“ De la mateixa manera que pasaba amb els encants, les herències també van facilitar la circulació del llibre i el seu accés. Les execucions testamentàries permetien un mercat d’ocasió paral.lel que, sovint, desembocava en els encants o a les llibreries.L’estudi d’aquestes referències documentals, juntament amb la consulta de testaments o, fins i tot, la comparació entre inventaris de testador i familiars, permet, observar una sèrie de trets específics en el comportament dels posseïdors de llibres a l’hora de regalar-los.
En l’estament eclesiàstic, les forces centrífugues són més poderoses que l’agrupament. Els destins triats pel clergat per transmetre els seus llibres són variats, però tenen molts elements en comú : familiars, col.legis, capelles, institucions, companys, etc. Els professionals de la medicina o del dret solien optar per la transmissió dels seus llibres-eina a un familiar o amic que exercís la mateixa professió.
Resulta difícil, o gairebé imposible, establir una relació entre llibres heretats i pràctiques de ‘lectures efectives’. Amb tot, sí que podem conèixer algunes de les destinacions donades pels hereus als llibres rebuts. Entre els nobles, la norma sol ésser la continuïtat dels llibres a les prestatgeries, fins al límit que el gruix de l’herència continua conformant la majoria de la biblioteca”.
Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 30.
Biblioaprenent 