Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Oficis del llibre’ Category

llibre de llibreters

“ Com hem dit, en Cerdà, llibreter d’ocasió, es quedà la llibreria secular d’en Piferrer, a la Plaça de l’Àngel. Fou l’única, en el seu temps, que vengué la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, en la versió que es representava al Liceu.

Tenia també en Cerdà l’exclusiva de la revista La Moda Elegante, la qual, perquè repartia figurins i dibuixos, va fer forrolla entre les senyores barcelonines.

El 1894 la casa va liquidar. En Baldomer Gual, (à) el Mero, va comprar les existències que hi havia al magatzem que la casa Piferrer tenia a la mateixa Plaça de l’Àngel.

El trasllat dels llibres fou fet a carretades i va durar dos mesos.

L’estoc de llibres que hi havia amagatzemat allà era immens,  en sortiren un gran nombre que anaven molt buscats.

Segons en Joan Baptista Batlle, que arreplegà els que hi havia en una altra casa de la Travessera de Dalt, amb la quantitat enorme de llibres que van sortir de la casa Piferrer hi havia per a alimentar el mercat barceloní de llibres vells una pila d’anys. I en Gual, si no hagués tingut la dèria de girar de pressa, s’hi hauria fet molt ric”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 15.

ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ          ζ

llibreria en el Mercado El Volador

“ Para todos aquellos que sufrimos la desmesurada fiebre por la compra y el coleccionismo de libros, la vetusta ciudad de México ha sido un verdadero paraíso por la abundancia y variedad de negocios dedicados a la venta de libros usados, los cuales tienen en ocasiones una procedencia oscura e inenarrable; en ellos se entretejen historias que esconden pleitos de herencia, robos, angustias económicas y otras muchas anécdotas, que dan por resultado el que nuestros viejos amigos, los libros de segunda mano, aparezcan en el mercado una y otra vez.

Ya con anterioridad algunos estudiosos han hecho importantes publicaciones como la de libros y libreros en la ciudad de México que nos relata especialmente la empresa de editar y vender estos vehículos de cultura, especialmente en la época colonial; así también, hay quien nos describe a los libreros anticuarios, la categoría más alta y sofisticada de los comerciantes de libros de segunda mano, quienes por sus conocimientos y especialización se dedican al tráfico de ediciones raras y valiosas que alcanzan precios estratosféricos., diariamente o en las ventas semanales y dominicales, ofrecen toda su mercancía a los curiosos e interesados.

Pero en esta ocasión centraremos nuestra atención en los sencillos vendedores de libros usados, de viejo o de segunda mano, los que con orgullo y dedicación, diariamente o en las ventas semanales y dominicales, ofrecen toda su mercancía a los curiosos e interesados.

Llibreria en el Mercado del Volador

Llibreria en el Mercado El Volador

Nuestra experiencia personal se remonta a mediados de este siglo, cuando existían en la ciudad de México numerosos vendedores de libros usados que tenían su ubicación especialmente en el Centro Histórico; algunos de ellos nos relatan cómo sus antecesores ejercían su oficio en el desaparecido Mercado del exVolador, en el espacio que hoy ocupa el edificio de la Suprema Corte de Justicia, adonde los había trasladado el gobierno de la ciudad, después que desapareciera el terrible Parían que afeaba la Plaza mayor de la urbe.

Fue don fernando Rodríguez – presidente por años de la unión de libreros -, que tenía su negocio en una vivienda de la calle de Mesones núm. 129, en una extraordinaria vecindad del siglo XVIII, quien nos introdujo en el fascinante mundo del libro de segunda mano. Él nos fue guiando sobre el significado de las ‘primeras ediciones’, de las ‘ediciones numeradas’, de los empastados en cuero con dorados y repujados; fue también quien nos mostró aquellas joyas que tenían la dedicatoria del autor o los que conservaban los exlibris de algunos de sus dueños anteriores. Los diálogos conformaron un curso que duró varioa años, y durante él aprendimos las cosas básicas y más importantes que debe saber todo buen coleccionista de libros que, al final de cuentas, termina por ser un apasionado buscador de ediciones de todos los tiempos”.

 

Article:”Librerías de viejo”, de Felipe Solís, a México en el Tiempo, nº 11. Febrer-març, 1996.

Http://www.mexicodesconocido.com.mx/notas/5336-Librer%EDas-de-viejo

Llibreria Burroculto a Ciudad de México

Llibreria Burroculto a Ciudad de México

Read Full Post »

marca de piferrer

Marca de J.F. Piferrer

“La llibreria més representativa i qualificada en la seva època fou la d’en Piferrer. De totes, la de més prosàpia.

La seva història és la següent. Nascuda a les darreries del segle XVII, viu fins l’any 1894. Gairebé dos segles. En el descabdellament dels quals passa per totes les transformacions que sofreix el ram de la llibreria. En aquest sentit, un punt d’enllaç i de transició alhora.

Estava situada al mig de l’indret on passa avui la Via Laietana, a tocar de la Plaça de l’Àngel. Fou fundada per Joan Piferrer, el qual entrà a formar part del gremi el 1698.

El 7 de novembre del 1702 va casar-se amb Josepa Llopis, filla de l’estamper del mateix nom que estava establert, des del 1693, a la Plaça de l’Àngel.

marca llopis

Marca de Llopis

El 1704 es va calar foc a la casa. Havent enviduat, es tornà a casar amb Teresa Jou el 1709. D’aquest matrimoni nasqueren sis nois i sis noies. Piferrer va morir el 1750. La llibreria va seguir a nom de Teresa Piferrer. Un dels fills, en Tomàs, l’administrava el 1757. Entrà a formar part del gremi el 1743. Es casà amb Eulàlia Macià el 1756. Va morir el 1775, als seixanta anys.

La llibreria va continuar a nom d’Eulàlia Piferrer, la qual traspassà el 1793. El 1785, en nom de la vídua, l’administrava Joan Sallent, el qual, després, va obrir botiga pel seu compte a la mateixa plaça.

Seguiren Francesc Piferrer i el seu fill Josep Piferrer i Depaus. El 1822 publicaren un catàleg importantíssim.

El darrer dels Piferrer, que s’anomenava Josep, viatjà molt sovint per l’estranger. Allà on anava arreplegava tots els llibres que podia, especialment si eren bons. De passada establia contractes de caràcter comercial amb tots els llibreters de fora.

El 1868 va traspassar el negoci a Isidre Cerdà, el qual, del carrer de la Plateria, número 18, va passar a la Plaça de l’Àngel com a successor dels Piferrer. Continuà el negoci amb el nom antic”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfila barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 15.

 

ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ          ℑ

 

perucho biblioteca

Joan Perucho a la seva biblioteca

“ Recuerdo que Juan Perucho mostraba la espléndida biblioteca de su casa barcelonesa, diciendo:’ ¡ Ay, la fatigosa tarea de mostrar libros¡’, con una satisfaccióm y un gozo que no podía ocultar. Perucho era un gran bibliófilo o lo que se entiende por tal. El relato de cómo había ido reuniendo sus ejemplares resultaba muy seductor. La bibliofilia es una manía que tiene mucho prestigio literario, prestigio a secas, y que se ha convertido en un signo de distinción social de modo que no hay puesta en escena de escritor que no tenga su lado de husma libresca como adorno de calidad. Un escritor, hoy, al que no le guste la husma libresca es poca cosa. Con los cafés como mitología literaria pasa lo mismo. Las burlas a la bibliofilia suelen venir de bibliófilos, como Charles Nodier, y tienen que ver con la saturación o con el vislumbrar lo imposible. Otras, como la acerba de Elías Canetti, en Auto de fe, muestran una cierta repulsa hacia esa pasión compulsiva que adquiere proporciones obscenas cuando se asimila a calidad humana e intelectual. El que es presa de una manía raras veces entiende algo que no sea su propia manía. Eso sí, a quien no siente la pasión por reunir libros, no le intentes explicar esta”.

 Article:”Cuestión de Bibliofilia”, de Miguel Sánchez-Ostiz, abans en el vlok Vivir de buena gana , ara en el llibre: Vivir de buena gana (Dietario 2008-2009), Irún, Alberdania, 2011.

vivir de buena gana sánchez.ostiz

 

 

 

Read Full Post »

marca Rafel Figueró

Marca de Rafel Figueró

“ Del 1666 al 1770 trobem l’estamperia de Rafel Figueró i la de Joan Jolis al carrer dels Cotoners. L’una estamperia és fillola de l’altra. Figueró, l’any 1706, frueix el privilegi, concedit per Carles III, d’estampar les gasetes, relacions de serveis, papers polítics de l’Estat, etc. Jolis és nat a Torelló i fill de pagesos. La casa passa a Bernat Pla, per subhasta, l’any 1770. El qual vol perpetuar el nom d’aquells acoblant-lo amb el seu.

L’especialitat de la casa Jolis és la imatgeria popular. Hi són estampats goigs i romanços. Existeix, encara avui, al carrer de Fontanella la llibreria ‘Hereus de la Vídua Pla’, originària de l’antiga casa Jolis.

marca d'impressor de Joan Jolis

Marca de Jolis

L’any 1774 funciona a Barcelona la llibreria de Carles Gibert i Tutó. És llibreter-estamper, com els anteriors. En el segon catàleg de la seva llibreria publica un pròleg pintoresc, adreçat a los verdaderos literatos, que fa molta gràcia, i en el qual, al capdavall, especifica les darreres mostres de lletra que té a casa seva…

Els llibreters-estampers, fins a les darreries del segle XVIII, també havien estat editors. Les edicions venien a ésser un anex de l’ofici. En arribar aquí comencen a destriar-se en impressors, editors, llibreters de nou i llibreters de vell”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp.14-15.

marca Carles Gibert

Marca de Gibert

 

 

 

§          §          §          §          §          §          §

 

“ –Oiga, ?este libro cuánto cuesta?.

  – Tiene el precio detrás.

            – Ah… Ya veo. Es un poco caro, ¿ no le parece?.

            – Depende.

            – Es que es para un regalo. No sé, me parece un poco caro. Es para una sobrina mía que es muy lectora….

            – Ya. Le puede gustar, está teniendo buena salida. Y no crea que es tan caro.

            – Ya, claro. Para quien le guste. ¿ Pero no es un poquito caro?.

            – Pues verá, si y no. Una entrada para el partido de fútbol cuesta más.

            – Sí, pero por la tele es gratis. Y dicen que va a bajar el precio de los partidos de pago…

            – Bueno, pero es el precio de la entrada en una discoteca.

            – Sí, pero ahora los muchachos hacen botellón y les sale más barato.

            – La verdad es que tiene razón. Mejor que no se lleve el libro, que está muy caro.

            – … Creo que me lo voy a llevar.

            – Usted verá. Yo, como desee.

            – Bueno, pues me ha convencido. Pero seguro que estará bien, ¿no?.

            – Entonces, ¿ se lo lleva?.

            – Pues sí, envuélvamelo para regalo.

            – Es que no sé si nos queda papel de regalo.

            – Busque, hombre, seguro que tiene por ahí algún pedazo olvidado. Es que una bolsa de plástico sin más…

            – Claro, claro. Pero no tengo papel de regalo, si quiere se lo envuelvo en papel común y luego va dentro de la bolsa.

            – Vaya, pues no sé. Porque el libro solo, así sin papel de regalo, no parece regalo.

            – Entonces, ¿ se decide o no?.

            – No, si ya me he decidido, lo que pasa es que no me parece mucho regalo. Un librito sin más.

            – Señor, un libro es valioso, aunque no esté envuelto en papel de regalo. Es más, los libros envueltos no se pueden leer. Y los libros son para eso, para leer.

            – Ya, hombre, ya lo sé. Que uno no lea muchos no quita para que no vea que hay gente que se muere por leerlos. Es algo increíble.

            – Y es que hay gente para todo. Aunque no son tantos, eh.

            – No se queje, no se queje, que menuda tienda tiene y toda llena de mercancía.

            – Si yo le contase… “.ç

            Article:” Librero y solo en la vida”, de Suso de Toro en el suplement de La Vanguardia del dia 11 d’octubre de 2009, pp.73.

colporteur2

Read Full Post »

marca Cortey-corro

Marca de Cortey-Corro

 

“ Referint-nos a la casa Corró-Cortey – 1440-1590  , establerta molt de temps a la Plaça de Sant Jaume – cal dir que va ésser un dels punts de partida d’un moment molt interessant del ram barceloní de llibrería, car encarnà la  transformació de l’art del llibre a casa nostra.

marca montpezat

Marca de Montpesat

Per ella van passar les primeres manifestacions de la xilografia i de la impremta. Al costat de la casa Corró-Cortey hi ha els estampers Pere Montpesat, Pere Miquel, Mateu Vendrell i mossèn Pere Posa,

pere posa

Colofó de Pere Posa

que eren els que tenien contractes amb els estampers alemanys Joan Gherling, Spíndeler i Rossembach, vinguts açí.

spindeler 1

N’hi ha, però d’altres. Detallar les característiques de cada un és una feina més aviat d’erudits que no pas nostra, car no passem – en aquest cas i en molts d’altres – de la categoria modesta de curiosos. Ens limitem, doncs, a donar-hi una lleugera ullada, per tal que el lector en pugui tenir una idea general.

marca rosenbach

Marca de Rosenbach

Els llibreters-estampers eren nomenats pel Consell de Cent i per la Generalitat. Formen, doncs, un estament barceloní respectable.

Un document del 25 de novembre del 1506, estès pel notari Bartomeu Torrent i transcrit per Carreres Valls, ens assabenta de l’existència de la Capella de la Santa Trinitat, possible Confraria dels llibreters, amb la qual data s’avançaria d’una cinquantena d’anys la fundació d’aquella, que hom la creu posterior al 1550.

marca manescal

Marca de Manescal

Efectivament , a mitjan segle XVI, els mestres llibreters amb establiment obert a Barcelona, agrupats en una mateixa parròquia, la de Sant Jaume, eren els següents: Rafel Dauder, Joan Bages, Jaume Manescal, Climent Trixer, Joan Rinxer, Francesc Lenià, Jaume Pla, Joan Gordiola, Jaume Cortey, Francesc Cabrit, Bartomeu Gauarro, Hieroni Badia, Joan de Leya, Lorens Rialp, Claudi Bornat, Hieroni Pi, Lorens Laseres, Joan Ferrer i Joan Jordà. Entenent que eren en nombre suficient per a fundar la Confraria del seu ofici i establir-ne les ordinacions, així ho sol·licitaren i els fou concedit”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p.14. (Marques d’impressors de la UB recomanada. )

marca ferrer

 

 

❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦          ❦

bouquinistes  Paris

“ Esto no tiene que ser bueno. En dos días ya me he fundido casi un sueldo entero en libros. Luego veremos cómo los subo al avión. Vaya vicio. Pero Paris es lo que tiene. Es la ciudad de los libros. Demasiadas librerías, y en todas ellas, miles de libros que me miran con ojos lascivos. Más que bibliofilia, cada vez está más claro que debo tener alguna clase de bibliopatía. Sólo me interesan los libros. Ayer, por ejemplo, en el Pompidou, estuve más tiempo en la librería que en las exposiciones”.

Article:”Más libros ( y menos museos), en el vlok No (ha) lugar de Miguel A. Hernández-Navarro.

pompidou paris 1

 

ex vlokis 2

Read Full Post »

llibreters de vell 1 passarell

 Parlem una mica, ara, de l’ofici de llibreter  vist per dins. Comencem dient que no és tan planer com sembla. Hom creu que, fet i fet, només es tracta de comprar i vendre. Comprar a un preu tan baix com sigui possible, i vendre a un preu tan alt con es pugui.

No és ben bé això, de bon tros. Entremig hi ha un seguit de matisos d’ordre tècnic i altres d’un ordre imponderable, que cal conèixer i àdhuc caçar al vol per tal de reeixir. Tant és així, que molts dels que es llancen a practicar-lo atrets per la seva facilitat aparent, o bé fracassen radicalment, o només arriben a fer una trista viu-viu…

Tant els llibres per ells mateixos com fer-hi negoci, té els seus misteris.

Per a triomfar, doncs, cal posseir un coneixement el més exacte possible del llibre i del seu comerç.

En arribar aquí ja som al país, vague, dels imponderables. Situat en aquest terreny delicat, el llibreter de vell ha de conèixer a fons el seu públic i el tarannà de cada comprador o venedor per tal de tenir-los en compte i jugar-los com a elements favorables en el moment crític de les transaccions. Entre ell i el comprador hi ha una sèrie extensa d’apreciacions subjectivistes. En saber-les moure a temps és allà on radica la superciència – perdó pel terme – del llibreter de vell. Es tracta d’una mena de do natural que pot ésser afinat amb la pràctica.

La preparació cultural és un avantatge per a qui vol dedicar-se al comerç del llibre vell. No n’hi ha prou, però. Amb tot i la preparació esmentada, hom ensopega amb molt trencacolls impensats, impossibles de superar o de vèncer si no és a força d’experiència”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 10.

 

 

gabriel y galan 1

 

“ Las únicas ediciones objeto de culto de los bibliófilos – téngase en cuenta que la bibliofilia es un sentimiento que tiene principalmente el receptor de la obra – de las ediciones de Gabriel y Galán que conocemos son dos. La primera, las Obras completas de Gabriel y Galán de 1959 de Afrodisio Aguado que las publicó en tres tomitos ( 16º) dentro de su colección para bibliófilos ‘Más allá’.

La segunda conocida es también de Afrodisio Aguado, quien tenía los derechos de publicación. Para conmemorar la 25 edición preparó una no venal para sus amigos encuadernada en plena piel, con nervios y títulos en dorado – entre los que destaca el super-exlibris de la cubierta-, de Las obras completas de José María Gabriel y Galán.

Uno de estos ejemplares, hoy en mi poder, tiene un sello bibliotecario que indica su procedencia:’(José Mª) Gabriel y Galán’. Desconocemos el número de ejemplares de esta tirada no venal. Los bibliófilos extremeños solemos tener en el parnaso divino a los creadores extremeños sino ¿ qué nos motivaría a coleccionar sus creaciones, cómo íbamos a perder nuestro precioso tiempo y nuestros recursos en la búsqueda y localización de ejemplares raros o curiosos del autor?”.

 Article: “El poeta y la bibliofilia”, de Joaquín González Manzanares, en el diari Hoy, el 6 de gener del 2005.

 

colporteur japonès

Read Full Post »

el cira-botes

El cira-botes de la Col.lecció En Patufet

 

“ D’on han sortit els llibreters de vell ? De molts llocs. Els més normals i els altres. Els oficis manuals, per exemple, n’han donat qui-sap-los. Els que, sortits d’aquest estament, han anat a raure al dels llibreters, s’hi ha trobat arrossegats per diverses causes. Heus aquí alguna d’aquestes: empesos per l’esperança d’emancipar-se de llur ofici antic, o, més modestament, per fer-se un sobresou. Les parades dels encants els han servit de provatura. Val més ésser un petit amo que no pas un gros mosso. Un complement de jornal tampoc no és negligible. El més natural és que els homes tinguin aspiracions; oi?

L’enlluarnament d’uns guanys crescuts i, com qui diu, immediats, també n’hi ha fet caure alguns. Les sirenes temptadores, en parlar-los a cau d’orella, els han enlluernats.

D’altres els ha empès l’afició al llibre combinada amb una circumstància momentàniament revessa del viure. Ja posseïen, per a llur usdefruit exclusiu, una biblioteca apilada a força d’estalvis. D’aquests darrers, cal dir-ho, ha sortit algun bibliògraf i erudit notable.

396

El sector dels desaparellats dels oficis liberals també n’ha donat, de llibreters de vell. El dels torejadors i dels comediants, igualment. Àdhuc n’ha donat el dels cirabotes1. Tots ells, en un moment determinat del viure, s’han aferrat als llibres i, més tard o més d’hora, han esdevingut llibreters.

Mentrestant, els que no coneixien el llibre de prop hi ha anat fent amistat. D’aquesta en sol néixer l’afecte…

Finalment, hi ha els que ja en vénen de mena. Volem dir – no penseu mal – aquells els pares o els avis dels quals ja eren llibreters. I que de menuts ja ensumaren plors de llibre. D’aquests, al gremi, n’hi ha que han format i formen dinasties. Ho foren els avis i els pares. Doncs bé: també ho són o bé ho seran els fills i els néts. És la llei d’herència o la successió que fan de les seves entre els llibreters de vell.

Cal tenir en compte, a més, que el llibre és com un tòxic; una mena de morfina o de cocaïna. De dret a de revés. d’aquell qui l’ha ensumat o que l’ensuma, ja es pot dir que ha begut oli”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 10.

 1)Cirabotes (m i f). Qui té per ofici enllustrar les botes i altre calçat de cuiro.

    §          §          §          §          §          §          §

 

“ para empezar, una advertencia, y es que, ante la imposibilidad de resumir por medio de tan escasas líneas lo singular de la bibliofilia desde el punto de vista histórico, recurro a un período concreto para caracterizar el fenómeno: la revolución francesa.

En este sentido, explica Alberto Manguel que aquel ciclo político ‘intentó abolir la idea de que el pasado era propiedad de una sola clase social’. ¿Consecuencias de ello? Después de haber escanciado las luces de la Razón y suprimido los privilegios de la alta nobleza, reunir antigüedades no fue ya un recreo de los aristócratas sino un esparcimiento burgués.

la biblioteca de noche

De ahí que, tanto en el período napoleónico como en el republicano, la bibliofilia fuera contagiándose a placer entre los distintos niveles sociales, gracias en parte a los saqueos efectuados en las bibliotecas del clero y de los patricios que habían subido al cadalso. ‘Para finales del siglo XIX – escribe Manguel – , la exhibición de baratijas añejas, cuadros de antiguos maestros y libros en ediciones príncipe se había convertido para los europeos en un pasatiempo de moda’.

Ese gran movimiento coleccionista se enlaza estrechamente con el triunfal apogeo de los bibliófilos del siglo XX, a quienes dedica Francisco Mendoza Días-Maroto líneas de mucha enjundia. A su entender, hay en el bibliófilo un sello vehemente, pues cuajan en su ánimo aspiraciones y búsquedas, aparte de un hábito muy costoso, que es tanto como decir ilimitado en su ambición.

‘Queda claro, pues – escribe Mendoza -, que para nosotros la bibliofilia no es una afición de tres al cuarto, sino una pasión desaforada, y el que no la sienta así no es merecedor del honroso título de bibliófilo. Si definiéramos la bibliofilia – que tiene mucho de religión -, simplemente como amor a los libros, resultaría que casi todo el mundo sería bibliófilo, pues incluso las personas que no leen jamás dicen amar y valorar los libros’.

 Article de Guzmán Urrero: “ Bibliofilia”, 19 abril 2007.

la pasión por los libros

 

 

 

colporteur 2

Read Full Post »

llibre llibreters de vell 1

“La dels llibreters de vell és una fauna – permeteu el terme, car no és emprat en sentit pejoratiu ni molt menys – més complicada del que sembla d’antuvi.

El seu és un món tan espès com l’altre, proporcions guardades. Està alimentat de passions i de manies de tota mena; com aquell. Si el grateu una mica, veureu, però com a poc a poc en va sortint la substància veritable. La impressió que en tenim després d’haver-ho fet no és desagradable ni, menys, antipàtica; al contrari.

A aquest petit món li pot ésser perfectament aplicat el sentit equívoc que traspua d’aquella vella dita que resa així: Darrera d’una mala capa s’amaga un bon bevedor.

Hi ha, naturalment, algunes excepcions de la regla, les quals no li lleven substància. Simplement la contrasten, com succeeix amb els metalls fins. Adhuc la valoritzen”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 9-10.

llibre de llibreters 3

 

 

                         ❦                          ❦      

 

libro sexto euclides 1

“ El libro puede merecer nuestra Afectio et Convivencia: Por su continente. Obras bien impresas, con unos tipos bellos y limpios, hechas por impresores que saben su oficio y cuidan los detalles. Sobre un papel que no transparente el texto de la pàgina anterior/siguiente. ( Ahora añadiríamos ‘libre de ácidos’ para fomentar su duración y el respeto por el Medio Ambiente). Encuadernados sólidamente. Un libro no es un objeto de arte, para admirar desde la distancia. Está hecho para ser abierto, leído. Su robustez es un valor añadido. La encuadernación enriquece el valor estético y económico del libro, si está decorada e ilustra sobre el contenido. Por su contenido. Cada libro es una pieza única, que provoca diferentes sensaciones en los lectores. Incluso puede provocar diferentes sensaciones en los lectores. Incluso puede provocar diferentes sensaciones en el mismo lector, según la edad y el estado de ánimo. ( Le petit Prince, de Saint Exupéry y tantos otros ejemplos). Todos tenemos libros importantes en nuestras vidas: Por lo que nos deleitaron y seguimos releyendo. Por quien nos lo entregó. Por lo que pudieron influir en nuestra vida. (Santa Teresa afirma que su vida cambió por un libro)… . Por lo que contienen entre sus páginas. Un billete dentro del Libro VI de Los Elementos de Euclides. Por las huellas que han dejado sus anteriores propietarios. Un libro antiguo es como una persona que ha tenido anteriores amores. Marcas, señales, olores…”.

 Juan F. Pons: “ Coleccionismo y Bibliofilia”, en el Curs d’Estiu a Jaca de l’any 2002, sobre Història del Llibre.

 

llibre amb diners 1

Read Full Post »

mercat sant antoni1

“Casanova conclou que un pot tenir una gran afició i no tenir un duro, però tot i això, ser un gran bibliòfil. ’Cada vegada que m’he fet el propòsit, després de gastar-me un dineral, que mai més em compraré un llibre, doncs mira, als tres minuts ja els tens davant i si no el compres rebentes’, confessava el xicot al mercat de Sant Antoni, a canvi d’un tallat. Allà tambè reconeixia que la seva família s’enfada cada cop que li descobreixen una nova adquisició, perquè, ‘sempre tenen alguna idea per gastar els diners que comprar llibres’. I recordava que és freqüent que els marits no expliquin  a les ‘seves senyores’ quant ha costat el llibre.’Al final, aquestes aficions de vegades estan barallades  amb el sentit comú, i per què has de donar explicacions, si a última hora tampoc passa res?’.

mercat sant antoni2

Mercat de Sant Antoni

Finalment ens quedem amb el dubte de si tot plegat és una bona inversió. ‘Al marge del seu aspecte cultural, la bibliofília com tot col·leccionisme, es una inversió segura. El temps juga a favor del llibre’, explica Trias de Bes. La col·lecció es fa amb els anys i panys i no esper jugar-hi, ni per vendre-la.

‘Els llibres, com qualsevol objecte rar i preuat, són objectes d’inversió – indica Haro i, tot seguit, matisa-. Ara bé, el llibre no el podem comprar com un objecte d’inversió; l’hem de comprar perquè ens agrada, perquè el cor ens ho demana o perquè és una peça que ens fa companyia. Quan tenim una bona biblioteca, una bona col·lecció, al llarg dels anys nosaltres mateixos o la nostra família s’adona que és una bona inversió, però no és una inversió com ho pot ser la borsa’.

‘No conec cap bibliòfil, i en conec uns quants, que ho tingui ( la bibliofília) com una forma d’invertir. En termes estrictament econòmics, no crec que sigui cap inversió’, opina Ignasi de Delàs. Aleshores… Aleshores només queda la conclusió de Casanova: ‘Són una inversió de relax o de coneixement’. I el fetitxisme?”.

Article: “El fetitxisme del bibliòfil”, de Jordi Marlet a l’Avui-Cultura  de 19 d’octubre del 2000, pp. V.

mercat sant antoni3

Mercat de Sant Antoni

florons 4

 

buenos aires3

 

Fira del Llibre Antic a Buenos Aires

“ ‘Los libros son testimonios muy tangibles de todos los momentos de la cultura del hombre, que van dejando huellas en ellos’. Pero el contexto no es el mismo y ahí está la fascinación entranyable que pruducen los viejos ejemplares: ‘el libro es un objeto que está compuesto no solamente por el texto que reproduce sino por la forma en que está hecho. Interviene mucho cómo se diagramó, qué tipografía se usó, que imprenta lo hizo, si tiene ilustraciones o no las tiene, qué tipo de tapas posee. Hasta casi finales del siglo XIX no existían las ilustraciones de tapa. Son cosas que se van incorporando al libro un testimonio de las distintas épocas de la cultura del hombre’.

Esta IIª Exposición del Libro Antiguo fue un placer tanto para coleccionistas y especialistas, como para los simples neófitos impulsados por una bibliofilia incurable. Ese encuentro sagrado con el pasado que llega a nuestros días en estado de preciosa conservación, se destacó por la variedad de ejemplares y temáticas.

buenos aires1

Fira del Llibre Antic a Buenos Aires

Se exhibieron para la venta y deleite de los visitantes libros de diversa antigüedad, impresiones añejas, manuscritos medievales, grabados, mapas, documentos y cartas. Desde el primer libro de anatomía de 1491, pasando por un Fascículo de Medicina del año 1493, hasta cartas de San Martín y J.M. de Rosas¡.

Los libreros son parte de una legión de honor que, como los coleccionistas, bibliotecarios, anticuarios, historiadores, restauradores, con su labor silenciosa y constante, muchas veces vienen a suplir de hecho la desidia estatal, custodiando nuestro material cultural e histórico”.

 Article parlant de la IIª Feria del Libro Antiguo, a Buenos Aires, l’any 2005, escrit per Victor Aizenman, en el vlok Ave Félix.

Http://venialeer.blogspot.com/2005/12/25-ii-feria-del-libro-antiguo-bsas.html .

buenos aires2

Fira del Llibre Antic a Buenos Aires.

 

colporteur 2

Read Full Post »

librería ocasión maestro gozalbo vlc

 

Però la més característica de totes, tal volta també la més important, puix té tot el valor i la personalitat que li donen els hostes il·lustres que ocupen sos prestatges, és la llibreria d’ocasió.

En la nostra ciutat inquieta no en manquen, encara que no arribin a tenir la preponderància que té a l’Alemanya, per exemple, la del famós Herr  Karl Hiersemann, de Leipzig. No en manquen, certament; cal, però, saber cercar-les. Alguna, tal volta la més interessant, s’ha desplaçat, anant-se’n cap als barris nous, però no hi fa res: s’ha emportat alhora tot el seu caràcter.

Hi ha en la llibreria d’ocasió, com en gairebé tot l’antic, molt de la confusa norma dels segles passats ( males façanes i salons regis; reixes d’argent cobertes de pintura negra). Així la tenda és pobra, esquifida; el llibreter té l’aspecte insignificant, però en les prestatgeries hi ha un veritable festí d’incalculable valor per al bibliòman i l’amo porta en ell mateix un tresor de coneixements, d’erudició i… de lletra menuda, car el llibreter vell en la llibreria de vell és el volum més interessant.

spanien

L’homenet petit i gris – així mateix la botiga és petita i grisa – és psicòlec expert.

Ell coneix bé el cor humà i sap que no hi ha fiblada per al desig com la curiositat ni la glòria comparable a la de l’explorador afortunat. Per aquest motiu mai no s’aventura a ofrenar-nos els seus llibres, sinó que ens dóna la espatlla i ens deixa fer. Podem aleshores nosaltres, al nostre gust, fer tertúlia amb els demés parroquians, escalfarnos vora el braser, acaronar el gat negre que dorm en una cadira baixa, o llençarnos a l’aventura de l’exploració i el descobriment.

I quan això arriba – que arriba sempre – ell es limita a elogiar la nostra intel·ligència que ha sabut trobar un incunable sota quatre capes de pols i set generacions de teranyines… i a posar preu a la incunable, a la curiositat satisfeta, a l’orgull afalagat a la intel·ligència reconeguda, a la tertùlia, al braser, al gat i àdhuc a la pols i a les teranyines.

 Oh, sí ¡ Un tomb cap al tard per les llibreries de la ciutat inquieta, enriqueix l’esperit com un viatge. I resten encara altres llibres vells i nous, que als Encants, per Santa Madrona, per les fires populars ens barren el pas al mig del carrer.Mes aquests reclamen capítol apart. S’han de veure a ple sol, en la gràcia clara i fresca i lliure del matí.

 Article de Maria Luz Morales  ( Trad. de R. Suriñach Senties),a la revista D’ací d’allà, vol. 15, nº 88, abril de 1925.

santa madrona1

 

 

 

 

 

florons FSB 392

“ La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern está organizada por el Gremi de Llibreters de Vell y este año celebra el cincuenta aniversario con una exposición de libros modernistas en el paseo de Gràcia. En un principio esta feria se instaló en la plaza de la Universitat, más tarde pasó a la Gran Via para terminar en el paseo de Gràcia. De aquellos libreros que empezaron en la plaza de la Universitat aún quedan siete, uno de ellos la Llibreria Millá.’Esto es una feria popular. Queremos acercar el libro viejo a la gente, hacerle perder el miedo a comprar libros de segunda mano’. Millá reconoce que hace cincuenta años había más bibliófilos que ahora. También es cierto que hay muchos más en Madrid y el resto de España que no en Barcelona. Editores, profesores de universidad y escritores son los más próximos al libro de coleccionista. Las primeras ediciones de Foix, Papasseit, Carner o Espriu son las más buscadas en catalán, mientras que Lorca y Alberti siguen creando culto en castellano.

fira llibre antic 50ª barcelona 2001

Rafa Sánchez me muestra una de sus prendas: un libro de Igor Stravinsky, Le Sacre du printemps, dedicado el cuatro de abril de 1925 a Farran Mayoral, un traductor catalán. Pero el público llano busca ese libro de oferta que hace cuatro días se vendía cien veces más caro. ‘También compran monografías locales, libros de caza o libros de texto que creen más baratos y resultan más caros que en las librerías normales. Viene gente expresamente desde cualquier punto de España’.

le sacre du printemps 1

El perfil del coleccionista es un hombre culto, ya mayor, aunque cada vez hay más jóvenes que se interesan por ese tipo de libros. Muchos de ellos ni llegan a leerlos porque, normalmente, ya los han leído hace mucho tiempo; son, sencillamente, libros para coleccionar, como quien colecciona muñecas, banderines o llaveros. Hay autores fetiche, como Gil de Biedma, Lorca o García Márquez, aunque la astronómica cifra de noventa y cinco millones de pesetas no alentó ni al más loco para comprar unas galeradas con unas cuantas correcciones a mano. ¿ Y las mujeres?, me pregunto yo, ¿ tienen algún interés por coleccionar primeras ediciones? Pues la verdad es que no mucho. O más bien casi nada. Es éste un mundo masculino, como tantos mundos. La mujer, más pràctica, compra el libro y se lo lee. Su gran contribución es venderse la biblioteca de su marido al enviudar”.

 Article: “La ganga era él”, de Isabel Olesti a ElPaís.com, l’1 d’octubre del 2001.

ex vlokis 2

Read Full Post »

d'aci i d'alla abril 1925

“ Hi ha la llibreria científica, en la qual l’amo que és, segons sa pròpia opinió, un savi, ens mira per damunt de l’espatlla i ens atén i serveix, lent i parsimoniós, com qui compleix un deure sagrat. Si li fem més de dues preguntes ens remet a l’aridesa d’un catàleg.

Tot és aquí seriós i lent. La gent parla en veu baixa. Hi entren poques dones…

Però aqueixa, tan sola, vestida tan pobrement, que acaba d’entrar, porta amb ella companyia abastament i riquesa envejable en son aplom, en sa serenitat.

És una estudianta; gasta, tal volta poc, però sap el què vol i ho gasta bé.

Hi ha, a l’entorn dels barris d’estudiants, llibreries sòrdides que són com grapes esteses a la situació apurada del moment i a lo irreflexible de la joventut.

La usura es disfressa de cultura aquí. Es fan amb els llibres les operacions més absurdes i desconcertatns.

El venedor té el nas de jueu i els clients porten el trajo suat.

Entre la mercaderia predominen, en caòtica mescla, els llibres de text i les novel·les verdes. Apressurem el pas per allunyar-nos de pressa, de pressa, d’aquestes pseudollibreries.

d'aci i d'alla vàries

Veus’a aquí, pel contrari, les modernes llibreries exquisides, on, concedint al llibre tot honor i redoltant-lo de tot refinament, es procura allunyar d’ell tot çó que trascendeixi a industrialisme o, si res més no, es dissimula aquest, ennoblint-lo, mercès a l’etern prodigi de l’art. Tenen lloc apropiat en aquestes llibreries les exposicions dels artistes del dia. Harmonitzen agradablement els quadros nous penjats de les parets ofrenant-se a les mirades amigues, amb els flamants llibres ordenats en els prestatges o damunt les taules que esperen així mateix la mà i l’esperit amic. Amics solen ésser aquí també el que compra i el que ven.

En tot es respira ambient d’agradosa intimitat.

Damunt la taula salomònica on en ordenat desordre es barregen i abracen nostres autors preferits, triomfen unes roses.

Una noia ens porta el volum trobat. Tot és aquí cordial com un Shake-hand anglès. En entrar en una d’aquestes llibreries modernes hem de deixar en oblit que entrem a la botiga – paraula que traspua sempre l’aridesa del llibre de Caixa – per a imaginar i dir que entrem a ‘la casa del llibre’ el nostre bon amic”.

Article de Maria Luz Morales  ( Trad. de R. Suriñach Senties),a la Rvta. D’ací d’allà, vol. 15, nº 88, abril de 1925.

 


Feria libri viejo Zaragoza 2010 (VI)

 

VI Feria Libro Viejo y Antiguo, Zaragoza 2010.

 

“ Los libreros nos encontramos con muchos libros interesantes a lo largo de nuestra vida. No los buscamos, pues eso sería inútil en el infinito número de los libros publicados desde que Gutenberg empezase a trabajar en Magunzia. Creo que los libreros nos tropezamos con los libros interesantes porque son ellos – los libros- los que nos encuentran. Saben que los vamos a tratar bien y quieren venirse con nosotros.

Ese encuentro entre el libro y el librero surge como el amor sereno y duradero: se produce por casualidad y no como consecuencia de una búsqueda, por intensa y necesitada que fuera. Es necesario poner algo de nuestra parte, claro, para que los buenos libros nos encuentren. Hay que acercarse a ellos, para escuchar su llamada silenciosa”.

Del pregó de Juan F. Pons León a la VI Feria del Libro Viejo y Antiguo de Zaragoza, l’any 2010.

feria libro viejo (VI) Zaragoza 2010 foto de Ángel de Castro

VI Feria Libro Viejo y Antiguo, Zaragoza, 2010. Foto d`Angel de Castro

 

ex vlokis 2

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »