La Librería de Tomás de Iriarte.
“Bibliòfils cagués”
Fa pocs anys que estic en aquest món de la Bibliofília, no he vist gaires canvis, però n’hi ha un de clar: les llibreries crec que venen més per internet que de tú a tú, com es feia abans, i moltes van tancant les portes de locals a les ciutats i només treballen ‘on line’, sembla ser que és molt més econòmic fer-ho així.
Per els qui ens ‘agraden’ els llibres, comprar d’aquesta manera no ens satisfà plenament, crec que és molt millor, com a mínim, veure els llibres que volem o desitgem comprar, i ja no em fico en allò que diuen i expliquen uns quants d’ olorar-los, tocar-los o acariciar-los i altres emocions que es senten quant buscant i xafardejant, trobes llibres que no esperaves o en els que ni hi pensaves i que en veurel’s se’t obre el cel.
Aquestes coses, moltes vegades moments de felicitat, són impossibles per internet. A més a més vas a Uniliber o a Iberlibro o a d’altres llocs i trobes un llibre amb 10 preus a 10 llibreries, que varien normalment en funció de l’edició, del paper , de l’enquadernació i de l’estat en qué es conserven, i també vas veien que algunes llibreries sempra són més cares que unes altres.
La Derrota de los Pedantes de Moratín.
Una altra cosa que no ens agrada, bé, no m’agrada a mi, no sé els altres, és el fet de que els llibres han d’arribar per correu, i això ens fa està neguitosos fins que els tenim a les mans, treiem ràpidament els papers que els envolten i els veiem i toquem, els hi donem voltes per tots costats i els obrim per veure que tot està com cal, són moments molt importants.
Per sort per correu he comprat pocs llibres i sempra m’han arribat en bones condicions i tal com els esperava, però els dies, les hores fins que els tinc a les mans són llargs, molt llargs. Però una vegada abraçats la felicitat és tan gran que oblido ràpidament els moments, les hores, els dies d’espera.
No sóc un gran comprador, sóc ‘bibliòfil pobre’, no ‘bibliòfil cagué’ com diu un llibreter ‘mañico’ que crec que ho diu quan parla dels seus clients, que són normalment, ‘bibliòfils rics’, però deu passar que en aquest món de la Bibliofília, els rics tenen les seves coses i uns són més gasius que d’altres i s’ho miren més això de gastar-se 10.000 ó 200.000 euros, ó 310.000 ( sense IVA) com en una ‘Hypnerotomachia poliphili’ d’un catàleg de fa pocs anys del llibreter ‘mañico’ ( 1 ).
Hypnerotomachia Poliphili, Manucio, Venecia, 1499.
Això dels ‘bibliòfils pobres’ i ‘rics’ ho tinc molt clar, però uns quants llibreters no tant, doncs si mires, busques, xafardejes i el que compres no és massa de diners, no fan gaire bona cara i sembla que el ratet que estas a la tenda o a la paradeta de la Fira ha sigut una pèrdua de temps, per ell clar, jo miro molt i compro o no, com ja he dit sóc ‘bibliòfil pobre’ i no puc fer virgueries, que ja m’agradaria.
República Literaria de Saavedra Fajardo.
L’altre dia li vaig dir a un llibreter que quan em toqui la Primitiva li compraré tota la llibreria, però crec que així i tot potser no tindria prous quartos doncs hi ha llibres que no són Picassos però quasi, bé si que n’hi ha uns quants, però aquests ni amb la Primitiva ni amb res.
El cas és que ‘bibliòfil pobre’ o ‘bibliòfil ric’, al final, tots dos gaudeixen d’aquesta afició, tanta felicitat dóna trobar i comprar un llibre ‘barat’ si és el que a tu t’agrada, t’interessa o et satisfà com un de car per algún soci de qualsevol Associació de Bibliòfils que no sigui massa ‘bibliòfil cagué’ com deiem.
Un exemple serien els quatre llibres ( en rústica) que em falten de la Pequeña Colección del Bibliófilo ( 2 ), que no hi ha manera de trobarlos, això per mi, però per un ‘bibliòfil ric’ deu ser el no trobar l’incunable del Pere Posa que li falta a la seva col.lecció, clar que tant ell com jo també podem tenir un incunable si apadrinem algún dels que ofereix l’Ateneu barcelonés, surten més barats i no ocupen lloc a casa, cosa de vegades molt important, doncs els llibres normalment no són gaire grans, sobre tot els de ‘bibliòfil pobre’, però quan en tens més de 3000, encara que siguin petits, ho del espai ja comença, no, ja continua sent un gran problema.
Volia parlar d’una cosa i estic parlant d’altres. El que volia dir és que les llibreries ja no són el que eren i per internet, on algunes coses van força bé, altres no tant i em refereixo sobretot a la manera com tenen organitzades les seves pàgines algunes llibreries.
És el cas dels Buscadors, a mi em sembla que una de les coses més necessàries és poder buscar per ‘matèria’ , i com més matèries posin millor, però la majoria de llibreries en posen poques o fins i tot algunes només posen buscar per títol o autor.
Per sort unes poques llibreries posen fotografíes dels llibres, és el cas de la llibreria Farré, que tenen un bon buscador per matèries i ara posen fotografíes que ajuden molt a veure com són i con estan els llibres, no és el mateix que veurel’s en directe, però és millor que si no hi ha res per mirar, i es que els ‘bibliòfils pobres’ de vegades mirant, encara que sigui de lluny, ja en tenim prou, hi ha llibres que s’ho mereixen.
Guardes de Examen de Literatos y Dechado de Bibliófilos.
( 1 )
Catálogo 12 junio 2005.
(El Sueño del Bibliófilo)
Colonna, Francesco.
HYPNEROTOMACHIA POLIPHILI.
Venecia:Aldo Manucio por Leonardo Cras so, 1499, diciembre.
Folio (30 x 20,5 cm). 234 hojas en signaturas π4, a-y8, z10,A-E8, F4. Letra romana del tamaño 115 para el texto; ocasionalmente aparece tipografía griega y hebrea. Ilustrado con 172 xilografías atribuidas a Benedetto Bordon: 11 de ellas a plena página.También 39 iniciales xilográficas. El papel está sin lavar, sin prensar, sin restaurar y sin facsímiles, esto es, en su condición original. Pequeña pérdida de papel en el margen inferior de una hoja. La errata SANEQVE ha sido corregida borrando la última letra e imprimiendo a mano la desinencia AM. Encuadernación francesa de principios del siglo XVII en piel, con las armas (Olivier lámina 252) de Gaspard III Fieubert de Naulac, señor de Ligny (1626-1694) en ambos planos: el lomo está restaurado conservando grandes partes de la piel original, algunos pliegos han sido cosidos de nuevo sin afectar al cosido original ni al papel.
Primera edición. Para muchos, el libro más fascinante y moderno de la época incunable y una de las cimas de la tipográfia y de la ilustración antiguas; para otros, un proyecto literario menor, una literatura oscura; para casi todos, una fantasía inexplicable llevada a la maravilla tipográfica de la mano de Manucio, que fue quien convirtió el libro en objeto insuperable. Sea como fuere, ahora es buscado como una joya entre las antigüedades librescas, cuya erótica ha sido resumida por G. Painter: “Gutenberg’s Forty-two-lines Bible of 1455 and the Hypnerotomachia of 1499 confront one another from opposite ends of the incunable period with equal and contrasting pre-eminence. The Gutenberg Bible is sombrely and sternly German, gothic, Christiana, and medieval;The Hypnerotomachia is radiantly and graciously Italian, classic, pagan, and renascent. These are the two supreme masterpieces of the art of printing, and stand at the two poles of human endeavour and desire”.
No es un libro raro, sí lo es acaso, sin lavar y con encuadernación antigua, pues suele aparecer en el mercado tamizado por el gusto de los coleccionistas ingleses y franceses del siglo XIX, esto es, manipulado, lavado, prensado y con la última hoja facsímil.
BIBLIOGRAFÍA: Hain & Copinger 5501*. Goff C-767. BMC V 561. BSB-Ink C-471. GW 7223 (+ Accurti, Aliae Editiones página 117). Pellechet 3867. Hillard 649. Polain, Belgique 1126. IGI 3062. Essling 1198; Sander 2056. Renouard, páginas 21 y 22.
Del Sueño de Polifilo se han hecho facsímiles, así la edición Methuen, Londres: 1904, ediciones modernas canónicas como la de G. Painter, The Hypnerotomachia Poliphili of 1499:An Introduction to the Dream, the Dreamer, the Artist and the Printer. 2 volúmenes. Londres: Eugrammia Press 1963.
Ensayos sobre la autoría de las ilustraciones y aun del texto. Para esta parte véase la opinión de P. Scapecchi, quien en sendos artículos publicados en la Accademie e biblioteche d’Italia 51 (1983) páginas 286-98 y 53 (1985) páginas 68-73, argumenta que Colonna es el receptor de la dedicatoria y que el autor es Fra Eliseo de Treviso.Asimismo, el libro ha suscitado monografías fallidas tales la de H. Barolini, Helen Aldus and his Dream Book: An Illustrated Essay. New York: Italica Press, 1992 y experimentos universitarios sin ningún eco como el de L. Lefaivre, Leon Battista Alberti’s Hypnerotomachia Poliphili. Recognizing the Architectural Body in the Early Italian Renaissance, Cambridge-Londres:The MIT Press, 1997, atribuyendo la autoría a Alberti.
La autoría en favor de Colonna se sostiene porque a) las iniciales xilográficas forman un acróstico con el nombre de “Poliam Frater Franciscus Colomna Peramavit”; b) el ejemplar conservado en Berlín lleva manuscrito, del siglo XV, en la hoja pi4 un verso de Matteo Visconti de Brescia: Francisco alta columna i per cui phama inmortal de voi [Polia] risonna; c) un documento de la orden de los dominicos instruye que Colonna “should be comelled to repay expenses which the Provincial of the Order had incurred ‘on account of the printed book”; d) el ejemplar procedente de la colección Beck (vendido el año 2002 en 60.000.000 de pesetas, también en encuadernación antigua) lleva en la hoja F3r una anotación de principios del siglo XVI atribuyendo la autoría a F. Colonna.
Para la tradición española, ver la solvente edición de Pilar Pedraza, Murcia: 1981, con traducción directa del texto, introducción, comentarios y notas, reeditada en 1999 y en 2005 en Barcelona: El Acantilado.
PROCEDENCIA: 1) Guillermus Marlius, comentarista del siglo XVI, con su firma en la portada.
2) Gaspard III Fieubert de Naulac, sieur de Ligny, del Parlamento de París en 1649, recaudador, consejero de estado, canciller de la reina María Teresa.
3) Vignier, académico e historiador francés, hagiógrafo de Henri IV, con su firma del siglo XVIII en la portada.
4) Myron, firma del siglo XVIII en la portada.
5) White.
6) Michael Wodhull, con su nota de compra el 6 de marzo de 1775 procedente de la subasta de
7) Vendido en Londres en 1886 a Philip Hofer, con exlibris
8) John M. Crawford Jr, coleccionista estadounidense
9) H. Bradley Martin, vendido en 1990 a un coleccionista privado.
Precio: 310000.
( 2 ) Tres Portades dels llibres de la Pequeña Colección del Bibliófilo: La librería de Tomás de Iriarte , La Derrota de los Pedantes de Fernández de Moratín i República Literaria de Saavedra Fajardo,i guardes del número 1 de la col.lecció: Examen de Literatos y Dechado de Bibliófilos de Agustín Echavarría.
Read Full Post »
Biblioaprenent 