Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Oficis del llibre’ Category

foliació2

 

“Lo procés de la foliació dels llibres fóra molt curiós seguir-lo pas a pas. Arribà a tal grau la incuria dels estampers en aquest cas particular, que per més indicacions de foliació que porte lo llibre, devegades se fà molt difícil lo comprobar si es complert o no, puix quan no està equivocada la foliació de dalt, ho està la de la signatura, o les dues alhora.

            Per a repassar bé un llibre, moltes vegades se fà necessari descosir-lo y tornar-lo a plegar plech per plech.

            La mida dels llibres, per a les Biblioteques publiques, en general, era sempre la de gran in-foli, y per a que lo públich no malmenés les obres, aquestes estaban lligadas ab cadenes d’una llargària almenys d’un metre per a que se poguessen posar, al llegar-los, sobre faristols apropriats. La enquadernació era de fusta ab cantoneres y tancadors de metall. En cambi los llibres d’hores y demés llibres populars eran petits, puis estaban en mans delicades, y son ús axí ho exigía.

encadenats

 

Los llibreters estojavan en ses botigues los millors llibres en un armari que’n deyan de parar hores, o sía que tenían los llibres d’hores y altres xilogràfichs tancats en una especie de vitrina o mostrador, com podèm veure en l’inventari d’en Miquel Cabrit, llibreter barceloní del segle XVII, qui tenía sa taberna literaria, com diría Ciceró, en la Calcetería, avuy carrer de la Llibretería.

 Article “ De re bibliaria” de Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la Llibrreria L’Arxiu de juliol de 1925.

 

cantonada1

 

“ La bibliofilia se mantiene próspera en los países que tradicionalmente la cultivan, a pesar de trastornos políticos y depresiones económicas. Londres, Paris y muchas poblaciones importantes de Francia, Bruselas, Amsterdam, Roma, Milán y Venecia celebran todos los años, de noviembre a junio, subastas bibliográficas, por las cuales desfilan libros singulares y valiosos. Cada uno de ellos cuenta por lo menos con media docena de compradores que se los disputan, sin incluir en este número a libreros y anticuarios, quienes procuran adquirirlos en la seguridad de recabar un respetable tanto por ciento, cuando no de duplicar la cantidad empleada con el aditamento de las que cada operación exige.

La venta de la biblioteca Hut, efectuada en Londres en siete sesiones, que duraron de 1913 a 1921, un mes de cada año, se recuerda todavía con emoción. Fue, sin duda, la más espléndida, rica y completa de estos tiempos, y produjo bastantes miles de libras esterlinas. Verdad es que en ella figuraban cuantas obras capitales engendrara el humano espíritu, desde los albores de la imprenta en Europa hasta mediados del siglo último, sin contar manuscritos y códices ejecutados en las mejores épocas de la miniatura. Un librero entendidísimo aseguraba que las cotizaciones de esta venta hubieran aumentado considerablemente de haberse verificado unos años después.

Tan soberbia colección puede equipararse solamente con la formada en Paris a mediados del siglo anterior por el famoso librero Fermin Didot, cuyo lujoso catálogo constituye hoy una buena obra de consulta para los aficionados a libros y manuscritos con miniaturas”.

 Article: “Bibliofilia” de C.R. Salamero a LUZ, el 30 de noviembre de 1932, pp.2.

firmin

Read Full Post »

               “En les primeres Marques seguexen los nostres estampers la metexa ideología de les extrangeres: l’òval, la creu ab més o menys travessers, qual interpretació encara està en lo terreny de les suposicions, y en plè segle XVI ja les alegoríes y representacions vives se manifestan netament. La àliga d’en Jaume Cortey

Cortey

posada demunt del seu cor, símbol de ses aspiracions ad etera; la àliga d’en Claudi Bornat surmontada per la alegoría del Jesuset de benehir la terra, lema de la seva tenda Sub Aquila forti, volent indicar que sos pensaments o aspiracions van més enllà encara.

Bornat

La d’en Jaume Cendrat glossant lo seu nom ab l’au fénix que renaix de les cendres, com si psalmegés lo Nom omnis moriar, noa atràu y fà dalir per a trobarne de noves.

cendrat ok

En Joan Rosenbach nos dóna en una de les seves quatre marques típiques una filigrana que sembla dels temps dels illuminadors de caplletres, circunvalada ab lo lema ‘ Cor mundum crea in me Deus, et spiritum rectum innove in visceribus meis’, lo qual indica lo selecte del seu esperit.

rosembach

En Diego Gumiel hi entrellaça lo seu nom fentlo ben ovirador. 

gumiel

En Joan Carles Amorós, qui en tots los Colofons nos assabenta de que era provençal, en contraposició de sos antecessors que tots posan alemany, sembla que vulga dir: la patria ja s’ha assimilat la nova art, catalans seguíume. 

amoros

Y verdaderament no tardan a seguirlo Cavallers y gent adinerada qui patrocinan la nova art, y fan estampar a ses despeses un bell estoch de llibres la major part dels quals no han arribat fins a nosaltres per dissort. ¡Qui pogués fruir de les belles estampacions de les obres en plà devallants de la Bíblia, desaparegudes en gran nombre per sempre mes en l’auto de fè celebrat en la Plaça del Rey de nostra ciutat, en 1498 ¡

La marca del pelicà, ‘ Similis factus sum pellicano solitudinis’, de Mossèn Pere Posa qui s’alía ab los primers estampers per a dotar a Barcelona d’una estampa permanent… L’amgel y lo fris d’en Pere Mompezat… Los llibreters, ja d’abans de la Imprempta establerts en aquesta ciutat, llambregan en la nova art un món nou comercial, y cridan a ses cases als estampers qui anavan desbandats per Europa.

D’en Pere Miquel es la primera Marca que conexèm, Spindeler perpetua la seva Marca rematada en orla en la cèlebre obra de Tirant lo Blanch. E, totes elles s’hi veu la amor ab que segellan los llibres que estampan.

spindeler1

                  Museo de la Comunicación(Infoamérica-Univ. Málaga)

Article” Les Marques d’Estampers y Llibreters de Barcelona “per Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la llibreria L’Arxiu de juny de 1926.

Marques: Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació: Marques d’Impressor. UB.

               “Suelen caer los volúmenes más esquinados….. . En esas malas artes no se empieza precoz.’Los niños no roban’, comentan Belén y David en el puesto de la infantil Kalandraka. ‘Aquí les dejamos cogerlos y se los llevan sin ser conscientes de que hay que pasar por caja. El problema son los padres. Algunos no vuelven…’. O ese señor mayor que con tembleque en la mano se los metía en el bolsillo. Era tan descarado que daba apuro afearle la conducta. Hasta que a la tercera, Belén le advirtió:¡Eso está en gallego’. El ladrón respondió:’Anda…¡. Y lo volvió a poner en su sitio’.

En la caseta de Contexto, lo que vuelan son las biografías musicales de Global Rhythm Press, 

contexto keith richards           contexto duke contexto woody

comenta Lola barroso. Ella tiene buena experiencia con los ladrones por haber trabajado años en la Casa del Libro.’Los pasaban por encima de las barras magnéticas. Robaban tochos de medicina y ciencia y muchos CD de 130 euros’. Alguno era habitual: ‘había un señor al que llamábamos el de la camisa granate. Un día se la cambió de color y le pillamos’.

Ninguno de los conocidos es bienvenido. Su presencia provoca tensión. Alerta. Los guardias de seguridad que este año se pasean por la feria están más pendientes de los tirones. Son los libreros quienes deben andar más atentos. Aunque todavía no han hecho los recuentos totales, sospechan que vuelven a estar en boga los más vendidos de las listas.

Pero quedan los fetiches también:’Cualquier cosa de El Acantilado. Luego los puedes encontrar en un puesto callejero que hay en la calle Génova. Y entre los del sello catalán del editor Jaume Vallcorba destacan los títulos del vienés Stefan Zweig. Con un protagonismo especial para el clásico 24 horas en la vida de una mujer, comentan en la caseta de la editorial.

stefan ok

También Tusquets y Anagrama quedan entre los más robados. Esta año se ha notado algún agujero de más en el último de Murakami, ‘De qué hablo cuando hablo de correr’. En cuanto al sello de Jorge Herralde, según dicen ellos mismos:’En cualquier feria solemos sufrir un saqueo general’ “.

 Article: “El furor de los ‘chorizos’ bibliófilos, de Jesús Ruiz Mantilla, a El País.com, el 11 de juny de 2010.
                                  haruki ok

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

Read Full Post »

els XII a

 

               “ Sembla que la paraula bibliòfil suggereixi a l’esperit atrafegat de l’home del segle XX, acostumat al màxim de moviment i de guany, el mínim de pèrdua de temps i de recerques o activitats que no condueixin a una immediata utilitat o que siguin convertibles en pròxims resultats pràctics; la paraula bibliòfil, si és que la coneix, li suggereix de sobte la imatge repulsiva d’un vell egoista i malhumorat, brut, inútil a la societat, que serà qualificat benèvolament com a maniàtic, pensant interiorment en la bogeria.

               De bibliòfils n’hi ha de moltes menes: els que es pensen que ho són, els que ho són, els que per ser-ne massa deixen d¡ésser-ho; diferents graus de passió, de febre, des de la benignitat inofensiva a l¡ofuscament criminal; no cal dir que al bell mig hi ha la perfecció. De bibliòfil no se’n pot éser per vanitat, i més val no ésser-ho si s’ha d’arribar a la bibliomania engendredora de monstruositats gairebé inconcebibles.

               De temps compta Catalunya amb bibliòfils eminents, amb llibreters intel·ligents, amb relligadors i dauradors discrets, amb biblioterapeutes acurats; és a dir amb tot el que cal perquè l’escalf de la bibliofília es mantingui i no mori. Malgrat això, si alguna entitat existia, duia una vida esllanguida, i si alguna manifestació n’ha traslluït al públic, ha estat excessivament exclusivista i isolada; les figures dels homes veritablement amants del bell llibre es difuminaven ràpidament tancant-se en els gairebé impenetrables castells de llurs biblioteques, isolant-se en greu perill decaure en l’egoisme, desconeixent-se mútuament, impossibilitant qualsevol labor col·lectiva”.

 

Article: “Els XII”, d’Epifani de Fortuny, a La Nova Revista, nº 4, abril 1927, pp. 376-378, robat a Càtedra Màrius Torres.

 

els XII b

 

 

galván a

 

               “ –Veamos, don José; el libro y sus orígenes.

– El origen y desarrollo del libro es lento y se ha ido manifestando a medida que la humanidad se ilustra.

-Aparece el libro impreso ¿ Qué pasó?.

-Sorprendió tanto que se consideró arte de brujería. Estimo que es un deber resaltar la importancia que ha tenido y tiene en la historia de la cultura humana. El libro es, sin duda, la creación más completa del género humano; al eternizar el saber ha sacado al hombre de su rudez indefinida y se covierte en su amigo más constante, en el consejero más sabio, en el guía más fiel… Su historia es la historia del pensamiento. Y la historia del pensamiento, como todos sabemos, es la historia de la humanidad.

-El libro, don José ¿ lo contiene todo?.

-Absolutamente todo. Como el hombre, su creador, tiene vida, cuerpo y alma. Alma, que son las ideas contenidas en sus páginas; cuerpo, que es la materia de que está formado. Y este cuerpo, com el que lo creó; tiene cabeza, frente o cara, pie, costado, lomo, nervios, espalda e incluso camisa o vestido, que es la encuadernación.”

 

Entrevista a José Galván Rodríguez, enquadernador, en el diari ABC-Sevilla del 2 de desembre de 1973, pp.24.

galván b

Read Full Post »

barraques1sta mònica

               “  En sortir un altre llibre la gent, en quantitats gairebé sempre ridícules, entra en possessió d’un dels més complexos i heterogenis productes de la intel·ligència i el treball humà sense fer-ne com qui diu esment, sense que li passi pel cap de meditar, abans d’obrir les pàgines, ço que suposa la realització espiritual i material de l’obra que té a les mans. El llibre comença a llegir-se, s’acaba o no i l’oblit novament l’arrecona en algun polsós prestatge de biblioteca particular, sense cap altre mèrit que el purament fisiològic hereditari, o en la indiferència absoluta d’una amplíssima biblioteca pública plena de bustos de ‘senyors donants’ que gairebé sempre varen fer la donació per tenir dret al bust, o en veïnatge repulsiu entre pamflets i publicacions pornogràfiques es perd en les barraques de Santa Mònica,

barraques2 sta mònica

               Del cultiu gairebé espontani dels fustatges canadencs a les complicadíssimes destil·lacions de les anilines; de la gestació espiritual, a voltes també dolorosa, de l’autor, al treball fastigosament mecànic de doblegar les planes; de l’adaptació acurada de l’il·lustrador en emmotllament i compenetració intensa amb la literatura, al guillotinat i escantellat dels fulls; del relligador al repartidor, si n’hi ha de distàncies i de diferències ¡ Totes aquestes activitats, tots aquests treballs, totes aquestes intel·ligències i especialitzacions han d’ésser posades en joc, s’han de combinar i ajudar per crear al llibre més insignificant, aquestes i moltes d’altres: essent impossible la perfecció summa, és perfectament comprensible que quan la plasmació arriba a un grau màxim d’interès i es crea un bell llibre, neixi la passió amb tots els seus defectes i qualitats, amb tots els vicis i totes les virtuts, i amb la passió al bell llibre neix el bibliòfil ¡

               Article: “Els XII”, d’Epifani de Fortuny, a La Nova Revista, nº 4, abril 1927, pp. 376-378, trobat a Càtedra Màrius Torres.

sunyol a La Nova Revista abril 1927

                                            Dibuix de Sunyol a La Nova Revista d’abril de 1927.

               “ En casi la mayoría de los casos, el comienzo de una biblioteca que con el paso de los años llegará o no a estar especializada, en el tema objeto de la profesión de su dueño o materias diferentes pero muy queridas, es la infancia. En ese período de nuestras vidas, quedan nítidamente grabadas las líneas maestras de nuestro comportamiento futuro, y si durante esos años el amor por los libros ha sido inculcado con cariño y buenas orientaciones, el resultado será muy obvio, no sólo por los inmediatas resultados académicos, sino por el deseo de conservar los libros, los tebeos, los recortes de revistas y en general todo el material impreso. De todos es conocida la tendencia infantil a coleccionar cuanto cae en sus manos. Pero como todo, requiere un esfuerzo y ciertas orientaciones, en este caso de los mayores.

               Hace años estas consideraciones hubieran resultado inoperantes, pero hoy es perfectamente posible ir haciendo una biblioteca desde muy niño. La edición de libros infantiles y juveniles coleccionables, es una realidad en cualquier país. El fomento de esta actividad, se ve reforzado por la necesidad académica de superar unos estudios mínimos cada vez más avanzados y si bien algunos, pesimistas piensan que la cultura de la imagen eliminará a la impresa, lo cierto es que se complementan”.

                Del vlok Hobbies y Aficciones, escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.

http://hobbiesyaficciones.blogspot.com.es/2009/05/los-principios.html

(fotos Sta. Mònica a Barcelofília)

Read Full Post »

Dibuix2b

És veritat què avui s’inicia la 62ª Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern a Barcelona ?.

            Ningú ho diria.

            A la web del Gremi de Llibreters de Vell no diuen ni piu, a La Vanguardia no he vist cap anunci ni res de res.

Dibuix3unllibre

            En El Periódico surt alguna cosa, no gaire, i a Timeout i en una pàgina de l’Ajuntament i a Quèllegeixes surt el mateix, que es fa una Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, sense Cartell, ni quines llibreries hi ha. En alguns llocs sembla que surt perquè coincideix amb la Merçé i  ho afegeixen com un acte més de la Festa Major de Barcelona.

            Ens indiquen dies, horari i lloc i poca cosa més.

Dibuix4llibreria

            En alguns dels llocs que donen la notícia crec que no hi van gaire, perquè quasi tots repeteixen el mateix i diuen que entre d’altres coses es pot “remenar”, “tocar el piano” que diuen alguns llibreters de vell a  qui no els hi agrada massa això del tria i remena.

            Crec que hi ha entre 35 i 36 parades, menys que a la Fira de València passada y menys que a la de Madrid.

Dibuix1b2

            Escriuen que hi ha llibreries catalanes i d’altres llocs d’España convidades, crec que això de convidades ho haurien de confirmar perquè crec que una de les causes de que quasi cada any el número de llibreries vagi baixant és perquè, diuen els llibreters, cobren molt per les parades, que els hi surt molt car vendre llibres en aquesta Fireta.

            Malgrat tot hi aniré ,al menys dues vegades, i intentaré triar i remenar mentre em deixin tocar el piano i segur que trobaré alguna cosa per comprar.

            Sort.

Dibuix5senyora

Read Full Post »

enquadernador1

 

 

               “L’ofici d’enquadernador pren nom de la juxtaposició dels plechs ajuntats de quatre en quatre formant quadern. Per a facilitar la tría dels llibres, fou necessari nominar-los, y a més de la ratlla: Lo Catolicon, Lo Cartoxà, Aristòtil, etc, que encapsalava lo plà del llibre, quan l’enquadernador hagué de marcar-los en lo llom, ho féu seguint l’ordre natural de la seva col-locació en les llibreríes, y com que era costúm de posar-los de plà, la inscripció fou posada de dalt a baix, o sía del cap al peu. 

quarern2

 

               Mes tart ab motíu del apilament de llibres y en busca d’aprofitar lo lloch per a que n’hi capiguessen més, fos més fácil sa consulta, y que per trauren un no s’hagués de desmuntar tota la pila, se posaren los llibres drets, l’un al costat del altre. A mitjà, segle XVI començàm a veure lloms ab inscripció de baix a dalt, sens dupte per crèurela més avinent a la vista, y per fí, la última innovació, la corrent, es posar lo títol en petit texol o badana sobreposada al llom vers lo cap del llibre.

teixell1

 

               Mentres l’ofici estigué en mans de persones intel.ligents no calgué foliar os quaderns, puix los copistes-librarii sabían lo que se feyan al relligarlos. Mes al multiplicar-se les còpies y per lo tant los enquadernadors, se féu necessari posar ordre en les fulles per evitar confusions lamentables. Axò sols resava per los enquadernadors, y a utilitat d’ells y per a que sabessen com habían de plegar lo full, se començà per signar-los per A. B. C. 

quadern3

 

               Encara que segons una disquisició que hem vist sobre aquest asumpte, lo foliar los plechs dels llibres començà per allà al 1472, no obstant devèm fer constar que la nostra Gramàtica d’en Mates del 1468 ja porta signatura en la primera y quarta página de cada plech, sense cap més indicació, lo que li dóna un segell d’incunable primitiu.

                Article “ De re bibliaria” de Joan Bta. Batlle en el Catàleg de la Llibrreria L’Arxiu de juliol de 1925.

 

dibuixexbloguis1thumbnail13[1]

 

               “ El ladrón de libros, ese tipo sobre el que es difícil depositar sospecha, bien vestido, educado, culto y de buen gusto, se ha dejado caer por la Feria. Además hay bandas de manguis organizadas que compilan a petición: este año los títulos más robados son El asedio, de Arturo Pérez-Reverte,

el asedio perez reverte1

 

El tiempo entre costuras, de María Dueñas 

el tiempo entre costuras dueñas

 

o la saga de Stieg Larson. Pero también hay editoriales fetiche, como El Acantilado, que causa furor entre los chorizos bibliófilos, y colecciones clásicas como los títulos de Tusquets y Anagrama.

               Robar libros es una mala costumbre que va dejando su halo romántico para convertirse en un negocio. El ladrón de obra literaria delinquía por vicio propio, para puro disfrute personal. ‘Ahora les pagan para revenderlos en algunas librerías o en puestos’, aseguran Boris y Luis, de la librería Antonio Machado.

librería AM

 

               Todavía varios ejercen por vicio. ‘Como aquel hombre que volvió un buen día a la librería a devolvernos una maleta con todo lo que nos había robado. Le encantaba la literatura erótica. La devolución se la impuso el médico como terapia para su cleptomanía. Nos dio tanta pena que le dijimos:’anda, quédate con ello’, recuerda Boris.

hai excomunion2

 

               Al ladrón, los libreros, le tienen catalogado. ‘Alguno hasta ya te saluda’, comenta Luis. El método más habitual es cubrir el muestrario con un periódico y llevárselo de abajo. Otro es echárselo a la mano y colocarle un separador. Algunos llegan a la firma y te salen con el típico: ‘Lo traía de casa’, comenta Chus Visor. ‘Pero, ¿qué les vas a decir…?, añade.

                Article: “El furor de los ‘chorizos’ bibliófilos, de Jesús Ruiz Mantilla, a El País.com, el 11 de juny de 2010.

Read Full Post »

exlibris jm Riquer

 

               “El renaixement de l’ex – libris es produeix a través d’aquells dos nuclis impulsors que van ser Reus i Barcelona, primer amb accents modernistes i després sota la influencia del noucentisme. La darrera renaixença de l’ex – librisme arribà fins als anys cinquanta, amb particulars prolongacions un decenni més tard, però a mesura que el llibre es transformà en un producte de consum i les arts grafiques derivaren llur caràcter artesanal en industria de l’estampació, l’ex – libris va perdre el seu paper originari i s’integrà amb tota la seva riqueza al dinàmic món de la comunicació visual, tant des de camps artístics com gràfics. Molts dels seus conreadors han esdevingut notables gravadors o acreditats grafistes, car llur exercici en el domini de les imatges i en el disseny tipogràfic els ha permés projectar-se en altres camps creatius.

exlibris ricart2

 

               Veiem i entenem l’ex – libris com una obra d’art de petit format promoguda i realitzada per gent que estimen els llibres i que volen enriquir – los amb un segell que els faci propis. D’aquí se’n deriva la riqueza iconográfica que ha portat implícita en el decurs dels anys, des de la simple retolació tipográfica fins a les abarrocades i decadents figures de tall bucòlic o simbolista, molt a prop dels codis sígnics que l’home ha emprat a partir del momento en què es va voler comunicar mitjançant senyals i marques, des del gest fins a l’escriptura cuneiforme, des dels senyals de tràfic fins a les marques d’empresa i logotipus.

               És al llarg d’aquesta història de la comunicació visual i de les arts del llibre on cal situar els moments més florents de l’ex – librisme, car correspon a un dels capítols més interessants de la historia de les arts i del gravat.

                “L’ex – librisme reconsiderat”, per Daniel Giralt Miracle, a Ex – Libristes Catalans, Catàleg Exposició a l’Antic Hospital de la Sta. Creu, Barcelona, 1980, p.3-4.

(el exlibris són de la Biblioteca de Catalunya).

exlibris casals

 

 

galván 4

 

               “ – La encuadernación. ¿ Me hablará de ella?.

               – ¡Hombre¡ Me hace usted feliz permitiéndome hablar de la encuadernación. Mire: de las profesiones artísticas relacionadas con la decoración, pocas hay que tengan tanta raigambre y gloriosa tradición como la encuadernación. Desde que se encuadernan libros, los artesanos y artistas españoles dieron al mundo ejemplares que han sido trascendentales en la historia de esta artística profesión. Con terciopelos, pieles y toda clase de materiales nobles, los encuadernadores han realizado obras que son como hitos en sus respectivas épocas.

galván 2

 

               En Barcelona he leído un precioso librito: ‘ El arte en la encuadernación’. Y me encantó estas líneas:’Una definición estricta de la encuadernación habría de decirnos que es un procedimiento que tiene por objeto unir entre sí las hojas del libro para facilitar el uso de éste y procurar su conservación. Pero hay algo más que esto: Como todo indumento, la encuadernación tiene también la finalidad de embellecer el libro. Y considerada bajo este segundo aspecto, puede decirse que, en cuanto puede adquirir la consideración de obra de arte, la encuadernación es la suprema manifestación del amor al libro y aquella en que ese amor llega a alcanzar los caracteres de un verdadero culto. Desde que existen libros ha sido el arte de la encuadernación uno de los de mayor abolengo, ya que sus obras se han destinado principalmente a enriquecer los tesoros de las iglesias y de los palacios, uniéndose de modo inseparable a las más selectas manifestaciones de la inteligencia’.”

                Entrevista a José Galván Rodríguez, enquadernador, en el diari ABC-Sevilla del 2 de desembre de 1973, pp.23-24.

galván 3

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

56 fira llibre

“ Una fira és una barreja de festa i de mercat. El fet és que els llibres aprofiten l’ocasió, com anuncia el nom de la fira, i surten de les llibreries per anar a trobar els lectors com per fer-los adonar de la seva existència i oferir-los una possible i agradable relació íntima. Tots els llibres i tots els lectors esperen l’ocasió de trobar-se i aquesta és una bona oportunitat perquè es trobin. Les fires fan la feina de les mitjanceries, són una mica celestines i no hi ha res que faci més contents els llibreters que quan el passejant curiós, troba el que buscava o es deixa sorprendre per l’atracció d’una coberta o per les paraules que li dirigeixen des de la contracoberta. En el cas dels llibres vells, de les llibreries de vell, o de les llibreries que mantenen un fons en que es barrejen llibres moderns i vells, aquesta sortida és a més una segona o tercera oportunitat, com unes segones o terceres núpcies, una nova vida.

 

               Aquesta barreja de festa i de mercat que és la fira, és un gest vital, agosarat, racoleur  que dirien els francesos, i que podriem traduir per seductor, destinat a seduir o enganxar lectors, que jo trobo molt propi de l’ofici de llibreter perquè una de les seves feines és trobar lectors i demostrar-los que els llibres formen part de la vida, són un dels components essencials de la vida, de la mateixa manera que ho són l’amistat, l’amor, l’alegria, els negocis, l’ambició, la tendresa…, en fi tot el que fa la vida més agradable i fàcil i entenedora i digne de ser viscuda.”

                Emili Teixidor,en el Pregó de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de l’any2007.

 

               “ ¿Quiere usted relatarme algo sobre su pasión de bibliófilo?.

Jamás me había preocupado de bibliofilia. Pero entendiendo que todo buen editor debe conocer a fondo su oficio, comencé a formarme una colección técnicoprofesional, en la que figurasen los mejores tratados de imprenta, tipografía, encuadernación, grabado e ilustración aparecidos en todas las lenguas cultas. Al mismo tiempo me pareció indispensable poseer un buen fondo de obras de historia del arte que pudieran servirme de base para documentarme en mis trabajos.

               Salí, pues, a viajar por Europa, visité las mejores librerías, las exposiciones, los talleres de los encuadernadores e impresores; y así, manejando libros de cultura y descubriendo de día en día las maravillas que en su confección se hacían, casi sin  darme cuenta me encontré dando gusto a mi nueva e inevitable inclinación. De manera que me encontré con que era un bibliófilo más, sin haber querido serlo.

               Actualmente poseo una biblioteca particular compuesta por más de 6.000 volúmenes, entre los cuales hay unos 2.000 de ediciones esmeradísimas, unos 1.000 de libros técnicoprofesionales que ofrecen un gran interés, unos 3.000 en papel de hilo y un centenar de piezas de extremada rareza, que pueden calificarse de verdaderos tipos de suntuosidad y belleza bibliográfica”.

                Entrevista feta per E. Giménez Caballero a Gustau Gili, en el diari El Sol, el 14 de noviembre de 1928, a la página 1.

 

          

 

Read Full Post »

               “ Són bastants els bibliòfils que senten una especial preferència pels exemplars d’una primera edició, inclús en el cas de que la seva qualitat sigui inferior a la de les edicions posteriors.

porter1

 

               L’any 1943, Josep Porter assenyalava que, a Espanya, es podien trobar primeres edicions dels més importants autors romàntics valorades entre una i tres pessetes mentre que, als països més desenvolupats, les primeres edicions d’obres equivalents, costaven 100 vegades més. Actualment, el criteri d’assignar un major valor a les primeres edicions, també es va imposant al nostre país.

el món dels llibres

 

              Bernat Grasset, a la seva obra El món dels llibres, es preguntava perquè ‘s’ha decretat’ que els exemplars d’un primer tiratge han de tenir un preu elevat mentre que els exemplars de la 2ª, 3ª o 10ª edició, no se li sol atorgar cap valor bibliofílic. Ell pensava que era degut a una mena de conspiració tàcita procedent de l’atmosfera d’especulació que va existir els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial.

               Algunes llibreries s’han especialitzat en la venda d’aquestes edicions originals que, segons el tema, l’autor i el país, poden presentar cotitzacions força elevades. Per no citar el cas sobradament conegut de la primera edició espanyola del Quixot, em referiré a l’edició classificada per Brun com a edició ‘A’ de Les liaisons dangereuses de Pierre Choderlos de Laclose ( 1741-1803) que, per ser la primera de les altres 20 editades el mateix any 1782, és mereixedora d’una especialíssima valoració per part del mercat. Aquesta primera edició en quatre fascicles, ens va ser mostrada l’any passat a Ginebra als assistents al Congrés Internacional de Bibliofília que va tenir lloc a Suïssa, com a peça de gran consideració ‘per tractar-se de la primera edició’.

les liaisons2

 

               Frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006.

 

 

               “ La afición a los libros, especialmente a los raros o curiosos, es un hobby realmente limitado por unos condicionantes económicos tales, que poco menos ha pasado a ser empresa de entidades u organizaciones estatales, municipales, universitarias, etc. Sin embargo existe una diferencia, que no sólo es semántica, entre bibliófilo, aquél que estima los libros por su contenido y bibliómano aquél que simplemente los colecciona. En nuestros días y a nivel individual, consideramos más atractiva la primera acepción a pesar de que la segunda también pueda resultar fascinante.

               El bibliófilo es un rebuscador natural y más que esconder en sus vitrinas con vistas a la especulación económica, goza enseñando sus conquistas y reuniendo cuanto aparece en el mercado sobre el tema de su especialidad, ( ejemplos claros son las colecciones de libros griegos reunidos por Diego Hurtado de Mendoza y que hoy en día están en la biblioteca de El Escorial). 

diego de mendoza1

 

          Pandectas de Justiniano, llibre de Diego Hurtado de Mendoza a El Escorial.

 

               Pero sin buscar incunables, que están catalogados en su práctica totalidad y forman parte del patrimonio artístico de los países, se puede iniciar la colección de libros teniendo en cuenta que ya llegará el momento de poder dedicarse a las ‘joyas’ por su belleza, su interés y su rareza, las tres notas que más podrían valorar el volumen”.

 

              Del vlok Hobbies y Aficciones, escrit sobre Bibliofília de Héctor Tilda.

Read Full Post »

    encuadernacion art nouveau        encuadernacion catedral       encuadernacion a la dentelle

               “ Molts autors s’han referit a l’admiració que sol produir la qualitat de l’abillament d’un llibre que, en alguns casos, ha transportat al seu admirador a un quasi fetitxisme. Una bona enquadernació és, des del punt de vista de la bellesa del llibre, certament, un dels complements que més desperta l’entusiasme dels bibliòfils. Hi ha meravelles realitzades amb materials nobles ( ivori, orfebreria, esmalts, etc.), d’estils com el mudèjar, el plateresc, etc., o que procedeixen d’algun dels grans enquadernadors ( Manuzio, Grolier, Juan de Sarrià, Antonio i Gabriel Sancha, els tres Ginesta, Miquel-Rius, Emili i Santiago Brugalla, Galván, Palomino, etc.

Encuadernacion de Monier   encuadernacion1     encuadernacion de sancha

               El tantes vegades mencionat Francisco Mendoza, ens recorda al seu llibre La pasión por los libros que el bibliòfil ha de saber que un llibre amb enquadernació d’època o signada per un artista de reconegut prestigi ‘ vale un dinero, él resolverá si puede y quiere pagarlo’. Podreu observar que els llibreters mai deixen de mencionar en els seus catàlegs – per la seva repercussió en el seu valor final – el nom de l’enquadernador quan n’és un de conegut”.

                Frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “Valoració dels documents escrits” l’octubre de 2006. Potser en posaré més perquè va ser molt interessant.

enquadernació estil cortina

galván2

               “ –Señor Galván. ¿ hablamos de la bibliofilia?.

  – Hablemos, hablemos. Entre las nobles pasiones que desde siempre han poseído las personas de buen gusto al interesarse por las obras de arte y constituir colecciones, la bibliofilia tiene, sin duda, un puesto de honor.

                 Está en su taller. Lo tiene instalado en el Cádiz exterior, en San Severiano, en la avenida de Lebón. Goza el artesano aquí de perfecta claridad y espacio. En el taller, maquinaria, materiales y herramientas propias de la tarea manual que se realiza: guillotina, prensas, cizallas, pieles curtidas, pergaminos, bruñidores, etc. Pero uno, que lo observa todo, o casi todo, contempla que lo que verdaderamente cuida el señor Galván y sus hijos con la mayor satisfacción son los útiles del dorado y decoración. Es algo así como el ‘sancta sanctorum’ del taller, en el que abundan los ‘hierros’ de variados estilos: el mudéjar, con su característico cordoncillo; el aldino, de fondo macizo; hierros ‘grolier’ azurados, volutas tipo ‘du Senil’, los ‘deromes’ del XVIII, ‘Imperios’ de laureles y meandros, románticos, floreales y modernos.

galván1

               -Veamos, señor Galván, ¿ cómo debe formarse una biblioteca?.

              -La formación de una biblioteca exige más cuidado, perseverancia e incluso más amor que ninguna otra colección de cuadros, objetos raros o muebles de arte. Ella es, sin duda, el signo exterior que prueba más – aunque sea el más discreto – el grado de cultura del ser humano de todos los tiempos; pero para un verdadero bibliófilo el libro no existe en verdad mientras no está encuadernado.

              – Estamos, pues, en lo suyo, en su profesión.

              – Sí; es entonces cuando el libro está encuadernado, cuando adquiere su verdadero valor, añadiendo al placer puramente literario de su lectura la voluptuosidad del tacto, el olor del cuero, el reflejo y encanto de los oros y los juegos de luces de sus mosaicos.

              Entrevista a José Galván Rodríguez, enquadernador, en el diari ABC-Sevilla del 2 de desembre de 1973, pp.23.

galvan4

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »