“ Fa bo, tornant de l’àgora, d’instal·lar-se recullidament a la biblioteca. Fa bo de recorre-hi, l’un darrera l’altre, els llibres nous – els llibres nous que no parlen de la cosa de què, per tants dies, tant heu sentit parlar, tant heu parlat vosaltres mateixos… – Repòs saludable!
Biblioteca: món. – Món, sense unitat. – ¿ A què s’assembla més una biblioteca nodrida? A un manicomi. Els llibres, com els bojos, s’ignoren l’un a l’altre, fins estant de costat. Cadascú raconta llargament la seva pròpia cabòria.
Quan vénen nous llibres, els que ja ocupen son lloc en la biblioteca semblen prendre, per alguns dies, una posa d’hostilitat. Se diria que els últims arribats han d’omplir, durant un període, funcions de postulació, arrossegant-se per les taules, per les butxaques, pels mobles i llocs més diversos, abans de trobar una plaça convenient, en l’hostal d’un prestatge de llibreria… Cal que els ja instal·lats s’apretin, se molestin, per a fer lloc a l’intrús… Però a l’endemà ja és un d’ells, ja és com ells. Ja l’ignoren, atent cadascú a la seva pròpia cabòria només.
Abans d’això, aprofitant aquella hora inquieta, que és la de més interès potser, de la vida dels llibres impresos –quan no són fets per nosaltres – parlem per uns dies – ab calma, bon Déu, ab santa calma! – dels ingressats darrerament, mentre nosaltres peroràvem a l’àgora.
“Retorn a la biblioteca”, Eugeni d’Ors en el llibre: Eugeni d’Ors. Glossari 1908-1909, Quaderns Crema, Barcelona, 2001, p. 348.
Imatge de l’article del vlok del Museo Iconográfico de la Literatura Popular
“ La bibliofilia es un imperio vasto y populoso, con numerosas provincias muy distintas unas de otras. Hay devotos de los incunables, de los manuscritos medievales, de las ediciones artesanales, de los libros miniatura, de los elzevires, de la tipografía dieciochesca, de los relatos de viajes ( pensemos en los hermosos tomos de Burton y del capitán Cook). Una de las provincias más desconocidas es la de la literatura popular. De hecho, cuando se piensa en la palabra bibliofilia, la primera imagen que viene a la mente es la de un coleccionista de onerosas ediciones antiguas. Pero en el amplio territorio que va de la novela gótica a los bolsilibros ochentosos ( pasando por folletines, novelas en cuadernillos, pulps y las revistas en formato digest de los años cincuenta), se extiende el coto de caza de los eruditos de lo maravilloso. Una bibliofilia quizá nueva, pero no menos fascinante que la otra.
Article en el vlok de Carlos Abraham: Museo Iconográfico de la Literatura Popular: http://museodeliteraturapopular.blogspot.com/2010/05/bibliofilia-de-la-literatura-popular.html
Biblioaprenent 
%23/media/File:Jean_Charles_Nicaise_Perrin_-_Cyrus_and_Astyages_-_WGA17209.jpg){kind=link}