Biblioaprenent

                                                                   Practicarum…

                “ A la biblioteca de dret de la Universitat de Harvard hi ha un exemplar del Practicarum quaestionum circa leges regias hispaniae (Madrid, 1606), tractat de Juan Gutiérrez, amb una curiosa inscripció manuscrita a la darrera página del text:” L’enquadernació d’aquest llibre és tot el que queda del meu estimat Jonas Wright, el qui va ser escorsat viu pels Wavuma”. L’exemplar fou adquirit al llibreter Paul Veith, de Nova Orleans, per 42,50 dòlars. El que no sabem, però, és si ho fou pel seu contingut o per l’original relligadura.

               Les enquadernacions amb pell humana són una rara i morbosa excepció dins el món de la bibliofilia, que ja tendeix a certes extravagàncies. Tot i així, la pell humana, després d’adobar-la i una vegada vençudes les dificultats de degrexaiment que comporta, no reuneix cap bellesa extraordinària.És gruixuda i resistent, però dóna un gra irregular i semblant al de la pell del senglar.

               La universitat de Brown, situada als Estats Units, té una còpia de l’Anatomia de Vesalius enquadernada en pell humana.

               A la darreria de la década dels seixanta, alguns estudiants d’anatomia, tal vegada inspirats en l’exemple, feient enquadernar l’Anatomia de Gray amb la pell del cadáver en que havien fet disseccions. I el Col.legi de Metges de Filadèlfia conserva, com a mínim, quatre llibres enquadernats amb pell de persones, inclosa la d’un mariner amb el tatuatge clarament.

               D’altra banda, a la primeria del segle XIX, Edmond Léroy, advocat de Valenciennes, somiava relligar una obra amb la pell del seu autor. Havia assistit a l’embalsamament de l’abat Delille, célebre traductor-encara que no massa reeixit- de Les Geórgiques de Virgili. Del pràctic encarregat de l’operació n’obtingué, després de suplicar-li-ho molt, dos fragments de l’epidermis del poeta: un del pit i un altre de la cama. Leroy va confessar més tard que l’exemplar, una vegada enquadernat havia quedat preciós, i que així li ho havien comunicat les nombroses persones que visitaven la seva biblioteca habitualment.

               I encara un darrer cas. Camille Flammarion, astrònom francés, admirava la pell de la comtesa de Saint Anges. Ella li prometé llegar-li la pell de la seva espatlla perquè enquadernés el llibre que més estimés. En morir la comtessa, féu enquadernar amb la seva pell adobada Les terres du ciel, estampat a les tapes, que resultaven ‘ blanques i d’un gra superb i inalterable’, l’epigraf ‘ Souvenir d’une morte’.

Article “Llibres enquadernats amb pell humana” de Ricard Mas, a la revista Sapiens, de febrer del 2003, a la pàgina 9.

                 “ Hacen falta bibliotecarios, dijo, muchos bibliotecarios, para poder llevar a efecto una política general de difusión de la educación y de la cultura por el libro, bibliotecarios del estado para sus bibliotecas, bibliotecarios provinciales y municipales para las suyas, bibliotecarios en las escuelas y en los cuarteles, en las cárceles y en los asilos; en las fábricas y en las concentraciones mineras; allí donde haya niños que empiezan a leer, jóvenes que están estudiando y hombres que quieren mejorar su nivel espiritual o profesional. Bibliotecarios con vocación, formados en la profesión con una técnica suficiente para su peculiar función, y escuelas bastantes para prepararlas. Esa multitud de bibliotecarios, además de estimular el espíritu profesional, creará o fomentará el ambiente favorable a la multiplicación de las bibliotecas, y allí donde esté uno de ellos habrá, cuando menos, una biblioteca en potencia.

                Terminó señalando los que él considera los tres enemigos de la función social de la biblioteca: la bibliofilia, la erudición y el espíritu corporativo. La bibliofilia, porque es exclusivista y el bibliófilo llega a sentir celos de cualquier otro lector. ‘Ningún bibliófilo, dijo, puede, como tal, ser un buen bibliotecario’. En cuanto a la erudición, es digna de todo encomio en el bibliotecario, pues le permite hacer magníficas publicaciones, pero no podemos dejar de mirar como peligrosa la actividad investigadora del bibliotecario, en cuanto corre el riesgo de abandonar los deberes de su función a favor de su labor personal. Si la biblioteca del bibliófilo puede ser considerada como la biblioteca de nadie, la del erudito será la biblioteca de uno solo, del que la regenta”.

            Conferència del Sr. Cesáreo Goicoechea Romano: “ Espíritu profesional del Bibliotecario” a Boletín Dir. Gral. De Archivos y Bibliotecas, 1 de març de 1954, n 18, p. 24-25.