Biblioaprenent

“ Dintre la gradació dels artesans del llibre, el  llibreter de vell és el darrer de tots. Naturalment, em refereixo al llibreter de vell vulgar, no al llibreter antiquari, que pot ser considerat com un dels elements més positius del ram, ja que ell no solament dignifica el llibre, sinó que és un dels seus més conspicus valedors. La indústria del llibre està constituïda, com tothom sap, pels autors, editors, impressors, relligadors, llibreters de nou i llibreters de vell. Aquests són els qui recullen les restes de la producció, ja sigui en forma de saldos o en forma de llibres usats o llegits. Els seus proveïdors habituals estan, doncs, completament sotmesos a la més pura eventualitat, ja que depenen de la contingència atzarosa de les probabilitats, que no poden ser previstes per tal com no tenen cap mena de relació amb la llei de l’oferta i la demanda. El més segur amb què es pot comptar és amb la misèria i la mort, dos elements més aviat repulsius, però base del negoci del llibreter de vell. El setanta-cinc per cent de llibres que compra el llibreter és mercès a la pobresa, eventual o definitiva, del venedor, però en realitat manca de diners. Quan hom té una necessitat peremptòria de numerari, el primer que pensa és a vendre’s els libres. Si la necessitat és petita, amb pocs llibres en té prou, però si és al revés, aleshores no té més remei que vendre la biblioteca, si la té, naturalment. Quantes vegades els llibres arroaconats dalt d’una golfa han salvat una situació angoixosa i fins i tot han salvat una vida! Quantes vegades han resolt els àpats d’un dia i el pagament del loguer del pis!.Els llibres són tan agraïts que, a més de delactar i facilitar cultura, quan els abandones encara et fan un servei”.

    EROLES, Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp. 387-388. 

 “ No sabemos si dentro de unos años inventarán el libro informático, ese que en sus bodegas podrá almacenar veinte mil volúmenes. Eso son veinte veces más de los que necesita nadie para ser culto. Decía JRJ: ‘ Para leer mucho comprar poco’. Qué duda cabe que el ordenador nos ha facilitado a todos mucho las cosas, permitiéndonos consultar cómodamente desde casa millones de datos que antes nos levaba días, incluso semanas, pesquisar. Ahora bien, leer, lo que se dice leer, seguirá haciéndolo uno con un libro en la mano, un viejo libro de viejo, uno de ese 99%, alguno de los que encierran en sus páginas amarillentas ‘el dolorido sentir’ que nos importa, uno de esos libros que ni siquiera entra en las estadísticas”. 

Art. “Biblioficciones” d’ Andrés Trapiello a la revista Magazine del 15 d’octubre de 2006, a http://www.documentalistaenredado.net/432/biblioficciones-de-andres-trapiello/.

“ Un de nostres dalers ha sigut sempre la Bibliografia Barcelonina, sentint en l’ànima que nostra ciutat no haja tingut un bibliograf que s’haja interessat per ella, essent axí que les principals ciutats d’Espanya ja tenen lo seu Corpus bibliogràfich publicat, nos hem convençut de que lo motíu de no haverse intentat encara n’es la causa sa molta extensió.

            De totes maneres no hem perdut lo temps. Ja que no’ns veyam ab forces per a fer la Bibliografia complerta de la estampat a Barcelona, nos hem proposat de ferne una petita part, y hem obtat per la catalogació de les obres que en la portada façan relació a la vida íntima de la ciutat, y al efecte hem copiat la Portada íntegra de les que han passat per nostres mans sobre festes, història, bullangues y desenrotllament ciutadà de Barcelona, indicantne les pàgines, format, y últim possesor de les metexes.

            Y per a recort de nostre treball, que consta ja d’unes 4000 Cèdules, avuy inclohèm aquí lo facsímil reduhit d’una cinquantena d’obres, de les més rares y importants sobre Barcelona per a que servesca de tast als Bibliòfils, y que’ls esperone a treballar per a completar aquesta bibliografia que ha d’ésser obra de tots.            A tots los devots del llibre qui’ns han ajudat a aguantar y engrandir la nostra llibreria l’Arxíu, al donar a llum aquest petit assaig volèm ferlos coparticipants de nostra satisfacció y alegría. Reban, donchs, la més afectuosa encaxada de mà de son reconegut amich”.             “Assaig de Bibliografia Barcelonina” de Joan Bta. Batlle, ed, Joan Bta. Batlle, Impremta Altés, Barcelona, 1920, pp. 8-9. 

“ La idea d’editar llibres de bibliòfil i art d’excepcional bellesa gràfica i textual va sorgir de la necesitat de democratitzar els tresors bibliogràfics més importants de l’Edat Mitjana. Aquests llibres es caracteritzen per tenir un contingut i continent realment exquisits. Els seus primers propietaris van ser emperadors, reis i papes. Aquests documents solament estaven al seu abast ja que es consideren grans tresors. Actualment es troben a les biblioteques i museus més importants del món, i són tant inaccesibles o més que en aquell temps, degut al seu enorme valor econòmic i artístic, ja que només existeixen en un sol exemplar.  Aquests fets, units a un desig d’evitar que un accident imprevisible pugui privar que aquestes joies bibliogràfiques arribin a les generacions futures, van fer possible convertir la idea en un projecte  que permet que allò que ha perdurat 1000 anys, perduri com a mínim 1000 anys més”.Article a B innova¡ de l’Ajuntament de Barcelona sobre Moleiro Editor, a //w3.bcn.es/V01/Serveis/Subpresentacio/V01SubpresentacioIniciCtl/

0,2155,

83057194_83070528_1_84263107,00.html?accio=detall  i a www.moleiro.com.

“ La tasca principal d’un llibreter de vell és la recerca d’aquell llibre o document que pugui ser interessant de cara a historiadors o col.leccionistes i una vegada trobat, posar-lo a disposició de la persona que hi pugui estar interessada. Qui ho explica és el vigatà Josep Costa, que des de fa quatre anys es dedica professionalment a aquest negoci. Costa feia 12 anys que comprava i venia llibres afeccionadament, fins que va decidir deixar la seva antiga feina i obrir una llibreria de vell a la capital de l’Osona. Dins la seva llibreria, Costa té un apartat de llibre vell ‘és un llibre adreçat a l’estudiant, al lector que no es vol gastar gaire diners en llibres i que per una tercera part del preu de nous, marxen carregats de llibres’.

 La Fura de Mataró, febrer 1997. Dossier: “ Traficants de lectures”, pp. 5. 

 “ Els llibreters de vell es proveiexen del gènere a vendre bàsicament de dues formes: comprant biblioteques senceres de particulars o adquirint a altres marxants de llibres aquells que els li han encarregat o que creuen que poden tenir assegurada una clientela… Ambdós llibreters coincideixen en la importància del boca a boca ‘ moltes vegades és qüestió d’inèrcia. Com que saben que et dediques a la venda d’aquest tipus d’article, quan un dia tenen alguna cosa interessant te l’ofereixen o si saben que busques un llibre sobre une temàtica determinada i el troben, te’l venen a vendre’, afirma C.

 La Fura de Mataró, febrer 1997. Dossier: “ Traficants de lectures”, pp. 5.

“ L’olor de paper, de pols, de piles de llibres, els cromos de picar i de col.lecció, els documents antics, les postals, les monedes, tot plegat forma una mena de món molt especial, intemporal, etern. De vegades compro alguna revista antiga, de cinema, de moda, del que sigui. Comprovo, amb pena, que el paper és un material difícil de conservar en bon estat. De tant en tant hi ha fons de llibres que provenen, es veu prou, d’algun pis que s’ha buidat, llibres amb dates, dedicatòries, noms, ex-libris. I allà medito sobre l’efímera glòria de paraules que han estat escrites amb il.lusió, que potser, en algun moment, com els actors i les actrius, han triomfat, i que ara esperen, com l’arpa de Bécquer, una mà que els arrenqui, altra vegada, els sons de la imaginació”.

   “Llibres vells i gent famosa” de JCosta a la panxa del bou el 12 de setembre de 2005.

“ Parlar de la repercussió del Modernisme en el llibre vol dir, en aquest cas, fer-ho tot considerant el llibre en el seu aspecte artístic. El llibre, encara que sigui un objecte utilitari, és susceptible de bellesa, com tots els objectes utilitaris. Els mobles poden tenir un valor artístic; hi ha una ceràmica d’art. En el llibre també hi ha un llibre d’art i un altre llibre que, sense ser d’art, està influït pels corrents artístics o és d’execució tan acurada que, de fet, resulta un objecte artístic”.

     Del capítol “El llibre en el temps del Modernisme”, per Pere Bohigas en el llibre El Temps del Modernisme, Public. Abadia de Montserrat, 1985, pp.174.

“ El gust que a finals del segle passat regnava en les arts plàstiques i en la decoració, tingué també ressò en el llibre, i si parlem de cases i de mobles modernistes, és just parlar també de llibres modernistes. El llibre és un producte susceptible d’ésser decorat i com a tal rep les influències de l’ambient artístic en què viu, la qual cosa es manifesta no solament en la il.lustració pròpiament dita, sinó també en els elements decoratius, com vinyetes, guardes, relligadures, etc.

La Bibliofília modernista omple els primers anys del nostre segle i és el resultat de la fusió de dos corrents: un de filiació romàntica, que es compongué principalment de col.leccionistes i erudits, molt vinculats a la tradició i a l’Arqueologia, i un altre integrat per artistes, que conreaven el gravat i il.lustraven llibres. Entre ells hi havia estretes relacions, la qual cosa originà una producció eclèctica, barreja d’arqueologisme i d’invenció, molt d’acord amb l’estètica que aleshores regnava a Catalunya. Uns i altres comptaren amb la cooperació de valuosos artesans, que donaren forma als seus projectes editorials”. 

Article de pere Bohigas: “ La bibliofília modernista”, a Serra d’Or, nº 135 de desembre de 1970, pp. 60-62 

   “ En un país tan llegit com ha sigut – i encara és, en certa manera – Catalunya, és sorprenent que les llibreries de  vell estiguin tan deixades de la mà de Déu. No sóc un col.leccionista de primeres edicions ni em desvic per posseir peces rarísimes – fet que potser em donaria una altra perspectiva – , però fa anys que m’agrada remenar en tota mena de locals, del del magatzem a l’engròs on no saben què tenen fins a la catacumba selecta on et fan pagar el gust i les ganes.

 Al llarg d’aquestes visites, he entès que aquí – sobretot a Barcelona ciutat – l’aficionat al llibre vell ha de superar dues pegues notables, qui sap si complementàries.En primer lloc hi ha la desconfiança del llibreter. Conec casos de gran simpatia i eficiència, esclar ( com en X dels LL del M, la M del BF, en C de V, en R de M i algun altre que me’n descuido), però sovint, quan entres a la llibreria, et trobes amb mirades de recel i grans escrúpols per part dels venedors, com si d’entrada temessin que els aixequis, tu, la camisa. No descarto que es guardin l’entregent per quan van a fires i mercats. La segona dificultat solen ser les llibreries mateixes: desangelades, desafectades, no conviden a passar-hi un parell d’hores emboscat entre prestatgeries”. 

               Jordi Puntí, article “ Llibreries de vell” a L’Avenç nº 339 d’octubre de 2008.