Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibreries’ Category

Frases sobre Bibliofília 256

Posted in Bibliofília, Llibreries, Llibres, Llibres d'artista, tagged on 22/10/2011|

              

                                     

               “ La vida corporativa dels diversos oficis la coneixem per manuscrits que es guarden en arxius, biblioteques i museus i, sortosament, es tracta de col.leccions ben nombroses. Ens referim a llibres, la majoria enquadernats en pell, escrits en català i preàmbuls en llatí, sobre pergamí els més antics, o paper verjurat, que contenen els privilegis reials concedits a les confraries amb els Capítols fundacionals que els succesius monarques regnants els concedien, els noms dels prohoms o cònsols que els redactaven per a la seva aprovació, així com les corresponents ordinacions per les quals es regien, els noms dels confrares i confraresses i on quedaba reflectida tota la problemática de cadascun dels gremis o confraries. També hi ha llibres que donen els noms dels aprenents i els exàmens que feien. Citem com un cas excepcional el dels set llibres de ‘passantia’ dels argenters que contenen els exàmens d’aquests  aprovats, ‘passats’, des dels  inicis del segle XVI al XIX i que es conserven actualmente a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, després d’haver estat exhibits durant molts anys al Museu d’Història de la Ciutat. Formen un conjunt de gran vàlua historicoartística perquè ens permeten de seguir, durant quatre segles, la relació nominal dels examinats i la data en què el passaren. També ens mostra l’evolució de l’art i el disseny de la joieria en conservar el dibuix de la peça que l’examinat havia realitzat.

            Els llibres són alhora una font per al coneixement de la llengua catalana, perquè són escrits en un català parlat i, per tant, d’una gran riquesa. Ha estat molt important per a la cultura catalana que els artesans haguessin tingut una especial cura a deixar escrits i ben guardats els  seus privilegis, ordinacions, delliberacions, actes… Cal recordar que, en entrar al gremi, es feia el jurament posant la mà sobre el llibre de privilegis”.

       Margarita Tintó i Sala en la Introducció del libre ‘Arts i oficis’ de Joan Amades, de la col.lecció Biblioteca de Tradicions Populars, nº 27, editorial El Mèdol, Tarragona, 2004, pp. XX-XXI.

 

 

“El libro impreso empezó tempranamente a llevar grabados, y ya en el período incunable de las ilustraciones alcanzaron una gran perfección, de la que son ejemplo las abundantes y magníficas de las citadas obras de Hypnerotomachia Poliphili (Venecia, Aldo Manuzio, 1499), Liber chonicarum (Nuremberg, 1493)

                                 

 y Peregrinatio in Terram Sanctam(Maguncia, 1486),ésta con grandes vistas de ciudades, una de las cuales mide más de metro y medio de larga. En nuestro país, la ilustración del libro comienza a los pocos años de la introducción de la imprenta, con el Fasciculus temporum de Werner Rolevinck (Sevilla, 1480),

                                       

cuyos grabados se copian de una edición alemana; en cambio, son autóctonos los que ilustran Los doce trabajos de Hércules, de don Enrique de Villena (Zamora, 1483).

                                     

Desde muy pronto, grandes pintores se encargaron de realizar portadas, frontis, grabados, orlas, capitales, cabeceras, remates o culs-de-lampe, etc. Sirvan de muestra Alberto Durero, Hans Holbein, Pedro Pablo Rubens, Francisco de Goya, Rafael Mengs, Federico Madrazo, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Joan Miró, Juan Gris, Eduardo Arroyo… Aunque algunas veces estas ilustraciones de pintores modernos de primera fila adornan ediciones de bolsillo ( por ejemplo, la Gavilla de fábulas sin amor de Camilo José cela, con 32 dibujos de Picasso),

                            

lo normal es que se trate de ediciones de lujo, con buen papel y tiraje numerado”.

            Article: “Gollerías para Bibliófilos, 1: Las ediciones de Bibliófilo de Ramón Miquel y Planas”, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto a la revista Hibris, nº 53, sep-oct 2009, pp.8.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 255

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Llibreries, Llibres, tagged , on 15/10/2011|

                        

                       

 “ Des que exercírem el noble ofici de llibreter, sempre havem portat la idea de publicar una Bibliografia general d’Espanya i d’Amèrica espanyola. En prendre possessió del carrer de Sant Pau, teníem alguns centenars de paperetes, però trobant-nos sense cabals per a donar-les-hi aplicació, en férem obsequi al ja difunt amic Jaume Olivé i Castanyer, que tenia molt avançada una obra semblant a la que nosaltres projectàvem. Tot seguit, observant que les obres de Bibliografia eren tan demandades i que cada jorn eren més escasses i que el seu preu esdevenia fantàstic, refermàrem la idea de publicar el Manual del Librero, o sigui Bibliografia general hispano-americana, amb el preu de tots els llibres, origen de la impremta en les poblacions de parles ibèriques, etc. El treball durà molts anys. Es començà a estampar en 1923 i s’acabà en 1927. Total, 7 volums gran in 4º, en menys de cinc anys, treball tipogràfic que executant-se a Barcelona almenys hauria ocupat deu anys, i amb quantes dificultats¡ Qui ho hauria fet, amb els textos llatins, alemanys, anglesos, noruecs, etc., que hi ha en abundància? Però tinguérem la sort que el mestre Viader, de Sant Feliu de Guíxols, prengués el treball pel seu compte i amb entusiasme, i l’enllestí d’una manera admirable”.

           Article: “La Llibreria Palau”, per Antoni Palau i Dulcet, a La revista: Quaderns de Mil Nou-Cents Trenta-Tres. Any XIX.- Gener-Juny. 1935; pp. 72.

                                 

 

 

 

 

                               

             “ Antes de tratar de las publicaciones de Miquel, conviene decir algo acerca de las ediciones de bibliófilo, a las que me he referido en otros lugares. Un primer tipo es la reproducción de ejemplares rarísimos o únicos, realizadas con la mejor calidad posible: exquisita maquetación, buen papel de hilo, tipos limpios, impresión cuidada, grandes márgenes, tirada corta… De ello se encargaron las sociedades de bibliófilos, que florecieron en el siglo XIX – incomprensiblemente, más que en nuestros días-, como la Sociedad de Bibliófilos Españoles, que nació en 1866, presidida por don Juan Eugenio Hartzenbusch. Una modalidad, inaugurada en España por el marqués de la Fuensanta del Valle y su socio José Sancho Rayón en 1871, fue la reproducción facsimilar completa del original, con un estudio introductorio.

 

                              

                  Pero existen al menos otros dos tipos de ediciones de bibliófilo. Uno, la publicación de obras de tema bibliofílico o afín, en primera edición o reimpresas, con las características de calidad ya apuntadas y normalmente en tiraje limitado ( a veces, los ejemplares van incluso nominados a mano por el editor).

                Buen ejemplo son varias producciones de don Ramón iquel y Planas, de las que trataremos enseguida, con una perfección difícilmente igualable.

 

                                    

 

El volumen de lujo, ilustrado por artistas, es un tercer tipo de edición de bibliófilo. Pero hay que distinguir las auténticas de las falsas ediciones de luxe, ‘fetes de cara a fabricants enriquits per la guerra ( supongo que la de 1939-1945), llibres que’ls adquirents may han de fullejar, però qu’els han dit que ab temps pujaran de preu’”.

               Article: “Gollerías para Bibliófilos, 1: Las ediciones de Bibliófilo de Ramón Miquel y Planas”, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto a la revista Hibris, nº 53, sep-oct 2009, pp. 7-8.

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 254

Posted in Bibliofília, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, tagged on 08/10/2011| 2 Comments »

 

                              

 “ Primer en una parada a l’aire lliure de la Ronda de Sant Antoni, i a l’abril del propi 1897 en el portal o escaleta de la mateixa Ronda, número 6. Les existències de llibres i estampes que allí guardàvem, foren robades al cap de tres mesos i de consegüent els lladregots acabaren amb aquell petit establiment.

Després corresponguérem a la munió de fires que per aquells temps es celebraven en les barriades típiques de Barcelona, fins que a mitjans de 1899 un vell llibreter establert des de 1892, al núm. 13 del carrer del Bonsuccés, ens traspasà el seu lloc de venda i motivà així que deixéssim l’ofici de lampista per a dedicar-nos de ple al comerç de llibres usats.

Allí, en aquell portal de la casa, habitada pels seus propietaris, la família Maspons i Labrós, començàrem a establir relacions amb llibreters estrangers. Allí també s’originaren les reunions entre literats i bibliòfils que sempre, sense interrupció, han tingut lloc en el nostre establiment. Gran part de la clientela era formada per estudiants, joves obrers, dependents de comerç; molts d’ells morts o en terres llunyanes i alguns avui rodejats de família tot sovint ens agraeixen les bones orientacions en les obres a llegir; altres aviat no necessitaren de consells i es bastaren amb els seus coneixements aconseguits per llargues jornades d’estudis”.

 

Article: “La Llibreria Palau”, per Antoni Palau i Dulcet, a La revista: Quaderns de Mil Nou-Cents Trenta-Tres. Any XIX.- Gener-Juny. 1935; pp. 71.

                     

“ Esta afición al libro torna frecuentes las subastas en París y Londres, especialmente en la primera de estas ciudades, y multiplica las operaciones

 En los románticos bordes del Sena, en torno al Pont-Neuf, donde se reúnen toda suerte de eruditos, literatos, escritores, bibliómanos y artistas, que lo convierten en lugar predilecto de cita, paseo y reunión. Allí van a la caza el rico barón analfabeto y el humilde poeta principiante; entre ambos se cruzan rápidas miradas bajo cejas levantadas con gestos de desprecio. Al barón, a juicio del poeta, le interesan exclusivamente los obras lujosamente encuadernadas o bien las ilustradas por pintores y grabadores célebres; al poeta, las bien escritas, aunque aparezcan humildemente encuadernadas; el uno compra libros para enriquecer sus vitrinas, después de vestir lujosas encuadernaciones de encaje o abanico, o bien para completar las colecciones de su biblioteca; sin que por ello le merezcan mayor interés que las de sus cuadros, las de sus perros de caza o sus caballos de carreras; el otro, para leerlas, para gozar de su contenido y dilatar sus perspectivas del mundo y de la vida. De la manera de apreciar estos últimos, más numerosos en los bordes del Sena que los otros, dan idea las siguientes alusiones:

 

                     

                ¿ Que puede haber más deseable que la pasión por los viejos libros? – dice Hipólito Rigault-. No de los raros y curiosos, que esos son privilegio de los ricos y de los enriquecidos; en ese concepto no son sino una pasión ficticia, llena de vanidad, manera de dar a los millones un aire intelectual entre los falsos bibliófilos. El amor de los viejos libros, humildes, mal encuadernados, que se compran por poca cosa y se revenden por nada. He ahí la verdadera pasión sincera, sin artificios, en la que no entran el cálculo ni la afectación. Es un buen sentimiento de este culto del espíritu y ese respeto sentido por los monumentos más grandiosos del pensamiento humano, puede afirmarse que es un buen sentimiento esta veneración por los libros de otros tiempos, que han conocido nuestros padres, que quizá han podido ser sus amigos, sus íntimos confidentes. He aquí el sentimiento que provoca en nuestros corazones el amor a los viejos volúmenes, amable pasión que más que un placer es casi una virtud. Se guardan estos prisioneros con un cierto aire de vencedor, se los alinea emparejados sobre modestos anaqueles y ellos serán contínuamente amados, mimados, acariciados, pese a su indigencia, como si fueran vestidos de las más ricas telas de seda y oro”.

            LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del libro antiguo; El Bibliófilo, M, 1947, pp.15.

                      

 

                     

                    

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 253

Posted in Bibliofília, Llibreries, tagged , on 05/10/2011|

 

                                 

                “ Cada llibreria té, al su entorn, un aire propi i uns clients potencials d’acord amb aquell aire i amb les orientacions i forma de tractar el llibre o les especialitats i característiques del gir de l’establiment. Es donen, en forma recíproca, les clàssiques afinitats electives de client a llibreria i inversament. La llibreria s’adapta al tarannà del seu col.lectiu de compradors i aquests, en general, se senten interpretats pel seu llibreter.

La diferencia, que és vida, enfront les uniformitats ( sempre letals), dóna a la llibreria antiquària una gràcia i una vivacitat que difícilment trobaríem en altres activitats de més engolada apariencia. Hi ha l’amor al llibre que ens uneix i ens fa diferents, perquè diferents són també els motius determinants d’aquest interés. Això fa que unió i diferencia no resultin conceptes contradictoris”.

 “Uneix i ens fa diferents”: editorial de la Revista de Llibreria Antiquària, nº 2, pp. 4.         

                                         

 

                “ Las ediciones de la universidad de Princeton han inventado un nuevo tipo de publicación: invento que tal vez inaugura un  nuevo ciclo, y que desde luego modifica el precedente ( ese al que podríamos llamar, siguiendo a ciertos historiadores, el paradigma del bibliófilo clásico). Cuando el libro de pastas duras – que, como se sabe, sigue siendo el modelo normal de la edición anglosajona – se ha hecho demasiado caro, la rústica puede aparecer como una solución económica. Negándose a interrumpir la edición de textos ‘especializados’, dirigidos a un público restringido ( sería necesario examinar de cerca este concepto, esta arma que dentro de la cultura actual cada vez va haciéndose más afilada), o, con mayor elevación de miras, tratando de acrecentar sus posibilidades, Princeton se ha decidido a acompañar la edición encuadernada con tapas duras, relativamente cara, de una tirada inicial en rústica, pero compuesta de un número de ejemplares limitado. De este modo se procede regularmente a la producción de limited paperback editions, destinadas a ser vendidas y a agotarse rápidamente. Un final de historia en el que la restricción de la tirada – ese signo de selección, de exclusividad – se convierte, explícitamente, en valor comercial, factor de venta ( puesto que sólo quedarán en el mercado los caros hardbacks). A esta conclusión se le puede dar un tono irónico – el deseo de lo raro venciéndose hacia su contrario: el objeto fabricado en serie de producción limitada – , o encontrársele un aspecto amenazador: el libro erudito, el instrumento de una determinada cultura, obligado en estos momentos a valerse de cualquier artimaña para sobrevivir, se convierte, a su vez, en un objeto de circulación limitada, en el seno de una sociedad secreta”. 

           Article “Anatomía del bibliófilo”, de Patrick Mauriés, traduït per A. Taberna, a Revista de Occidente, nº 141, 1993, pp. 91-92. ( Original a Traverses, Paris, 1983).

                                       

Read Full Post »

60a.Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern (II).

Posted in Bibliofília, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, tagged on 03/10/2011| 1 Comment »

 

                                   

          A les 3 de la tarda desprès de passejar a munt i a vall, i desprès de comprar 4 llibres i alguna cosa més, vaig tornar a casa pensant que hi tornaria un altre dia.

            I segurament que hi tornaré, més que res perquè un llibret que m’interessa molt allà s’ha quedat, i a més a més com  em va dir el “senyor amb bigoti” de la parada Difusora de la Cultura  m’agrada molt “ tocar el piano”, vull dir que m’agrada remenar i mirar quants més llibres millor, i sembla que aquesta és una de les coses que a alguns, per no dir a la majoria de “llibreters”, no els hi agrada. Però jo m’ho passo molt bé i de vegades vaig comprant alguna cosa i em sento feliç, sí, feliç, per petit, per car o barat que em sembli el llibre, em sento feliç i d’això es tracta.

        

          L’any passat no vaig escriure gaires coses en el vlok sobre la Fireta 59ª,  i ho de Fireta amb més raó perqué hi havien menys llibreters que aquest any, alguna cosa hem guanyat, però així i tot no m’ha agradat gaire el que he vist. Poques parades i els mateixos llibres de l’any passat, quasi.

                               

           Jo no busco Incunables, ni Manuscrits ni Llibres d’Hores, ni grans edicions de l’ Associació de Bibliòfils, busco coses que m’ajudin a aprendre una mica més sobre els llibres i el seu món, i a poc a poc ho vaig aconseguint, però no acabaré mai, és molt llarg i difícil aquest camí, però és el que a mi m’agrada malgrat que els que em podrien ajudar , sembla que no en tenen gaires ganes de fer-ho, estan més per vigilar que ningú s’emporti algún llibre d’un euro que per facil.litar les coses, el cas del “senyor amb bigoti” és un cas de com funciona de vegades aquest món del llibre vell.

                           

           A la Fireta hi ha gent collonuda, hi ha gent amable i gent que sap moltes coses sobre llibres, però uns quants, tot i saber moltes coses, no tenen, crec, l’esperit del llibreter de vell que tenian abans molts llibreters, i només estan mirant si et poses un llibre a la butxaca o dins d’una bossa o si remenes molt o poc. Això de remenar llibres em sembla una de les millors coses que es poden fer quan un passeja per la Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern.

            Una altra cosa que es nota, o que a mi m’ho sembla any rere any,  és que cada vegada hi ha més llibres Moderns que llibres Antics.

            També vaig veure molts llibres en molt mal estat, trencats, descosits, desaparellats, rallats, etc., i els preus de molts llibres és normal que valguin pocs euros, alguns no els tindrien que deixar posar a la venda, fan pena, per no dir una altra cosa.

                               

            Malgrat tot, aquestes Firetes són entretingudes, es veuen molts llibres que de vegades no apareixen a internet, encara que cada vegada menys, i sempre es troben llibres interessants a preus raonables. Fins i tot vaig veure un llibre que em va semblar molt barat, un llibre que venen des de 400 fins a 750 euros en diferents llibreries de Barcelona, en diferents estats i enquadernacions, però aquest tenia un bon estat, una bona enquadernació i el preu escrit a llàpiç era 300 euros, si no el tingués a casa l’hauria comprat, de fet l’he aconsellat a dos vlokaires, i també el podia comprar per revendre’l, però encara no he arribat a aquesta etapa de la bibliofilia, amb el temps i quan em jubili potser m’hi dedicaré, seguint l’exemple de bastants llibreters de vell.

             I ja que ha sortit el llapis, vull afegir que no m’agrada gens que els llibres que es compren portin escrit el preu a llàpic, queda lleig i brut, i de moment passa en el 95 % dels llibres, i a vegades tens sort i trobes llibres en els que s’han oblidat de posar el preu; i si el preu està escrit de fa poc bé, perquè és més curt, no és el mateix  60€  que 10.000 Pts., encara hi ha llibres amb el preu antic, o pitjor, amb els dos preus, i de vegades entre altres coses com lletres i signes, que ni els venedors saben perquè hi són.

                        

           Desitjo que l’any que ve vinguin més llibreters, que poguem tocar més pianos, i que el nom de la Fireta no es tingui que canviar pel de 61a. Fireta d’Andròmines, Saldos i Descosits, encara que va per aquest camí, però també seria interessant retallar el nom i deixar-lo en Fireta dels Llibres d’ Ocasió.

                                 

          I un petit opuscle, no ja un llibre, parlant de llibres o llibreries o llibreters o pianistes, segur que seria molt ben rebut per tots aquells que anem a tocar el piano i potser fins i tot per aquells que els afinen.

            A Madrid fan cada any, entre altres coses,  dues Fires, la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión ( n. 35), el passat mes de maig, amb 43 llibreters, 4 de Barcelona, i la, aquest any, XXIII Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo, des del dia 29 de setembre fins el 16 d’octubre, dedicada més a la Bibliofília que l’anterior, que se sembla més a la de Barcelona, amb la diferència que a Madrid hi havien 9 llibreries més. Voldria posar més coses, però crec que “ a buen entendedor pocas palabras bastan”.

            Malgrat tot penso que anar a la Fireta no és perdre el temps, és guanyar al temps.

Read Full Post »

60a FIRETA DEL LLIBRE D’OCASIÓ ANTIC I MODERN

Posted in Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Paraules, tagged on 17/09/2011| 3 Comments »

                      

     60a.  Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern (I).

            Frase del dia(1) a la  Fireta:  just quan començaven a obrir les parades, més o menys a les deu d’aquest matí , anava passejant per buscar llibres, en una de les primeres parades vaig mirar dins i en principi no veia res per parar-m’hi, vaig veure ben anunciats llibres d’esoterisme per uns cartells que els anunciaven, i al passar , a mitja parada, vaig donar un copet amb els dits al llom dels llibres que tenia més a la vora i, el senyor , amb bigoti, venedor de la parada “Difusora de la Cultura” ( de Santa Coloma de Gramenet) em va dir:

            “ los pianos están un poco más abajo, ves allí a tocar el piano”.

         Està clar que no vaig mirar més en aquella parada i vaig anar a tocar el piano més a vall, doncs sembla que la Cultura que més l’interessava difondre és la musical, i ja no em fico en quin estil musical.

            Volia escriure més coses però ho deixo per un altra dia, malgrat senyors com aquest, tornaré a la Fireta i, si em deixen, continuaré remenant,  buscant i comprant llibres.

 

(1)      Inspirada en les Frases al dia del vlok Diari d’un llibre vell.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 245

Posted in Bibliofília, Llibreries, Oficis del llibre, tagged on 17/07/2011| 2 Comments »

                                    

“ El  Codi da Vinci (2004), per 3 euros; Harry Potter i la cambra secreta (2002), per 6,60 euros: L’ombra del vent, per 12 euros, o 9 euros en castellà. Els tiratges desproporcionats i l’excés de títols publicats cada any han conduït a una saturació del mercat del llibre de segona mà més econòmic.

                                                  

  Tan és així que moltes de les quaranta-vuit llibreries de vell que hi ha a Barcelona han notat un increment considerable d’ofertes per adquirir aquest tipus de llibres. Es tracta de llibres que tenen un escàs valor comercial mesos després de la seva publicació. Si el preu de venda inicial era de 20 euros, la llibreria de vell pagarà al venedor entre 4 i 5 euros, i posteriorment el posarà a la venda pel 50% del valor inicial, és a dir, 10 euros.

           SM, propietari de la llibreria C, explica que diàriament rep moltes trucades de gent que li vol vendre llibres barats. ‘S’editen massa títols i el mercat no els pot absorbir. De cada llibre en sobren piles i piles, que al cap de poc temps acaben en una llibreria de vell. Aquest excés se suma a les ganes que té la gent de desfer-se de llibres que ja ha llegit i que destorben. Si en poden treure 3 o 4 euros, encara els fas un favor’.

           Com altres establiments, aquesta llibreria ha hagut de posar un límit a les compres que fa per no trabar-se desbordada d’estoc, si bé també constata un increment paral.lel dels clients que hi van a comprar llibres molt econòmics.

          

                                        

              La llibreria antiquària M també ha incrementat considerablement les vendes de llibres amb preus entre 2 i 6 euros, però no ha notat canvis substancials pel que fa als oferiments de llibres barats per ampliar el seu estoc de venda. El seu propietari considera que, si ara hi ha més gent que es desfà dels llibres que té a casa, no és perquè necessiti diners, sinó perquè li fan nosa.

           I què en fan, les llibreries, del material que acaba saturant-los el magatzem? Les fires de llibres de segona mà s’han convertit en la solución més rápida per a les llibreries que han acumulat massa exemplars barats. ‘Comercialment, una fira funciona força bé- explica el president del gremi de llibreters de vell, AO. Donem preus molt atractius, 1 o 2 euros, i aconseguim desfer-nos de material que ja no té sortida a la llibreria’.

      Article: “ Els llibreters de vell fan de banquers altruistes”, en el diari AVUI, del dia  16 de juny de 2009, escrit per Gemma Aguilera.

                                  

 

 

                                            

               “ Con frecuencia, en medio de un trabajo urgente, el bibliómano lo interrumpe. De pronto ha recordado haber visto, hace un mes, cierto libro en una librería de lance. Aquel día el libro nada le había dicho. Pero hoy, él lo necesita, al punto, sin dilación. Abandonado el trabajo, se viste, baja, salta a un taxi, se encamina a la librería. El libro está allí. Nuestro hombre se siente dichoso y lo adquiere. No sabría ir a consultarlo a una biblioteca pública. Jamás podrá leer un volumen que no sea absolutamente de su propiedad. Más de una vez adquirirá con grandes dificultades una obra para extraer una nota y luego la guardará y hasta es probable que no vuelva a abrirla más”.

            Article: El Bibliófilo y el Bibliómano”, de Emilio Henriot, traduït per Eduardo Mario, a Caras y Caretas, del 16 de juliol de 1927, n. 1502, p. 162.

                                        

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 244

Posted in Bibliofília, Llibreries, tagged on 15/07/2011|

 

                         

 “ Amb els temps que corren, anar a una entitat financera i sol.licitar un préstec per comprar un llibre de 6.000 euros amb les pàgines esgrogueïdes seria motiu de riota entre els empleats. Però, ¿ i si un bibliòfil troba un exemplar que fa molt de temps que busca i no té els diners en efectiu? Abans que la crisi també assetgés la cultura, aquest col.leccionista no hauria tingut cap problema per aconseguir un crèdit al consum, o hauria fet mans i mànigues per aconseguir els diners. Ara, però, sense l’ajuda dels bancs, alguns llibreters han decidit que els surt més a compte adaptar-se a la nova realitat del mercat que no pas perdre un bon client disgustat.

           JMF propietari de la llibreria antiquària F ofereix llibres de vell de gran qualitat amb preus elevadíssims però que continúen tenint sortida gràcies a la flexibilitat que ha imposat en els seus tractes amb el client. “Segueixo venet llibres de 3.000 euros, de 6.000 i fins i tot de 20.000, però ara hi poso més imaginació i, sobretot, no m’espanto. Em converteixo en un petit banquer, però sense fer especulació com fan els bancs amb els interessos que cobren, si un client vol comprar un llibre de 5.000 euros i no els té, li ofereixo pagar-lo a terminis o un descompte del 10%, explica aquest llibreter. F reconeix que alguns dels seus clients han descobert que en época de crisi poden forçar-lo per treure un preu millor, i que ja és molt habitual que es demanin descomptes superiors.

 

                                                 

  Com la majoria de comerços, aquesta llibreria ha reduït les seves vendes, motiu pel qual el seu propietari s’ha abocat a millorar la seva política comercial. “Si abans el pagament a terminis era impensable, ara és una bona fórmula per retenir un client i satisfer-lo”, admet. Segueix rebent les mateixes ofertes de venda de llibres de qualitat que fa un parell d’anys, sobretot provinents de col.leccions heratades pels fills del propietari, que se’n volen desfer per repartir-se els diners. Però F reconeix que les compres que realitza ara són més prudents, perquè cal analitzar si realment tindran sortida o no.

           En canvi, a la llibreria C, especialitzada en llibres d’història, art, filosofía i assaig, s’ha produït una baixada considerable de les vendes de llibres de qualitat per a col.leccionista. En la mateixa situación es troba la llibreria M. El seu propietari JMM, reconeix que ‘ ja no surten tan fàcilment com abans vendes de llibres de bibliòfil, sobretot a partir dels 200 euros’.

           Els llibreters coincideixen a assenyalar que la crisi no afecta els bibliòfils, bé perquè disposen d’una situación económica folgada que els permet seguir comprant, bé perquè prefereixen estar-se d’altres compres abans que desfer-se d’alguns exemplars. En aquest sentit, les compres que realitzen els llibreters de llibres de vell de qualitat es limiten gairebé exclusivament a qüestios d’herències. El gremi també està d’acord que s’ha registrat una caiguda en les vendes dels llibres que tenen preus d’entre 20 i 40 euros, que al seu entendre ‘ són prescindibles’ per a un col.leccionista”.

           Article: “ Els llibreters de vell fan de banquers altruistes”, en el diari AVUI, del dia  16 de juny de 2009, escrit per Gemma Aguilera.

 

                                   

 

 

“ Por último, la encuadernación ofrece otro encanto más al bibliófilo. En ella debe triunfar el principio de la conveniencia entre la forma y la idea. Si el edificio, por su fachada y aspecto exterior, debe decir ‘ yo soy una fortaleza’, ‘ yo soy una cárcel’, ‘ yo una plza de toros’ y hablar a nuestra retina y a nuestro espíritu de la pena, del delito o de la lidia, el libro por su encuadernación, debe decirnos; yo soy un libro de rezo y recogimiento, yo un tratado científico y de estudio, yo un volumen de versos íntimos. El editor tiene en esta bella envoltura, encargada de proteger al libro y presentarlo, una gama variadísima de medios con que despertar las pasiones multiformes del bibliófilo, y de demostrar su habilidad técnica, al mismo tiempo que su corazón de artista”.

           LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del libro antiguo, El Bibliófilo, M, 1947; pp. 12.

 

 

                      

                                                         

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 242

Posted in Bibliofília, Llibreries, Oficis del llibre, tagged on 05/07/2011| 2 Comments »

 

                             

 “ En un moment en què en molts casos Internet ha desplaçat les edicions de paper, Josep Costa intenta mantenir el seu lloc en un sector minoritari com és el del llibre antic. Fins i tot reconeix que les noves tecnologies li están sent molt útils per arribar a llocs que mai no s’hauria pogut imaginar. Té llibres de fa gairebé quatre-cents anys i fins a principis del segle XX.

Quan es pot considerar antic un llibre? Podem establir tres categories. De 1920 endarrera podem parlar de llibres antics, de 1920 a 1960 són llibres vells i a partir d’aquesta data se’ls considera usats.

Quines temàtiques són les que es poden trobar llibres més antics? En general, aquí hi ha poca cosa de llibres antics. En canvi, de llibre usat hi ha el que es vulgui. No hi cap temática que destaqui més que les altres. D’alguns n’hi ha menys perquè hi ha gent que els compra més que no pas altres.

Què és el que més es ven? Potser la història d’uns tres-cents anys enrere. Monografies de poblacions, llibres de caça, de ferrocarrils i de muntanya.

Tens alguna reliquia que valgui la pena destacar? Un que he adquirit fa molt poc. Es tracta d’un llibre de Laglois sobre imatges de la guerra dels francesos a Catalunya a principis del segle XIX.

I quins són els més antics que tens? Aproximadament dels anys 1620-1630.

És un tipus d’article amb gaire moviment a nivel de negoci? Ës més aviat un negoci selectiu en què hi ha poc moviment. La realitat és que hi ha poques llibreries de vell, i en punts molt concentrats. També hi ha molta gent que ho toca a més a més, que treballen en una altra cosa i també s’hi dediquen.

Els preus d’aquests llibres poden arribar a ser molt elevats? Com tot, depèn de l’oferta i la demanda. Si d’un llibre en concret n’hi ha pocs exemplars, pots demanar-ne més diners i això també passa a la inversa, però també depèn de les èpoques. Per exemple, fa cinc o sis anys un llibre de cerámica valia tres euros i ara, que va molt buscat, te’n pot valer 60.

Els llibres actuals són una competencia? El llibre nou i el vell només tenen en comú el nom. En la resta, no tenen res a veure. Personalment, en una llibreria de nou m’hi perdo, no sé on anar. Allà, el llibreter assessora més. En els establiments de llibre vell, la clientela és molt entesa. Moltes vegades no has de recomanar res, sinó que és el mateix client qui té més información. Jo haig de saber de tot una mica i  gaire de res.

Internet és un problema o un ajut? Un problema i un avantatge. Per a mi, és més positiu que negatiu. Tenint en compte que sóc a Vic i, tractant-se d’un segment minoritari, si només em dedico a la clientela del voltant, el mercat és reduït. Internet et dóna la possibilitat de conquerir l’espai i ja fa 12 o 13 anys que vaig optar-hi. Sóc conscient que també ha tret lectors, però és questió d’anar-se autoreciclant per intentar resistir.”

  Entrevista a Josep Costa, llibreter de vell a Vich. http://www.mesosona.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=10553

 

                                

 

             

                  

                                            

               “En el zoco dominical de libros usados del mercado de San Antonio no aparecen incunables ( tampoco nadie los busca), pero sí, a veces. Algún folleto curioso o agotado o algún número de cualquier vieja revista casi perdida en el olvido y también casi oculta, como para dar mayor emoción al hallazgo, detrás de los montones de tebeos y de novelas del oeste; en el trajín, que tiene no poco de arte de misterio zahorí, del toma y daca de los libros de lance, pasa como en los toros: que hay que ir a todas las corridas de la temporada si quiere verse una media verónica o un ayudado de pecho que merezca la pena. Donde menos se piensa, salta la liebre, y cuando menos se espera aparece El abuelo, de Galdós, en su edición de 1897, o se descubren tres números de Dau al set que hacen las delicias del bibliófilo. De llibres i paraigües, no s’en tornen gaires, dice el refrán, y es cierto: vuelven pocos pero no se pierde ninguno y, después de los años y las malandanzas todos acaban varando en los tenderetes de San Antonio; lo que se precisa es no perder comba para que no vuelvan a volar como murciélagos zigzagueantes y temerosos. El amanuense, una mañana que las cosas se le dieron bien, encontró por seis duros las seis series de la Barcelona retrospectiva explicado por Aureli Capmany; no es la edición prínceps del Quijote, pero sí cinco docenas de fotografías entrañables.

           CELA, Camilo José: Barcelona. Calidoscopio callejero, marítimo y campestre de C.J.C. para el reino y Ultramar. Il.lust. de Federico Lloveras. Ed. Noguer, Barcelona, 1975, p. 66.

 

                                               

Read Full Post »

Bibliòfils ‘cagués’

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Llibreries, Llibres, tagged , on 01/07/2011|

                                         

                                           La Librería de Tomás de Iriarte.

 

“Bibliòfils cagués”

            Fa pocs anys que estic en aquest món de la Bibliofília, no he vist gaires canvis, però n’hi ha un de clar: les llibreries crec que venen més per internet que de tú a tú, com es feia abans, i moltes van tancant  les portes de locals a les ciutats i només treballen ‘on line’, sembla ser que és molt més econòmic fer-ho així.

            Per els qui ens ‘agraden’ els llibres, comprar d’aquesta manera no ens satisfà plenament, crec que és molt millor,  com a mínim,  veure els llibres que volem o desitgem comprar, i ja no em fico en allò que diuen i expliquen uns quants d’ olorar-los, tocar-los o acariciar-los i altres emocions que es senten quant buscant i xafardejant, trobes llibres que no esperaves o en els que ni hi pensaves i que en veurel’s se’t obre el cel.

            Aquestes coses, moltes vegades  moments de felicitat, són impossibles per internet. A més a més vas a Uniliber o a Iberlibro o a d’altres llocs i trobes un llibre amb 10 preus a 10 llibreries, que varien normalment en funció de l’edició, del paper , de l’enquadernació  i de l’estat en qué es conserven,  i també vas veien que algunes llibreries sempra són més cares que unes altres.

                                                                 

                                  La Derrota de los Pedantes de Moratín.

 

Una altra cosa que no ens agrada, bé, no m’agrada a mi, no sé els altres, és el fet de que els llibres han d’arribar per correu, i això ens fa està neguitosos fins que els tenim a les mans, treiem ràpidament els papers que els envolten i els veiem i toquem, els hi donem voltes per tots costats i els obrim per veure que tot està com cal, són moments molt importants.

            Per sort per correu he comprat pocs llibres i sempra m’han arribat en bones condicions i tal com els esperava, però els dies, les hores fins que els tinc a les mans són llargs, molt llargs. Però una vegada abraçats la felicitat és tan gran que oblido ràpidament els moments, les hores, els dies d’espera.

            No sóc un gran comprador, sóc ‘bibliòfil pobre’, no ‘bibliòfil cagué’ com diu un llibreter ‘mañico’ que crec que ho diu quan parla dels seus clients, que són normalment, ‘bibliòfils rics’, però deu passar que en aquest món de la Bibliofília, els rics tenen les seves coses i uns són més gasius que d’altres i s’ho miren més això de gastar-se 10.000 ó 200.000 euros, ó 310.000 ( sense IVA) com en una ‘Hypnerotomachia poliphili’ d’un catàleg de fa pocs anys del llibreter ‘mañico’ ( 1 ).

                                 

                  Hypnerotomachia Poliphili, Manucio, Venecia, 1499.

 

          Això dels  ‘bibliòfils pobres’ i ‘rics’ ho tinc molt clar, però uns quants llibreters no tant, doncs si mires, busques, xafardejes i el que compres no és massa de diners,  no fan gaire bona cara i sembla que el ratet que estas a la tenda o a la paradeta de la Fira ha sigut una pèrdua de temps, per ell clar, jo miro molt i compro o no, com ja he dit sóc ‘bibliòfil pobre’ i no puc fer virgueries, que ja m’agradaria.

       

                                          

                         República Literaria de Saavedra Fajardo.

 

 L’altre dia li vaig dir a un llibreter que quan em toqui la Primitiva li compraré tota la llibreria, però crec que així i tot potser no tindria prous quartos doncs hi ha llibres que no són Picassos però quasi, bé si que n’hi ha uns quants, però aquests ni amb la Primitiva ni amb res.

            El cas és que ‘bibliòfil pobre’ o ‘bibliòfil ric’,  al final,  tots dos gaudeixen d’aquesta afició, tanta felicitat dóna trobar i comprar un llibre ‘barat’ si és el que a tu t’agrada, t’interessa o et satisfà com un de car per algún soci de qualsevol  Associació de Bibliòfils que no sigui massa ‘bibliòfil cagué’ com deiem.

            Un exemple serien els quatre llibres ( en rústica) que em falten de la Pequeña Colección del Bibliófilo ( 2 ), que no hi ha manera de trobarlos, això per mi, però per un ‘bibliòfil ric’ deu ser el no trobar l’incunable del Pere Posa que li falta a la seva col.lecció, clar que tant ell com jo també podem tenir un incunable si apadrinem algún dels que ofereix l’Ateneu barcelonés, surten més barats i  no ocupen lloc a casa, cosa de vegades molt important, doncs els llibres normalment no són gaire grans, sobre tot els de ‘bibliòfil pobre’, però quan en tens més de 3000, encara que siguin petits, ho del espai ja comença, no, ja continua sent un gran problema.

            Volia parlar d’una cosa i estic parlant d’altres. El que volia dir és que les llibreries ja no són el que eren i per internet, on algunes coses van força bé, altres no tant i em refereixo sobretot a la manera com tenen organitzades les seves pàgines algunes llibreries.

            És el cas dels Buscadors, a mi em sembla que una de les coses més necessàries és poder buscar per ‘matèria’ , i com més matèries posin millor, però la majoria de llibreries en posen poques o fins i tot algunes només posen buscar per títol o autor.

            Per sort unes poques llibreries posen fotografíes dels llibres, és el cas de la llibreria Farré, que tenen un bon buscador per matèries i ara posen fotografíes que ajuden molt a veure com són i con estan els llibres, no és el mateix que veurel’s en directe, però és millor que si no hi ha res per  mirar, i es que els ‘bibliòfils pobres’ de vegades mirant, encara que sigui de lluny,  ja en tenim prou, hi ha llibres que s’ho mereixen.                                  

                              

          Guardes de Examen de Literatos y Dechado de Bibliófilos.

              

( 1 )

Catálogo 12 junio 2005.

(El Sueño del Bibliófilo)        

 

                                                                                         

Colonna, Francesco.

HYPNEROTOMACHIA POLIPHILI.    

Venecia:Aldo Manucio por Leonardo Cras   so, 1499, diciembre.

Folio (30 x 20,5 cm). 234 hojas en signaturas π4, a-y8, z10,A-E8, F4. Letra romana del tamaño 115 para el texto; ocasionalmente aparece tipografía griega y hebrea. Ilustrado con 172 xilografías  atribuidas a Benedetto Bordon: 11 de ellas a plena página.También 39 iniciales xilográficas. El papel está sin lavar, sin prensar, sin restaurar y sin facsímiles, esto es, en su condición original. Pequeña pérdida de papel en el margen inferior de una hoja. La errata SANEQVE ha sido corregida borrando la última letra e imprimiendo a mano la desinencia AM. Encuadernación francesa de principios del siglo XVII en piel, con las armas (Olivier lámina 252) de Gaspard III Fieubert de Naulac, señor de Ligny (1626-1694) en ambos planos: el lomo está restaurado conservando grandes partes de la piel original, algunos pliegos han sido cosidos de nuevo sin afectar al cosido original ni al papel.

    

                                 

Primera edición. Para muchos, el libro más fascinante y moderno de la época incunable y una de las cimas de la tipográfia y de la ilustración antiguas; para otros, un proyecto literario menor, una literatura oscura; para casi todos, una fantasía inexplicable llevada a la maravilla tipográfica de la mano de Manucio, que fue quien convirtió el libro en objeto insuperable. Sea como fuere, ahora es buscado como una joya entre las antigüedades librescas, cuya erótica ha sido resumida por G. Painter: “Gutenberg’s Forty-two-lines Bible of 1455 and the Hypnerotomachia of 1499 confront one another from opposite ends of the incunable period with equal and contrasting pre-eminence. The Gutenberg Bible is sombrely and sternly German, gothic, Christiana, and medieval;The Hypnerotomachia is radiantly and graciously Italian, classic, pagan, and renascent. These are the two supreme masterpieces of the art of printing, and stand at the two poles of human endeavour and desire”.

No es un libro raro, sí lo es acaso, sin lavar y con encuadernación antigua, pues suele aparecer en el mercado tamizado por el gusto de los coleccionistas ingleses y franceses del siglo XIX, esto es, manipulado, lavado, prensado y con la última hoja facsímil.

BIBLIOGRAFÍA: Hain & Copinger 5501*. Goff C-767. BMC V 561. BSB-Ink C-471. GW 7223 (+ Accurti, Aliae Editiones página 117). Pellechet 3867. Hillard 649. Polain, Belgique 1126. IGI 3062. Essling 1198; Sander 2056. Renouard, páginas 21 y 22.

Del Sueño de Polifilo se han hecho facsímiles, así la edición Methuen, Londres: 1904, ediciones modernas canónicas como la de G. Painter, The Hypnerotomachia Poliphili of 1499:An Introduction to the Dream, the Dreamer, the Artist and the Printer. 2 volúmenes. Londres: Eugrammia Press 1963.

Ensayos sobre la autoría de las ilustraciones y aun del texto. Para esta parte véase la opinión de P. Scapecchi, quien en sendos artículos publicados en la Accademie e biblioteche d’Italia 51 (1983) páginas 286-98 y 53 (1985) páginas 68-73, argumenta que Colonna es el receptor de la dedicatoria y que el autor es Fra Eliseo de Treviso.Asimismo, el libro ha suscitado monografías fallidas tales la de H. Barolini, Helen Aldus and his Dream Book: An Illustrated Essay. New York: Italica Press, 1992 y experimentos universitarios sin ningún eco como el de L. Lefaivre, Leon Battista Alberti’s Hypnerotomachia Poliphili. Recognizing the Architectural Body in the Early Italian Renaissance, Cambridge-Londres:The MIT Press, 1997, atribuyendo la autoría a Alberti.

La autoría en favor de Colonna se sostiene porque a) las iniciales xilográficas forman un acróstico con el nombre de “Poliam Frater Franciscus Colomna Peramavit”; b) el ejemplar conservado en Berlín lleva manuscrito, del siglo XV, en la hoja pi4 un verso de Matteo Visconti de Brescia: Francisco alta columna i per cui phama inmortal de voi [Polia] risonna; c) un documento de la orden de los dominicos instruye que Colonna “should be comelled to repay expenses which the Provincial of the Order had incurred ‘on account of the printed book”; d) el ejemplar procedente de la colección Beck (vendido el año 2002 en 60.000.000 de pesetas, también en encuadernación antigua) lleva en la hoja F3r una anotación de principios del siglo XVI atribuyendo la autoría a F. Colonna.

Para la tradición española, ver la solvente edición de Pilar Pedraza, Murcia: 1981, con traducción directa del texto, introducción, comentarios y notas, reeditada en 1999 y en 2005 en Barcelona: El Acantilado.

                              

PROCEDENCIA: 1) Guillermus Marlius, comentarista del siglo XVI, con su firma en la portada.  

2) Gaspard III Fieubert de Naulac, sieur de Ligny, del Parlamento de París en 1649, recaudador, consejero de estado, canciller de la reina María Teresa.

3) Vignier, académico e historiador francés, hagiógrafo de Henri IV, con su firma del siglo XVIII en la portada.

4) Myron, firma del siglo XVIII en la portada.

5) White.

6) Michael Wodhull, con su nota de compra el 6 de marzo de 1775 procedente de la subasta de

7) Vendido en Londres en 1886 a Philip Hofer, con exlibris

8) John M. Crawford Jr, coleccionista estadounidense

9) H. Bradley Martin, vendido en 1990 a un coleccionista privado.

Precio: 310000.

          

 

( 2 ) Tres  Portades dels llibres de la Pequeña Colección del Bibliófilo: La librería de Tomás de Iriarte , La Derrota de los Pedantes de Fernández de Moratín i República Literaria de Saavedra Fajardo,i guardes del número 1 de la col.lecció: Examen de Literatos y Dechado de Bibliófilos de Agustín Echavarría.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »