen molt d’encant i són llibres molt buscats’.

 

gravat dali

 

Gravat Dalí

 

 

Per últim, Haro destaca que són molt buscats els llibres de bibliofília pura:’Són llibres il·lustrats amb gravats, amb tiratges molt curts, en què han participat artistes gravadors que d’alguna forma donen al llibre un encant estrany”.

        Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. IV.

 

ali bey

 

§       §       §       §      §       §       §

 

 

pregliasco

Pregliasco Llibreria Antiquaria (Torino)

           

           “ La librería anticuaria no es una carrera; es un oficio. Lo es incluso cuando uno lleva muchos años en ella. Creo que debería seguir siendo un oficio, no una profesión, ni mucho menos una carrera. Así se podría evitar que se perdiera el elemento vocacional que la convierte en una forma muy grata de ganarse el sustento.

             Es bueno ser librero, a pesar de que este es un oficio que no se termina nunca de aprender. Nunca llegamos a ser importantes porque siempre estamos aprendiendo. Bien mirado, es una forma de mantenerse joven, al menos en el espíritu, pues comenzamos a envejecer el día en que perdemos la ilusión por saber nuevas cosas”.

             Del pregó de Juan F. Pons León a la VI Feria del Libro Viejo y Antiguo de Zaragoza, l’any 2010.

 

Leakeys-Bookshop-Church-S-001

 

Leakeys Bookshop-Church Street, Inverness

 

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibreries | Etiquetat , , , |

Frases sobre Bibliofília 376

18/11/2014 per biblioaprenent

jaume pla escrits

               “ Però malauradament no tots els llibres que tenen una bona tipografia, un bon text o bones il·lustracions es poden considerar llibres de bibliòfil. Cal que tots els ingredients esmentats estiguin en perfecte equilibri els uns amb els altres i que el conjunt formi un tot unitari i compacte. Un llibre d’aquest tipus serà considerat obra d’art perquè la cura en la tipografia i l’harmonia entre el text i la imatge entren en perfecta relació, conferint a l’obra un aspecte particular on la qualitat hi és present arreu.

Jaume Pla1

               L’avantatge de Jaume Pla per fer un llibre d’aquesta mena és que era també artista il·lustrador i coneixia les dificultats o les possibilitats de la imatge. Com a gravador ( els llibres de La Rosa Vera són il·lustrats amb gravats originals),  Jaume Pla sabia quin paper era el més adequat segons el color, la textura o la consistència de les fibres. Coneixia quina pressió s’havia de donar al tòrcul perquè la petjada de la planxa no afectés visualment el text i que a la vegada la imatge sortís ben impresa.

              El fet que Jaume Pla fos alhora director, il·lustrador i estampador ha estat fonamental perquè el resultat obtingut mereixés la qualificació d’objecte d’art”.

rosa vera segell sec

               “La Rosa Vera en pro de la Bibliofília”, Cap. II , pp. 82-97 del Volum II de la Tesi Doctoral: Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya, de Maria Mercè Casanovas i Aleix, de la UB, 1989-1990.

Imatges Associació d’Amics de Jaume Pla   http://www.jaumepla.info/gravats.htm

pla vilanova 1

pla vilanova 2

 

ℵ          ℵ          ℵ         ℵ         ℵ          ℵ          ℵ

“ Las definiciones de la voz ‘bibliofilia’ son variadas, según consultemos el DRAE o el ya clásico de la bibliotecaria de Paniza, Doña María Moliner. Bueno sería matizarlas, según los distintos perfiles de los lectores o de los libreros, ya que resulta variado el amor que cada uno de ellos siente hacia los libros bellos y bien hechos.

Hay elementos comunes como, por ejemplo, los gestos casi rituales, que los bibliófilos realizan, cuando se encuentran con un libro bello en sus manos, entendiendo la belleza del continente, al margen de la riqueza del texto. Su forma de tomarlo con las manos, de abrirlo lo suficiente, pero no demasiado, para conocer la belleza de sus grabados y la limpieza de su impresión. A veces, incluso, lo huelen, y no crean que es un gesto superfluo, pues a los olfatos cultivados les permite saber si esa encuadernación ha sido `lavada`. Siguiendo con la encuadernación, el repaso de los menores detalles, como los hierros o nervios en el lomo, los adornos, la suavidad de tacto de los materiales usados, especialmente en las pieles. La manera de frotar suavemente con las yemas de los dedos pulgar e índice, para conocer la consistencia y gramaje del papel usado. El examen de los grabados e ilustraciones, lupa en mano, literalmente.

Tras el examen físico del libro viene la búsqueda de detalles bio-bibliográficos acerca de los autores, impresores, traductores, encuadernadores e incluso de los editores. Si el examen de todos esos detalles ofrece un resultado satisfactorio, la conclusión en sencilla e inmediata: llega el deseo de poseer ese libro, claro”.

 

Article: “Librero y Bibliófilo, ¿Son actividades compatibles?”, de Juan F. Pons León, a la web Cepaec Siglo XXII.

http://www.cepaecsiglo22.org/index.php/escritores-othermenu-38/513-librero-y-bibliofilo-son-actividades-compatibles

 

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibres, Oficis del llibre | Etiquetat , , , , | 2 Comments »

Frases sobre Bibliofília 375

11/11/2014 per biblioaprenent

“ Jordi Estruga, …, encara recorda que en un dels seus viatges a Buenos Aires per motius de feina va adquirir el primer llibre, Historia del Rey Don Juan, editat el 1590. Era el 1974-75 i va començar la seva biblioteca de llibre antic amb l’objectiu de continuar la seva col·lecció de llibres menys antics dedicada a l’estudi de la història de la Corona d’Aragó. Aquell llibre, juntament amb l’incunable imprès a Barcelona el 1490 Primera Gramática de Nebrija (sic)

( crec que la Primera Grammatica, Nebrija la va editar el 1492 a Salamanca)

grammatica Nebrija 1492    grammatica nebrija 2

 

i un atlas holandès de 1612, és un dels tres llibres que més aprecia Estruga que, una vegada superat el tema de la història, s’ha interessat per altres aspectes de la bibliofília, com ara la cartografia. També li agrada l’art i és per això que va començar a comprar llibres amb iζl·lustracions o temes que li agradaven molt. Últimament busca especialment llibres il·lustrats per xilògrafs contemporanis, d’acord amb el que ja ha apuntat Casanova segons el qué la bibliofília no té per què estar associada al llibre antic”.

               Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. IV.

 

ζ         ζ         ζ         ζ         ζ          ζ          ζ

 

              “ Muchas veces en las tiradas de libros ilustrados los cinco primeros llevan un original cada uno. Dentro de la obra de bibliofilia el papel es muy importante, los primeros ejemplares ( entre 2 y 5 ejemplares) suelen ser de papel de Japón imperial,

[Papel japón: Tipo de papel muy fino fabricado en Japón para el que se emplean cañas de bambú u hojas de morera. Es de color amarillo, satinado y por lo general muy caro. Este papel, a pesar de su extrema ligereza, ofrece una excepcional capacidad de resistencia que no posee ningún otro papel, por lo que se halla presente en todos los talleres de restauración. Destaca por su poder de absorción. Por esta razón las placas deben estar fuertemente entintadas antes de ser presionadas sobre este tipo de papel, pero merece la pena, ya que el resultado final es espectacular.]

paper japonès

 este papel es muy bello y nacarado, suelen estar destinados también a los ejemplares que contienen la obra original. Los siguientes ejemplares llevan papel vélin,

[Papel vitela o vélin: Aunque en realidad no es un tipo de papel por definición, el papel vitela es una de las primeras alternativas para encuadernar libros que encontramos en la historia. Se trata de un tipo de pergamino realizado a partir de una fina capa de piel desengrasada y tratada que ha sido usado desde la Edad Media para hacer las páginas de un libro o códice o para encuadernar. Estrictamente hablando, el papel vitela debería ser sólo hecho de piel de becerro (vitela), pero el término comenzó a ser usado para designar un pergamino de calidad muy alta, independientemente de qué animal venga la piel con la que fue hecho, por lo que hoy en día lo podemos encontrar hecho de piel de cordero o cabrito, entre otras.]

paper vitela

es marfil, imitando el satinado del pergamino. O también suelen utilizar papel Holanda

[Papel holanda: a menudo presenta una cara suave y otra más áspera. Es un papel resistente, rotundo y hecho de paño u hilo. Se trata de un tipo de papel verjurado.]

paper holanda

que es más recio, hecho de paño, de hilo. Cualquiera de estas tiradas contienen un estado de los grabados y pueden llevar, además, una Suite completa de grabados. La siguiente tirada es en papel más corriente y albergan un estado de los grabados. Por lo que hay que tener en cuenta el número de tirada, ya que no todos tienen el mismo precio. Los árabes introdujeron en la península la técnica artesanal para la fabricación del papel, utlizando fibras vegetales y después la madera ( siglo XVIII). La incorporación de las máquinas y agentes químicos bajó la calidad del papel. En la actualidad hay muy pocos sitios donde se pueda obtener estos papeles tan especiales”.

 

            Article: “Libros de bibliofilia. Tesoros del siglo XX para bibliófilos”, de María Jesús Burgueño a la Revista de Arte-Logopress, l’1 de juny de 2009.

Http://www.revistadearte.com/2009/06/01/tesoros-del-siglo-xx-para-bibliofilos.

(definicions de paper a  http://www.iberlibro.com/libros-antiguos-raros-coleccion/guia-coleccionista-libros/tipos-papel.shtml  )

revistadearte

 

 

 

 

ex vlokis 2

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres, Oficis del llibre | Etiquetat , , , | 2 Comments »

CATALONIAWINS

09/11/2014 per biblioaprenent

L’Estaca, d’en Llach i del poble català:

L’avi Siset em parlava de bon matí al portal 
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. 
Siset, que no veus l’estaca on estem tots lligats? 
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! 

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. 

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se’m van escorxant, 
i quan la força se me’n va ella és més ampla i més gran. 
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant, 
que a cops la força m’oblida. Torna’m a dir el teu cant: 

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. 

L’avi Siset ja no diu res, mal vent que se l’emporta, 
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal. 
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar 
el darrer cant d’en Siset, el darrer que em va ensenyar. 

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

 

Arxivat a Paraules, Varis | Etiquetat , | 3 Comments »

Frases sobre Bibliofília 374

08/11/2014 per biblioaprenent


la nova revista ok

               “ Si la importància bibliofílica és, fins a cert punt, independent de la vàlua intrínseca del llibre, l’ideal és, però, que una i altra vagin juntes. No cal, doncs, encarir l’interès d’una col·lecció d’història de Catalunya, amb exemplars dels primers temps de la impremta entre nosaltres, alguns d’ells incunables – i tothom sap què vol dir, en les esferes de la bibliofília, un incunable català, sortit de les premses dels impressors alemanys que introduïren aquí la novella art o de llurs successors”.

la nova revista imatge3 la nova revista imatges2

 

 

a d'articlerticle : “Els XII” de Just Cabot, a La Nova Revista de 15 de març de 1928, pp. 256-263, trobat a  Càtedra Màrius Torres.       (inicial A de l’article citat).(imatges de l’article).

 

 

ℜ       ℜ      ℜ       ℜ      ℜ       ℜ       ℜ

 

 

hibris nº 45

               “ LIBROS ( Cuidado de los).

               Las manchas de (los) dedos, se limpian dándoles un poco de jabón y después frotando ligeramente. Luego ( hay que) aclarar con agua pura, antes de dejar (las) secar entre dos hojas de papel secante nuevo.

               Las (manchas) de humedad se quitan limpiando el papel con una ligera solución de Cloro. Aclarar con agua y secar luego como la anterior.

full tacat1

               (Para)las (manchas) de aceite y de grasa, se pone un papel secante sobre la mancha y (se presiona) pasando una plancha no demasiado caliente. Se repite, cambiando el papel secante hasta que desaparezca. (Luego) se quitan los vestigios, pasando un pincel con Aguarrás templado al Baño de maría. Para aclarar el color del papel, que se habrá puesto amarillento, se aplica con un pincel (un poco de) Alcohol rectificado(1).

full tacat2

               Las (manchas) de las moscas, ( se quitan frotando con un paño de algodón humedecido) con vinagre fuerte.

               Las (manchas) de petróleo se (quitan)  frotan(do) con (un paño de algodón humedecido ligeramente en) una solución de Amoníaco.

               Las (manchas) de tinta (se quitan frotando con un paño de algodón humedecido ligeramente) con Agua Oxigenada.

               Las (manchas) de las encuadernaciones (de piel) se quitan ( frotando suavemente) con miga de pan caliente.

               Las (manchas) de grasa ( en las encuadernaciones de piel, se quitan) con una pasta de Bencina(2) y Magnesia.

               Para lavar de un modo general las encuadernaciones ( de piel) se pasa una esponja embebida en espuma de jabón ( de taco, hecho con grasa y sosa cáustica). Se aclara luego con agua y se embadurna con una capa de Engrudo (3). Antes de que se seque, se frota fuertemente con un paño suave ( de algodón). Dejar secar completamente, antes de dar un Encáustico (4). Sobre los cantos polvorientos pasar una esponja húmeda.

full tacat3

 

               Para desinfectar (los libros), tender en un cajón – que cierre bien – unas cuerdas a unos diez centímetros de separación y suspender los libros con sus hojas abiertas mirando al fondo. En el cajón, colocar un recipiente con Formol, cerrar y dejarlos en contacto con los vapores del Formol durante tres o cuatro días. Airear (5) los libros antes de colocarlos de nuevo en su sitio.

            Para preservar los libros de las polillas se pone Alcanfor (6) o Esencia de Sándalo (6). El Alcanfor y la Esencia de Sándalo preservan ( a los libros) del ataque de los insectos. Por eso no deben faltar en la biblioteca.

            Las manchas o suciedad en los Pergaminos se sacan pasándoles por la parte afectada una esponja embebida en Bencina.

Notas:

(1): El Alcohol rectificado se logra rebajando con agua al 85 / 15 % el Alcohol Etílico. Es el conocido como Alcohol de Quemar, no el alcohol terapéutico de las farmacias.

(2): La Bencina ( o Benzina) era un producto de limpieza que se vendía en las droguerías, derivado de la gasolina. Ahora existe un equivalente, el Benceno, quizás conocido con otro nombre, por razones de patente comercial.

(3): El Engrudo era un tipo de cola de pegamento, de venta en droguerías, y que se usaba para pegar etiquetas y otros papeles y cartulinas. Se usaba también en los trabajos de marquetería, para pegar maderitas finas. Se puede hacer de forma artesanal mezclando harina o almidón con un poco de agua, añadiendo luego algo más de agua hasta obtener una consistencia lechosa, que ha de calentarse lentamente, sin dejar de remover, hasta que la mezcla se espese.

(4): El Encáustico era un producto de venta en droguerías y que se utilizaba para sacar el brillo a los muebles y otros elementos del hogar, luego de haberlos limpiado, claro

encáustico

               (5): Airear es un verbo que se utilizaba mucho en Aragón y que significa ‘ ventilar un objeto durante unos días, poniéndolo a la intemperie, pero en lugar seco, protegido de la lluvia’.

               (6): El Alcanfor y el Aceite de Sándalo se vendían en droguerías. Suponemos que todavía será posible obtenerlos, aunque quizás con otro nombre comercial.

               Article:” Los cuidados de los libros”, on entre d’altres coses, Ana M. Pons León i Juan F. Pons León, parlant del seu pare, treuen a la llum uns escrits on el seu pare explica ho que ha aprés amb els anys per tenir els llibres ben cuidats, a  Hibris: Revista de bibliofilia, ISSN 1577-3787, Nº. 45, 2008 , pags. 19-21.

 

DibuixExbloguis1

Arxivat a Bibliofília, Enquadernacions, Llibres, Oficis del llibre | Etiquetat , | 4 Comments »

Bibliodiccionari XXXI

01/11/2014 per biblioaprenent

 

bibliodiccionari XXXI

 

Biblio-anagrama: Els de L’HEscarras i la Biblioteca Tecla Sala ( L’Hospitalet) fan un sorteig. La participació es farà a través dels concurs Biblioanagrama, en el qual poden participar els infants fins els 14 anys. El dilluns de cada setmana es publicarà un Biblioanagrama ( conjunt de lletres que s’han d’ordenar per formar una paraula). Els infants que trobin la paraula amagada al Biblioanagrama, podran omplir les butlletes que posarem a la seva disposició a la sala infantil, i deixar-les a la urna habilitada a aquest efecte.

biblioanagrama 2

 

Biblio-cabina: cabines de telèfons són reciclades en cabines per recollir i   intercanviar llibres. En diferents  ciutats ja fan servir antigues cabines per a        diferents usos, l’ intercanvi de llibres és un dels més habituals.  A Machwitz ( provincia de Buenos Aires) podeu veure les instruccions i un         video: http://www.aulascreativas.net/aulas/hablemos-de-politica/la-republica-  democratica-del-barrio-y-la-bibliocabina

bibliocabina 1

bibliocabina 2

 

Bibliocosmos: es descriu així: “Blog ameno y divertido con noticias sobre libros, bibliotecas, archivos y centros de documentación”. És a Ferrol. http://bibliocosmos1mundo.wordpress.com/

 

Bibliohospital: Con la colaboración de la Concejalía de Voluntariado. Todos los     miércoles llevamos libros a los pacientes y acompañantes. Hospital General        Universitario Los Arcos del Mar Menor. Biblioteques de San Javier. http://www.bibliotecaspublicas.es/sanjavier/imagenes/Folleto-Primavera-         2014.pdf

 

 

Biblioinvierno: sèrie d’activitats realitzades a diversos llocs, com: “espacio  recreativo de libros, lecturas, narraciones, arte plástico y juegos de mesa”. Del 21 de Julio al 1 de agosto en la Sala Infantil Biblioteca Pública Municipal Leopoldo Marechal a Mar del Plata (Argentina) i a d’altres pobles i ciutats.

biblioinvierno 1

 

Bibliolenguas: Biblioteca de la Facultad de Lenguas, adreça de la seva pàgina a   facebook, https://www.facebook.com/bibliolenguas , a Córdoba  (Argentina).

bibliolenguas

 

 

Biblio-Lotto: A l’Escola Sant Pere Nolasc de Sant Andreu ( Barcelona). “Com la    majoria de vosaltres ja sap, es tracta d’una mena de loteria lectora. Aquí a      sota trobareu unes pàgines (6 per a 5è i 6 per a 6è) que corresponen als            llibres que podeu agafar en préstec de la Biblioteca. Si, a mesura que aneu            llegint, trobeu a quins llibres corresponen, obtindreu un premi. I recordeu: quants més llibres llegiu, més possibilitats d’aconseguir premi.A llegir !!! “.http://blocs.xtec.cat/sanpecs/2014/10/14/torna-la-biblio-lotto/

biblio-lotto

 

 

Biblioluces: diuen ells: “Desde que comenzamos nuestra singladura, un grupo de profesores del I.E.S. Luces no directamente vinculados con la lengua y la     literatura, estamos enrolados en una aventura que va más allá de los  atildados planes de lectura; para ello nos trabajamos nuestros propios textos  e ilustraciones, alentamos la colaboración de autores y creadores externos y          fomentamos las producciones propias de nuestro alumnado… porque no solo de cortar y pegar vive la educación…”. Del I.E.S. Luces a Asturias. http://blog.educastur.es/biblioluces/

biblioluces asturias

 

 

 

 

Bibliomirades: Exposició dels Treballs d’Educació Visual i Plàstica dels alumnes de l’IES Ernest Lluch i Martín sobre la lectura. Es va fer a la Biblioteca  Marta Mata  de Cunit.

bibliomirades1

En podeu tenir un tast a:    http://bibliocunit.blogspot.com.es/2014/05/bibliomirades.html

            He trobat aquesta nova paraula pel Bibliodiccionari gràcies a un correu:    Infocultura- Ajuntament del Vendrell , en el que informa de:

 Exposició “Bibliomirades”  Exposició dels treballs d’Educació Visual i Plàstica dels alumnes de l’IES Ernest Lluch de Cunit sobre la lectura

Exposició coordinada per Montserrat González Papiol
Del 3 al 31 d’octubre
            Inauguració: Dijous 9 d’octubre a les 19 h
            Hora: En horaris d’obertura de la biblioteca
            Lloc: Biblioteca Pública Terra Baixa
            Preu: Gratuït
Informació: http://www.bibliotecaspublicas.es/vendrell/
            Organitza: Biblioteca Pública Terra Baixa ( El Vendrell).

 

bibliomirades8

 

Biblionet@: vlok d’una llibreria xilena. http://www.librossandiego.cl/default.aspx

biblionet@

 

 

 

Bibliotoño:activitats a la tardor a la biblioteca de Los Santos de Maimona (Badajoz)  i a d’altres pobles i ciutats.

biblioteca santos de maimona

biblioteca santos de mandoña 2

 

 

BiBlioPeque: projecte de lectura i informàtica a la Biblioteca Popular Coronel       Dorrego. Ara a Biblioteca José A. Guisola a El Perdido (Argentina).  http://biblio-peque.blogspot.com/

BiBlioPeque 1

 

 

Bibliopeques: “La Biblioteca irá a distintos lugares de San Javier a blandir el cuento como herramienta de hacer futuro. Actividad concertada con todos  los CEIPs de San Javier”. Biblioteques Públiques de San Javier (Múrcia).  http://www.bibliotecaspublicas.es/sanjavier/imagenes/Folleto-Primavera-         2014.pdf

bibliopeques san javier

També a Don Benito (Badajoz), activitats per Bibliopeques             http://cpdonosocortesdb.juntaextremadura.net/index.php/3-ultima-         hora/destacamos/446-biblioteca

bibliopeques Don Benito

 

 

Biblioprimavera:sèrie d’activitats realitzades a les biblioteques a la Primavera.Exposades en butlletins i altres mitjans.

 

 

Bibliosophietek: vlok sobre llibres, escriptors, articles,…. .Publicat per Sophie i Bob         ( Madrid).  http://bibliosophiethek.blogspot.com.es/

bibliosophietek

 

 

Bibliotardor: activitats a diferents biblioteques realitzades a la tardor. Com:a         l’Escola Sant Pere i Sant Pau ( Tarragona). “Aquesta tardor tots els nens i          nens del centre teniu la possibilitat d’escriure a les fulles de l’arbre de tardor.   Vine i, entre llibres de por i misteri, fes crèixer la teva imaginació”.             http://blocs.xtec.cat/ceipsantpereisantpau/2007/11/06/bilbiotardor-a-la-            biblioteca/,  i a Ulldecona, Sineu (Mallorca),…

bibliotardor 1

 

 

Biblio-TECA: “A mitja tarda,quan surts de l’escola amb ganes de berenar,apropa’t          al forn de les paraules i devora, fulla a fulla, la recepta que els escriptors han         cuinat amb la poció màgica de la imaginació.Hi ha tanta TECA a la           BIBLIO”. A la Biblioteca Escolar Can Manent de Cardedeu.http://bibescolarcanmanent.blogspot.com.es/

biblio-TECA

 

 

Biblio-turisme: visites i viatges per anar a veure llibreries, biblioteques, museus   relacionats amb el llibre i la impremta, i per comprar, vendre o canviar llibres     en altres llocs, fora del lloc on cadascú viu.En el vlok podeu veure un munt          de llocs d’aquest tipus.  En un vlok francès tenen com una de les Categories, Bibliotourisme.

 

 

Biblioverano: activitats realitzades a diferents pobles i ciutats , com

             1)A Don Benito Badajoz): Implantar cada verano un servicio de  lectura en la Piscina Municipal.http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/110790/1/EB04_N032_P59.pd        f

2)  programa de animación a la lectura “Biblioverano 2014”, que se ha  desarrollado en la Biblioteca Municipal “Lope de Vega” de Manzanares  (Ciudad Real). http://manzanaresaldia.es/las-ilustraciones-de-violeta-monreal-     protagonizan-la-clausura-del-biblioverano-del-greco/, i molts més llocs ( Cabra,Huesca, Móstoles, …)

 

 

Biblio-Verano:A Santo Domingo, “El campamento tiene el objetivo de motivar la integración de los y las menores participantes a través de una experiencia       significativa, que potencie sus valores; así como enseñarles la importancia de la biblioteca, propiciar el desarrollo del amor a los libros y el             medioambiente”. Biblioteca Infantil y Juvenil República Dominicana         (BIJRD). http://vicepresidencia.gob.do/vice/concluye-primera-fase- campamento-biblio-verano-2014-de-la-bijrd  I a més llocs, com: Biblioteca San José de La Rinconada (Sevilla)             http://www.juntadeandalucia.es/cultura/BoletinRBPA/N24/n8.htm

biblio-verano1

 

 

BiblioVisuales: biblioteca virtual del CEIV (Centro de Estudiantes del IUNA),      Buenos Aires. http://www.bibliovisuales.com.ar/

bibliovisuales

 

 

 

 

 

Arxivat a Bibliodiccionari, Paraules | 2 Comments »

Frases sobre Bibliofília 373

30/10/2014 per biblioaprenent

elogi de la bibliofília

               “ La condició dita bibliofília és una malaltia del cervell i del cor. Provocada per un virus intel·lectual i sentimental, és bastant difícil de contraure en la seva forma més violent. Rara vegada es comunica als pròxims ( llegeixi’ s estudiants), tot i que els contaminats, com el gos rabiós, senten constantment el fort impuls de mossegar les persones sanes. Encara que sigui rara i difícil de contraure, la malaltia és inguarible, i si el pacient s’ha infectat tant com per escriure llibres ( especialment catàlegs de manuscrits o de llibres rars), els microbis i la seva potència de contaminació sobreviuen en el malalt quasi sense límit temporal.

academia norteamericana de la lenfua española

Theodore S. Beardsley, cofundador (1973)

               Una característica notable de la bibliofília és que els seus símptomes, en lloc de produir dolor, causen en la víctima sensacions de plaers  exquisits i infinits. Aquesta sent a tothora l’ansietat embriagant d’abastar més símptomes. Fins a un cert punt, la bibliofília es pot comparar amb l’amor o l’alcoholisme, llevat que no apareguin indicis de fenòmens comparables a ‘le chagrin’ o a ‘la gueule de bois’, descoberts i analitzats tan competentment per les corresponents autoritats franceses.

               L’escassetat dels afligits per la dita malaltia fa que sigui molt difícil de descobrir les seves causes i els seus orígens.

               Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 7-8. ( chagrin: el disgust; la gueule de bois: la resaca).

porter llibres1

 

&           &         &          &         &           &            &

 

               “ Bibliófilo, según la definición de la Real Academia Española, es la persona amante de los libros, – y también – la interesada en las ediciones originales más correctas o más raras. Sin embargo, no hace falta llegar a atesorar ejemplares de un valor especial para ser calificado como tal. Bibliófilo es todo aquel que ama a los libros con pasión, que necesita perderse en ellos, tenerlos cerca, saber que están ahí, tocarlos, olerlos…

            En ocasiones, esta pasión deviene en una necesidad vital, compulsiva, que puede llegar a comprometer tu relación con los amigos – por eso, yo detesto prestar mis libros – la familia, tu entorno… La lectura se transforma en un acto de introspección egoísta y, por qué no decirlo, un tanto ególatra, en una experiencia íntima difícil de compartir, en un refugio seguro contra las inclemencias de la razón y el sueño.

            Quede claro, sin embargo, que la Bibliofilia no es una simple afición por la lectura, es eso y es algo más: en la psique de todo buen bibliófilo late un fetichismo apasionado, o amor a la tenencia del libro por el libro mismo, que da lugar a esa pregunta típica de los amigos que se asoman a tu biblioteca particular: ¿ pero tú de verdad te has leído todos estos libros?”.

                 Article: “Bibliofilia… ¿Enfermedad o remedio para el alma?”, per Anouka en el vlok A vista de página.

Http://www.avistadepagina.es/2008/05/bibliofilia-enfermedad-o-remedio-para.html .

a vista de página

 

exbloguisquadrat2

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia | Etiquetat , | 2 Comments »

Frases sobre Bibliofília 372

18/10/2014 per biblioaprenent

els XII

Els Dotze (Una agrupació de bibliòfils)

               S’ha constituït aquests dies a Barcelona una agrupació de bibliòfils. Es tracta d’una agrupació purament privada, amical, sense caràcter d’associació.

              Aquesta agrupació constarà només de dotze amics (Q) membres, bibliòfils, residents a la ciutat de Barcelona.

               Els dotze es faran altres tantes visites a l’any, mútuament, una a casa de cada individu, per mostrar als altres les seves col·leccions i conversar sobre l’especialitat bibliofílica corresponent.

               Aquestes visites seran purament per als dotze; només amb caràcter d’extraordinari d’altres podran assistir-hi, si són bibliòfils i residents fora de Barcelona.

               Cada any, un dels dotze serà designat per fer el catàleg dels seus llibres o col·lecció bibliogràfica, el qual catàleg haurà d’ésser ben complet i amb el màxim de detalls interessants de cada exemplar de la col·lecció.

 

carnet XII

 

               Heus ací els noms dels dotze: comtessa de Vilardaga, pel referent a la història del vestit i a modes;

comtessa vilardaga 1

 

(En el Museu del Disseny de Barcelona)

Ramon Miquel i Planas, per la història del llibre;

ramon miquel y planas

Lluís Escobet, per cançoners, romancers, llibres d’Hores i art oriental; Epifani de Fortuny, per Kempis (imitació de Jesucrist);

epifani de fortuny

 

Manuel Rocamora, per teatre i cartolines de visita; Gustau Gili, per edicions i relligadures modernes

guatavo gili

domenech carles toldra

; Domènec Carles-Tolrà, per Història de Catalunya; Josep Maria Carles-Tolrà, pel referent a rellotgeria; Oriol Martorell, per llibres del segle XVIII; doctor Roca y Bellver, per “goigs”; Eduard Zaragoza, per monografies, i Josep Rodergas, per varis.

              Article en el Setmanari Il·lustrat El Borinot, nº 164,13 gener 1927, pp.10.

rodergas

 

               “ El coleccionismo de libros incluye buscar, localizar, adquirir, organizar, catalogar, exhibir, almacenar y mantener cualquier libro que sea del interés de un coleccionista individual. El amor por los libros es llamado bibliofilia, y aquél que gusta de leer, admirar y coleccionar libros es llamado bibliófilo. La bibliofilia es también llamada en ocasiones bibliomanía, pero no debe ser confundida con el desorden obsesivo-compulsivo que recibe este nombre y que se caracteriza por la excesiva acumulación de libros.

el coleccionista de libros

               El verdadero coleccionismo de libros se diferencia de la posesión de libros al azar y de la acumulación de libros para leer. Podría decirse que comenzó con las colecciones de manuscritos ilustrados encargados por la élite de Borgoña y Francia en particular, que se popularizó en el siglo XV. Felipe el Bueno, duque de Borgoña, tuvo la mayor colección privada de su época, con cerca de 600 volúmenes. Con la llegada de los tipos móviles, el precio de los libros comenzó a bajar, y el coleccionismo de libros recibió un aliciente muy particular en Inglaterra y otros lugares durante la Reforma, cuando fueron desmanteladas muchas librerías monásticas y sus contenidos fueron destruidos.

biblio gutenberg

 

Bíblia de Gutenberg

               El coleccionismo de libros puede ser un hobby sencillo y económico. Existen millones de libros nuevos o usados y miles de librerías, entre las que también se cuentan librerías virtuales como Amazon. Sólo los coleccionistas adinerados poseen las grandes rarezas: la Biblia de Gutenberg y el First Folio de Shakespeare, por poner dos ejemplos, son famosos y extremadamente invaluables. Los coleccionistas promedio pueden recoger obras de un mismo autor, primeras ediciones de autores contemporáneos u obras de un tema específico. El precio de los libros puede variar según la demanda de dicho título, el número de copias disponibles y el estado en que se encuentran”.

               Article: “Tipos de Colecciones Parte 26… Libros”, de Francisco Soler, en el vlok Mis chupitos del mundo ( Blog de un coleccionista).

http://www.mischupitos.com/

 

first folio 1 ed 1623

First Folio (1623)

 

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibres | Etiquetat , , , | 2 Comments »

Frases sobre Bibliofília 371

10/10/2014 per biblioaprenent

“ ‘És la crisi del llibre ¡’ – Aquesta exclamació ha estat i és encara motiu d’articles i enquestes, de converses i comentaris. Després d’uns anys, en els quals els llibres es venien a dotzenes de milers, hom diu que han minvat aquells compradors apassionats i que la gent no llegeix tant.

Diem tot seguit, però, que això no és cert. Avui es llegeix més que mai, molt més que aquests darrers anys.

Per obra i gràcia de la política, de la literatura – ja no calia dir-ho, – del comerç, de les tasques de taller i, també, de l’esport, l’adquisició d’un llibre és una cosa habitual i preferent en la vida dels ciutadans d’ara.

Amb honor a la nostra ciutat hem de declarar que avui s’hi venen enormes quantitats de llibres i que se n’arriben a llegar molts més dels que la gent es pensa.

Per a constatar-ho hem fet tot el contrari de quedar-nos a casa sumant xifres o anant per les cases editorials cercant estadístiques. Hem sortit al carrer, en direcció als grans i populosos mercats barcelonins. Allà hem vist eixams de compradors. Hi veureu riuades de gent, contingudes per les parades i munts de llibres, com es frisen cercant l’obra suggestiva, la lectura que els ha d’apassionar o instruir.

Parades Santa Madrona1

 

Parades llibreters de vell a Santa Madrona

A les parades de Santa Madrona, al mercat del Paral·lel, d’una Llibreria de vell a una de nou, són molts, moltíssims i de tots els estaments. Mireu-vos-els.

En aquesta munió enlleminida per la lectura hi ha la representació més autèntica del poble. Per aixó, les menes de lectors son variadíssimes i es presten a comentaris molt lluïts. Des de l’intelectual, passant pel simple aficionat a la lectura, al gairebé analfabet, fullegen llibres i més llibres, en demanen d’altres per acabar, sempre, comprant-ne algún.

Història, sociologia, llibres d’ensenyament primari, novel·les, tot es ven – ens diu un llibreter amic. Efectivament, tots els autors, totes les matèries tenen un dia o altre un comprador.

parades santa Madrona 2

Parades llibreters de vell a Santa Madrona

Cal dir-ho tot: Cada llibre suggerirà un procés, discret, sense matisos, gairebé sempre, però a vegades la seva adquisició és un riu d’anècdotes.

-Què tenen ‘La Barca’ de Calderón? – preguntà a un llibreter un nou-vingut a la lectura que havia sentit parlar  amb grans lloances de … Calderón de la Barca”.

Article “Llibres ¡ Llibres¡ “ d’A. i E.P.

 

ℵ        ℵ        ℵ        ℵ        ℵ        ℵ       ℵ

 

pell1

“ La biblioteca de la Universidad Brown presume de tener un libro de anatomía que combina de manera por demás macabra forma y función. Su pasta, curtida y pulida hasta tener un suave tono castaño dorado, parece cuero fino, y lo es: es piel humana.

            De hecho, varias de las más importantes bibliotecas de Estados Unidos, incluyendo la de Harvard, tienen libros así en sus colecciones. La práctica de empastar libros con piel humana ( que en términos técnicos se denomina encuadernado antropodérmico) no era rara en siglos pretéritos, aunque el asunto no siempre se discutiera entre la gente fina.

            En esa época, las mejores bibliotecas eran de coleccionistas privados. Algunos eran doctores que accedieron a la piel de miembros amputados o de pacientes cuyos cuerpos no eran reclamados. En otros casos, bibliófilos ricos compraban la piel de criminales ejecutados, de cadáveres de las escuelas médicas y de personas que morían en la indigencia.

            Hoy día, por lo común las bibliotecas conservan estos volúmenes en sus colecciones de libros raros, y no permiten su circulación libre. Pero los eruditos sí pueden examinarlos”.

 

            Article: “ Curiosidad: en EEUU libros con forros de piel… humana”, de Eduardo J. Carletti en el vlok Axxón.

Http://axxon.com.ar/not/158/c-1580152.htm .

pell2

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books | Etiquetat , , |

Frases sobre Bibliofília 370

02/10/2014 per biblioaprenent

ABB

“… president de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, que va ser fundada el 1947. Es reuneix cada mes en junta al Cercle del Liceu i té menbres com ara l’historiador Martí de Riquer, l’escriptor Joan Perucho i l’egiptòleg Jordi Clos. L’associació, que edita llibres en edicions limitades, prepara pel setembre de l’any que ve a Barcelona el XXI Congrés Internacional d’Editors i organitza visites guiades a biblioteques i arxius. Aprendre en companyia, perquè això de la bibliofília no té per què ser un ofici solitari.

També, aprendre a partir de la lectura. La bibliofília comença amb l’afició per la lectura, indica Xavier Trias de Bes, vicesecretari de l’Associació de Bibliòfils que presideix Estruga. Trias de Bes va començar col·leccionant llibres de caça al voltant de l’any 1960 i ho ha continuat fent.

libro de Monteria

 

Libro de Monteria de D. Juan I, s. XIV.

Avui dia, el corpus de la seva biblioteca es la literatura venatòria, tot i que hi ha altres interessos que el motiven: per exemple, les monografies de pobles de Catalunya: Un tema molt atractiu que compta amb molts col·leccionistes. Com a economista que és, també li interessa l’economia dels segles XVIII i XIX. Si hi ha un llibre curiós que tracti d’alguna altra cosa, també el compra, amb precaució això sí, perquè no es tracta d’entrar qualsevol cosa a casa. Una biblioteca pot dir moltes coses, n’emana un fluid especial que determina el caràcter de tota una casa, i és la perllongació de la personalitat del seu propietari, explica Trias de Bes, i cita Marañón: ‘La librería de un hombre es tambiés su retrato’. Viure entre els seus llibres forma part de la ‘circumstància espiritual’ d’aquest bibliòfil, que calcula que té uns dos mil exemplars – la  dada és d’agrair perquè, per modèstia o el que sigui, és difícil que la confesi un bibliòfil”.

Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. IV.

papir2

Pentateuc Hebreu – Papir

“ Las grandes transformaciones y revoluciones de la humanidad han ido parejas a modificaciones en el objeto conocido como libro. Así, tras el imperio del rollo de  papiro de la Antigüedad, en la era Cristiana se inventa el formato códice, el que irá a ser utilizado para transmitir, convencer y convertir a más y más fieles a la nueva palabra revelada y, sobre ella, construir un nuevo orden en Occidente ( aunque, como cualquier sistema basado en los libros, hereda la tradición anterior). Más tarde, Gutenberg inventaría su imprenta de tipos móviles. Con ella se pone a disposición de la humanidad un ejército de veintiséis soldados que son uno de los causantes de ese desmoronamiento de los cimientos ideológicos en occidente, a la par que se convierten en el vehículo más rápido no sólo para la propagación de las ideas sino también para el conocimiento de ese Nuevo Mundo descubierto para Europa allende los océanos.

còdex copte

Còdex Copte – Segle IX

Hoy, las nuevas tecnologías han liberado al libro de la carga de ser el único portador de conocimientos. Ahora, la filosofía, la poesía, los avances médicos y tecnológicos, las noticias llegadas desde el confín del mundo no sólo existen en las páginas de los libros sino que además habitan, y cada día más, en la inmaterialidad luminosa del ordenador.

 

llibre electrònic

 

El libro, al ser liberado de su función, se convierte en mero objeto, al ser un simple objeto puede devenir en elemento para el culto fetichista o para la plasmación de lo que, durante siglos y siglos, hemos dado en llamar arte, es decir, para que nos sacuda por la vía del estremecimiento o la sorpresa, para que nos regale esas sensaciones que describíamos ( y sentíamos) antes.

bíblia 42 línies

 

Bíblia 42 línies

Las ediciones de bibliofilia tal como las conocemos hoy en día se remontan a la Francia de la época romántica. Fue entonces, cuando se empezó a trabajar aunando los textos con las imágenes de artistas plásticos en unas ediciones realizadas con calidades magníficas, en tiradas muy cortas y numeradas y ya nacidas con la pretensión de conformar los volúmenes más preciados de las bibliotecas de los bibliófilos”.      

Article: “Las ediciones de Bibliofilia en España”, de Candela Vizcaíno, a la Revista Hibris, nº 22 de juliol-agost de 2004.

tragèdia de Macbeth

La Tragèdia de Macbeth, W. Shakespeare, ABB, MMVI.
Il·lustracions de Manuel Boix

 

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibres, Llibres d'artista, Old books | Etiquetat , , , | 2 Comments »

« Newer Posts - Older Posts »