Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibres’ Category

bouquiniste i bibliòfil a paris

“ No ha de confondre’s al bibliòfil amb el bouquiniste, del que parlarem, i no obstant això el bibliòfil no desdenya comprar llibres d’ocasió ( bouquineur)una vegada darrera d’una altra. Sap que més d’una perla es troba entre el fem, i més d’un tresor literari sota un bast embolcall. Desgraciadament, els obsequis de la fortuna són molt rars. Quant al bibliòman, ell no compra mai de vell, perquè fer-ho seria escollir. El bibliòman no escull, compra i ja”.

Charles Nodier: El aficionado a los libros”, Le Castor Astral, Paris, 1993, citat a De bibliomanía. Un expediente, de Jaime Moreno Villarreal, Univ. Veracruzana, México, 2006, pp. 198.

bouquinistes  Paris

 

“ Me incluyo entre esas personas que son capaces de amar un libro con tanta o más pasión que a un ser humano, hasta el punto de que el afecto que siento por ellos ha reemplazado, en ciertas ocasiones, mi inclinación por el sexo opuesto. Pero, afortunadamente, mi afición no ha resultado ser exagerada en exceso, pues no faltan quienes se han sepultado en vida entre estanterías para no separarse de sus compañeros de papel, y otros que han llegado incluso a matarse al no poder conseguir aquel volumen que tanto deseaban. Parecen casos extremos y ciertamente lo son; pero hay uno de ellos que los supera a todos, el caso de un hombre que destacó por su singularidad y por su afán de llegar más lejos que nadie en pos de los libros. Tan lejos que estuvo dispuesto a renunciar a la única cosa más valiosa que la vida. El honor.

Article en el vlok Malarrama, parlant del “Conde Libri”, ‘patró’ dels bibliocleptòmans. D’un texte d’Arthur Sackville-Marchmain traduït per  Roberto Bartual.

 

bouquinistes paris del vlok stevemccurry.wordpress.comone-magical-instant-2

 

exvlokis blau

 

Read Full Post »

bibliomania a

“ Molt sovint la bibliomania també participa de l’avarícia; doncs el bibliòman, encara quan no fa ús dels seus llibres, no vol que els altres per cap concepte, se serveixin d’ells i moltes vegades, ni que els vegin si més no. Tem als lladres, els altres bibliòmans, poc escrupolosos d’ordinari en quant als mitjans d’augmentar la seva llibreria; i com succeeix freqüentment que no sap el que té, està exposat al sentiment de ser robat sense saber el que ha pogut perdre…
… El bibliòman tem que li espatllin els seus llibres, i de vegades ni ell els vol tocar, creient que espatllarà l’enquadernació, el daurat de les fulles o el paper; és com l’avar, que posseeix per no gaudir, perquè el seu únic goig només el troba en la possessió de la cosa fins a cert punt abstracta”.

          FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col.lecció Los Libros Curiosos, pp. 21.

revista llibreria antiquaria 0a

“  ¿En qué se basa la tasa de un libro, y quién es autoridad para fijarla?. Como en todo comercio, los principios de la oferta y la demanda mueven el fiel de la balanza, pero tratándose de impresos – y en especial los antiguos- la cuestión se complica. ¿Cuánto hay que ofrecer, cuánto hay que pedir? Para ello precisa conocer si el libro tiene interés en el mercado y bajo qué aspecto; si abunda o es raro; si es completo o si le falta aquel frontispicio o aquella lámina que el índice no registra; si se trata o no de una primera edición o acaso de una posterior más apreciada; si la edición goza de algún aliciente; bien por su carácter de letra, el lugar de impresión o la categoría de su impresor, etc. Con la práctica y sumando años algo se va aprendiendo; también ayuda la consulta de catálogos de anticuarios competentes, pero este recurso acapara tiempo y fatiga.”

Article: “ Antoni Palau i Dulcet: Mi maestro”, de Miquel Palau i Claveras a Revista de Llibreria Antiquària, número zero, octubre 1980, pp.27.

revistes llibreria antiquària

 

exvlokis blau2

Read Full Post »

“ Trobo la televisió molt educativa. Cada vegada que algú l’encén, em retiro a una altra habitació i llegeixo un llibre”.   Groucho Marx.

 

museu del llibre frederic marès 2

Museu del Llibre de Frederic Marès, amagat a la BC.

“ Bibliófilo es sinónimo de experto conocedor y amador apasionado del buen libro; del libro viejo, raro y curioso. La bibliofilia tuvo en Cataluña venerables conocedores a los que se deben no sólo los conocimientos histórico-literarios y bibliográficos de que hoy disponemos, sino también la salvaguarda de una gran parte del patrimonio cultural que atesoran nuestras bibliotecas y archivos.

Y es oportuno recordarlos en nuestros días por cuanto el noble coleccionista de libros, el bibliófilo culto, conocedor de los saberes del buen libro, está siendo avasallado, barrido por un ‘coleccionista’ improvisado, indocto, que sólo advierte en el libro viejo un ancho campo de inversión rentable.”

Article: “El ‘Decálogo del Libro’” de Frederic Marès a Revista de Llibreria Antiquària, número zero, octubre 1980, pp. 17.

museu del llibre frederic Marés1

Museu del Llibre de Frederic Marès, amagat a la BC.

 

 

Read Full Post »

bristol

“ La bibliomania és una conseqüència de l’exagerada afició als llibres i que condueix al desig extremat d’acumular llibres sobre llibres. El bibliòman obra absolutament de la mateixa manera que els afeccionats a medalles, a petxines, a insectes i fins i tot a quadres. No tracta d’adquirir tots els objectes que emmagatzema a la seva casa per servir-se d’ells, sinó tan sols per satisfer el seu gust de posseir llibres; cerca, sobretot, les curiositats bibliogràfiques, les enquadernacions belles, les edicions menys conegudes i les belleses tipogràfiques; preocupat exclusivament en l’adquisició dels seus llibres favorits, llegeix poc i de vegades gens; testimoniatge d’això és aquell comte de Estrees, citat per Saint-Simon en les seves Memòries,

memoires saint simon

 Hachette, Paris1879-1930, 43 toms, considerada la millor edició.

 

el qual tenia 52.000 volums que van romandre tota la seva vida empaquetats en el local que per a aquest objecte li havia prestat el seu germà en el Palau de Luvois. Els bibliòmans i els afeccionats s’arruïnen generalment en profit dels llibreters robavellaires, que per la seva banda contribueixen també a donar mèrit a curiositats que suposen precioses, excitant per mitjà d’enginyosos anuncis els desitjos d’aquells, al mateix temps que la seva vanitat. La bibliomania va tenir el seu origen a Holanda cap a finals del segle XVI, i avui ha fixat la seva residència a Anglaterra, sense que deixi de ser per això també freqüent a França i altres països; a Espanya no abunden. A Alemanya són molt amants dels llibres, però més pel seu contingut.
La fòbia bibliomaniàtica ha induït a extraordinàries rareses. El famós bibliòman anglès Askew, va portar la mania fins a fer enquadernar un llibre en pell humana, a fi de posseir una enquadernació única a la seva classe. Efectivament, a la raresa de la part material dels llibres és al que tendeix més la bibliomania”.

        FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col·lecció Los Libros Curiosos, pp. 18-20.

patente de corso

“Cuando un libro arde, cuando un libro muere, hay algo de nosotros mismos que se mutila inmediatamente, siendo sustituido por una laguna oscura, por una mancha de sombra que acrecienta la noche que, desde hace siglos, el hombre se esfuerza por mantener a raya. Cuando un libro arde mueren todas las vidas que lo hicieron posible, todas las vidas en él contenido y todas las vidas a las que ese libro hubiera podido dar, en el futuro, calor y conocimientos, inteligencia, goce y esperanza. Destruir un libro es, literalmente, asesinar el alma del hombre. Lo que a veces es incluso más grave, más ruin que asesinar el cuerpo.

Asesinos de libros” de Arturo Pérez-Reverte  dins Patente de corso (1993-1998), Ed. Suma de letras, M, 2001, pp. 50-53.

exvlokis blau2

Read Full Post »

josé montero alonso1

“ El llibre vell és el llibre de tots. De l’erudit i el bibliòfil, del coneixedor d’autors, títols i edicions; del lector mitjà, del que busca simplement passatemps i l’obté a un preu més baix que en un altre lloc; del nou i jove lector, que s’inicia en l’amor al llibre perquè aquesta novel·la o aquella comèdia, adquirides per molt pocs diners, li fan veure un món meravellós, en el que qualsevol somni, qualsevol viatge, qualsevol sentiment i qualsevol aventura són possibles. Quants lectors apassionats s’entregaren, per sempre, al goig de la lectura començant pels volums que, de menuts, compraren per unes monedes en aquesta llibreria de vell o en aquella paradeta d’ocasió?

Tot això – humà, real, personal – continua existint en el comerç del llibre vell, del llibre antic, del llibre que altres ja van llegir. Si tot volum te ànima, perquè és un reflex de l’ànima del seu autor, en el llibre antic aquesta ànima es fa més profunda, perquè en ella s’ajunta misteriosament, l’esperit dels qui ja van llegir les velles pàgines”.

Art. “Elogi i ànima del libre vell” de José Montero Alonso, a Revista de Llibreria Antiquària, nº 1, pp. 32-33.

associació bibliòfils barcelona1

“ Es hora ya de entrar en la casa. Pero todavía voy a deteneros en el umbral. Porque ahora me veo a mí mismo pasando esta puerta un sábado por latarde, en otoño, en primavera, o en una mañana de domingo de invierno, cuando huyo de la ciudad y de sus quimeras, de las llamadas al teléfono, de las prisas. Entro como un ladrón, sigiloso. Pero como un ladrón de especie singular, porque no vengo a llevarme nada, sino a traer. Traigo los libros adquiridos en Barcelona durante la semana, los traigo tal cual, el paquete todavía sin abrir. Allí no he tenido tiempo ni humor para ello. El paquete, o paquetes, estaban sobre la mesa de mi despacho. He ido aplazando el placer de romper cordeles y ligaduras, de tener los libros en la mano, de apreciar su encuadernación, la calidad del papel. Y su contenido, de leer el índice, de leerlo todo. Lo he dejado para este momento, cuando llego aquí, en esta ocasión de introducir nuevos ciudadanos en mi ciudad de los libros. Entonces me siento en la primera butaca que encuentro, van por el suelo los envoltorios, cojo un libro, pero en seguida otro me reclama, después el siguiente y el siguiente. ‘Los antiguos’, los que ya estaban aquí, parece como si esperaran la nueva compañía, como si quisieran tenerlos a su lado. Entonces viene la tarea de distribuirlos, cada cual con los de su tribu. Pero yo me quedo con uno, mi preferido para esta tarde, hasta que me sacáis de mi ensueño con vuestra llamada, pues ya es hora que os introduzca en mi casa”.

ROBERT MESTRE, José: Divagaciones de un bibliófilo, disertación de … , en la Asociación de Bibliófilos de Barcelona, Barcelona , 1964.

Editat l’any 1965, imprés a Filograf (R.G.M., Instituto de Arte Gráfico de Barcelona), 1965. Opuscle de 7 pàgines amb dibuixos de Emilio Ferrer.

exvlokis blau2

 

Read Full Post »

les chemins des papetiers

“ El llibre d’art, o de bibliòfil, s’edita sobre quatre bases fonamentals de regi fust, que són: la tipografia, el gravat, la il·lustració i l’enquadernació. Quadrilàter al que cal afegir el suport de les idees, el gran paper ( magna charta), d’estirp oriental, que, triomfant, va bandejar de fet la vitel·la i el vetust pergamí.
Evoquen la superioritat del paper – anomenat en el seu moment pergamí de drap – els fabricats en els molins paperers de renom mundial com són el de Moulin Richard-de-bas

els d’Arche, els de Rives, els de Holanda, els de Capellades    i Gelida i tants d’uns i altres països. Gaudeixen així mateix de singular estima el paper de Xina i el paper del Japó per les seves belles qualitats que tant afavoreixen la impressió i la calcografia.

museu molí paperer de capellades

Museu Molí Paperer de Capellades, en un antic molí paperer del segle XVIII.

L’última de les bases fonamentals del llibre, l’enquadernació moderna, té en els nostres dies un designi concret i un distintiu de valor paral·lel al del gravat original respecte al gravat d’interpretació.

la gelidense

La Gelidense (1791-1918)

L’enquadernació d’art – mal anomenada de vegades de luxe – mereix una especial distinció. La seva lluentor no té res de frívol·la. No és un objecte d’adorn que es porti posat a la manera d’un fermall o un rellotge de polsera. No té tampoc la magnífica pompositat evocativa dels cèlebres tapissos ni la bella tradició popular de la ceràmica, tots dos de valor intrínsec, que, lliurement modernitzades, s’ofereixen avui en exposicions als amants de les arts belles.

fabricació paper xinès

Fabricació paper xinès ( des de 105 aC)

No. L’enquadernació és una labor que es realitza per encàrrec, sense cap mercantilisme, en llibres que es respecten per la seva venerable antiguitat, pel seu contingut o pel que representen d’íntima conjugació de l’art i les lletres.
El bibliòfil , col·leccionista de tals signes, els guarda gelosament a la seva biblioteca sense ostentacions gratuïtes i amb el generós desig que els seus llibres un dia, directa o indirectament, passin a enriquir el patrimoni comú de la posteritat.
Aquest és i ha estat el designi latent de la bibliofília. Els anals bibliogràfics registren amb lletres d’or noms il·lustres de grans amants del llibre als quals es deu el llegat de les seves biblioteques i la fundació d’institucions a favor de la recerca, de la cultura i el saber.

          BRUGALLA, Emilio: “L’enquadernació sumptuària magnífica la paraula escrita ( i II), a Revista de Llibreria Antiquària,nº 6, Barcelona, octubre 1983, pp.41-42.

paper japonès (Sankei)

Paper japonès ( Imatge de Sankei)

 

gilson

          ““ La Bibliofilia es el amor por los libros, pero no necesariamente por su contenido. El interés por el contenido se satisface yendo a una biblioteca, mientras que el bibliófilo, aunque preste atención al contenido, quiere el objeto y, si es posible, recién salido de la imprenta. Hasta tal punto que hay bibliófilos, cuya conducta no apruebo pero entiendo que, ante un libro intonso, no le cortan las páginas para no violarlo. Para ellos, cortar las páginas al libro raro sería como, para un coleccionista de relojes, romper la carcasa para ver el mecanismo.

El bibliófilo no es alguien al que le encanta la Divina Comedia, sino alguien que ama la fecha de edición y la fecha de impresión de la Divina Comedia. Quiere poder tocarla, hojearla y acariciar con los dedos la encuadernación. En ese sentido, habla con el libro como objeto que le habla de sus orígenes, de su historia y de las innumerables manos por las que ha pasado. A veces, el libro cuenta una historia hecha de marcas del pulgar, anotaciones al margen, subrayados, firmas e, incluso, agujeros de carcoma. Otras veces cuenta una historia todavía más bella cuando, a pesar de tener 500 años, sus páginas limpias, frescas y blancas crujen todavía bajo los dedos.

divina comedia il·lustració de Sandro Botticelli  incunable

Divina Comedia de Dante, il·lustració de Sandro Botticelli

Pero un libro como objeto puede contar una bella historia incluso si sólo tiene unos 50 años. Tengo una Philosophiae au Moyen Age de Gilson de los primeros años 50, que me acompaña desde el día de la defensa de mi tesis doctoral hasta hoy. El papel de aquella época era infame y amenaza con deshacerse en triza. Por eso, intento pasar sus páginas de la forma más suave posible. Si fuese para mí sólo un instrumento de trabajo, no tendría mas que comprar una nueva edición, que por cierto está muy barata. Pero a mí me gusta ese libro viejo que, con su frágil vejez, con sus subrayados y sus notas de diversos colores según los períodos de relectura, me recuerda mis años de formación y los siguientes y que, por lo tanto, forma parte de mis recuerdos.

Esto es lo que suelo contar a los jóvenes, porque, habitualmente, piensan que la bibliofilia es una pasión accesible sólo a personas adineradas. Es cierto que hay libros antiguos que cuestan cientos de millones ( una primera edición incunable de la Divina Comedia fue subastada, hace unos años, por mil millones de liras), pero el amor por los libros no se refiere sólo a los antiguos, sino también a los libros viejos, que pueden ser la primera edición de un libro de poesía moderna”.

 

Article d’ Umberto Eco en el vlok La terrible nostalgia i publicat a El Mundo el 2004.

 

 

colporteur curs efimers3

Read Full Post »

llibreria canuda ex

Antiquaris de pàgines centenàries i obres d’art

“Diga’m què vens i et diré qui ets”. La diversitat de llibres vells fa que siguin igual de diversos els establiments que els comercialitzen. En el cas de l’antiga Canuda, al Gòtic, la idea era clara: un espai mig subterrani, amb les parets cobertes per prestatgeries carregades de lloms de mil i un colors. Era una llibreria antiquari en tota regla. Quan aquest centre neuràlgic dels bibliòfils barcelonesos tancà les seves portes, va ser l’Aquitània (València 160) la que en recuperà l’essència i decidí continuar en la seva línea (1)(2). Aquesta és molt menys polsosa, més petita i s’hi respira un altre ambient. Pere Antón Torres, propietari des de fa un any de l’Aquitània, explica que quan la Canuda va tancar va tenir molt clar que volia seguir en aquest sector. “A l’Aquitània cada llibre té un preu diferent, i les existències de material provenen bàsicament de col·leccions particulars. Es ven sobretot llibre de taulell però de tant en tant també alguna obra més especial.”

llibreria aquitània canuda

Llibreria Aquitània

En obres especials és en el que s’ha centrat majoritàriament la Llibreria Casals, l’establiment familiar del President (ex) del Gremi de Llibreters de Vell, Albert Obradors. Als prestatges hi ha volums dels segles XVI i XVII, primeres edicions de col·leccionista i llibres de taulell. Com l’Aquitània, estableix el preu del llibre en funció del valor d’aquest, un 80% del seu  s’abasteix bàsicament de fons particulars, i el 20% restant l’adquireix en subhastes. “Internet està revolucionant aquest sector com mai abans havia passat. Per una banda, xarxes com Iberlibro han fet arribar els nostres stocks a tot el món, però per una altra banda, ara  la competència és global, i a més particulars que venen des de casa són també rivals nostres.”

“Llibres de segona, lectures de primera”, article de Núria Picas Rodoreda i Núria Ribas Costa a http://www.vilaweb.cat/noticia/4229828/20150205/llibres-segona-lectures-primera.html  (el 2 de maig de 2015)

(1)Un llibreter de la Canuda, en Xavier, també va obrir una llibreria de vell, la Kepos-Canuda, al carrer  Bruc, 76 ( aquí sota)
llibreria kepos canuda
(2)i una de Sant Cugat del Vallès, Llibreria El Siglo, també va recollir bona part del que hi havia a la Canuda.

llibreria el siglo sant cugat

Llibreria El Siglo

 

sanefa 412

 

“ ¿Cuándo hay que dejar de robar?.

La teoría y los viejos cánones señalan que en el fin de la carrera está la consagración, es decir, todo buen ladrón de libros se retira cuando ya percibe un ingreso que le permite comprar una obra, o cuando no teniéndolo aún, ya no siente esa necesidad.

A lo largo de la historia se ha visto que esto no siempre es posible, porque hay algo que no tiene que ver con el ingreso económico. La necesidad de robar se puede volver una adicción y eso siempre genera problemas. Un buen ladrón de libros no se junta con un bibliocleptómano, pero es su deber ayudarlo en su readaptación, si fuere requerido para ello. Se sabe que a la fecha se han readaptado profesores, escritores, investigadores, jueces y abogados que hoy gozan de prestigio en su profesión, y que antaño fueron jóvenes talentos en el latrocinio a librerías.

Cabe señalar, aunque no venga al caso, que un ladrón de libros no es amigo de aquellos que piden prestado un libro y dolosamente no lo devuelven. Esa manera de adquirir libros es mal vista en este ambiente. No devolver un libro que se pide o se ofrece es un absurdo que pone en evidencia al que abusa de la confianza”.

           Article: “Breve manual para robar libros y no sentir remordimientos”, de Moisés Robles Cruz, en el vlok:

Http://otrashistorias.canutolibros.com/2009/05/breve-manual-para-robar-libros-y-no-sentir-remordimiento .

 

exvlokis blau2

Read Full Post »

re-read1

Sembla que l’experiència de comprar en llibreries de segona mà agrada. Al mig centenar d’establiments d’aquests tipus existents de ja fa temps a Barcelona, s’hi sumen en aquests dos últims anys almenys una quinzena de negocis més. La crisi econòmica ha tocat, i de molt a prop, el món de les llibreries de nou. Tot i això no ha pogut enfonsar aquest nínxol del mercat; de fet el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya explica que cap llibreria agremiada ha tancat per manca de clientela o per motius econòmics. El llibre vell està passant per sobre del fantasma de la crisi que planeja sobre les llibreries de nou d’avui.

“De sobte ens vam adonar que el negoci del llibre estava en crisi, i vam haver de reinventar-nos. Aquí va començar tot.” Nicolás Weber, director de Re-Read, té clar que el llibre de segona mà ha trobat el seu nínxol en el mercat gràcies a dos motius: els preus econòmics i el fet de trobar un producte que en una llibreria convencional moltes vegades ha deixat d’existir. La proliferació de llibreries de segona mà s’ha fet patent darrerament a Barcelona, amb actualment 42 establiments d’aquest tipus agremiats; a més de tots aquells que no es comptabilitzen dins del Gremi. Aquests negocis es dediquen bàsicament a la compra i revenda de l’excedent de llibres que té el particular a casa, i això ha estat la clau de l’èxit que n’ha ocasionat el boom.

“Llibres de segona, lectures de primera”, article de Núria Picas Rodoreda i Núria Ribas Costa a http://www.vilaweb.cat/noticia/4229828/20150205/llibres-segona-lectures-primera.html  (el 2 de maig de 2015)

re-read2

 

 

          “ ¿Dónde robar unlibro?.

Librerías: son los lugares idóneos. Toda librería tiene siempre un ‘lado débil’ o ‘punto ciego’, en las primeras incursiones se debe encontrar este ‘punto ciego’ y lo demás es cuestión de seguir el procedimiento. Cuando el librero está a la ofensiva y tiene experiencia en el contra-ataque, pondrá un rincón aparentemente no vigilado, a manera de trampa o ‘caza-bobos’ para que el novato sea presa de su propia inexperiencia.

Es necesario, para ‘legitimar’ la constante presencia en las librerías y no despertar sospechas entre los empleados, adquirir de vez en cuando un ejemplar, siempre de bajo costo. La antigua recomendación que daban los grandes maestros es a razón de un libro comprado por cada cinco libros robados. Esta proporción nunca fue aceptada por las siguientes generaciones.

Bibliotecas de amigos, parientes y conocidos: lo difícil aquí es encontrar alguien que tenga una biblioteca con buenos libros. Generalmente se les da por comprar sólo enciclopedias y colecciones de mal gusto que  nunca leen. Como dijo Ermilo Abreu Gómez, gran maestre de la orden de Visitadores Nocturnos de Bibliotecas, a su paso por las aulas de la Escuela Nacional Preparatoria: ‘El mundo está lleno de libros malos que parecen buenos’. En el caso de las bibliotecas que tienen en su despacho los abogados, generalmente están llenas de libros que compraron durante su carrera y que nunca vuelven a consultar, de tomos de jurisprudencia y leyes que no siempre están actualizadas.

canek 2

          Bibliotecas públicas: aunque pareciere la excepción de la regla, las bibliotecas públicas requieren de un minucioso examen previo, no tanto por las medidas de seguridad ( que siempre son deficientes en todos los edificios del gobierno) sino para justipreciar la verdadera necesidad de sustraer el libro. Cuando un buen libro nunca es consultado por los usuarios y permanece como invitado desconocido en los libreros, está pidiendo a gritos que se lo lleven. Un libro fallece cuando permanece estático como simple adorno.

Ferias de libros: cuando raramente se organiza una buena feria, se deberá aprovechar las horas de mayor concurrencia, utilizando por lo general la técnica del ‘deslizamiento de mano’ que por no ser visual, confunde a los que vigilan y facilita la tarea. El desorden natural en la organización de todas las ferias de libros de México, genera las condiciones óptimas para incrementar el haber. Un librero siempre perderá ante una multitud que pide, pregunta, hojea, toca y compra al mismo tiempo”.

Article: “Breve manual para robar libros y no sentir remordimientos”, de Moisés Robles Cruz, en el vlok:

Http://otrashistorias.canutolibros.com/2009/05/breve-manual-para-robar-libros-y-no-sentir-remordimiento .

 

(2 fotografies de llibreria Re-read)

exvlokis blau2

Read Full Post »

revista ibérica d'exlibris1

Des del punt de vista funcional, els ex-libris són marques de propietat dels llibres. I materialment parlant, són estampes de petites dimensions, impreses per qualsevol mitjà tradicional, o nova tecnologia, en les quals hi figuren una o diverses imatges, ja siguin descriptives o simbòliques del que es vol reflectir en la il·lustració.

Es tracta d’una mena de retrat del posseïdor de l’ex-libris? A vegades sí. Però més sovint les il·lustracions dels ex-libris fan referència a la professió, aficions, o, simplement, donen fe de la propietat dels llibres pel fet que els ex-libris exigeixen que hi figuri ben visible el nom del posseïdor. Un blasó de l’esperit, en va dir dels ex-libris Henri Bouchot. Sí, també. El que sí que es pot afirmar és que aquestes marques de propietat són una mostra de la relació d’estima pels llibres.

exlibris fet per picasso únic

Exlibris fet per Picasso (únic)

Els ex-libris, fulls volanders que s’enganxen a la contraportada dels llibres tot marcant i donant personalitat a una biblioteca, també tenen vida pròpia al marge dels llibres. I és que els ex-libris són objectes de desig, com va escriure en el seu excel·lent treball sobre el tema la doctora Stella Maris de Figueiredo Bertinazzo al seu llibre Ex-libris, pequeño objeto do desejo(Fundaçao Universidade de Brasília, 2012).

stella maris exlibris 2

Així, doncs, aquestes estampes impreses, els ex–libris, són objectes de desig… col·leccionista! Són els col·leccionistes d’ex-libris els qui, ja fa més d’un segle, atorguen llarga vida, donen continuïtat al conreu dels ex-libris que, més que marques funcionals, per a ells són objectes artístics de col·lecció. D’aquí ve que a vegades hi hagi qui prefereix un mal gravat a un bon disseny. Aquesta preferència col·leccionista es basa en el fet que des del punt de vista material i econòmic un gravat val més que un dibuix imprès.

Article:Ex-libris i llibres, i alguna cosa més de Teresa Costa-Gramunt. El 9 d’abril de 2015, a http://www.nuvol.com/noticies/ex-libris-i-llibres-i-alguna-cosa-mes/

exbloguisquadrat2

“ Si el libro es viejo… ¿ automáticamente tiene más valor?. Esto es totalmente erróneo. Salvo que el libro haya sido impreso antes del 1500, la antigüedad del libro no influye por sí sola en su valor. Recuerden que muchas familias suelen guardar los libros por generaciones, y tirarlos se considera un pecado, por lo que no es muy difícil encontrar libros antiguos. Además, el libro fue inventado para durar por muchos años, por lo que la mayoría de los libros pueden durar mucho tiempo, y de hecho los libros viejos ( impresos luego de la invención de la máquina de papel en 1930) duran incluso mucho más que los actuales.

Es por esta razón que algunos libros de más de quinientos años se pagan 100 dólares o menos, ya que su contenido no les interesa a nadie. Los que contienen sermones o discursos clericales son un ejemplo común de esto.

the christmas box

Y de la misma forma, existen libros que tienen sólo cinco o diez años de antigüedad, y cuestan más de mil dólares. ¿ Por qué? Muy simple, porque fueron editados en ediciones muy reducidas, o resultaron ser mucho más populares de lo que cualquiera hubiera imaginado, o ambos casos juntos. Imagínense cuanto puede costar un ejemplar del libro ?The Christmas Box’ ( la caja de navidad) del que sólo se imprrimieron veinte lujosos ejemplares, que fueron repartidos entre los amigos y parientes del escritor.

Mirando atrás, el libro parece ser uno de los objetos de arte de mayor importancia en la época medieval y renacentista, que ha sobrevivido hasta nuestros días. Un manuscrito puede llegar a valer el precio de un auto nuevo, y la próxima vez que se venda la Biblia de Gutenberg ( 1454-55), esta podrá costar el precio de un par de Jet de última generación. Los libros en general son baratos. Existen billones y billones de ellos. Y muchos de ellos se editan en sólo una edición, por el hecho de sus autores no fueron en su momento lo suficiente populares, o no se contó con el dinero suficiente para reimprimirlo, pero su contenido es muy valioso.

Bíblia Gutenberg14

Hay muchos libreros que guardan libros del siglo XV debajo de sus escritorios. Todos los días, reciben gente que vienen ofrecerle este tipo de libros muy viejos a un precio elevado. Entonces, ellos responden: ¿ Ve esos libros? ¡ Se los vendo todos por unos cinco dólares¡.

Pero de los millones de libros que existen en el mundo, sólo una muy pequeña proporción – no más del uno por ciento – son totalmente indeseados. ¿Por qué? Por que siempre habrá alguien, en algún lugar, que querrá ese libro. Para muchos expertos, la antigüedad es uno de los aspectos menos importantes en el valor de un libro. Por cierto, un libro impreso antes de 1500 tiene mucho valor, sea cual fuere. Pero muchos libros impresos en el siglo XVII o XVIII son muy difíciles de vender. ( Salvo que hablemos de precios inferiores a los 20 dólares). El valor de un libro reside fundamentalmente en los ojos del potencial comprador. Un librero dijo una vez que cuando algún otro librero lo llama por un libro muy raro, le cuesta dar el precio, pues no puede precisar si el comprador también es ‘raro’.

Caso contrario, una simple copia de un libro recientemente editado puede tener mucho valor, especialmente si perteneció a una prominente asociación, si fue firmado, tiene anotaciones de suma importancia. Si. Por ejemplo. Albert Einstein hubiera estado leyendo una simple novela de detectives poco antes de morir, ( y esto estuviera fehacientemente documentado), esa copia tendría un valor importantísimo”.

Article: “Bibliófilos: ¿ de qué depende el valor de un libro?” en el vlok: “En Plenitud, el sitio para mayores de cuarenta”.  Http://www.enplenitud.com/nota.asp?articuloID=2514 .

 

exlibris1aa

Read Full Post »

jaume pla gravador

Gravat de Jaume Pla

“ La expressió ’llibres de bibliòfil’ ha adquirit un significat específic. No resisteixo la temptació de resumir els criteris de Jaume Pla sobre el tema. Aquests llibres, malgrat que la màquina ha envaït totes les fases de producció, han de ser executats amb ‘la perfecció entranyable i plena de seducció de les coses fetes a mà’. ‘La seva justificació deriva del primor d’execució material que es persegueix i del to espiritual que denota saber apreciar els detalls de perfecció, de bon gust i de sensibilitat’. Els llibres de bibliòfil són considerats més per l’aspecte artístic, com objectes d’art, que no com a instruments de lectura.

Esquematitzant, un bon llibre de bibliòfil ha de ser el resultat de les condicions següents: valor literari del text, perfecció de la part tipogràfica, encert de les il·lustracions, si n’hi ha, en la seva doble relació espiritual amb el text i material amb la tipografia; resultat aconseguit amb aquests elements quant a harmonia, personalitat i caràcter.

Respecte a la tipografia, partint que un llibre és un text per ser llegit, s’ha de parar atenció en l’elecció dels tipus, en la justificació encertada de les línies i en l’espaiat regular entre aquestes i entre les paraules, en la disposició de les pàgines, en la proporció de blancs i d’espais impresos, en els marges, en la igualtat de tintatge en una pàgina i entre les pàgines del llibre. L’impressor ha de conèixer l’ofici i se li ha d’exigir un treball ben fet.

En la il·lustració, Jaume Pla es refereix a les qualitats que han de posseir els artistes per ser il·lustradors, ja que no tots són igualment aptes per a la  interpretació de tots els textos. S’ha de buscar un paral·lel entre la sensibilitat de l’escriptor i la de l’il·lustrador; hi ha d’haver una compenetració espir tual absoluta entre ambdós. En una edició de bibliòfil només són acceptables les tècniques nobles de reproducció: xilografia, talla dolça i litografia.  Les il·lustracions han de ser fetes directament per la mà de l’artista, no per una màquina.

Respecte al resultat, Pla creu que un llibre de bibliòfil ha de ser en el seu conjunt una obra d’art, i que l’excel·lència de les parts, considerades cada una per separat, no condueix forçosament a la perfecció del tot. Els elements han de ser manejats per un artista que tingui una idea de conjunt per tal d’aconseguir l’harmonia total”.

          F.X. Puig Rovira, a “Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle XX”, en el llibre Aureum Opus. Cinc segles de llibres il·lustrats. Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions,5.p.86-87.

grabado calccografico pla

 

§          §          §          §          §          §          §

 

la Bruyere

“ No siempre es fácil penetrar el alma del bibliófilo, desenmarañar las razones por las que codicia un libro al tiempo que desdeña otro. El bibliófilo es un ser muy sutil, mucho menos enajenado de lo que la gente supone. Se acabó la época en que podía representársele todavía con los rasgos trazados por La Bruyère, como encerrado en su curtiduría e incubando con ojo celoso libros magníficamente encuadernados que jamás abría. Se acabó aquello de figurárselo como un maniaco cuyo motivo para preferir una edición era la errata que la deslucía. El bibliófilo contemporáneo debe ser un hombre de gusto, tener educación literaria y saber decidirse tanto por motivos literarios como por motivos materiales o de pura curiosidad. Debe seguir la moda necesariamente, pero con prudencia, y no temer el desdeñar lo que ésta pondera sin razones de peso, y de investigar lo que desatiende. Debe tener espíritu crítico, cosa que faltó a muchos de sus predecesores, saber de literatura tanto como de calidades de papel e impresiones perfectas. Su quehacer consiste en conservar intactos libros cuyo texto ofrezca un valor indudable, conservarlos con toda la lozana apariencia que tuvieron en el momento de su aparición. De ahí procede la extrema importancia que conceden a su cubierta, y en verdad habría que ser un bárbaro para burlarse de semejante preocupación, pues la tapa de un libro es una piel que desollada nunca fue muy seductora. Gracias a los bibliófilos sabremos algún día cómo fueron hechos nuestos libros y cuál era su belleza exterior, pues sólo ellos exigen papeles durables y sólo ellos los saben vestir con dedicación. Todos los escritores deben amar a los bibliófilos”.

GOURMONT, Remy de: L’ame du bibliophile, Petits Crayons, 1921.

remy de gourmont

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »