Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Oficis del llibre’ Category

Bibliodiccionari L

Posted in Bibliodiccionari, Oficis del llibre, Paraules, tagged on 03/02/2017|

bibliodiccionari-l-a

 

Bibliocida (2): persona que usa molt els llibres, amb poca trassa o amb poc de compte i els destrossa, els “assassina”. Del diccionari  Urban Dictionary.

llibreter-assassi-de-barcelona1

Imatge del llibre de Ramon Miquel y Planas: El llibreter assassí de Barcelona.

 

Bibliocidi: fet realitzat pel Bibliocida. Mort d’un llibre. Del diccionari  Urban Dictionary.

 

Bibliofecosis: necessitat inmediata de fer caca causada per la proximitat a material de lectura. Del diccionari  Urban Dictionary.

 

Bibliòfon (2): invent  del professor de la Universitat de Carleton a Otawa, Jesse Stewart, que no és altre cosa que un xilòfon construït amb llibres vells. Vist a l’article: “Piedras, papel, diamantes” en el vlok “El blog de Infobibliotecas” .

bibliofon1

 

Bibliogilipollas (sic): nom donat a un senyor, “Jefe de Unidad de Actuación Bibliográfica”, que va a fitxar pel matí a la feina, se’n va  i torna 8 hores més tard per fitxar que surt. I diu aquest senyor que: “Biblio viene de libros” i la tuitera BibliotekariaRadikal inventa, crec, una nova paraula: Bibliogilipollas, que ja fa temps que hauria d’estar inventada.Paraula que no veig clara la traducció al català, alguns diuen que Bibliocarallot és el que toca, però no sona igual ni de lluny. No obstant, es veu que cobra uns 45 – 50.000 euros l’any, o sigui que potser és ‘Bibliogilipollas’, però tonto no és.

 

Biblio-Globus: llibreria  a Moscú, C/Myasnitskaya ul., 6/3, стр. 1, Moskva, Rússia, 127015. http://www.biblio-globus.ru/

biblio-globus

 

Bibliogothic: paraula que es refereix a un moment  incòmode. Del diccionari  Urban Dictionary.

 

Bibliograffiti (1): graffiti que consta de versicles de la Bíblia o altres lemes cristians. Del diccionari  Urban Dictionary.

 

Bibliograffiti (2): llibre de John Crombie, Paris: Les Presses de Kickshaws, 1986.

bibliograffiti2

 

Bibliographobia: temor ( fòbia)a les bibliografies. El temor de les bibliografies Del diccionari  Urban Dictionary.

 

Biblioletras: una de les Categories del vlok de la Biblioteca Popular José A. Guisasola a El Perdido ( Argentina).

biblioletras

 

Bibliolfactophilia: compulsió i odi a la olor dels llibres. Del diccionari  Urban Dictionary.

 

Bibliosex: acte de tenir relacions sexuals en una biblioteca. Del diccionari  Urban Dictionary.

Interessant article sobre Bibliosex a: http://salt-in-my-coffee.blogspot.com.es/2011/07/bibliosex.html .

bibliosex1

 

Bibliosexual: 1.- ratolí de biblioteca, persona tan absorta en els llibres i la literatura que no té temps per altra cosa. S’enamora dels llibres com forma d’escapisme, sense necessitat d’enfrontar-se o tractar amb el món exterior. 2.- persona profundament cautivada pels llibres que parla d’ells amb un nivel de passió que la majoria de la gent reserva per el sexe. Del diccionari  Urban Dictionary.

 

BiblioSIDA: és un servei comuntari de prevenció mitjançant la informació i l’educació per recolzar els canvis en el comportament i les actituts de joves i adolescents respecte al SIDA. Organitzat per la Biblioteca Médica Nacional de Cuba. 

bibliosida

 

Bibliotecarix: En alguns llocs manera de dir Bibliotecario, canviant la o per una x. Una explicació (?) a https://www.memoryoftheworld.org/es/cat/bibliotecarix/. Es pot veure un video al·lucinant, de nom: “El cuerpo del bibliotecarix en un mundo cambiante”.

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 474

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Oficis del llibre, tagged , on 02/02/2017|

colporteurs-10

P- “En els seus darrers temps( Nicomedes Perayre) anava sol pel carrer i corria pels encants i per les llibreries carregat de papers i de xacres.

Finalment, cansat i avorrit de la vida, es va retirar a Riells. Estava malalt. Va morir a Barcelona. Féu hereus de tot el que hi havia al magatzem del carrer dels Comtes de Barcelona a uns pagesos d’aquell poble que l’havien cuidat en els seus darrers temps. Aquests s’ho varen voler treure aviat del davant. Estaven molt lluny de sospitar el valor del que hi havia entaforat allà dintre, negat de pols i tapat per les teranyines. Si s’ho haguessin pensat ! S’ho varen malvendre a en Ramoneda, un negociant de Granollers que tractava amb tot el que es presentés. Aquest ho va oferir a l’Aballaneda per vuit mil pessetes. El qual no va veure el negoci clar i va refusar-ho.

En Ramoneda va deixar entrat tothom al magatzem, va deixar triar, es va orientar respecte dels preus per allò que sentia a dir als visitants, i n’arribà a treure unes cinquanta mil. Se n’hauria pogut treure molt més.

Ben garbellat i ben apariat, varen sortir de l’antre col·leccions de periòdics catalans i totes les partitures de les òperes: gairebé un miler; autògrafs de personatges cèlebres; llibres, entre ells algun incunable; auques, romanços i goigs; imatgeria catalana, naips, vidre i ceràmica, i col·leccions de gegants en miniatura i de soldats de plom.

Tot això barrejat amb pols, teranyines i rates. La pols, les teranyines i les rates eren molt amigues d’en Perayre. Especialment les darreres bestioles. Elles li anaven rosegant els papers, i ell s’hi tornava engegant-los sermons paternals-

-Sigueu bones minyones – els predicava -,car tots ens havem d’estimar com a germans…

Era el Sant Francesc de les rates del seu soterrani.

Germà arbre, germà llop, germana rata…

I bé: tot i el grotesc de la seva vida, fórem injustos si no reconeguéssim que en Perayre, en el fons, es mogué empès pel gran amor que sentia per les coses del passat. Sobretot, per les de Barcelona, de Catalunya… Si tota la seva vida la dedicà a la recerca de les que s’hi referien i a guardar-les gelosament, no fou pas pels beneficis materials que li havia de reportar aquell constant treball de llevar-se a les sis del matí per tal d’anar als encants i a recórrer després els drapaires, llibreries, antiquaris i on fos, sinó ans bé per gaudir-ne manipulant-les. La seva fi no fou la d’un home que ha sabut apilotar moneda, sinó la d’una víctima de la seva dèria dominant. I això, per broma que s’hi faci, al capdavall mereix un respecte”.

 

          Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 37-38.

valoracion-y-tasacion-libro-antiguo5

“ Ninguna colección verdadera es el resultado de uno o dos golpes de suerte. Los libros que la forman hay que buscarlos y localizarlos siempre de uno en uno, a lo largo de toda una vida hecha poco a poco, día a día y libro a libro. No se adquieren por metros, ni en grandes almacenes, sino en librerías anticuarias, salas de subastas, ferias de libros antiguos o rastrillos. Para reunir esta colección serán necesarias miles y miles de horas ( para mi, gozosas y satisfactorias) de búsqueda y localización de cada uno de los ejemplares”.

 

Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.Http://www.tasaciondelibros.com/index.php?id=60 .

precio-y-valor-del-libro-antiguo-jaca-2004

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 470

Posted in Bibliofília, Fires i Mercats, Llibreries, Oficis del llibre, tagged , on 04/01/2017|

mercat-llibres-santa-madrona

P- “ Va rodejar-se (Babra) d’una aurèola de misteri. Al pis del carrer de Méndez Núñez feia de comprador més que no pas de venedor. Rebia els visitants al dintell de la porta. Al pis del carrer del Beat Oriol feia exactament el mateix.

Es vanava d’haver posseït els llibres més introbables. Els havia vistos tots o els havia tingut tots. Així ho assegurava ell mateix.

L’any 1915 va associar-se amb Joan Baptista Batlle. Acte seguit inauguraren la ‘Llibreria Babra’, al carrer de la Canuda. Treballaren plegats dos anys. A poc a poc, la llegenda de misteri que rodejava en Babra es va anar esvaint.

Un cop separats, Babra negociejava amb llibres de poc preu. Féu d’editor .Agabellava saldos. Va quedar-se el fons de ‘L’Avenç’. Començà d’agabellar com en Llordachs.

exlibris-batlle2

Pagava bé, unes vegades, per càlcul. Després feia per manera de rescabalar-se. A fer això i en l’art d’enlluernar els clients tenia molta traça.

No féu mai catàlegs, i fou una llàstima. Perquè havia tingut, i tenia, llibres de molta vàlua. Una vegada, l’Apa acompanyà l’erudit francès Pelliot, que havia vingut a Barcelona a donar una conferència, a la llibreria d’en Babra. No n’hi va descobrir pas poques, de coses bones, allà! L’home estava entusiasmat. S’hi havia gastat els diners que portava i molts d’altres. Li demanava un llibre rar, i en Babra feia memòria. Al cap d’uns moments l’anava a buscar. I així un enfilall. Aquell home va sortir meravellat de la llibreria.

Si hagués volgut, hauria pogut explicar moltes coses interesants.

Va morir l’1 de febrer del 1930. La vídua i el fill posaren a la venda la llibreria per un milió de pessetes. Quatre bibliòfils barcelonins – els germans Tolrà, en Patxot i en Mateu – la compraren per set.centes mil.

Mentre va durar la liquidació de la llibreria, va regentar-la en Pere Monge, el dels segells. En Palau i en Vindel també hi van intervenir.

Hi havia, realment, moltes coses bones en aquella llibreria. Possiblement, ni en Babra mateix no sabia el que hi tenia”.

 

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 32. (a dalt, imatge del llibre).

pliegos-de-bibliofilia

“ El desconocimiento que a menudo existe de la labor de los bibliófilos, se debe a que, en muchos casos se trata de ágrafos, aficionados a los libros que no escriben. Como mucho, redactan notas apresuradas en fuchas o catálogos de subastas. Su pasión es el libro, no la escritura. Sólo los bibliófilos que han sido al mismo tiempo bibliógrafos han conseguido trascender, publicando repertorios, memorias o estudios de los temas de su especialidad. A este respecto, escuchen a José María Serret, fundador de la revista ‘Pliegos de Bibliofilia’ y bibliófilo él mismo: ‘La bibliofilia alcanza pujanza, no por la existencia de nombres señeros y emblemáticos sino por la existencia de una gran minoría bibliófila. Y somos nosotros los bibliófilos, esa gran minoría, los que salvamos ejemplares que, salvo excepciones ( que las hay importantes), desdeñan los investigadores, porque no dan prestigio, y los anticuarios, porque no dan dinero’. El profesor Pedraza nos dice que los bibliófilos son a veces como la avanzada de los bibliotecarios: señalan lo valioso, persiguen lo olvidado, clasifican lo que otros han dejado de lado, o descubren nuevas conexiones entre temas o autores que parecían distantes. Ponen, en fin, en valor y en circulación las publicaciones que les interesan”.

Joaquín González Manzanares: Apuntes para el curso “ Valoración y Tasación del libro Antiguo”.https://www.tasacionyvaloracionlibros.com/

 

exvlokis-color

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 468

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres d'artista, Oficis del llibre, Old books, tagged , , on 16/12/2016|

mercat-sant-antoni3

Mercat de Sant Antoni

 

P-“ Altra figura, no menys important que Jaume Andreu, fou Alfons Bonay i Carbó. Interessant, sobretot, per la nova visió que va demostrar tenir del comerç del llibre vell. Bonay fou un dandi que va brillar, amb un gran esclat, com una perla rara, al petit món barceloní dels llibres i de les antigalles, a les acaballes del segle passat.

Era fill d’un comerciant acabalat. A la seva joventut havia tirat per aristòcrata. Li quedà el séc, i en fou tota la vida. Fou un assidu dels cercles més senyors de Barcelona, i àrbitre, a més, d’elegància. El seu tracte era molt correcte i molt fi.

La frivolitat i la vida còmoda el devien cansar, i es tornà bibliòfil. Va formar una biblioteca de tot el Renaixement català.

Com que es relacionava amb tots els artistes i gent de lletres del país, els féu agafar afició a tenir llibres de preu a llurs biblioteques. Així esdevingué venedor de llibres.

Al negoci barceloní de llibres va donar-li un caire nou. Ell només volia exemplars bons. Els feia relligar amb esplendidesa. Agabellava les primeres edicions de les obres d’en Maragall, d’en Verdaguer, d’en Rusiñol, de l’ Apel·les Mestres i d’altres autors nostres de primer rengle. Els posava preus molt alts i no els volia abaixar mai. Negociejava amb llibres antics i moderns. Els antics li donaven resultat; els moderns, no.

els-encants-de-la-llotja-de-sant-sebastia

Adinerava molt els llibres.Tot i això, va abandornar-los per dedicar-se de ple a les antigalles.

Féu fer edicions en paper de fil i del Japó. I li quedaven bastants exemplars, car en tirava en excés.

Resquícies, probablement, del seu aristocratisme, ell només treballava a la nit. Generalment, es llevava a la una del migdia.

Era molt primmirat, i només seleccionava allò que era bo. Amb molts dels seus clients de diners tenia carta blanca per a muntar-los biblioteques.

Quan parlava dels llibreters deia que era un ofici de pobre.

-Mentre venia llibres, només manejava rals.

Ara faig operacions grosses i cobro en bitllets de banc…- explicava.

Vivia sol, amb una minyona, al pis de la Rambla on hi hagué la redacció de La Veu de Catalunya.

Bonay, comerciant primerament amb llibres i després amb antigalles, s’nà fent vell. Home elegant, dandi, i aristòcrata a més, patia d’una certa coqueteria. Per tant, no podia deixar d’ésser tot allò. En caure-li la dentadura es tancà a casa seva i ja no en va sorti més. És a dir, que va prendre el determini heroic d’enclaustrar-se.”

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p30-31. ( 3 imatges del llibre).

fira-llibres-placa-universitat

 

“ …, libro de artista, como la propia palabra indica, son los libros realizados por los artistas desde el mundo de la plástica y corresponde a un concepto muy amplio por motivo de formas y contenido. Abarca libros-objeto, libro-escritura, libros manipulados, libros correspondientes a arte efímero, arte correo, cuadernos de apuntes, libros pintados o manuscritos, libros que combinan texto con ilustraciones, bien elaborados con fotocopias, grabados, estampas, impresos en offset y demás medios de la tecnología moderna. Los libros de artista son obras de arte visuales, libros en los cuales todos sus componentes están dirigidos por artistas; unos están realizados con materiales sencillos y baratos, frente a otros de lujosas encuadernaciones, papeles gruesos, obras más caras y duraderas.

Su contenido es limitado, va desde lo más personal a lo más sociológico y filosófico. De lo espiritual a lo erótico, de lo religioso a lo caprichoso, siendo el artista el responsable de la idea y su ejecución. El libro de artista está enfocado principalmente a difundir estilos e ideas. En el libro de artista se combina texto, imagen, música, vídeo o voz; se trata de un  nuevo concepto de expresión a través del libro. El libro de artista no tiene porque ser legible y no es indispensable que está acompañado de obra gráfica. En cuanto a la difusión y distribución del libro de artista, las principales encargadas son las galerías de arte”.

 

Marta Aguilar Moreno: “ Situación actual de la bibliofilia en España”, pp.2, a Repositorio de conocimiento y actividades de la red librodeartista,

http://www.redlibrodeartista.org/Situacion-actual-de-la-bibliofilia ( lloc on actualment no es pot entrar)

redlibrodeartista

 

exvlokis-color

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 467

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Oficis del llibre, tagged , on 09/12/2016|

llibre-de-llibreters-de-vell1

P – “ Una de les figures més interessants entre els llibreters de vell de les darreries del segle passat fou la  d’en Jaume Andreu. Figura curiosa, perquè no va procedir, com tants d’altres llibreters d’aleshores, del drapairisme, sinó del periodisme. D’aquest passà al col·leccionisme, i acabà fent de llibreter. Com a tal, un dels més importants de l’   època.

Era fill de Cervera, i a Barcelona féu de periodista. Havia estat redactor de La Vanguardia, La Opinión i El Suplement, i després en fou director.

Mentre feia de periodista li entrà la dèria del col·leccionisme, a través dels gravats. Tot col·leccionant-ne, començà de negociejar amb llibres. Tenia un àlbums els quals omplia de portades, d’inicials, d’orles, de capçaleres, de vinyetes, de culs-de-llàntia, de marques d’impressors… Feia malbé els llibres per treure’n els materials que necessitava per omplir els àlbums. En va arribar a posseir una col·lecció magnífica. Aquesta col·lecció fou venuda a l’Ajuntament per quatre mil duros.

Pels volts del 1891 començà de fer de llibreter. Era un assidu de les tertúlies que es celebraven a les llibreries del Mero, de ‘L’Arxiu’ i de can Llordachs. En aquestes tertúlies va conèixer l’ Isidre Bonsoms.

isidre-bonsoms1

Era molt bon home. Com a tal podia ésser posat al costat d’en Rosés.

Era dels que pagaven bé, i tenia moltes consideracions pels llibreters de vell. A més, es fiava de tothom.

Als qui entraven a la seva llibreria els deixava remenar tot. No donava gaire importància a l’estat d’un llibre, ni tampoc si hi mancaven fulls. Tant era així, que s’havia donat el cas que algun desaprensiu havia abusat d’aquesta confiança i li n’arrencava algun. La maniobra era efectuada de la manera següent.

Li comprava un llibre, bo, naturalment, i se l’emportava a casa. L’hi tornava l’endemà dient-li que l’havia repassat i que hi mancava un full. L’Andreu que no era malpensat, s’ho creia i li tornava els diners. El llibre ja era invendible. Al cap d’un quant temps aquell subjecte li proposava de comprar-lo, si de cas el donava per pocs diners.

-Doneu-me’n el que volgueu – deia l’Andreu.

-Us va bé un duro?

Tant li feia, clar.

Aquell fresc s’emportava el llibre, i en ésser a casa seva hi engaxava el full que teia guardat.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils Barcelonins d’abans i ara, de Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; p. 29.

larxiu1

“ Otro intento, más cercano, de protección del libro, es el Decálogo Libresco, del ya citado Arturo Xalambrí, bibliófilo y bibliógrafo de fecunda acción entre nosotros. Transcribimos a continuación algunos de sus consejos ‘para defensa y amor del Hermano Libro’:

  1. Cuando se lleve el libro en la mano, no asirlo por el lomo, sino por el lado de abrir, puesto que la transpiración lo empaña y descolora, deteriorando sus títulos.
  2. Nunca se le tirará. Si hay que colocarlo en un lugar, se pondrá con suave moderación, que el libro ni es pelota, ni se ha hecho para juegos malabares.
  3. Las hojas no se darán la vuelta humedeciendo los dedos con agua,y, mucho menos, con saliva; la boca no es un mojador, ni el libro un registro de impresiones digitales…

xalambri1

 

¿A quién, si no es de torpe mano, se le ocurre doblar sobre su lomo el libro a la rústica, forzar las tapas del encuadernado e intercalar papeles, tarjetas y enseres en las páginas del volumen donde obran a modo de cuñas? Si el libro tuviera alma, por Dios, que entonces le oiríamos quejarse de que proceder así, es como descoyuntarle en un potro…

7.- El libro prestado nadie tiene derecho a escribirlo y menos a mancharlo. Abochorna y mucho, parezcan algunos libros garabateado pizarrón de colegial o manoseada libreta de almacén…

  1. El libro ha de merecer la consideración que se guarda con el maestro y el amigo.”

 

Article del Alvarez ( vlok biblioenba), parlant del llibre: Libricidas y bibliomaníacos. Menosprecio y culto del libro, de Diego N. González, vist en el vlok  Letraherido.

 

exvlokis-color

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 465

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Oficis del llibre, tagged , , , on 27/11/2016|

didot1

Firmin Didot

“ Estem assistint a un canvi radical en els mitjans tècnics que serveixen per a la confecció del llibre. En la història del llibre hi va haver el canvi enorme que va ser el pas del manuscrit a la impressió per mitjà de tipus mòbils. Va ser un invent, el de la impremta, que ha condicionat, de llavors ençà, tota l’evolució de la cultura de l’home Després de Gutenberg i fins ara, al llarg de cinc segles, l’evolució de l’impremta ha estat sorprenentment limitada. A part de les màquines d’imprimir, naturalment – minerves, màquines planes, rotatives -, que permetien fer el treball més ben fet i més ràpid, i que eren el resultat natural de l’avenç tecnològic. Per`la lletra en relleu de Gutenberg perdurava. De la caixa i la composició a mà es passà a la linotip, que componia mitjançant un teclat i que fonia ratlles senceres. Es passà després a la monotip, a darrers del segle passat, que també usava teclat, però no fonia ratlles d’una sola peça, sinó ratlles en les quals les lletres quedaven separades. Per a la correcció, doncs, no calia refondre una ratlla, amb la consegüent font de nous errors, sinó que es corregien només les lletres errades. En la impressió, el canvi més notable fou l’invent de l’offset – derivat de la litografia – que evitava el greu problema derivat del relleu del tipus, que podia produir un relleu en el paper.

elzevir1

Elzevir

L’art de la impremta, al llarg de la seva evolució, va perseguir sempre dos objectius: feina més ben feta i més ràpida, i per tant més econòmica. O sigui, un objectiu de cara a la qualitat, i un altre de cara a l’economia. Segons allò que es tractava de fer, la dominant era una o l’altra. Els grans impressors que han existit, els grans llibres que només buscaven la qualitat – la bibliofília – són una mostra d’un art refinat que va superar la pura artesania, i que a mi em resulta especialment interessant per allò que té d’obra en equip. Avui dia un llibre amb el peu d’impremta de Didot, d’ Elzevir, de Plantin, d’ Ibarra, de tants noms il·lustres, es per si mateix una garantia de qualitat i d’obra ben feta.

plantin-emblema1

Plantin

De cop i volta tot això s’ha acabat. Ha sortit una nova tècnica, la fotocomposició, que no té com a base el tipus en relleu sinó la fotografia, i només es persegueix un objectiu, l’econòmic. De qualitat ningú no en parla. Els nous professionals saben tocar un teclat i no saben res relacionat amb el llibre. Els problemes no es resolen sinó que s’eviten: si és difícil justificar una ratlla, no es justifica, no s’alinea una columna per la dreta, i en paus. Al mateix temps, a algú se li ha acudit de suprimir el sangrat del començament dels paràgrafs, la qual cosa, ajuntada a l’anterior, significa la desaparició dels punts i a part, amb el que representa de pobresa expressiva. Potser d’això en sortirà algun dia una nova estètica, una nova concepció del llibre com a objecte bell. De moment, però, em sembla que ningú no pensa en aquest aspecte del problema.”

Article:” Sobre la impremta i uns impressors”, de Jaume Pla, a la Revista de Llibreria Antiquària, nº 8 d’octubre de 1984; pp. 15-16.

ibarra-1781

Ibarra

jaume-pla-1

JaumePla

¿ Las cartas antiguas, los libros de recuerdos y otros documentos son del interés de los coleccionistas, o los bibliotecarios, o los libreros?.

Generalmente las cartas, tarjetas, documentos, y manuscritos escritos acerca de, o firmados por personalidades que han hecho contribuciones significativas en su campo, son de interés particular para los coleccionistas y bibliófilos. Las cartas y los diarios de escritores desconocidos solamente pueden ser de interés si dan información desconocida sobre acontecimientos, lugares, o tendencias históricas importantes. El valor de los manuscritos, documentos, fotografías, como el de los libros impresos, depende del interés que tenga el contenido, y del estado de conservación.

edicio-princeps-tirant1

¿ Cuál es la primera edición?.

En el sentido más preciso, ‘primera edición’ se refiere a una obra impresa por primera vez. El uso liberal del término ‘primera edición’ ha hecho que parezca sinónimo de ‘escaso’ y de ‘objeto de valor’, lo cual no es correcto. La mayoría de los libros se imprimen solamente una vez. La determinación de si un ejemplar de una obra determinada corresponde o no a su primera edición verdadera, exige experiencia considerable y trabajar con repertorios de consulta. Los coleccionistas de trabajos literarios en especial, suelen estar interesados en las primeras ediciones, y hay un mercado animado y bien documentado para estos libros. Si un autor revisa el texto para una edición más perfecta, la impresión resultante puede ser también de interés, a veces mayor que la primera.

Extret de: TUS VIEJOS LIBROS traducció, adaptada al món del libre espanyol, d’un  treball de Peter Van Wingen, de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, i trobat a Tasación de Libros de la Llibreria El Camino de Santiago. http://www.libroscaminodesantiago.com/ .

la-celestina1

Estampa per  l’edició princeps de La Celestina (Burgos 1499)

exvlokis-color

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 456

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Oficis del llibre, Old books, tagged , on 03/10/2016|

elogio-del-libro1

“ Els Manaments de la Llei del Llibre són deu:
El primer: Estimaràs el llibre sobre tots els objectes, i no reconeixeràs altres llibres que els veritables llibres.
El segon: No juraràs, ni blasfemaràs contra el llibre, ni maleiràs del llibre, que tan gran bé espiritual et fa.
El tercer: Consagraràs una bona part de les festes a la lectura, i tots els dies de l’any el temps que malgastes en coses inútils, en els vicis o en l’oci.
El quart: Honraràs el llibre, esforçant-te a triar, estudiar,comprendre el seu text; admirant-ho, donant-li una enquadernació bella o digna i formant la teva modesta o important biblioteca.
El cinquè: No destruiràs el llibre. Al costat del llibre que ja has llegit, posa el que estàs llegint i, al costat d’aquest, el que acabes d’adquirir. Demà aporta noves adquisicions. Així s’inicien les col·leccions i es creen les biblioteques, base de la cultura, de la bondat i de la saviesa dels homes.
El sisè: No llegiràs llibres immorals, repugnants, obscens.
El setè: No furtaràs llibres; ni demanaràs llibres prestats, cosa que equival a un furt. En canvi, el millor obsequi que pots fer a tota persona que estimis és un llibre.
El vuitè: No mentiràs, dient o propagant que un llibre és dolent perquè la matèria, que no entens, no t’agradi; perquè l’autor no t’és simpàtic; perquè et cansen les descripcions d’una novel·la les belleses de la qual, apassionat més per la intriga, no descobreixes; o perquè la teva escassa cultura, que has d’acréixer i consolidar davant els llibres oberts, es fatigui o s’avorreixi amb la lectura dels autors clàssics.
El novè: No desitjaràs el llibre que no sigui teu. Si ho desitges, posa els mitjans per adquirir-ho en legítima propietat.
El dècim: No cobdiciaràs els llibres estrangers amb preferència als de la teva Pàtria. Preferiràs els llibres escrits en el teu propi idioma i els estrangers d’un valor universal.
Aquests deu manaments es resumeixen en dos: en estimar el llibre sobretot un altre objecte i a honrar-lo, posseint-lo i conservant-lo com el més preuat i sublim tresor de l’esperit”.

          DURAN de VALENCIA, Miguel: Elogio del Libro, Publicaciones del Archivo Municipal. Fiesta del Libro 1935. València, 1935, pp.73-74

 

llibreria-mundus-libri-salamanca

Llibreria Mundus Libri a Salamanca

“ Los libreros constatan que desde hace 7 u 8 años se está haciendo cada vez más patente esa falta de relevo generacional en el comprador y coleccionista de libros antiguos. Ahora la mayor parte de los clientes de estas librerías vienen a por algún libro de su niñez, un tebeo o algún cuento ‘pero se trata de cosas muy concretas, sin continuidad en el tiempo, en la mayor parte de los casos’, según comenta Ana Fortes de Mundos Libri de Salamanca.

Vetusta explica que ‘siempre había coleccionistas muy especiales que buscaban una pieza que querían donde fuera y no paraban hasta conseguirla, y ahora esta está desapareciendo’ y no sólo por la actual crisis económica, ‘que también ha afectado’ teniendo en cuenta  que algunas obras maestras pueden llegar a precios de miles de euros.

libreria-vetusta-santiago-de-compostela-tino

Llibreria Vetusta a Santiago de Compostela

Poder individual. El librero asturiano confiesa que éste siempre ha sido un negocio que ha vivido de la minoría, romántico ‘lo podríamos definir así, en el sentido de que una de las esencias de este movimiento fue el individualismo’. Pero el romanticismo en los negocios no perdura mucho tiempo, aunque los libreros de Viejo, matizan que ‘esto no se hace ya por negocio, sino por una afición y un sentir hacia los libros que es muy especial’.

La particularidad de este tipo de librerías, que las diferencian del resto, es que el cliente ‘elige y ese es el poder del individuo, ya que aquí no funcionan los best-sellers, esto es otra cosa más particular, muy particular’, destaca Tino.

A pesar de existir una amplia variedad de libros englobados dentro de este tipo de librerías, todos los libreros coinciden en destacar  que no existe ‘uno especial, porque para cada uno lo es aquel que busca, por encima de que sea una primera edición, un original o lo que sea, siempre lo que tú buscas es especial’, destaca Fortes.

Esta sorpresa en la búsqueda y en lo que se va a encontrar es uno de los atractivos de este tipo de ferias, ‘y es una forma también de enganchar a nuevos compradores que comienzan a partir de aquí a hacer sus pequeñas colecciones”.

Article: La alternativa al ‘best-seller’ de Rocío Bláquez, parlant de la Feria del Libro Antiguo de Salamanca, el novembre de 2010 en el diari ABC de Salamanca.

feria-libro-salamanca-2010a

 

exbloguisquadrat2

Read Full Post »

Fires i firetes de llibres (II)

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged on 21/08/2016|

65a fira del llibre d'ocaasió antic i modern barcelona 2016a

Per finals de setembre està prevista la 65a. Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern a Barcelona, també anomenada Fira de Llibres Usats, d’Ocasió , Tebeos i Restes de Sèrie, també de Llibres Vells, potser sí, d’Antics no gaires.

Fa uns dies, ho anuncien ensenyant en diversos llocs el cartell de la Fireta, i de moment, la fireta comença el dia 16 de setembre, no sabem res més (21/08/2016).

28 feria madrid

A Madrid fan la 28ª Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo , del 29 de setembre al 16 d’octubre, però ja tenen cartell, llistat de llibreries participants (39) i altres informacions, com el llistat dels llibres que cada any editen per la Fira i que aquest any és el llibre: “El ideal de los cocineros” de T. Waps ( edició facsímil).

el ideal de los cocineros

Edició original de 1950

A Barcelona , en el Gremi de Llibreters de Vell s’ho pensen una mica. Quantes llibreries hi hauran aquest any? ( l’any passat 33), potser ho sabrem el dia de la inauguració, però segur que seran menys que a les dues fires de Madrid  i a la de València; de moment, perquè al pas que va, segurament en pocs anys hi haurà més ciutats amb fires millors i amb més llibreries, sort que Barcelona és Ciutat UNESCO de la Literatura.

Els organitzadors de la Fireta de Barcelona, com en els últims anys van una mica endarrerits i la informació és escassa, i d’edicions res, ni la conferència que alguna personalitat fa el dia de la inauguració. Anys enrere, molts anys enrere, editaven petits llibrets o opuscles, avui no hi ha ni programa ni informació sobre les llibreries, i sort que un diari s’anuncia regalant bosses per portar els llibres.

40 feria libro ocasión madrid 2016

A Madrid a la 40ª Feria del Libro Antiguo y de Ocasión que van fer a la primavera ( 29 d’abril- 16 de maig) hi havia 39 llibreries. I com en anys anteriors van publicar una obra amb tema madrileny, el llibre: “ Madrid-Moscou. De la Dictadura a la Guerra Civil en España” d’Armando Boaventura.

madrid-moscou fira madrid 2016

A València a la  39ª Feria del Libro antiguo y de ocasión , feta a l’hivern ( 25 de febrer a 28 març) hi havia 34 llibreries.

39 feria libro viejo valència 2016

De la vergonya que uns quants sentim per la falta d’un Museu del Llibre i les Arts Gràfiques, com cal a Barcelona, ja en parlaré un altre dia.

exvlokis blau

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 447

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books, tagged , on 29/07/2016|

bouquiniste i bibliòfil a paris

“ No ha de confondre’s al bibliòfil amb el bouquiniste, del que parlarem, i no obstant això el bibliòfil no desdenya comprar llibres d’ocasió ( bouquineur)una vegada darrera d’una altra. Sap que més d’una perla es troba entre el fem, i més d’un tresor literari sota un bast embolcall. Desgraciadament, els obsequis de la fortuna són molt rars. Quant al bibliòman, ell no compra mai de vell, perquè fer-ho seria escollir. El bibliòman no escull, compra i ja”.

Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 198.

bouquinistes Paris

 

“ Me incluyo entre esas personas que son capaces de amar un libro con tanta o más pasión que a un ser humano, hasta el punto de que el afecto que siento por ellos ha reemplazado, en ciertas ocasiones, mi inclinación por el sexo opuesto. Pero, afortunadamente, mi afición no ha resultado ser exagerada en exceso, pues no faltan quienes se han sepultado en vida entre estanterías para no separarse de sus compañeros de papel, y otros que han llegado incluso a matarse al no poder conseguir aquel volumen que tanto deseaban. Parecen casos extremos y ciertamente lo son; pero hay uno de ellos que los supera a todos, el caso de un hombre que destacó por su singularidad y por su afán de llegar más lejos que nadie en pos de los libros. Tan lejos que estuvo dispuesto a renunciar a la única cosa más valiosa que la vida. El honor.

Article en el vlok Malarrama, parlant del “Conde Libri”, ‘patró’ dels bibliocleptòmans. D’un texte d’Arthur Sackville-Marchmain traduït per  Roberto Bartual.

 

bouquinistes paris del vlok stevemccurry.wordpress.comone-magical-instant-2

 

exvlokis blau

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 439

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Llibreries, Oficis del llibre, Old books, tagged , , on 04/05/2016|

bouquinistes paris del vlok stevemccurry.wordpress.comone-magical-instant-2

“ El comprador de llibres de vell ( bouquiniste) pròpiament dit és comunament un vell rendista, o un professor emèrit, o un home de lletres passat de moda que ha conservat el gust pels llibres i que no va aconseguir proveir-se de mitjans per comprar-los. Es posa sense parar a la recerca d’aquests llibrets preciosos, rarae aus in terris que el capritxós atzar va poder haver amagat per casualitat sota la pols d’un lloc, diamants sense muntura que la plebs confon amb granadures, i que només la mirada judiciosa del lapidari distingeix”.

          Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 200.

 

l'amateur des livres

 

“ Ya metidos en harina no me importa confesar otra de mis parafilias: La Bibliofilia, que es algo que suena a aburrido y a ñoño y a polvoriento y a alergia y a viejo y a ácaros sobrevolando el ambiente, pero que es algo que con los años aprendí a valorar de mi padre.

Tal y como digo en el título del post( Bibliofilia no es montárselo con un libro) , no va de tener sexo con libros ( no, ni siquiera con un ejemplar del Kamasutra, insisto) que, aunque habrá quien lo intente, la bibliofilia tiene más que ver con meter las narices entre las páginas de un incunable antediluviano y aspirar fuerte hasta deshacer las fibras del papel. O, como el caso al que quiero referirme, de saber apreciar aquellas piezas únicas que ha dado la imprenta y, que a día de hoy, resultan algo difícil de encontrar.

olor de libros

Recuerdo las dos únicas veces que entré en una librería de viejo o de libro antiguo: Una fue en Toledo, en un pequeño local cerca de la catedral. La otra fue Santiago de Compostela.

Las librerías de viejo tienen una particularidad: Yo, como bibliotecario, he lanzado a la quema de libros ( lo que en argot se llama expurgo) muchos, muchos libros que, más tarde, he encontrado en este tipo de tiendas y puestos. Y me hace gracia cómo alguien te puede pedir 7, 8 ó 10 euros por libros viejos con poco valor como los que mi mano implacable ha lanzado al contenedor de basura.

Sin embargo, unas pocas veces, uno a puede encontrar verdaderas joyas que sí tienen un valor real. En mi caso no hubo suerte: las dos veces que entré en una de estas librerías pregunté por el mismo título. En la primera, el librero me dijo no saber a qué libro me refería con muy malas maneras ( ya, ya…) La segunda vez, la librera casi me besa, parecía que había pronunciado las palabras mágicas. No estoy de broma, a la mujer se le enterneció el rostro ( y eso que antes no me había quitado el ojo de encima mientras daba vueltas entre las estanterías)”.

En el vlok d’Eric F. Luna : http://reycerilla.wordpress.com .

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »