“ La condició dita bibliofília és una malaltia del cervell i del cor. Provocada per un virus intel·lectual i sentimental, és bastant difícil de contraure en la seva forma més violent. Rara vegada es comunica als pròxims ( llegeixi’ s estudiants), tot i que els contaminats, com el gos rabiós, senten constantment el fort impuls de mossegar les persones sanes. Encara que sigui rara i difícil de contraure, la malaltia és inguarible, i si el pacient s’ha infectat tant com per escriure llibres ( especialment catàlegs de manuscrits o de llibres rars), els microbis i la seva potència de contaminació sobreviuen en el malalt quasi sense límit temporal.
Theodore S. Beardsley, cofundador (1973)
Una característica notable de la bibliofília és que els seus símptomes, en lloc de produir dolor, causen en la víctima sensacions de plaers exquisits i infinits. Aquesta sent a tothora l’ansietat embriagant d’abastar més símptomes. Fins a un cert punt, la bibliofília es pot comparar amb l’amor o l’alcoholisme, llevat que no apareguin indicis de fenòmens comparables a ‘le chagrin’ o a ‘la gueule de bois’, descoberts i analitzats tan competentment per les corresponents autoritats franceses.
L’escassetat dels afligits per la dita malaltia fa que sigui molt difícil de descobrir les seves causes i els seus orígens.
Del llibre Elogi de la bibliofília de Theodore S. Beardsley, ed. Porter-Llibres, Barcelona, 1974; traducció de Rosa Porter de Vergés. Pp. 7-8. ( chagrin: el disgust; la gueule de bois: la resaca).
& & & & & & &
“ Bibliófilo, según la definición de la Real Academia Española, es la persona amante de los libros, – y también – la interesada en las ediciones originales más correctas o más raras. Sin embargo, no hace falta llegar a atesorar ejemplares de un valor especial para ser calificado como tal. Bibliófilo es todo aquel que ama a los libros con pasión, que necesita perderse en ellos, tenerlos cerca, saber que están ahí, tocarlos, olerlos…
En ocasiones, esta pasión deviene en una necesidad vital, compulsiva, que puede llegar a comprometer tu relación con los amigos – por eso, yo detesto prestar mis libros – la familia, tu entorno… La lectura se transforma en un acto de introspección egoísta y, por qué no decirlo, un tanto ególatra, en una experiencia íntima difícil de compartir, en un refugio seguro contra las inclemencias de la razón y el sueño.
Quede claro, sin embargo, que la Bibliofilia no es una simple afición por la lectura, es eso y es algo más: en la psique de todo buen bibliófilo late un fetichismo apasionado, o amor a la tenencia del libro por el libro mismo, que da lugar a esa pregunta típica de los amigos que se asoman a tu biblioteca particular: ¿ pero tú de verdad te has leído todos estos libros?”.
Article: “Bibliofilia… ¿Enfermedad o remedio para el alma?”, per Anouka en el vlok A vista de página.
Http://www.avistadepagina.es/2008/05/bibliofilia-enfermedad-o-remedio-para.html .
La primera frase és genial: “La condició dita bibliofília és una malaltia del cervell i del cor”. És curiós com d’aquesta malaltia se n’han escrit grans llibres.
Realment és curiós la gran quantitat de llibres dedicats a aquest tema de la Bibliofília, i com dius és curiós que molts d’ells siguin ‘grans’.