Feeds:
Entrades
Comentaris

Frases sobre Bibliofília 428

24/01/2016 per biblioaprenent

revista ibérica d'exlibris1

Des del punt de vista funcional, els ex-libris són marques de propietat dels llibres. I materialment parlant, són estampes de petites dimensions, impreses per qualsevol mitjà tradicional, o nova tecnologia, en les quals hi figuren una o diverses imatges, ja siguin descriptives o simbòliques del que es vol reflectir en la il·lustració.

Es tracta d’una mena de retrat del posseïdor de l’ex-libris? A vegades sí. Però més sovint les il·lustracions dels ex-libris fan referència a la professió, aficions, o, simplement, donen fe de la propietat dels llibres pel fet que els ex-libris exigeixen que hi figuri ben visible el nom del posseïdor. Un blasó de l’esperit, en va dir dels ex-libris Henri Bouchot. Sí, també. El que sí que es pot afirmar és que aquestes marques de propietat són una mostra de la relació d’estima pels llibres.

exlibris fet per picasso únic

Exlibris fet per Picasso (únic)

Els ex-libris, fulls volanders que s’enganxen a la contraportada dels llibres tot marcant i donant personalitat a una biblioteca, també tenen vida pròpia al marge dels llibres. I és que els ex-libris són objectes de desig, com va escriure en el seu excel·lent treball sobre el tema la doctora Stella Maris de Figueiredo Bertinazzo al seu llibre Ex-libris, pequeño objeto do desejo(Fundaçao Universidade de Brasília, 2012).

stella maris exlibris 2

Així, doncs, aquestes estampes impreses, els ex–libris, són objectes de desig… col·leccionista! Són els col·leccionistes d’ex-libris els qui, ja fa més d’un segle, atorguen llarga vida, donen continuïtat al conreu dels ex-libris que, més que marques funcionals, per a ells són objectes artístics de col·lecció. D’aquí ve que a vegades hi hagi qui prefereix un mal gravat a un bon disseny. Aquesta preferència col·leccionista es basa en el fet que des del punt de vista material i econòmic un gravat val més que un dibuix imprès.

Article:Ex-libris i llibres, i alguna cosa més de Teresa Costa-Gramunt. El 9 d’abril de 2015, a http://www.nuvol.com/noticies/ex-libris-i-llibres-i-alguna-cosa-mes/

exbloguisquadrat2

“ Si el libro es viejo… ¿ automáticamente tiene más valor?. Esto es totalmente erróneo. Salvo que el libro haya sido impreso antes del 1500, la antigüedad del libro no influye por sí sola en su valor. Recuerden que muchas familias suelen guardar los libros por generaciones, y tirarlos se considera un pecado, por lo que no es muy difícil encontrar libros antiguos. Además, el libro fue inventado para durar por muchos años, por lo que la mayoría de los libros pueden durar mucho tiempo, y de hecho los libros viejos ( impresos luego de la invención de la máquina de papel en 1930) duran incluso mucho más que los actuales.

Es por esta razón que algunos libros de más de quinientos años se pagan 100 dólares o menos, ya que su contenido no les interesa a nadie. Los que contienen sermones o discursos clericales son un ejemplo común de esto.

the christmas box

Y de la misma forma, existen libros que tienen sólo cinco o diez años de antigüedad, y cuestan más de mil dólares. ¿ Por qué? Muy simple, porque fueron editados en ediciones muy reducidas, o resultaron ser mucho más populares de lo que cualquiera hubiera imaginado, o ambos casos juntos. Imagínense cuanto puede costar un ejemplar del libro ?The Christmas Box’ ( la caja de navidad) del que sólo se imprrimieron veinte lujosos ejemplares, que fueron repartidos entre los amigos y parientes del escritor.

Mirando atrás, el libro parece ser uno de los objetos de arte de mayor importancia en la época medieval y renacentista, que ha sobrevivido hasta nuestros días. Un manuscrito puede llegar a valer el precio de un auto nuevo, y la próxima vez que se venda la Biblia de Gutenberg ( 1454-55), esta podrá costar el precio de un par de Jet de última generación. Los libros en general son baratos. Existen billones y billones de ellos. Y muchos de ellos se editan en sólo una edición, por el hecho de sus autores no fueron en su momento lo suficiente populares, o no se contó con el dinero suficiente para reimprimirlo, pero su contenido es muy valioso.

Bíblia Gutenberg14

Hay muchos libreros que guardan libros del siglo XV debajo de sus escritorios. Todos los días, reciben gente que vienen ofrecerle este tipo de libros muy viejos a un precio elevado. Entonces, ellos responden: ¿ Ve esos libros? ¡ Se los vendo todos por unos cinco dólares¡.

Pero de los millones de libros que existen en el mundo, sólo una muy pequeña proporción – no más del uno por ciento – son totalmente indeseados. ¿Por qué? Por que siempre habrá alguien, en algún lugar, que querrá ese libro. Para muchos expertos, la antigüedad es uno de los aspectos menos importantes en el valor de un libro. Por cierto, un libro impreso antes de 1500 tiene mucho valor, sea cual fuere. Pero muchos libros impresos en el siglo XVII o XVIII son muy difíciles de vender. ( Salvo que hablemos de precios inferiores a los 20 dólares). El valor de un libro reside fundamentalmente en los ojos del potencial comprador. Un librero dijo una vez que cuando algún otro librero lo llama por un libro muy raro, le cuesta dar el precio, pues no puede precisar si el comprador también es ‘raro’.

Caso contrario, una simple copia de un libro recientemente editado puede tener mucho valor, especialmente si perteneció a una prominente asociación, si fue firmado, tiene anotaciones de suma importancia. Si. Por ejemplo. Albert Einstein hubiera estado leyendo una simple novela de detectives poco antes de morir, ( y esto estuviera fehacientemente documentado), esa copia tendría un valor importantísimo”.

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”.  Http://www.enplenitud.com/nota.asp?articuloID=2514 .

 

exlibris1aa

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Ex bloguis, Ex libris, Llibres, Old books | Etiquetat , , , , |

Frases sobre Bibliofília 427

14/01/2016 per biblioaprenent

sant jerroni1

Llibres vius i llibres morts

La institució que des de fa aproximadament cinc-cents anys aglutina tots els establiments que comercialitzen llibres és el Gremi de Llibreters. Ara bé, aquest Gremi s’encarrega de tot allò referent al món del llibre viu. “Un llibre viu és tot aquell que continua catalogat per l’editorial que el va fabricar. En el moment en que aquesta el descataloga, es diu que el llibre mor i ja no es trobarà a les llibreries de nou”, explica Marià Marín, Secretari Tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya. A partir d’aquest moment, aquest exemplar passa a formar part del món del llibre vell. Però aquest món no només inclou llibres descatalogats, és a dir, “llibres de taulell” tal i com es coneixen dins del sector; sinó que també en formen part el llibre bibliòfil, el d’artista i l’antic.

llibreria casals

“Nosaltres tenim uns cinc-cents anys, però ells en tenen aproximadament dos-cents; així que fa temps ja que existeix aquesta pràctica.” comenta Marín, referint-se als seus companys del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. Albert Obradors n’és el President: “Ens encarreguem del llibre vell parlant en termes generals; hi ha llibres antics de col·leccionista que tenen més de cent anys i poden ser peces preuades, és a dir, llibres de bibliòfil. Llavors trobem aquells que no arriben als cent anys, els llibres d’artista (concebuts com a veritables obres d’art) i finalment el llibre de taulell o de segona mà.”

Com que la majoria d’aquestes publicacions ja han donat la volta al circuit econòmic del món del llibre no hi ha fiscalitats sobre aquests productes. És a dir, el llibre nou té un preu fix de venda al públic (al qual es prohibeix aplicar descomptes); mentre que el llibre vell varia el preu segons l’establiment que el ven. Cada llibreter valora les obres que exposa i els hi dóna un preu de sortida. El problema ve quan llibres nous regalats des de l’editorial o la llibreria acaben venent-se en una llibreria de segona mà sense haver pagat el preu fix del mercat. Així, pot ocórrer que un llibre recentment publicat estigui venent-se a meitat de preu en una llibreria de segona mà quan abans ningú ha pagat per ell.

“Llibres de segona, lectures de primera”, article de Núria Picas Rodoreda i Núria Ribas Costa a http://www.vilaweb.cat/noticia/4229828/20150205/llibres-segona-lectures-primera.html  (el 2 de maig de 2015)

 

lletra q2

 

 

florencio bello

       “ Antes, o sea hace doce o trece años, que para el caso es como si dijéramos ayer, unos cuantos libreros bien conocidos de los amantes de las letras compraban los libros a precios baratísimos, es verdad, pero los vendían también muy baratos, reservándose como era natural una pequeña ganancia con la que cubrían los gastos inherentes a todo establecimiento mercantil y a las diarias necesidades domésticas. Como por esa baratura la venta era grande, los libreros iban poco a poco ahorrando sus pesetillas y los lectores estaban encantados de la vida porque satisfacían sus apetitos literarios a costa de ínfimos sacrificios. Tutti contenti; pero vino la guerra que subvirtió tanto valores, y cambió la decoración como por ensalmo. De la noche a la mañana aquel baratillo atracción de bibliómanos y de meros aficionados a la lectura, desapareció por escotillón, se lo tragó la tierra, vinieron nuevas costumbres y procedimientos nuevos, y unos y otros, libreros y clientes, nos quedamos con dos palmos de narices. Con más palmos los clientes que los libreros, porque estos al fin y al cabo para defender su negocio se han amoldado a los nuevos tiempos, y aquellos si no se han curado de su manía o afición, tienen que pasar por el aro del agiotaje y del estraperlo”.

Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp. 32-33.

 

dibuixexbloguis1.thumbnail[1]

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Oficis del llibre | Etiquetat , , , |

Bibliodiccionari XLI

07/01/2016 per biblioaprenent

bibliodiccionari XLI ok

 

Biblio-1: bibliografia de fonts i arxius valencians d’interès per l’estudi de la història de la població del País Valencià. http://www.seppv.uji.es/bibliografia/biblio-1.html

 

Biblio-Accions: Part del vlok de la Biblioteca Digital de l’ Escola Rosa Oriol de Lliçà d’Amunt( https://sites.google.com/a/xtec.cat/biblioteca-rosa-oriol/la-nostra-biblio  ), des d’on la biblioteca ha empès actuacions, campanyes, edicions, publicacions de difusió i promoció de diferents aspectes de la lectura i la recerca.

escola rosa oriol

 

 

Biblio@esc@s: Biblioteca de l’ Agrupament d’Escolas d’Águas Santas – Maia (Portugal).http://biblioteca.aescas.net/

aguassaantas biblioteca

 

BiblioAidants (Biblio-Cuidadors): El Programa de Biblio-cuidador és un servei d’informació per als cuidadors, coordinat per l’Associació de Biblioteques Públiques de Quebec. Biblio-cuidadors és una sèrie de 15 llibres amb temes que eduquen als cuidadors sobre les malalties i els problemes amb que s’enfronten. Cada llibre presenta una llista d’ organitzacions, una selecció de llocs web rellevants i propostes de lectura i pel·lícules. Tota la informació en ells ha estat seleccionada, analitzada i validada per bibliotecaris. Més de 250 biblioteques de tota la província participen en aquesta iniciativa. http://biblioaidants.ca/apropos.php

biblioaidants2

 

 

Biblioanarquisme: en el vlok del Local Anarquista Pandora ( abans anomenat Ateneu Anarquista del Poble Sec), una de les categories , E-Biblio,està dedicada a literatura anarquista. https://ateneuanarquistapoblesec.noblogs.org/docs/

biblioanarquismo

 

 

Biblio-Banc: imatge en el vlok Banc amb vistes. http://bancambvistes.blogspot.com.es/2015/06/biblio-banc.html

biblio-banc

 

 

Biblio-Biblia-Biblioteca  Taller d’Animació Lectora a la Biblioteca Infantil del Museu de Prehistòria de València, titulat “Biblio-biblia-biblioteca: d’Alexandria en la Biblioteca del Museu de Prehistòria”, on coneixaràs més a fons el món dels llibres i de les biblioteques, els llocs on pots trobar qualsevol tipus d’informació.http://web.archive.org/web/20151002055054/http://www.museuprehistoriavalencia.es/biblioteca.html . Més informació en el Centre Cultural La Beneficència  (http://www.labeneficencia.es/va/actividad/biblio-biblia-biblioteca-taller-danimacio-lectora )

biblioteca prehistòria valència

 

 

Bibliobíbuli: els que llegeixen massa.Vist a “Los demasiado libros (viejos), nº 55, gener-febrer, 2000 de la Rvta.”Biblioteca de México”,p. 45 , en un article “ Los bibliotipos” sobre el llibre Books, del  canadenc  Gerald Donaldson, Phaidon Press, Oxford, 1981. http://dgb.conaculta.gob.mx/coleccion_sep/libro_pdf/32000000185.pdf

books biblio-

 

 

Bibliocarilodis:Perillós remolí de llibres amenacen ofegar a lectors incauts. Vist a “Los demasiado libros (viejos) de la Rvta.Biblioteca de México “José Vasconcelos, nº 55, gener-febrer, 2000, en un article sobre el llibre Books, dela canadenc  Gerald Donaldson, Phaidon Press, Oxford, 1981.

 

 

Biblio-Cine: La biblioteca central con sede en Fusagasugá tiene el gusto de invitar a la comunidad universitaria al primer ciclo de Biblio-Cine, en esta ocasión el tema central es el director Álex de la Iglesia. UDEC Universidad de Cundinamarca – Sistema de Gestión Bibliotecaria. A Colombia.

http://biblioteca.unicundi.edu.co/biblioteca/2015/09/02/biblio-cine-accion-mutante/

biblio-cine2

 

 

Biblioclepta: qui, ocasionalment, roba un llibre. Vist a “Los demasiado libros (viejos) de la Rvta.Biblioteca de México “José Vasconcelos, nº 55, gener-febrer, 2000, en un article sobre el llibre Books, dela canadenc  Gerald Donaldson, Phaidon Press, Oxford, 1981.

 

 

Bibliocleptomaníac: lladre empedreït de llibres. Vist a “Los demasiado libros (viejos) de la Rvta.Biblioteca de México “José Vasconcelos, nº 55, gener-febrer, 2000, en un article sobre el llibre Books, dela canadenc  Gerald Donaldson, Phaidon Press, Oxford, 1981.

 

 

 

Bibliodimoni: criatura malèvola sortida dels llibres. Vist a “Los demasiado libros (viejos) de la Rvta.Biblioteca de México “José Vasconcelos, nº 55, gener-febrer, 2000, en un article sobre el llibre Books, dela canadenc  Gerald Donaldson, Phaidon Press, Oxford, 1981.

 

 

Biblio-Drogues: és una Base de Dades que, des del 2008, reagrupa referències de documents disponibles en prèstec o per consulta en els centres de documentació especialitzats en matèria d’adicció de la Federació Waallonie-Bruxelles. Les obres propostes cubreixen la temàtica de les dependències de llarga durada ( productes legals i ilegals, dependències sense productes ( jocs, internet,…), prevenció, tractament, reducció de riscos, sociologia, etc.) i adreçats a tots els públics ( usuaris, familiars, ensenyants, estudiants, mitjans, professionals i futurs professionals del sector psico-mèdic-social, de justícia, de joventut, etc.) http://www.biblio-drogues.be/#topheader#topheaderbibliodrogues 2

 

 

Biblio-IEST: és un butlletí del Centre d’Informació del Institut d’Estudis Superiors de Tamaulipas (México).http://www.iest.edu.mx/biblio-iest

biblio-iest

 

 

Biblioftor: destructor de llibres. Vist a “Los demasiado libros (viejos) de la Rvta.Biblioteca de México “José Vasconcelos, nº 55, gener-febrer, 2000, en un article sobre el llibre Books, dela canadenc  Gerald Donaldson, Phaidon Press, Oxford, 1981.

 

 

Biblio·Gràfic: Butlletí de la biblioteca de l’IES Marratxí ( Palma de Mallorca)      http://iesmarratxi.org/bibliografic/

ies marratxí

 

 

Bibliolestes: saquejador de llibres. Vist a “Los demasiado libros (viejos) de la Rvta.Biblioteca de México “José Vasconcelos, nº 55, gener-febrer, 2000, en un article sobre el llibre Books, dela canadenc  Gerald Donaldson, Phaidon Press, Oxford, 1981.

 

 

Biblioloigos: plaga o pesta dels llibres. Vist a “Los demasiado libros (viejos) de la Rvta.Biblioteca de México “José Vasconcelos, nº 55, gener-febrer, 2000, en un article sobre el llibre Books, dela canadenc  Gerald Donaldson, Phaidon Press, Oxford, 1981.

 

Bibliomaia: xarxa de biblioteques a Maia (Portugal). http://www.biblioteca.cm-maia.pt/

bibliomaia

 

Biblio-Nau, La: micro-relat participant i finalista en la III Edició del Concurs de Microrelats. Titulat:” Pirates ¡”,en la categoria de participants de 10-12 anys organitzat pel Museu Marítim de Barcelona el 2015 i escrit per Flauta de Bec. http://microrelatsmmb.blogspot.com.es/

 

bibliorelats2

 

 

Biblio-MetRes ( http://metres.udl.cat/ ): La reconstrucció automàtica de xarxes biològiques de l’anàlisi automatitzat de la informació biològica disponible és un dels objectius importants de la bioinformàtica i biologia computacional. MetRes és un projecte que integra diferents eines i mètodes per analitzar diversos tipus de dades i contribuir a aquesta reconstrucció.Institut Recerca Biomèdica de Lleida    i Grup de Computació Distribuïda.

 
biblio-MetRes                                 irb Lleida

 

Bibliophilia (3): caixa recopilatòria – Amb la col·laboració de Penguin Random House. Col·lecció de 100 atrevides targetes postals que presenta interpretacions gràfiques de 50 cites literàries provocatives. De Virginia Woolf a Oscar Wilde, de Brontë a Poe i a Austen, amb els  teus autors preferits coberts.

http://obviousstate.com/products/bibliophilia-box-set

bibliophilia b

 

 

Biblio(punk): concert de Desenterradas a l’Ateneu La Biblio del Torrent de la Perera a Trinitat Vella.(juliol 2015)  https://directa.cat/esdeveniment/desenterradas-biblio-punk

bibliopunk

 

 

Bibliorabit: des del vlok: ‘elblogdelaprofemenchu’    arriba Bibliorabit, el vlok de la biblioteca del CEIP de Chancelas ( Pontevedra). http://bibliorabit.blogspot.com.

bibliorabit

 

 

Biblioreflexiones: una de les Categories en el vlok Biblionoticiario  (http://biblionoticiario.blogspot.com.es/ ) , de Carlos Pino Cáceres.

 

Bibliorriptos: els que llancen llibres desordenadament. Vist a “Los demasiado libros (viejos) de la Rvta.Biblioteca de México “José Vasconcelos, nº 55, gener-febrer, 2000, en un article sobre el llibre Books, dela canadenc  Gerald Donaldson, Phaidon Press, Oxford, 1981.

 

Biblio-Sarc:Servei d’Assistència i Recursos Naturals. Oferim una nova base de dades per a mostrar de forma ràpida i accessible les diferents publicacions i edicions municipals que nodreixen el fons del Catàleg de Publicacions Municipals del SARC. El Catàleg de Publicacions Municipals té com a finalitat la recopilació de tots els títols editats pels ajuntaments de la província de València, per a poder promocionar-los i distribuir-los.  http://www.sarc.es/va/content/biblio-sarc

bibliosarc

 

 

Biblio-Scan: és la manera més ràpida i més fàcil d’organitzar i recuperar els vostres documents impresos i digitals després d’haver-los escanejat. Per no perdre’s per numerosos directoris per trobar els vostres documents, només posant un mot clau i els vostres documents es re-agrupen en un cop d’ull.

És perfecta per estudiants, petites empreses o particulars. És pot utilitzar l’Stokage amb OneDrive, GoogleDriv, DropBox, etc, per una sincronització i còpia de seguretat  automàtica. Poguen recuperar i veure els vostres documents en tablets, smartphones, etc., des de qualsevol lloc.

http://pouss-arts.com/liste-des-produits/product/biblio-scan#presentation

biblio-scan1

 

 

Biblio tap-tap:  Projecte de biblioteques mòbils a Haití, gràcies a la ONG Bibliothèques sans Frontières.

La Biblio tap-tap és una biblioteca mòbil, muntada en una furgoneta pintada de colors, amb unes grans portes que en obrir-se mostren les seves prestatgeries plenes de llibres per a tots, adults i nens, escrits en criollo haitiano i en francès. Pren el seu nom dels taxis compartits a Haití; d’altra banda, un medi de transport molt  usat en els països d’ América Central i Sudamèrica.

http://www.inqnable.es/blog/biblio-tap-tap-la-biblioteca-movil-haitiana

bibliotaptap

 

 

BibliotecaSumma: Biblioteca escolar, llibres i LIJ, a tumblr: http://bibliotecasumma.tumblr.com/.

bibliotecaSumma

Imatge de John McLaughlin

 

 

BibliotecaUA: nom de la Biblioteca de la Universitat d’Alacant a Twitter. https://twitter.com/BibliotecaUA

BUA

 

 

 

Bibliotecoqué: en el vlok El Documentalista Enredado, ja fa temps (3 març 2005) van escriure  un interessant article parlant de Biblioteconomia i Bibliotecologia, dividit en dues parts, la primera duia per títol: “Descubriendo una profesión (Primera Parte): ¿Bibliotecoqué? – Biblioteconomía y bibliotecología, ¿dos o una?” i la segona part. “Descubriendo una profesión (Segunda Parte): El Bibliotecario debe formarse convenientemente”.

 

 

 

BibliotequesambDO: El 2015 té lloc la tercera edició de “Biblioteques amb DO”, amb un augment molt considerable de biblioteques que aposten per la difusió de la cultura del vi a través de les diverses expressions culturals. http://biblioteques.gencat.cat/ca/biblio_tematic/promocio_lectura_cultura/altres_projectes/biblioteques_do/

bibliotequesambDO

 

 

Biblioterre: vist a   http://www.galeriexxi.com/biblioterre     BIBLIOTERRE (copyright réservé Galerie XXI) :

Primera Biblioteca d’altuglas ( una mena de vidre acrílic) i ceràmica publicada per la Galeria XXI, composta a petició de Michel Blachère, dissenyada per Eric Raffy, les peces de ceràmica que es realitzen són de  dos ceramistes famosos de Vallauris, Francis i Gerard Crociani .).Cada Biblioterre és peça única.

Biblioterre 1

 

 

 

Arxivat a Bibliodiccionari, Bibliologia, Paraules | Etiquetat |

Frases sobre Bibliofília 426

30/12/2015 per biblioaprenent

penella y bosch2

“Fou també en aquell període que sorgí una de les cases que han esdevingut tradicionals en el comerç barceloní del llibre, per bé que actualment estigui desglossada en dues raons socials i hagi sofert una gran evolució. Ens referim a la que van fundar, l’any 1889, al número 29 del carrer Moles, essent encara molt joves, en Faustí Penella i l’Agustí Bosch.

D’antuvi, només era un obrador de relligadures, però ben aviat Penella i Bosch van ampliar llurs activitats amb la compra i venda de llibres vells. Després, per tal d’engrandir el negoci, el 1892 adquiriren la llibreria que Alexandre Palou tenia establerta a la Ronda de la Universitat, número 3. Conservaren, però, el local del carrer Moles únicament com a obrador de relligadures. Finalment, el van deixar per dedicar-se de ple a la llibreria de la Ronda.

llibreria piferrer

Allí feren compres importants, entre altres les biblioteques de Teixidor i Cos, Bertran i Bros, marquès de Montoliu, i, sobretot, les existències de la llibreria d’en Baldomer Gual, (à) el Mero, instal·lada carrer de la Tapineria. A més de les del seu pis particular i les del magatzem que tenia al carrer de Dufort. Fou una compra de les que fan època, i d’una quantitat tan important de llibres, que avui ens semblaria llegendària. Hi havia molts fons provinents de la històrica llibreria Piferrer. Entre el 1896 i el 1906 publicaren diversos catàlegs, bona part dels títols dels quals procedien d’aquelles profitoses compres.

El  veïnatge d’aquella llibreria amb la Universitat féu que Penella i Bosch s’especialitzessin en la compra i venda de llibres de text, la qual modalitat ja no abandonaren, si bé cultivaren en tota l’extensió el llibre vell i nou.

Faustí Penella morí l’any 1906, quedant aleshores l’Agustí Bosch com a únic propietari de la llibreria. Aquest, després d’una profitosa vida de treball, traspassà l’any 1926. En endavant s’encarregaren del negoci els seus dos fills Josep i Antoni.”

          Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 28.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

caricatura charrles Nodier1

Caricatura de Charles Nodier

 

          “ El bibliófilo es un hombre dotado de cierto espíritu y de cierto ánimo, que obtiene placer de las obras del genio, la imaginación y el sentimiento. Ama esa muda conversación de los grandes espíritus que no exige una cuota de reciprocidad, que cada quien comienza donde quiere y abandona sin descortesía, para luego renovarla sin ser inoportuno; a través de la afición por ese autor ausente cuyo lenguaje le entregó el artificio de la escritura, llegó sin darse cuenta al amor del símbolo material que lo representa. Ama el libro como un amigo ama el retrato de su amigo, como un amante ama el retrato de su amante; y como todo amante, él gusta de ornar lo que ama. Su escrúpulo será el de no abandonar, bajo los tristes ropajes de la miseria, el volumen que ha colmado a su corazón de gozos purísimos, siempre que pueda suministrarle el lujo del tabí y el marroquín. Su biblioteca resplandece de encajes de oro, como el tocador de una favorita; y por su sola apariencia exterior, sus libros son dignos de la kirada de cónsules, tal como lo deseara Virgilio”.

          Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp.189-190.

 

lletra q2

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Oficis del llibre | Etiquetat , , , |

Frases sobre Bibliofília 425

21/12/2015 per biblioaprenent

llibreteria carrer

Carrer Llibreteria

 

“ Una llibreria molt significada del vuitcents barceloní va ésser la de Josep Rubió, pare d’en Joaquim Rubió i Ors, el cèlebre Gaiter del Llobregat, propulsor remarcable del nostre Renaixement. Estava establerta, el 1800, al carrer de la Llibreteria, enfront del Diario de Barcelona. En Rubió fou impressor, editor i llibreter, en una peça.

La seva a la impremta vida va ésser una cadena de contrarietats. Treballava amb manca de mitjans i de diners. Hom diu que havia d’acudir, molt sovint, a la impremta del Diario, on emmanllevava tipus de lletra mòbil, car no en tenia. Allà els hi deixaven de bona gana, car en Rubió era un home honradíssim i molt bona persona.

Durant la guerra de la Independència i, després, amb les revoltes subsegüents, va anar a raure a Vilanova i la Geltrú. Allà va estampar les Ordinacions de Bilbao, el 1813.     A Reus, on també va anar a raure, va estampar un gran nombre d’opuscles.

El 1840 estava establert al número 40 del carrer de la Llibreteria. Era el seu carrer, aquest. Allà va morir.

El pare Rubió era un dels homes més entesos del país en matèria de llibres. A la seva llibreria acudien els erudits més destacats de l’època. S’hi reunien en Pròsper de Bofarull, el doctor Jaume Ripoll i Vallmajor, en Josep Maria de Grau, en Miquel Mayora, pare de l’erudit Lluís de Mayora; en Pi i Arimos, el magistrat Pinós, en Milà i Fontanals, en Marian Aguiló   i alguns altres.

auca baladrers de barcelona

Auca Baladrers de Barcelona, imp. Casa Rubió

Els quals, ultra recercar-hi llibres i manuscrits rars per tal d’estudiar-los i de documentar-se amb mires als treballs que preparaven, es dedicaven a discutir sobre tota mena de temes. Tan era així, que la llibreria Rubió es transformava, la major part d’ocasions, en una mena de càtedra pública.

Molts cops, , aquells homes importants es veien obligats a consultar el pare Rubió sobre un punt concret de bibliografia o d’impremta. I la solució els la donava ell. Car era un diccionari vivent, i una autoritat en matèria d’impremta i de llibres.

Fent molts esforços va arribar a reunir un bon nombre de gòtica catalans. Se’ls hagué de vendre per tal de fer diners.

Va morir i deixà la vídua amb quatre fills: dos nois i dues noies. Després de la seva mort, la impremta portà el nom de ‘Vídua de Josep Rubió’. Josep i Joaquim seguiren l’ofici del pare. El darrer, abassegat pels seus treballs literaris, el deixà. Va continuar-lo el seu germà, el qual va traslladar l’establiment a la Baixada de la Presó, on va anar treballant fins que va traspassar. Les seves dues germanes hi continuaren.

Després l’adquirí el professor O.J.M. Llisterri, sota el nom de ‘El Arco Iris. Antigua Casa Rubió, fundada en 1800’. Això fou vers el 1914”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 22.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

“ Es curioso e interesante el negocio un tanto al margen de las normas mercantiles, referente a la compra-venta de libros usados y a veces ni tocados con la punta de los dedos. Nuevos de ocasión, si señor, que son todos los libros procedentes de saldos de ediciones que no se venden en las librerías de nuevo y que sus dueños o editores tienen que liquidar a precios irrisorios, por no almacenarlos donde la humedad y la polilla darían fin de ellos en más o menos tiempo.

Pero a nosotros lo que nos interesa por ahora es la compra-venta del libro usado o de segunda mano. Los libros llamados viejos, aunque muchas veces están tan bien conservados que parecen acabaditos de salir de la imprenta y encuadernación, se encuentran, como es sabido, en las que se llaman, mejor diríamos llamaban, librerías de lance o de ocasión”.

Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp. 30-31.

 

colporteur0

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Old books | Etiquetat , , |

Frases sobre Bibliofília 424

13/12/2015 per biblioaprenent

l'arxiu z

“…així que es va establir (J.B. Batlle) pel seu compte cuità a fer dues coses. Una, publicar catàlegs i més catàlegs; tots ells bons. I també treballs seus sobre història del gremi de llibreters, i altres. L’altra, agabellar llibres i més llibres. Vendre’n, venia després. Succeïa que gairebé tots els diners que tenia a les mans els esmerçava a comprar-ne. De tant en tant, clar, en venia, o millor dit, li’n compraven, per la raó que hom els hi sabia bons. I això els entesos ho ensumaren de seguida.

Car són una mena de caçadors, si no furtius poc se n’hi manca, pel que es refereix a la caça dels llibres que s’ho valen. I una mena de perdiguers pel que toca a ensumar-los de lluny. Així, doncs, que en sentien la flaire, s’arribaven a can Batlle, del carrer de la Tapineria, de l’Argenteria, de la Diagonal o de la Canuda, però sempre a ‘L’Arxiu’,i, vulgues no vulgues, li arreplegaven la peça cobejada de temps. En molts casos, gosaríem a dir que a ell li recava, si no per fora pels dintres, d’haver-la de donar, car això li desmanegava l’agabellament.

Així un any i un altre… fins que va esclatar la guerra civil. Aleshores va decidir-se a vendre. Fins aquell moment només havia pensat a guardar. Començar de fer-ho i adonar-se que hom li pagava els llibres a preus bojos va ésser tot u. Bojos o no, el fet és que s´hi va engrascar i que a la seva llibreria, a l’hora que fos, tant al matí com a la tarda i com al vespre, hi havia corrues de compradors. Si hi havia claror, els trobaven de seguida; si no – car calia apagar els llums de tant en tant – , trigaven una mica més, però els trobaven igualment. En aquest darrer cas tiraven mà d’espelmes, de llanternes, de fanals, de llumins, d’encenedors i de lamparetes de mà. Feia l’efecte que, en lloc de llibres, buscaven cargols. Renemaven pels taulells i pels calaixos, s’enfilaven a les estanteries i s’enteforaven per tots els racons del magatzem.  A fora hi havia una guerra grossa. Dins de can Batlle hi havia una guerreta, la qual, proporcions guardades, era tan aferrissada com l’altra.

En Batlle va arribar a apilar unes cent mil pessetes, o potser més. La quantitat feia goig. Ai las ¡, va resultar, en acabar-se la guerra, que aquells diners no varen valer res. La sotragada que va rebre fou tan forta que ja no se’n va aixecar més. Ni mai que hagués venut  ¡…

Com a home i com a llibreter, en Batlle era mereixedor d’una fi més gloriosa.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 27-28.

 

 

Hai excomunion

 

“ ¿Cómo robar un libro?.

Solitariamente: son tres las palabras que la escuela clásica recomienda tener presente a los iniciados en esta materia: serenidad, prudencia y habilidad. Aunque hay una corriente contemporánea ( conocida como escuela urbana o escuela del profesor Enrique) que añade un cuarto elemento: Cinismo. Lo cierto es que más de un neófito que no ha tomado en cuenta estos puntos, ha ido a parar a la comisaría. El ladrón de libros debe ser superior siempre a los ojos del policía, de la persona que atiende tras el mostrador, de la cajera, e incluso de las cámaras filmadoras. Desde el momento en que entra a la librería y sabes u propósito, debe saberse superior psicológicamente a todos los que están dentro.

Nunca se debe robar en la primera vez que se visita una librería. Si se logra hacer es suerte, no es técnica, y un buen ladrón de libros no depende del azar.

La ‘naturalidad’ que muchos llaman ‘sangre fría’ es una cualidad genética que no se aprende robando libros de teatro o de política para leerlos; sin embargo controlar los nervios cuando se está frente al dueño del establecimiento o al pasar junto al policía también es una cuestión de disciplina mental”.

“En conjunto. El hurto organizado es válido pero demerita mucho la obtención natural del libro. Un buen ladrón, aún en sus peores épocas de estudiante, nunca robará acompañado.

Si se recurre a este método, uno hará el trabajo y el otro servirá como señuelo o ‘factor de distracción’. Sólo se requiere de coordinación y adoctrinamiento previo, sobretodo cuando uno de los dos que participan está en su camino iniciático y siente ‘ pánico escénico’ o se le nota obnubilado. Portando la ropa adecuada, un libro puede ser ocultado en 2 segundos, de acuerdo al estándar internacional aprobado allá por la década de los sesenta.

En cuanto a jurisdicción o competencia, afortunadamente las librerías no son territorio de nadie y el libro es de quien llega primero a él”.

 

Article: “Breve manual para robar libros y no sentir remordimientos”, de Moisés Robles Cruz, en el vlok:

Http://otrashistorias.canutolibros.com/2009/05/breve-manual-para-robar-libros-y-no-sentir-remordimiento/ 

 

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Llibreries | Etiquetat , , |

Frases sobre Bibliofília 423

03/12/2015 per biblioaprenent

exposició universal 1888 c

“L’ Exposició Universal del 1888 assenyala l’inici d’una puixança en la valoració del llibre vell. Fins aleshores hi ha hagut abundància i, per tant, barator. Després comença una època d’escassetat, i, en conseqüència, s’augmenten els preus. És en aquest moment que el tipus de llibreter comença a evolucionar en un sentit més superior. Esdevé més coneixedor, o més comerciant. Altrament, hi ha també un major nombre d’aficionats intel·ligents. Tot plegat es tradueix a fer més operacions, i per tant més negoci que abans.

Per efecte d’aquest nou ambient sorgeixen alguns llibreters força coneixedors de la matèria que manipulen. Un d’ells fou en Joan Baptista Batlle, el qual ha estat un dels  llibreter s que més han honorat el comerç del llibre vell del nostre país.

l'arxiu llibreria JB Batlle

Joan Baptista Batlle va néixer al carrer de l’Hospital, l’any 1869, i es va passar la joventut al Seminari, on aprengué el llatí, feina que va alternar amb una altra d’important, la qual era romandre al servei de mossèn Cinto. D’allà va anar a raure a la llibreria, famosa, que el Mero tenia establerta al carrer de la Tapineria, on va aprendre les beceroles de l’ofici de llibreter de vell, força més complicades, certament, que no pas les que hom aprèn a l’escola.

Quan va morir el Mero, es quedà amb el local de la llibreria. Els llibres els adquiriren els Penella i Bosch. Després va passar al carrer de l’Argenteria, i d’allí a la Diagonal. Féu companyia, un poc temps, amb en Babra, al carrer de la Canuda. La seva botiga portava el nom de ‘L’Arxiu’. Aquest nom arribà a ésser conegut dels amants del llibre d’arreu del món.

Era menut,  garlaire, i molt entès – fou dels que hi entenien més – en llibres. Bé: del Seminari va treure el llatí, que dominava. Però de cal Mero no va pas treure la gramàtica parda professional que aquest darrer posseïa a fons, tant i més que no pas el llatí en Batlle, i que havia fet rodar el cap molt sovint al bo d’en Llordachs, el qual es trobava que, de sobte, i no sabia pas com ni per què, li voleiava una compra que ja es creia tenir a la butxaca i se n’anava a parar a la del mero… Era que el llibre s’havia malfixat i havia pres una butxaca per altra.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 27.

 

Goigs a Catalunya JB Batlle 1

 

 

ℜ          ℜ           ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ

 

manual palau

 

“ El tipo de librero de viejo más temible es el que se ha aprendido el Palau de memoria y cree saber lo que se trae entre manos. Yo he ofrecido a uno de estos, un libro del siglo XVII, por ver los puntos que calzaba.- ¿Qué fecha tiene la edición me preguntó?- Mil seiscientos veinticuatro- le contesté.- ¿ Mil seiscientos veinticuatro?.-repuso.-Bah, eso no tiene interés. Antes está la primera edición de 1598; luego hay la de 1602, la de 1614 y me parece que otra antes de la de 1624.

Retuve las fechas, fui a casa, miré el Palau y efectivamente no había inventado nada. Allí estaban insertas las fechas citadas.

Pues un librero de esos que también tira- vamos al decir- sus catálogos, envió uno de estos a un cliente de una capital de provincia. Uno de los libros catalogados marcaba el precio de mil pesetas. El cliente como el que acaba de leer la lista de la lotería y cree que le ha tocado el gordo, fue corriendo a buscar en su biblioteca el décimo, quiero decir el libro anunciado en el catálogo en mil pesetas del que él poseía otro ejemplar idéntico, y convencido de la igualdad y fraternidad de su ejemplar, escribió a un amigo que tenía en Madrid, rogándole que fuese a la librería en cuestión a ofrecer el libro que le enviaba certificado, y lo vendiese si daban por él quinientas pesetas.

En cuanto el amigo recibió la carta, se fué a cumplir el encargo. Cogió el librero el libro, le dió primero unas vueltas entre las manos, lo examinó luego, lo comprobó después y mirando por último al señor con los ojos entornados le dijo todo lo amablemente que exije la educación mercantil, al tiempo que dejaba con cierto desdén el libro sobre el mostrador.- Hoy- y recalco el hoy- no puedo dar a Vd. arriba de sesenta pesetas por el libro.

-Pero hombre ¿ y qué le digo yo al amigo que me lo envía y me asegura que lo vende usted en mil?

-Pues dígale usted que mi libro valía mil pesetas hace ocho días porque el Palau asegura que es un ejemplar rarísimo, casi único en el mundo. Y ya ve usted lo que son las cosas, en estos ocho días transcurridos desde la aparición de mi catálogo, este ejemplar que trae usted, es el sexto que me vienen a ofrecer.

¿ Se hila o no se hila delgado?”

Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp. 38-40.

libros de viaje y libreros de viejo

Arxivat a Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibreries, Oficis del llibre, Old books | Etiquetat , , |

Frases sobre Bibliofília 422

25/11/2015 per biblioaprenent

jaume pla gravador

Gravat de Jaume Pla

“ La expressió ’llibres de bibliòfil’ ha adquirit un significat específic. No resisteixo la temptació de resumir els criteris de Jaume Pla sobre el tema. Aquests llibres, malgrat que la màquina ha envaït totes les fases de producció, han de ser executats amb ‘la perfecció entranyable i plena de seducció de les coses fetes a mà’. ‘La seva justificació deriva del primor d’execució material que es persegueix i del to espiritual que denota saber apreciar els detalls de perfecció, de bon gust i de sensibilitat’. Els llibres de bibliòfil són considerats més per l’aspecte artístic, com objectes d’art, que no com a instruments de lectura.

Esquematitzant, un bon llibre de bibliòfil ha de ser el resultat de les condicions següents: valor literari del text, perfecció de la part tipogràfica, encert de les il·lustracions, si n’hi ha, en la seva doble relació espiritual amb el text i material amb la tipografia; resultat aconseguit amb aquests elements quant a harmonia, personalitat i caràcter.

Respecte a la tipografia, partint que un llibre és un text per ser llegit, s’ha de parar atenció en l’elecció dels tipus, en la justificació encertada de les línies i en l’espaiat regular entre aquestes i entre les paraules, en la disposició de les pàgines, en la proporció de blancs i d’espais impresos, en els marges, en la igualtat de tintatge en una pàgina i entre les pàgines del llibre. L’impressor ha de conèixer l’ofici i se li ha d’exigir un treball ben fet.

En la il·lustració, Jaume Pla es refereix a les qualitats que han de posseir els artistes per ser il·lustradors, ja que no tots són igualment aptes per a la  interpretació de tots els textos. S’ha de buscar un paral·lel entre la sensibilitat de l’escriptor i la de l’il·lustrador; hi ha d’haver una compenetració espir tual absoluta entre ambdós. En una edició de bibliòfil només són acceptables les tècniques nobles de reproducció: xilografia, talla dolça i litografia.  Les il·lustracions han de ser fetes directament per la mà de l’artista, no per una màquina.

Respecte al resultat, Pla creu que un llibre de bibliòfil ha de ser en el seu conjunt una obra d’art, i que l’excel·lència de les parts, considerades cada una per separat, no condueix forçosament a la perfecció del tot. Els elements han de ser manejats per un artista que tingui una idea de conjunt per tal d’aconseguir l’harmonia total”.

          F.X. Puig Rovira, a “Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX”, en el llibre Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions,5.p.86-87.

grabado calccografico pla

 

§          §          §          §          §          §          §

 

la Bruyere

“ No siempre es fácil penetrar el alma del bibliófilo, desenmarañar las razones por las que codicia un libro al tiempo que desdeña otro. El bibliófilo es un ser muy sutil, mucho menos enajenado de lo que la gente supone. Se acabó la época en que podía representársele todavía con los rasgos trazados por La Bruyère, como encerrado en su curtiduría e incubando con ojo celoso libros magníficamente encuadernados que jamás abría. Se acabó aquello de figurárselo como un maniaco cuyo motivo para preferir una edición era la errata que la deslucía. El bibliófilo contemporáneo debe ser un hombre de gusto, tener educación literaria y saber decidirse tanto por motivos literarios como por motivos materiales o de pura curiosidad. Debe seguir la moda necesariamente, pero con prudencia, y no temer el desdeñar lo que ésta pondera sin razones de peso, y de investigar lo que desatiende. Debe tener espíritu crítico, cosa que faltó a muchos de sus predecesores, saber de literatura tanto como de calidades de papel e impresiones perfectas. Su quehacer consiste en conservar intactos libros cuyo texto ofrezca un valor indudable, conservarlos con toda la lozana apariencia que tuvieron en el momento de su aparición. De ahí procede la extrema importancia que conceden a su cubierta, y en verdad habría que ser un bárbaro para burlarse de semejante preocupación, pues la tapa de un libro es una piel que desollada nunca fue muy seductora. Gracias a los bibliófilos sabremos algún día cómo fueron hechos nuestos libros y cuál era su belleza exterior, pues sólo ellos exigen papeles durables y sólo ellos los saben vestir con dedicación. Todos los escritores deben amar a los bibliófilos”.

GOURMONT, Remy de: L’ame du bibliophile, Petits Crayons, 1921.

remy de gourmont

Arxivat a Bibliofília, Enquadernacions, Llibres, Llibres d'artista, Oficis del llibre | Etiquetat , , | 2 Comments »

Frases sobre Bibliofília 421

19/11/2015 per biblioaprenent

rosa vera 1

“ A partir de 1948 neix a Barcelona una altra iniciativa en el camp de la bibliofília que deixarà una forta empremta. Em refereixo a les edicions de La Rosa Vera, que fan una labor extraordinària en la promoció de les edicions d’alta qualitat, tant de llibres de bibliòfil com de sèries de gravats. La iniciativa parteix del gravador i pintor Jaume Pla Pallejà (1914-1995), i tot se- guit compta amb la bona acollida i el patrocini econòmic del col·leccionista i mecenes Víctor M. d’Imbert. L’aportació a la bibliofília de les edicions de La Rosa Vera és una de les més notables per l’obra realitzada i la promoció que representa de l’expansió del gravat, al qual es van dedicar alguns artistes reconeguts que el practicaven per primera vegada.

rosa vera 2

Jaume Pla destaca no només com a gravador, que domina amb una gran perfecció totes les tècniques i tots els procediments, i com a promotor del gravat i de les edicions selectes, sinó alhora com a teòric d’aquestes matèries en diversos llibres i articles, en els quals es mostra amb uns criteris molt precisos i estrictes, de gran exigència. És un dels pocs que ha exercit en aquest camp una crítica responsable i documentada. En el seu llibre Técnicas del grabado calcográfico ( 1956   la primera edició) van aprendre a gravar moltes persones d’aquí i d’altres països. L’autor, en  un capítol del llibre, teoritza potser per primera vegada sobre el que és la bibliofília: aquest capítol  ha estat una font bàsica per a molts dels qui després hem tingut una predisposició especial per l’estudi i el col·leccionisme de llibres il·lustrats.”

F.X. Puig Rovira, a “Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX”, en el llibre Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions,5; p.86.

tecnicas grabado jaume pla

 

 

 

          “ Para otro experto, son otros los factores que inciden en el valor de los libros. En primer lugar, señala la historia del libro, ‘en la que se incluyen su buen ranking de ventas, su precio, y la opinión de los libreros sobre la seriedad de su contenido’. En segundo lugar, ubica la experiencia propia, y la intuición para reconocer un libro con mucho valor ‘ muchas veces esos libros están escondidos, a un bajo precio, y son muy pocos los que reparan en su alto valor’.

Existe un gran número de factores. El biógrafo John Carter dijo alguna vez ‘ Luego del interés por la belleza o importancia del libro, lo cual siempre fue un parámetro importante, las dos consideraciones más substanciales son probablemente la rareza de la edición y el estado de la copia’.

Para otros, por último, lo más importante en el valor del libro es la oferta y la demanda. ‘Hay muchos factores que inciden en estas variables, pero todo quedará resumido a una cuestión: el precio de tapa’. Entre los factores que afectan a esta cuestión, se encuentran ‘los años que tiene, las ediciones limitadas, el estado, y la firma del autor, pero nada de ello es garantía de su valor: Sólo se determina por cuantos hay en el mercado y cuantas personas desearían comprarlo’.

 

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”.

 

rosa vera3

Arxivat a Bibliofília, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres, Tipografia | Etiquetat , , |

Bibliodiccionari XL

16/11/2015 per biblioaprenent

bibliodiccionari XL

Quan vaig iniciar el Bibliodiccionari creia que trobaria unes quantes paraules, 100 com a màxim, però ves per on, de moment ja van més de 1000 paraules. En català, castellà, gallec, francès, anglès, italià,…

          BiblioAdventures: vlok dedicat a gent que estima els llibres, les llibreries i els viatges. A Doylestown, Pennsylvania  http://bibliophileadventures.com/

 

          BiblioArt    (Projecte): posa a l’abast dels usuaris de les biblioteques catalanes dues col·leccions inèdites i originals de dibuixos i estampes, creades especialment per a commemorar l’Any de les Biblioteques. La Biblioteca Miquel Martí i Pol    de Sant Gregori (Girona) i l’Ateneu de la Vall de Llèmena   ho porten endavant.

El Projecte ve molt ben explicat a: http://projectebiblioart.com/?page_id=5

biblioart1

          Biblio-camioneta: del francès Biblio-camionnette. A Jodoigne ( Bèlgica)pot desaparèixer els bibliobús i a canvi hi haurà una Biblio-camionette per fer la feina. Sembla que el bibliobusoss són massa grans i cars i amb vehicles més petits i lleugers pensen fer la feina millor i sense tan de cost. També li diuen BiblioRoule(Bibliorodant). http://www.lavenir.net/cnt/dmf20151103_00729820

bibliocamioneta

                    Bibliocat😦 http://biblioteques.gencat.cat/bibliocat) és una de les entrades que hi ha en la pàgina Biblioteques Públiques de Catalunya amb notícies del món bibliotecari en general. (  http://biblioteques.gencat.cat/ca/ )

 

                  Biblio-Discografia: del vlok Texas Country Videos  . Té una biblio-discografia de música Tradicional gravada per comercialitzar.

 

                    BiblioEPS: Biblioteca Politécnica Universidad de Sevilla. http://bib.us.es/politecnica/

universidad sevilla

 

 

                              Bibliofickle ( Bibliocapriciós): quan una persona comença a llegir un llibre i de repent perd l’interés i en comença un altre. Vist en el vlok Interesting Literature. A Library of Literary Interestingness.  

 

 

                  Bibliofilamanía: vlok d’una enamorada dels llibres,aficionada a las frases i que viu  històries en lletres. http://bibliofilamania.tumblr.com/

bibliofiliamaníaca

 

          Bibliofilamaníaca: vlokaire de Bibliofiliomanía. També està a Tuit com @Bibliofilamanía.

 

 

          BiblioMonde: per cada país, BiblioMonde us proposa:Una selecció de llibres, d’articles o de llocs; un banc de dades i un carnet d’adreces útils de llocs per descobrir i de llocs a internet…

bibliomonde

 

 

          BiblioPat: Associació dels Bibliotecaris Patrimonials / Associació francesa de Bibliotecaris del Patrimoni i de Col·leccions especials. http://www.bibliopat.fr/

bibliopat

 

 

          Bibliopoleiro: l’explicació que ells donen des del vlok de la Biblioteca IES Celanova Celso Emilio Ferreiro    es la millor manera d’explicar aquesta paraula: “ A Biblioteca do IES Celanova Celso Emilio Ferreiro ten o seu espazo físico na antiga biblioteca dos monxes do claustro novo do Mosteiro de San Salvador de Celanova, que se coñoce na comarca como ‘Claustro do Poleiro’. O Poleiro é o lugar onde soben as pitas a durmir, polo que á balconada corrida, similar á dos pazos galegos, que percorre tres dos lados do claustro e permite que na primeira altura haxa, en realidade, dúas plantas, denominouse así. Era o lugar de residencia dos novicios ( poderíanse considerar ‘poliños’ “).

O sigui, el ‘poleiro’ ve a ser el galliner català, el lloc on pujen las gallines a dormir,  i era el lloc on dormien els novicis anomenats ‘poliños’ (pollets). D’on la traducció hauria de ser Bibliogalliner. Per cert, crec que pocs IES poden lluir una biblioteca com aquesta.

bibliopoleiro1

El monastir de San Salvador, fundat per San Rosendo l’any 936, és el principal monument de la vila gallega Celanova a Ourense, i actualment fa d’Ajuntament i d’Institut.

monastir bibliopoleiro

 

 

          Biblio-SHF:. Base de dades del butlletí bibliogràfic. ( http://www.hispanistes.org/recherche/ ) de la Société d’Hispanistes Français ( http://www.hispanistes.org/publications/biblio-shf.html  )

biblioSHF

 

          Bibliosolidarias (Jornadas): IV Jornadas Bibliosolidarias en La Guancha para celebrar el Día Internacional de las Bibliotecas en una iniciativa de la Asociación de Profesionales de las Bibliotecas de Tenerife (PROBIT)   que moviliza a 16 bibliotecas de diferentes Islas con actividades de concienciación medioambiental bajo el lema “Suelos sanos para una vida sana”.

bibliosolidarias

 

           BiblioTeamo: en un Tuit de Baratz Group   sortia aquesta imatge amb el Biblioteamo. I em diuen desde Baratz: “BiblioTeamo representa el sentimiento positivo que muchas personas tienen hacia las bibliotecas”. També surt la paraula feta servir com a Hashtag: #bibliopower.

biblioteamo

 

          Biblio-text: Una de les categories, dedicada a llibres i llibreries del vlok Londonist, dedicat a London i a tot el que passa per allà, on ofereixen tot el que necessites saber sobre la capital, així com la celebració dels capricis, excentricitats, rutines ocultes i sorprenents que conformen el costat alternatiu de la ciutat.  https://londonist.com/londonist

 

 

          Biblio-tout: vlok de la Helene Malone, a Brisbane, dedicat a llibres d’artista, enquadernació, art del llibre, magazins, i tota mena de llibres.http://biblio-tout.blogspot.com.es/ És en un altre  vlok:Book-Art-Object  ( http://bookartobject.blogspot.com.es/  ), integrat per artistes del llibre.

bibliotout

 

colporteur 1 s XVI

Arxivat a Bibliodiccionari, Bibliologia, Paraules | Etiquetat , , |

« Newer Posts - Older Posts »