Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Oficis del llibre’ Category

Bibliodiccionari XLIII

Posted in Bibliodiccionari, Bibliologia, Oficis del llibre, Paraules, tagged , on 19/04/2016|

bibliodiccionari XLIIIa

 

 

Biblio (3): restaurant de nom Biblio a Rotterdam. On: Van Vollenhovenstraat 15 C Unit 263016 BE Rotterdam .   http://en.iens.nl/restaurant/24462/rotterdam-biblio

bibliorestaurant

 

 

Bibliocascarilla: mena de mascota de la biblioteca del Colexio Ramón de la Sagra ( A Coruña). http://bibliocascarilla.blogspot.com.es/p/eu-son-cascarilla.html

bibliocascarilla

 

 

Bibblio-Connecting: anuncis de proves, Simposis, Esdeveniments relacionats amb els llibres. http://biblio-connecting.blogspot.com.es/

biblioconnecting

 

 

Bibliocuentos: una part del vlok Bibliopeque  dedicat als contes. . Biblioteca José A. Guisola a El Perdido (Argentina).

bibliocuento1

 

 

Biblio-Enlace: vlok de la bibliotecóloga Liz Robles de la Universitat de Costa Rica, dedicat a la divulgació de la investigació, la docència, les curiositats i l’extensió social del quefer bibliotecològic nacional i altres carreres relacionades amb l’àrea de la informació.http://biblioenlaceuned.blogspot.com.es/2016/03/a-proposito-del-8-de-marzo.html

biblio-enlace

 

 

Biblioguías: guia de col·leccions de la Biblioteca de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid. http://biblioguias.uam.es/c.php?g=235585

biblioguías2

 

 

BiblioHFLR: La Biblioteca HFLR es concep com un servei de suport a la pràctica clínica, la docència i la investigació per els professionals de l ‘Hospital Universitario de Fuenlabrada (HUF). https://bibliohflr.wordpress.com/biblioteca-del-hopital-de-fuenlabrada/

 

 

 

Biblio-Olimpiadas: “Muy buenas lectores. Queremos informaros que durante esta semana de  los VI Juegos Escolares, podéis  acercaros a la biblioteca móvil de las olimpiadas a curiosear y coger prestado cualquiera de nuestras recomendaciones deportivas. Podrás encontrarnos en el recreo de la tarde junto al pasillo de Santa Clara. ¡Os esperamos!”. El Saco de los Libros, vlok de la Biblioteca del Colegio Sagrado Corazón Chamartín.Des de fa anys organitzen uns Jocs Escolars, on hi posen una biblioteca portàtil. http://elsacodeloslibros.blogspot.com.es/2016/04/biblio-olimpiadas.html

biblio-olimpiadas

 

 

Bibliorobiño: mascota de la Biblioteca Escolar del Colexio Público Humberto Juanes,a Nigrán ( Pontevedra). http://bibliorobino.blogspot.com.es/

bibliorobiño2

 

 

Bibliosafareigs: hashtag utilitzat per la Biblioteca de la Creu Alta, també coneguda com del Safareig (Sabadell ), per usar el Twitter per anuncis, actes, notícies, videos, fotos, etc. Biblioteca ubicada en un antic safareig de 1913.http://www.sabadell.cat/ca/biblioteques/biblioteca-dels-safareigs

bibliosafareig

 

 

Bibliotecario: nom del vlok d’Edgardo Civallero, bibliotecari argentí, també edita i dissenya. http://biblio-tecario.blogspot.com.es/  . Té altres vloks interessants, com: Civallero&Plaza

yerba mate

Yerba Mate – Imatge de l’autor del vlok

 

 

BibliotekariaRadikal: nom d’una, suposo, bibliotecària..A @biblioradikal.

bibliotekariaradikal

 

 

Biblio-TK: es un Restobar a Trujillo (Perú). http://heyevent.com/venue/67w7x7fbwt5raa

biblio-tk

 

 

BiblioTICa: Biblioteca Escola Cossetània a Vilanova i la Geltrú. http://escolacossetania.wix.com/portal#!  La comissió biblioTICa de l’escola es va crear a el curs 2009-2010 amb l’objectiu de liderar la gestió del projecte de biblioteca escolar 2.0 i de facilitar la incorporació de les TIC en tots els àmbits educatius del centre. Està format per un mestre de cada cicle educatiu, el coordinador TIC i la mestra responsable de la biblioteca.Les funcions estan desccrites a: http://en.calameo.com/books/000623400063a29e5ebd3

biblioteca cossetània

 

 

Biblio-trueque: el “Biblio-trueque” de la #CooperaciónEspañola, és una oportunitat per llegir #nuevoslibros sense necessitat de comprar-los. Porta els teus llibres i emportat altres a canvi. Organitzat  per Centro de Formación de la Cooperación Española, a Cartagena de Indias amb Red Nacional de Bibliotecas Públicas i Diana Patricia GuerraDiaz. https://www.facebook.com/cfcecartagena/photos/a.183363771778595.39052.183326805115625/941652062616425/?type=3

bibliotrueque

 

 

Bibliotucci: nom de la biblioteca escolar del CEIP TUCCI. Tucci és el nom de la antiga ciutat ibèrica i després romana dita Colonia Gemella Tuccitana i que avui és Martos (Jaén). http://bibliotucci.blogspot.com.es/

bibliotucci

 

 

Bibliovagas: vlok informatiu sobre vacants per bibliotecaris, arxivers, museòlegs,etc. a tot Brasil. (Vagas vol dir Vacants). http://www.bibliovagas.com.br/

bibliovagas

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 430

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , , , on 10/02/2016|

llibreria canuda ex

Antiquaris de pàgines centenàries i obres d’art

“Diga’m què vens i et diré qui ets”. La diversitat de llibres vells fa que siguin igual de diversos els establiments que els comercialitzen. En el cas de l’antiga Canuda, al Gòtic, la idea era clara: un espai mig subterrani, amb les parets cobertes per prestatgeries carregades de lloms de mil i un colors. Era una llibreria antiquari en tota regla. Quan aquest centre neuràlgic dels bibliòfils barcelonesos tancà les seves portes, va ser l’Aquitània (València 160) la que en recuperà l’essència i decidí continuar en la seva línea (1)(2). Aquesta és molt menys polsosa, més petita i s’hi respira un altre ambient. Pere Antón Torres, propietari des de fa un any de l’Aquitània, explica que quan la Canuda va tancar va tenir molt clar que volia seguir en aquest sector. “A l’Aquitània cada llibre té un preu diferent, i les existències de material provenen bàsicament de col·leccions particulars. Es ven sobretot llibre de taulell però de tant en tant també alguna obra més especial.”

llibreria aquitània canuda

Llibreria Aquitània

En obres especials és en el que s’ha centrat majoritàriament la Llibreria Casals, l’establiment familiar del President (ex) del Gremi de Llibreters de Vell, Albert Obradors. Als prestatges hi ha volums dels segles XVI i XVII, primeres edicions de col·leccionista i llibres de taulell. Com l’Aquitània, estableix el preu del llibre en funció del valor d’aquest, un 80% del seu  s’abasteix bàsicament de fons particulars, i el 20% restant l’adquireix en subhastes. “Internet està revolucionant aquest sector com mai abans havia passat. Per una banda, xarxes com Iberlibro han fet arribar els nostres stocks a tot el món, però per una altra banda, ara  la competència és global, i a més particulars que venen des de casa són també rivals nostres.”

“Llibres de segona, lectures de primera”, article de Núria Picas Rodoreda i Núria Ribas Costa a http://www.vilaweb.cat/noticia/4229828/20150205/llibres-segona-lectures-primera.html  (el 2 de maig de 2015)

(1)Un llibreter de la Canuda, en Xavier, també va obrir una llibreria de vell, la Kepos-Canuda, al carrer  Bruc, 76 ( aquí sota)
llibreria kepos canuda
(2)i una de Sant Cugat del Vallès, Llibreria El Siglo, també va recollir bona part del que hi havia a la Canuda.

llibreria el siglo sant cugat

Llibreria El Siglo

 

sanefa 412

 

“ ¿Cuándo hay que dejar de robar?.

La teoría y los viejos cánones señalan que en el fin de la carrera está la consagración, es decir, todo buen ladrón de libros se retira cuando ya percibe un ingreso que le permite comprar una obra, o cuando no teniéndolo aún, ya no siente esa necesidad.

A lo largo de la historia se ha visto que esto no siempre es posible, porque hay algo que no tiene que ver con el ingreso económico. La necesidad de robar se puede volver una adicción y eso siempre genera problemas. Un buen ladrón de libros no se junta con un bibliocleptómano, pero es su deber ayudarlo en su readaptación, si fuere requerido para ello. Se sabe que a la fecha se han readaptado profesores, escritores, investigadores, jueces y abogados que hoy gozan de prestigio en su profesión, y que antaño fueron jóvenes talentos en el latrocinio a librerías.

Cabe señalar, aunque no venga al caso, que un ladrón de libros no es amigo de aquellos que piden prestado un libro y dolosamente no lo devuelven. Esa manera de adquirir libros es mal vista en este ambiente. No devolver un libro que se pide o se ofrece es un absurdo que pone en evidencia al que abusa de la confianza”.

           Article: “Breve manual para robar libros y no sentir remordimientos”, de Moisés Robles Cruz, en el vlok:

Http://otrashistorias.canutolibros.com/2009/05/breve-manual-para-robar-libros-y-no-sentir-remordimiento .

 

exvlokis blau2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 429

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , , on 04/02/2016|

re-read1

Sembla que l’experiència de comprar en llibreries de segona mà agrada. Al mig centenar d’establiments d’aquests tipus existents de ja fa temps a Barcelona, s’hi sumen en aquests dos últims anys almenys una quinzena de negocis més. La crisi econòmica ha tocat, i de molt a prop, el món de les llibreries de nou. Tot i això no ha pogut enfonsar aquest nínxol del mercat; de fet el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya explica que cap llibreria agremiada ha tancat per manca de clientela o per motius econòmics. El llibre vell està passant per sobre del fantasma de la crisi que planeja sobre les llibreries de nou d’avui.

“De sobte ens vam adonar que el negoci del llibre estava en crisi, i vam haver de reinventar-nos. Aquí va començar tot.” Nicolás Weber, director de Re-Read, té clar que el llibre de segona mà ha trobat el seu nínxol en el mercat gràcies a dos motius: els preus econòmics i el fet de trobar un producte que en una llibreria convencional moltes vegades ha deixat d’existir. La proliferació de llibreries de segona mà s’ha fet patent darrerament a Barcelona, amb actualment 42 establiments d’aquest tipus agremiats; a més de tots aquells que no es comptabilitzen dins del Gremi. Aquests negocis es dediquen bàsicament a la compra i revenda de l’excedent de llibres que té el particular a casa, i això ha estat la clau de l’èxit que n’ha ocasionat el boom.

“Llibres de segona, lectures de primera”, article de Núria Picas Rodoreda i Núria Ribas Costa a http://www.vilaweb.cat/noticia/4229828/20150205/llibres-segona-lectures-primera.html  (el 2 de maig de 2015)

re-read2

 

 

          “ ¿Dónde robar unlibro?.

Librerías: son los lugares idóneos. Toda librería tiene siempre un ‘lado débil’ o ‘punto ciego’, en las primeras incursiones se debe encontrar este ‘punto ciego’ y lo demás es cuestión de seguir el procedimiento. Cuando el librero está a la ofensiva y tiene experiencia en el contra-ataque, pondrá un rincón aparentemente no vigilado, a manera de trampa o ‘caza-bobos’ para que el novato sea presa de su propia inexperiencia.

Es necesario, para ‘legitimar’ la constante presencia en las librerías y no despertar sospechas entre los empleados, adquirir de vez en cuando un ejemplar, siempre de bajo costo. La antigua recomendación que daban los grandes maestros es a razón de un libro comprado por cada cinco libros robados. Esta proporción nunca fue aceptada por las siguientes generaciones.

Bibliotecas de amigos, parientes y conocidos: lo difícil aquí es encontrar alguien que tenga una biblioteca con buenos libros. Generalmente se les da por comprar sólo enciclopedias y colecciones de mal gusto que  nunca leen. Como dijo Ermilo Abreu Gómez, gran maestre de la orden de Visitadores Nocturnos de Bibliotecas, a su paso por las aulas de la Escuela Nacional Preparatoria: ‘El mundo está lleno de libros malos que parecen buenos’. En el caso de las bibliotecas que tienen en su despacho los abogados, generalmente están llenas de libros que compraron durante su carrera y que nunca vuelven a consultar, de tomos de jurisprudencia y leyes que no siempre están actualizadas.

canek 2

          Bibliotecas públicas: aunque pareciere la excepción de la regla, las bibliotecas públicas requieren de un minucioso examen previo, no tanto por las medidas de seguridad ( que siempre son deficientes en todos los edificios del gobierno) sino para justipreciar la verdadera necesidad de sustraer el libro. Cuando un buen libro nunca es consultado por los usuarios y permanece como invitado desconocido en los libreros, está pidiendo a gritos que se lo lleven. Un libro fallece cuando permanece estático como simple adorno.

Ferias de libros: cuando raramente se organiza una buena feria, se deberá aprovechar las horas de mayor concurrencia, utilizando por lo general la técnica del ‘deslizamiento de mano’ que por no ser visual, confunde a los que vigilan y facilita la tarea. El desorden natural en la organización de todas las ferias de libros de México, genera las condiciones óptimas para incrementar el haber. Un librero siempre perderá ante una multitud que pide, pregunta, hojea, toca y compra al mismo tiempo”.

Article: “Breve manual para robar libros y no sentir remordimientos”, de Moisés Robles Cruz, en el vlok:

Http://otrashistorias.canutolibros.com/2009/05/breve-manual-para-robar-libros-y-no-sentir-remordimiento .

 

(2 fotografies de llibreria Re-read)

exvlokis blau2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 427

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Oficis del llibre, tagged , , , on 14/01/2016|

sant jerroni1

Llibres vius i llibres morts

La institució que des de fa aproximadament cinc-cents anys aglutina tots els establiments que comercialitzen llibres és el Gremi de Llibreters. Ara bé, aquest Gremi s’encarrega de tot allò referent al món del llibre viu. “Un llibre viu és tot aquell que continua catalogat per l’editorial que el va fabricar. En el moment en que aquesta el descataloga, es diu que el llibre mor i ja no es trobarà a les llibreries de nou”, explica Marià Marín, Secretari Tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya. A partir d’aquest moment, aquest exemplar passa a formar part del món del llibre vell. Però aquest món no només inclou llibres descatalogats, és a dir, “llibres de taulell” tal i com es coneixen dins del sector; sinó que també en formen part el llibre bibliòfil, el d’artista i l’antic.

llibreria casals

“Nosaltres tenim uns cinc-cents anys, però ells en tenen aproximadament dos-cents; així que fa temps ja que existeix aquesta pràctica.” comenta Marín, referint-se als seus companys del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. Albert Obradors n’és el President: “Ens encarreguem del llibre vell parlant en termes generals; hi ha llibres antics de col·leccionista que tenen més de cent anys i poden ser peces preuades, és a dir, llibres de bibliòfil. Llavors trobem aquells que no arriben als cent anys, els llibres d’artista (concebuts com a veritables obres d’art) i finalment el llibre de taulell o de segona mà.”

Com que la majoria d’aquestes publicacions ja han donat la volta al circuit econòmic del món del llibre no hi ha fiscalitats sobre aquests productes. És a dir, el llibre nou té un preu fix de venda al públic (al qual es prohibeix aplicar descomptes); mentre que el llibre vell varia el preu segons l’establiment que el ven. Cada llibreter valora les obres que exposa i els hi dóna un preu de sortida. El problema ve quan llibres nous regalats des de l’editorial o la llibreria acaben venent-se en una llibreria de segona mà sense haver pagat el preu fix del mercat. Així, pot ocórrer que un llibre recentment publicat estigui venent-se a meitat de preu en una llibreria de segona mà quan abans ningú ha pagat per ell.

“Llibres de segona, lectures de primera”, article de Núria Picas Rodoreda i Núria Ribas Costa a http://www.vilaweb.cat/noticia/4229828/20150205/llibres-segona-lectures-primera.html  (el 2 de maig de 2015)

 

lletra q2

 

 

florencio bello

       “ Antes, o sea hace doce o trece años, que para el caso es como si dijéramos ayer, unos cuantos libreros bien conocidos de los amantes de las letras compraban los libros a precios baratísimos, es verdad, pero los vendían también muy baratos, reservándose como era natural una pequeña ganancia con la que cubrían los gastos inherentes a todo establecimiento mercantil y a las diarias necesidades domésticas. Como por esa baratura la venta era grande, los libreros iban poco a poco ahorrando sus pesetillas y los lectores estaban encantados de la vida porque satisfacían sus apetitos literarios a costa de ínfimos sacrificios. Tutti contenti; pero vino la guerra que subvirtió tanto valores, y cambió la decoración como por ensalmo. De la noche a la mañana aquel baratillo atracción de bibliómanos y de meros aficionados a la lectura, desapareció por escotillón, se lo tragó la tierra, vinieron nuevas costumbres y procedimientos nuevos, y unos y otros, libreros y clientes, nos quedamos con dos palmos de narices. Con más palmos los clientes que los libreros, porque estos al fin y al cabo para defender su negocio se han amoldado a los nuevos tiempos, y aquellos si no se han curado de su manía o afición, tienen que pasar por el aro del agiotaje y del estraperlo”.

Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp. 32-33.

 

dibuixexbloguis1.thumbnail[1]

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 426

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Oficis del llibre, tagged , , , on 30/12/2015|

penella y bosch2

“Fou també en aquell període que sorgí una de les cases que han esdevingut tradicionals en el comerç barceloní del llibre, per bé que actualment estigui desglossada en dues raons socials i hagi sofert una gran evolució. Ens referim a la que van fundar, l’any 1889, al número 29 del carrer Moles, essent encara molt joves, en Faustí Penella i l’Agustí Bosch.

D’antuvi, només era un obrador de relligadures, però ben aviat Penella i Bosch van ampliar llurs activitats amb la compra i venda de llibres vells. Després, per tal d’engrandir el negoci, el 1892 adquiriren la llibreria que Alexandre Palou tenia establerta a la Ronda de la Universitat, número 3. Conservaren, però, el local del carrer Moles únicament com a obrador de relligadures. Finalment, el van deixar per dedicar-se de ple a la llibreria de la Ronda.

llibreria piferrer

Allí feren compres importants, entre altres les biblioteques de Teixidor i Cos, Bertran i Bros, marquès de Montoliu, i, sobretot, les existències de la llibreria d’en Baldomer Gual, (à) el Mero, instal·lada carrer de la Tapineria. A més de les del seu pis particular i les del magatzem que tenia al carrer de Dufort. Fou una compra de les que fan època, i d’una quantitat tan important de llibres, que avui ens semblaria llegendària. Hi havia molts fons provinents de la històrica llibreria Piferrer. Entre el 1896 i el 1906 publicaren diversos catàlegs, bona part dels títols dels quals procedien d’aquelles profitoses compres.

El  veïnatge d’aquella llibreria amb la Universitat féu que Penella i Bosch s’especialitzessin en la compra i venda de llibres de text, la qual modalitat ja no abandonaren, si bé cultivaren en tota l’extensió el llibre vell i nou.

Faustí Penella morí l’any 1906, quedant aleshores l’Agustí Bosch com a únic propietari de la llibreria. Aquest, després d’una profitosa vida de treball, traspassà l’any 1926. En endavant s’encarregaren del negoci els seus dos fills Josep i Antoni.”

          Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 28.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

caricatura charrles Nodier1

Caricatura de Charles Nodier

 

          “ El bibliófilo es un hombre dotado de cierto espíritu y de cierto ánimo, que obtiene placer de las obras del genio, la imaginación y el sentimiento. Ama esa muda conversación de los grandes espíritus que no exige una cuota de reciprocidad, que cada quien comienza donde quiere y abandona sin descortesía, para luego renovarla sin ser inoportuno; a través de la afición por ese autor ausente cuyo lenguaje le entregó el artificio de la escritura, llegó sin darse cuenta al amor del símbolo material que lo representa. Ama el libro como un amigo ama el retrato de su amigo, como un amante ama el retrato de su amante; y como todo amante, él gusta de ornar lo que ama. Su escrúpulo será el de no abandonar, bajo los tristes ropajes de la miseria, el volumen que ha colmado a su corazón de gozos purísimos, siempre que pueda suministrarle el lujo del tabí y el marroquín. Su biblioteca resplandece de encajes de oro, como el tocador de una favorita; y por su sola apariencia exterior, sus libros son dignos de la kirada de cónsules, tal como lo deseara Virgilio”.

          Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp.189-190.

 

lletra q2

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 423

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Llibreries, Oficis del llibre, Old books, tagged , , on 03/12/2015|

exposició universal 1888 c

“L’ Exposició Universal del 1888 assenyala l’inici d’una puixança en la valoració del llibre vell. Fins aleshores hi ha hagut abundància i, per tant, barator. Després comença una època d’escassetat, i, en conseqüència, s’augmenten els preus. És en aquest moment que el tipus de llibreter comença a evolucionar en un sentit més superior. Esdevé més coneixedor, o més comerciant. Altrament, hi ha també un major nombre d’aficionats intel·ligents. Tot plegat es tradueix a fer més operacions, i per tant més negoci que abans.

Per efecte d’aquest nou ambient sorgeixen alguns llibreters força coneixedors de la matèria que manipulen. Un d’ells fou en Joan Baptista Batlle, el qual ha estat un dels  llibreter s que més han honorat el comerç del llibre vell del nostre país.

l'arxiu llibreria JB Batlle

Joan Baptista Batlle va néixer al carrer de l’Hospital, l’any 1869, i es va passar la joventut al Seminari, on aprengué el llatí, feina que va alternar amb una altra d’important, la qual era romandre al servei de mossèn Cinto. D’allà va anar a raure a la llibreria, famosa, que el Mero tenia establerta al carrer de la Tapineria, on va aprendre les beceroles de l’ofici de llibreter de vell, força més complicades, certament, que no pas les que hom aprèn a l’escola.

Quan va morir el Mero, es quedà amb el local de la llibreria. Els llibres els adquiriren els Penella i Bosch. Després va passar al carrer de l’Argenteria, i d’allí a la Diagonal. Féu companyia, un poc temps, amb en Babra, al carrer de la Canuda. La seva botiga portava el nom de ‘L’Arxiu’. Aquest nom arribà a ésser conegut dels amants del llibre d’arreu del món.

Era menut,  garlaire, i molt entès – fou dels que hi entenien més – en llibres. Bé: del Seminari va treure el llatí, que dominava. Però de cal Mero no va pas treure la gramàtica parda professional que aquest darrer posseïa a fons, tant i més que no pas el llatí en Batlle, i que havia fet rodar el cap molt sovint al bo d’en Llordachs, el qual es trobava que, de sobte, i no sabia pas com ni per què, li voleiava una compra que ja es creia tenir a la butxaca i se n’anava a parar a la del mero… Era que el llibre s’havia malfixat i havia pres una butxaca per altra.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 27.

 

Goigs a Catalunya JB Batlle 1

 

 

ℜ          ℜ           ℜ          ℜ          ℜ          ℜ          ℜ

 

manual palau

 

“ El tipo de librero de viejo más temible es el que se ha aprendido el Palau de memoria y cree saber lo que se trae entre manos. Yo he ofrecido a uno de estos, un libro del siglo XVII, por ver los puntos que calzaba.- ¿Qué fecha tiene la edición me preguntó?- Mil seiscientos veinticuatro- le contesté.- ¿ Mil seiscientos veinticuatro?.-repuso.-Bah, eso no tiene interés. Antes está la primera edición de 1598; luego hay la de 1602, la de 1614 y me parece que otra antes de la de 1624.

Retuve las fechas, fui a casa, miré el Palau y efectivamente no había inventado nada. Allí estaban insertas las fechas citadas.

Pues un librero de esos que también tira- vamos al decir- sus catálogos, envió uno de estos a un cliente de una capital de provincia. Uno de los libros catalogados marcaba el precio de mil pesetas. El cliente como el que acaba de leer la lista de la lotería y cree que le ha tocado el gordo, fue corriendo a buscar en su biblioteca el décimo, quiero decir el libro anunciado en el catálogo en mil pesetas del que él poseía otro ejemplar idéntico, y convencido de la igualdad y fraternidad de su ejemplar, escribió a un amigo que tenía en Madrid, rogándole que fuese a la librería en cuestión a ofrecer el libro que le enviaba certificado, y lo vendiese si daban por él quinientas pesetas.

En cuanto el amigo recibió la carta, se fué a cumplir el encargo. Cogió el librero el libro, le dió primero unas vueltas entre las manos, lo examinó luego, lo comprobó después y mirando por último al señor con los ojos entornados le dijo todo lo amablemente que exije la educación mercantil, al tiempo que dejaba con cierto desdén el libro sobre el mostrador.- Hoy- y recalco el hoy- no puedo dar a Vd. arriba de sesenta pesetas por el libro.

-Pero hombre ¿ y qué le digo yo al amigo que me lo envía y me asegura que lo vende usted en mil?

-Pues dígale usted que mi libro valía mil pesetas hace ocho días porque el Palau asegura que es un ejemplar rarísimo, casi único en el mundo. Y ya ve usted lo que son las cosas, en estos ocho días transcurridos desde la aparición de mi catálogo, este ejemplar que trae usted, es el sexto que me vienen a ofrecer.

¿ Se hila o no se hila delgado?”

Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp. 38-40.

libros de viaje y libreros de viejo

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 422

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Llibres, Llibres d'artista, Oficis del llibre, tagged , , on 25/11/2015| 2 Comments »

jaume pla gravador

Gravat de Jaume Pla

“ La expressió ’llibres de bibliòfil’ ha adquirit un significat específic. No resisteixo la temptació de resumir els criteris de Jaume Pla sobre el tema. Aquests llibres, malgrat que la màquina ha envaït totes les fases de producció, han de ser executats amb ‘la perfecció entranyable i plena de seducció de les coses fetes a mà’. ‘La seva justificació deriva del primor d’execució material que es persegueix i del to espiritual que denota saber apreciar els detalls de perfecció, de bon gust i de sensibilitat’. Els llibres de bibliòfil són considerats més per l’aspecte artístic, com objectes d’art, que no com a instruments de lectura.

Esquematitzant, un bon llibre de bibliòfil ha de ser el resultat de les condicions següents: valor literari del text, perfecció de la part tipogràfica, encert de les il·lustracions, si n’hi ha, en la seva doble relació espiritual amb el text i material amb la tipografia; resultat aconseguit amb aquests elements quant a harmonia, personalitat i caràcter.

Respecte a la tipografia, partint que un llibre és un text per ser llegit, s’ha de parar atenció en l’elecció dels tipus, en la justificació encertada de les línies i en l’espaiat regular entre aquestes i entre les paraules, en la disposició de les pàgines, en la proporció de blancs i d’espais impresos, en els marges, en la igualtat de tintatge en una pàgina i entre les pàgines del llibre. L’impressor ha de conèixer l’ofici i se li ha d’exigir un treball ben fet.

En la il·lustració, Jaume Pla es refereix a les qualitats que han de posseir els artistes per ser il·lustradors, ja que no tots són igualment aptes per a la  interpretació de tots els textos. S’ha de buscar un paral·lel entre la sensibilitat de l’escriptor i la de l’il·lustrador; hi ha d’haver una compenetració espir tual absoluta entre ambdós. En una edició de bibliòfil només són acceptables les tècniques nobles de reproducció: xilografia, talla dolça i litografia.  Les il·lustracions han de ser fetes directament per la mà de l’artista, no per una màquina.

Respecte al resultat, Pla creu que un llibre de bibliòfil ha de ser en el seu conjunt una obra d’art, i que l’excel·lència de les parts, considerades cada una per separat, no condueix forçosament a la perfecció del tot. Els elements han de ser manejats per un artista que tingui una idea de conjunt per tal d’aconseguir l’harmonia total”.

          F.X. Puig Rovira, a “Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX”, en el llibre Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions,5.p.86-87.

grabado calccografico pla

 

§          §          §          §          §          §          §

 

la Bruyere

“ No siempre es fácil penetrar el alma del bibliófilo, desenmarañar las razones por las que codicia un libro al tiempo que desdeña otro. El bibliófilo es un ser muy sutil, mucho menos enajenado de lo que la gente supone. Se acabó la época en que podía representársele todavía con los rasgos trazados por La Bruyère, como encerrado en su curtiduría e incubando con ojo celoso libros magníficamente encuadernados que jamás abría. Se acabó aquello de figurárselo como un maniaco cuyo motivo para preferir una edición era la errata que la deslucía. El bibliófilo contemporáneo debe ser un hombre de gusto, tener educación literaria y saber decidirse tanto por motivos literarios como por motivos materiales o de pura curiosidad. Debe seguir la moda necesariamente, pero con prudencia, y no temer el desdeñar lo que ésta pondera sin razones de peso, y de investigar lo que desatiende. Debe tener espíritu crítico, cosa que faltó a muchos de sus predecesores, saber de literatura tanto como de calidades de papel e impresiones perfectas. Su quehacer consiste en conservar intactos libros cuyo texto ofrezca un valor indudable, conservarlos con toda la lozana apariencia que tuvieron en el momento de su aparición. De ahí procede la extrema importancia que conceden a su cubierta, y en verdad habría que ser un bárbaro para burlarse de semejante preocupación, pues la tapa de un libro es una piel que desollada nunca fue muy seductora. Gracias a los bibliófilos sabremos algún día cómo fueron hechos nuestos libros y cuál era su belleza exterior, pues sólo ellos exigen papeles durables y sólo ellos los saben vestir con dedicación. Todos los escritores deben amar a los bibliófilos”.

GOURMONT, Remy de: L’ame du bibliophile, Petits Crayons, 1921.

remy de gourmont

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 420

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Llibreries, Oficis del llibre, Old books, tagged , , on 13/11/2015|

llibre llibreters de vell

“Cap el darrer terç de segle hi havia establerts a Barcelona els següents llibreters de vell: Josep Codina, al carrer del Consulat,2; Cecília Costa, al de la Corríbia, 11; Antoni Barrera, Sant Pau, 60; Celdoni Felip, Zurbano,6; Baldomer Gual, Tapineria, 48; Cesari Heras, Pelai, 6; Josep Hospital, Palla, 12; Josep Llordachs, Archs, 10; Joan Llordachs, a la Plaça d’Antoni López, 5; Antoni Llorens, a la Palma de Santa Caterina; Josep Lluch, Llibreteria, 18; Carme Montells, Tapineria, 54; Antoni Olivella, Sant Pau, 39; Joaquim Pastoret, Montcada, 12; Francesc Rodó, Sant Pau, 6; Pere Roig, Cucurulla, 3; Caterina Salom, Canvis Nous, 6; Josep Sanabra, Pas d’En Bernardí, 15; Simó Torrents, Tapineria, 52; Josep Vilalta, Palla, 25; Vinyals i Cª, Comte de l’Assalt, 26.

Aquesta relativa ufanor de llibreries de vell és força acceptable per a la Barcelona d’aleshores. Si més no, palesa que l’interès pel llibre s’havia popularitzat bastant, car se’n veuen d’establertes en altres carrers que no són els tradicionals.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 27.

llibre de llibretrs 5

 

 

“ En otra ocasión, por un folleto titulado Viaje a Italia de un tal Zapatero, que fué taquígrafo del Congreso en las Cortes Constituyentes, regalé a una señora un par de zapatos, para que no echara de menos a su Zapatero, que me costaron ciento sesenta pesetas. El folleto valdría sus buenos veinticinco céntimos.

Si la bibliomanía no fuese una paranoia ¿ de qué se iban a mantener y hacerse ricos muchos libreros de ocasión?

Pero esto de los libreros también exige otro capítulo.”

Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp.28-29.

libros de viaje y libreros de viejo

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 419

Posted in Bibliofília, Fires i Mercats, Llibreries, Oficis del llibre, Old books, tagged , , , on 06/11/2015|

drapaires 1

“ Fins a mitjan segle passat, els venedors de llibres vells van ésser, en general, més drapaires que llibreters. En el món barceloní del llibre vell encara no existia l’espècimen del ram. El moment era essencialment drapairístic.

El qui remena oli els dits se n’unta, i al qui tracta amb llibres li succeeix el mateix, per bé que en un aspecte diferent.

A la llarga, i aquesta particularitat es va anar perfilant a mesura que passava el temps, una bona part dels que havien fet o feien d’encantistes o de firaires, i que havien drapairejat o que drapairejaven amb els llibres que era un gust, s’anaren tronant llibreters. Malgrat seu, sense adonar-se’n, i empesos per les circumstàncies, com succeí, tal com veurem més endavant, amb el Mero famós.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 21.

drapaires 2

Imatges del vlok:  http://eltranvia48.blogspot.com.es/2015/03/los-traperos-en-la-historia-de-barcelona.html

 

 

aldo manuzio 1

“ Todo lector sabe que el contenido de un libro no lo es todo: el texto, por supuesto, es esencial, pero el papel, el tamaño, los márgenes, la tipografía, la cubierta, tienen también su fundamental importancia. Aldo Manucio fue quizás el primero que entendió que la invención de Gutenberg no era tan sólo una nueva tecnología, sino también un nuevo arte, y que como todo arte, tenía su estética, su vocabulario, su público especializado e incluso su propia ética. Los libros impresos por Manucio son ejemplares en ambos sentidos de la palabra.

De niños intuimos la importancia de ese conjunto de elementos. No todo libro es el mismo libro para un lector que se inicia. Recuerdo, a los seis o siete años, el goce por cierto físico de tener entre mis manos, por ejemplo, los volúmenes de formato horizontal de una colección hoy difunta de cuentos de hadas alemanes, ilustrados con grabados de madera en color, e impresos en bellísimos caracteres góticos sobre papel blanco y opaco. O las exquisitas miniaturas de Beatrix Potter con sus maravillosas acuarelas.

beatrix Potter 1

O los lujosos tomos de las novelas de Julio Verne que imitaban los originales franceses de Herzel. O las grandes ediciones ilustradas de los cuentos de Constancio C. Vigil, publicadas por la editorial Atlántida de Buenos Aires.

Comparado con estas joyas, muchas otras ediciones apenas merecen el nombre de libros…

La editorial Tor (que publicó tantos clásicos antiguos y modernos, incluyendo en 1935 la primera edición de La historia universal de la infamia de Borges) usaba un papel leproso, traducciones criminales y correctores ( si los había) ciegos o simplemente analfabetos.

historia universal de la infamia

Para que todos sus libros- bastante económicos de precio- coincidieran con pliegos completos de 32 páginas, este precursor del libro de bolsillo podaba algunos capítulos para adaptarse a la extensión requerida. Otras editoriales, de cuyo nombre no quiero acordarme, con el pretexto de publicar cientos de obras a precios bajísimos, ofrecían simulacros de libros, con textos atiborrados y borrosos bajo cubiertas insípidas o desaliñadas…

Nuestra edad es de oro sólo en el sentido comercial: nuestras actividades se valoran solamente según su rendimiento económico. Nuestras librerías son supermercados, nuestras editoriales, fábricas que producen objetos con fecha límite de venta. Un verdadero librero hoy es un prodigio, un verdadero editor, un milagrero, ambos pertenecen a especies en peligro que nadie se empeña en proteger. A medida que la mundialización avanza, se crean menos libros y se producen más objetos que imitan al libro, y para quienes fabrican estos ‘productos de venta’ poco importan las consideraciones estéticas, éticas o intelectuales. Adivino un futuro en el que un nuevo Calasso tomará de su biblioteca ( que ahora es un museo) un volumen de fines del siglo veinte – aún honrosamente encuadernado, impreso prolijamente en buen papel con buena tinta, con márgenes espaciosos y un admirable prólogo – y mostrándoselo a un amigo, le dirá, nostalgioso: ‘Esto era un libro’ “.

 

Article parlant de la IIª Feria del Libro Antiguo, a Buenos Aires, l’any 2005, escrit per Victor Aizenman, en el vlok Ave Félix.

Http://venialeer.blogspot.com/2005/12/25-ii-feria-del-libro-antiguo-bsas.html .

 

 

 

 

 

 

 

colporteur0

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 418

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Oficis del llibre, tagged , on 01/11/2015| 2 Comments »

llibreria piferrer

“Un dels bons negocis que va fer el Mero, en el temps del seu esplendor màxim, fou la compra de les existències de la llibreria Piferrer. En va arribar a treure tantes i tantes, de carretonades de llibres, dels magatzems que aquella llibreria tenia a la casa de la Plaça de l’Àngel, on estava establerta, que va renunciar a buidar-lo del tot.

Segons els entesos en la matèria, amb els llibres que hi havia amagatzemats podien haver-se alimentat totes les llibreries de vell de Barcelona durant una pila d’anys.

Al Mero, però, no li agradava gens ni mica d’amagatzemar, ni menys d’entretenir els negocis, car era dels que anaven de pressa, com algun altre company seu. Per tant, els va vendre de qualsevol manera. Per aquest procediment es va treure del davant més de cinc-cents quintars de llibres a pes de paper.

La mort el sobtà el 5 de gener del 1895. Els Penella i Bosch compraren les existències de la seva llibreria. I és versemblant que aquests darrers, menys apressats que no pas ell, traguessin més profit dels seus llibres – proporcions guardades – del que ell va treure dels de can Piferrer.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 26-27.

penella i bosch 1

 

“ ¿ Atención personal?.

Muchas personas vienen y piden que les recomiende un libro porque quieren empezar a leer, pero no saben qué. Son de clase media baja interesadas en abrirse camino, conocer, saber y documentarse sobre lo que sea.

Generalmente llegan por un libro que le encargaron sus hijos: de texto o algo así. Ya después te dicen que les recomiendes algo para leer. Yo les pregunto qué les gusta y muchas veces me comienzan a decir qué han leído. Si la persona ya leyó a un autor le ofrezco otro del mismo o de alguno similar, perol e recomiendo que vea las solapas o la contraportada; por lo general ahí aparece una sinopsis de lo que trata la obra. Esto lo hago porque si sabe cómo conducirse con los libros en otra ocasión puede ir directamente a la sección que le interesa y encontrar lo que busca.

A lo mejor se lleva una novela mala, pero eso no tenemos porque valorarlo. Al contrario. Es lo mejor que le pudo pasar: meterse a una librería y empezar a buscar qué leer. Luego él solito va a llegar porque ya sabe cómo encontrar. Si nunca ha leído nada le digo que inicie por el que está comprando o por los que tienen sus hijos, pues eso le va a empezar a abrir puertas para llegar a cualquier lado. Pero sobre todo le digo:’ Cómprese un libro, por ejemplo estos están en oferta a 30 pesos. Le va a gustar; y si no, me lo trae y se lo cambio por otro. Lo importante es hacerlo sentir que vale la pena el gasto, que le va a dar una satisfacción. Hago eso con mis clientes. Llegan con un montón y me dicen: todos estos se los compré. Se los cambio de a tres por uno.

Quien se anime a poner una librería tiene que implementar sus propias estrategias: a lo mejor alquilarlos o no sé qué. Siempre he pensado en hacer un club de lectores. Que paguen una inscripción equivalente al precio del libro y luego prestar los que quieran por un peso diario… Sin embargo, hasta ahora no he sabido cómo aterrizar esa idea”.

Article-entrevista: “¿Cómo vender libros usados?”, a Fermín López Casillas, per Guillermo Cordero García, en el vlok: Se piensa.

 

396

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »