Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Enquadernacions’ Category

Frases sobre Bibliofília 255

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Llibreries, Llibres, tagged , on 15/10/2011|

                        

                       

 “ Des que exercírem el noble ofici de llibreter, sempre havem portat la idea de publicar una Bibliografia general d’Espanya i d’Amèrica espanyola. En prendre possessió del carrer de Sant Pau, teníem alguns centenars de paperetes, però trobant-nos sense cabals per a donar-les-hi aplicació, en férem obsequi al ja difunt amic Jaume Olivé i Castanyer, que tenia molt avançada una obra semblant a la que nosaltres projectàvem. Tot seguit, observant que les obres de Bibliografia eren tan demandades i que cada jorn eren més escasses i que el seu preu esdevenia fantàstic, refermàrem la idea de publicar el Manual del Librero, o sigui Bibliografia general hispano-americana, amb el preu de tots els llibres, origen de la impremta en les poblacions de parles ibèriques, etc. El treball durà molts anys. Es començà a estampar en 1923 i s’acabà en 1927. Total, 7 volums gran in 4º, en menys de cinc anys, treball tipogràfic que executant-se a Barcelona almenys hauria ocupat deu anys, i amb quantes dificultats¡ Qui ho hauria fet, amb els textos llatins, alemanys, anglesos, noruecs, etc., que hi ha en abundància? Però tinguérem la sort que el mestre Viader, de Sant Feliu de Guíxols, prengués el treball pel seu compte i amb entusiasme, i l’enllestí d’una manera admirable”.

           Article: “La Llibreria Palau”, per Antoni Palau i Dulcet, a La revista: Quaderns de Mil Nou-Cents Trenta-Tres. Any XIX.- Gener-Juny. 1935; pp. 72.

                                 

 

 

 

 

                               

             “ Antes de tratar de las publicaciones de Miquel, conviene decir algo acerca de las ediciones de bibliófilo, a las que me he referido en otros lugares. Un primer tipo es la reproducción de ejemplares rarísimos o únicos, realizadas con la mejor calidad posible: exquisita maquetación, buen papel de hilo, tipos limpios, impresión cuidada, grandes márgenes, tirada corta… De ello se encargaron las sociedades de bibliófilos, que florecieron en el siglo XIX – incomprensiblemente, más que en nuestros días-, como la Sociedad de Bibliófilos Españoles, que nació en 1866, presidida por don Juan Eugenio Hartzenbusch. Una modalidad, inaugurada en España por el marqués de la Fuensanta del Valle y su socio José Sancho Rayón en 1871, fue la reproducción facsimilar completa del original, con un estudio introductorio.

 

                              

                  Pero existen al menos otros dos tipos de ediciones de bibliófilo. Uno, la publicación de obras de tema bibliofílico o afín, en primera edición o reimpresas, con las características de calidad ya apuntadas y normalmente en tiraje limitado ( a veces, los ejemplares van incluso nominados a mano por el editor).

                Buen ejemplo son varias producciones de don Ramón iquel y Planas, de las que trataremos enseguida, con una perfección difícilmente igualable.

 

                                    

 

El volumen de lujo, ilustrado por artistas, es un tercer tipo de edición de bibliófilo. Pero hay que distinguir las auténticas de las falsas ediciones de luxe, ‘fetes de cara a fabricants enriquits per la guerra ( supongo que la de 1939-1945), llibres que’ls adquirents may han de fullejar, però qu’els han dit que ab temps pujaran de preu’”.

               Article: “Gollerías para Bibliófilos, 1: Las ediciones de Bibliófilo de Ramón Miquel y Planas”, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto a la revista Hibris, nº 53, sep-oct 2009, pp. 7-8.

 

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 250

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Llibres, tagged , on 20/08/2011|

                          

                                                        

 

                                                         

                             

                   “ La col.lecció de bibliòfil de més prestigi i projecció dela anys trenta és més que probable que fos La Cometa, que l’editorial Gustavo Gili posa en circulació a partir de 1930. Es tracta d’una sèrie d’obres majoritàriament literàries – de clàssics i contemporanis de la literatura espanyola – que il.lustren reputats artistes ( Xavier Nogués, Josep de Togores, E.C. Ricart) i que, d’un gran luxe formal, es destinen de forma implícita tant al col.leccionista com a l’inversor, al qual s’enllamineix amb un producte de ràpida revaloració”.

 

                   L’edició a Catalunya: el segle XX ( fins a 1939), de Manuel LLANAS. Ed. Gremi  d’Editors de Catalunya, B, 2005. Col.lecció Història de l’Edició a Catalunya , pp. 180-181.

                        

                                            

                    “ ‘Heu de venir a veure els meus llibres¡’ Quantes de vegades no heu sentit aquesta frase¡ I en medis en els quals ben cert que no esperàveu trobar el culte de les Lletres¡ És que una biblioteca no responia a cap necessitat d’aquest ordre per l’amable pervingut del qual era l’orgull o per la dona bonica, d’origen incert, que es disposava a fer-vos els honors. Els hauríeu sorprés, l’un i l’altra, parlant-los de la joia d’un Montaigne en la seva llibreria, o d’aquell amor gairebé ‘ físic’  dels llibres que coneixen els Bibliòfils de debò. Llur plaer¡ Ja es tractava d’això, ja¡ Haurien tingut dret a titllar-vos d’ingratitud: perquè, al capdavall, aquells llibres no els havien pas comprat per a ells mateixos, sinó per a vós¡ Tiratges limitats, primeres edicions, grans papers, totes aquelles peces rares no han estat adquirides a pes d’or i no són allí sinó per tal d’ésser-vos ensenyades, o, més exactament, per tal de servir de testimoni del gust i de la qualitat de llurs posseïdors.

                   Si aquell pervingut o aquella dona bonica tenen llibres, és únicament per atribuir-se a si mateixos un valor que no tenen en realitat. És un manera de comprar, o, més exactament, de descomptar el que se’n diu la ‘qualitat’, que era fins llavors una de les coses d’impossible adquisició, ja que és l’obra del temps. Per fer oblidar les especulacions, que eren l’origen de llur fortuna, imaginaren doncs d’afegir-hi una altra especulació, susceptible de donar-los una qualitat, i en certa manera un pasat: es declararen Bibliòfils “.

                GRASSET, Bernard: El món dels llibres, A. López Llausas, Barcelona,  1929. Traducció Just Cabot, pp- 34-36.

Imatges  per La Cometa de Hartung, EC Ricart i Picasso.

                              

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 246

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Enquadernacions, Llibres, tagged , , on 22/07/2011|

 

 

 

 

                                               

“ Res més adient per començar l’any que fer-se el propòsit de col.leccionar una biblioteca privada. Això, naturalment, val en especial per a la gent jove, que tot just comença a comprar llibres amb la intenció de conservar-los tant com duri la vida. Però hem iniciat amb massa optimisme aquest article: de fet, en una clase universitària de fa pocs anys, un servidor va preguntar als estudiants si havien començat a practicar aquesta afició, i si tenien la intenció de fer-se, amb el temps, una biblioteca propia i significativa. Un centenar d’estudiants va posar cara de perplexitat, i només un va dir que es delia per comprar tants llibres com podía, en especial llibres de poesia: ja tenia tota la poesia castellana del Segle d’Or i de la Generació del 27, i esperaba incrementar la col.lecció amb poesía escrita en d’altres llengües que coneixia.

Al cap d’un quant temps vaig saber que l’estudiant es deia Gabriel Lara, i que ha anat a parar – jo que me  n’alegro – en un col.legi de Sant Cugat en què la disciplina és costum arrelada, lloc en què ensenya Literatura Espanyola i Universal. Els estudiants l’estimen i compren els llibres que recomana. S’ha convertit a la trentena, en un bibliòfil pertinaç. Escriu versos, conta hexàmetres i decasíl.labs a l’esquena nua d’una amiga deliciosa – com Goethe a la famosa ‘Elegia romana’ – i aquestes dues coses plegades contribueixen en ell a una felicitat exultant i calmada.

                             

Sembla clar que aquest afany no será mai substituït per tots els e-books del món, ni tan sols pels més sofisticats. Aquests ginys electrònics agradaran sens dubte a les persones més joves, que fan ara pasar quasi tots els aspectos de la seva vida – inclosa l’amorosa, fins i tot la sexual – per màquines electròniques; però és difícil pensar que l’acumulació de centenars, milers de llibres en una maquineta de tan poc gruix, per molt útil que sigui, arribi mai a situar-se al mateix lloc que una renglera, després una sèrie de prestatgeries, per fi una habitació sencera carregada de llibres de diferents colors, amb cobertes totes diferents – ah¡ mitges pells holandeses; lloms amb nervadura; caps daurats¡ -, amb papers de qualitat diversa- ah¡, el paper japó, el paper de fil, ni que sigui un bon paper verjurat¡ –  , amb continguts revisitables sempre que a un bon lector li agafin ganes de solcar les línies del llibre com un llaurador solca la terra. Jacint Verdaguer: ‘Poeta i llaurador sóc,\ i faig la feina tan neta,\ que llauro com un poeta\ i escric com un llaurador’.

        Article: “Fer-se una biblioteca” de Jordi Llovet, al Quadern El País de 7 de gener de 2010, p.5.

 

 

 

 “ No es el libro contemporáneo( LuisXIV), sin embargo, el que con más intensidad se disputa el favor de los bibliófilos y vacía sus aterciopeladas bolsas orilladas de finos encajes. El libro antiguo, el correspondiente a los escritores más afamados de los siglos XV y XVI, las obras de lujo sobre la Historia, el Arte y las Ciencias Naturales, los Atlas; en una palabra, obras como el Edelstein, de Boner, impreso por Pfister;

                           

                     la   Biblia de Colonia, de 1480, ó la de Nicolo de Malernis; el Viaje a Tierra Santa, de Breydenbach, de 1486;                       

                                  

 la Weltchronik, de Schedel, impresa en 1493;                                               

                                  

los Libros de Horas, editados por A. Verard y por Simón Vostre; la Danza Macabra, de Marchant, ejecutada por Pierre le Rouge

                              

; la bella producción de los Aldus, presidida por su famosa Hypnerotomachia, o Sueño de Polifilo, de Francesco Colonna;

                                                    

 las obras encuadernadas por Grolier o por Maioli para ellos y para sus amigos; las ilustradas por Holbein el Joven y Hans Weiditz; el famoso y espléndido Teuerdank, con sus complicados y artísticos tipos fractura y sus bellísimas ilustraciones; las impresas bajo el mecénico amparo de Maximiliano I, con intervención de Durero, Lucas Cranach, Burgkmair, Hopfer y otros no menos excelentes artistas; el Champfleury, de Tory, el popular innovador de la estética tipográfica…; la producción, en fin, de los Estienne, de los Plantinos, de los Elzeviros y Enschede, de los Baleu, insuperables impresores de los más bellos atlas del siglo XVIII; el Theatrum Urbium, de G. Braun.               

                                         

 

; la Descripción de las Indias, de Teodoro de Bry;                       

                                         

la Geografía, de Martín Zeiller; el Theatrum Europaeum, etc., etc., reclaman preferentemente la codicia y despiertan los celos y las pasiones entre los hombres de calzón corto, medias de seda, zapatos de hebilla, que usaban enrizadas pelucas y que, con gestos galantes, alargaban a sus contertulios, en manos cubiertas de joyas preciosas, contornadas de ricos encajes, la caja abierta con polvos de rapé”.

 

                        LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del libro antiguo; El Bibliófilo, M, 1947;pp.14.

Read Full Post »

Bibliòfils ‘cagués’

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Llibreries, Llibres, tagged , on 01/07/2011|

                                         

                                           La Librería de Tomás de Iriarte.

 

“Bibliòfils cagués”

            Fa pocs anys que estic en aquest món de la Bibliofília, no he vist gaires canvis, però n’hi ha un de clar: les llibreries crec que venen més per internet que de tú a tú, com es feia abans, i moltes van tancant  les portes de locals a les ciutats i només treballen ‘on line’, sembla ser que és molt més econòmic fer-ho així.

            Per els qui ens ‘agraden’ els llibres, comprar d’aquesta manera no ens satisfà plenament, crec que és molt millor,  com a mínim,  veure els llibres que volem o desitgem comprar, i ja no em fico en allò que diuen i expliquen uns quants d’ olorar-los, tocar-los o acariciar-los i altres emocions que es senten quant buscant i xafardejant, trobes llibres que no esperaves o en els que ni hi pensaves i que en veurel’s se’t obre el cel.

            Aquestes coses, moltes vegades  moments de felicitat, són impossibles per internet. A més a més vas a Uniliber o a Iberlibro o a d’altres llocs i trobes un llibre amb 10 preus a 10 llibreries, que varien normalment en funció de l’edició, del paper , de l’enquadernació  i de l’estat en qué es conserven,  i també vas veien que algunes llibreries sempra són més cares que unes altres.

                                                                 

                                  La Derrota de los Pedantes de Moratín.

 

Una altra cosa que no ens agrada, bé, no m’agrada a mi, no sé els altres, és el fet de que els llibres han d’arribar per correu, i això ens fa està neguitosos fins que els tenim a les mans, treiem ràpidament els papers que els envolten i els veiem i toquem, els hi donem voltes per tots costats i els obrim per veure que tot està com cal, són moments molt importants.

            Per sort per correu he comprat pocs llibres i sempra m’han arribat en bones condicions i tal com els esperava, però els dies, les hores fins que els tinc a les mans són llargs, molt llargs. Però una vegada abraçats la felicitat és tan gran que oblido ràpidament els moments, les hores, els dies d’espera.

            No sóc un gran comprador, sóc ‘bibliòfil pobre’, no ‘bibliòfil cagué’ com diu un llibreter ‘mañico’ que crec que ho diu quan parla dels seus clients, que són normalment, ‘bibliòfils rics’, però deu passar que en aquest món de la Bibliofília, els rics tenen les seves coses i uns són més gasius que d’altres i s’ho miren més això de gastar-se 10.000 ó 200.000 euros, ó 310.000 ( sense IVA) com en una ‘Hypnerotomachia poliphili’ d’un catàleg de fa pocs anys del llibreter ‘mañico’ ( 1 ).

                                 

                  Hypnerotomachia Poliphili, Manucio, Venecia, 1499.

 

          Això dels  ‘bibliòfils pobres’ i ‘rics’ ho tinc molt clar, però uns quants llibreters no tant, doncs si mires, busques, xafardejes i el que compres no és massa de diners,  no fan gaire bona cara i sembla que el ratet que estas a la tenda o a la paradeta de la Fira ha sigut una pèrdua de temps, per ell clar, jo miro molt i compro o no, com ja he dit sóc ‘bibliòfil pobre’ i no puc fer virgueries, que ja m’agradaria.

       

                                          

                         República Literaria de Saavedra Fajardo.

 

 L’altre dia li vaig dir a un llibreter que quan em toqui la Primitiva li compraré tota la llibreria, però crec que així i tot potser no tindria prous quartos doncs hi ha llibres que no són Picassos però quasi, bé si que n’hi ha uns quants, però aquests ni amb la Primitiva ni amb res.

            El cas és que ‘bibliòfil pobre’ o ‘bibliòfil ric’,  al final,  tots dos gaudeixen d’aquesta afició, tanta felicitat dóna trobar i comprar un llibre ‘barat’ si és el que a tu t’agrada, t’interessa o et satisfà com un de car per algún soci de qualsevol  Associació de Bibliòfils que no sigui massa ‘bibliòfil cagué’ com deiem.

            Un exemple serien els quatre llibres ( en rústica) que em falten de la Pequeña Colección del Bibliófilo ( 2 ), que no hi ha manera de trobarlos, això per mi, però per un ‘bibliòfil ric’ deu ser el no trobar l’incunable del Pere Posa que li falta a la seva col.lecció, clar que tant ell com jo també podem tenir un incunable si apadrinem algún dels que ofereix l’Ateneu barcelonés, surten més barats i  no ocupen lloc a casa, cosa de vegades molt important, doncs els llibres normalment no són gaire grans, sobre tot els de ‘bibliòfil pobre’, però quan en tens més de 3000, encara que siguin petits, ho del espai ja comença, no, ja continua sent un gran problema.

            Volia parlar d’una cosa i estic parlant d’altres. El que volia dir és que les llibreries ja no són el que eren i per internet, on algunes coses van força bé, altres no tant i em refereixo sobretot a la manera com tenen organitzades les seves pàgines algunes llibreries.

            És el cas dels Buscadors, a mi em sembla que una de les coses més necessàries és poder buscar per ‘matèria’ , i com més matèries posin millor, però la majoria de llibreries en posen poques o fins i tot algunes només posen buscar per títol o autor.

            Per sort unes poques llibreries posen fotografíes dels llibres, és el cas de la llibreria Farré, que tenen un bon buscador per matèries i ara posen fotografíes que ajuden molt a veure com són i con estan els llibres, no és el mateix que veurel’s en directe, però és millor que si no hi ha res per  mirar, i es que els ‘bibliòfils pobres’ de vegades mirant, encara que sigui de lluny,  ja en tenim prou, hi ha llibres que s’ho mereixen.                                  

                              

          Guardes de Examen de Literatos y Dechado de Bibliófilos.

              

( 1 )

Catálogo 12 junio 2005.

(El Sueño del Bibliófilo)        

 

                                                                                         

Colonna, Francesco.

HYPNEROTOMACHIA POLIPHILI.    

Venecia:Aldo Manucio por Leonardo Cras   so, 1499, diciembre.

Folio (30 x 20,5 cm). 234 hojas en signaturas π4, a-y8, z10,A-E8, F4. Letra romana del tamaño 115 para el texto; ocasionalmente aparece tipografía griega y hebrea. Ilustrado con 172 xilografías  atribuidas a Benedetto Bordon: 11 de ellas a plena página.También 39 iniciales xilográficas. El papel está sin lavar, sin prensar, sin restaurar y sin facsímiles, esto es, en su condición original. Pequeña pérdida de papel en el margen inferior de una hoja. La errata SANEQVE ha sido corregida borrando la última letra e imprimiendo a mano la desinencia AM. Encuadernación francesa de principios del siglo XVII en piel, con las armas (Olivier lámina 252) de Gaspard III Fieubert de Naulac, señor de Ligny (1626-1694) en ambos planos: el lomo está restaurado conservando grandes partes de la piel original, algunos pliegos han sido cosidos de nuevo sin afectar al cosido original ni al papel.

    

                                 

Primera edición. Para muchos, el libro más fascinante y moderno de la época incunable y una de las cimas de la tipográfia y de la ilustración antiguas; para otros, un proyecto literario menor, una literatura oscura; para casi todos, una fantasía inexplicable llevada a la maravilla tipográfica de la mano de Manucio, que fue quien convirtió el libro en objeto insuperable. Sea como fuere, ahora es buscado como una joya entre las antigüedades librescas, cuya erótica ha sido resumida por G. Painter: “Gutenberg’s Forty-two-lines Bible of 1455 and the Hypnerotomachia of 1499 confront one another from opposite ends of the incunable period with equal and contrasting pre-eminence. The Gutenberg Bible is sombrely and sternly German, gothic, Christiana, and medieval;The Hypnerotomachia is radiantly and graciously Italian, classic, pagan, and renascent. These are the two supreme masterpieces of the art of printing, and stand at the two poles of human endeavour and desire”.

No es un libro raro, sí lo es acaso, sin lavar y con encuadernación antigua, pues suele aparecer en el mercado tamizado por el gusto de los coleccionistas ingleses y franceses del siglo XIX, esto es, manipulado, lavado, prensado y con la última hoja facsímil.

BIBLIOGRAFÍA: Hain & Copinger 5501*. Goff C-767. BMC V 561. BSB-Ink C-471. GW 7223 (+ Accurti, Aliae Editiones página 117). Pellechet 3867. Hillard 649. Polain, Belgique 1126. IGI 3062. Essling 1198; Sander 2056. Renouard, páginas 21 y 22.

Del Sueño de Polifilo se han hecho facsímiles, así la edición Methuen, Londres: 1904, ediciones modernas canónicas como la de G. Painter, The Hypnerotomachia Poliphili of 1499:An Introduction to the Dream, the Dreamer, the Artist and the Printer. 2 volúmenes. Londres: Eugrammia Press 1963.

Ensayos sobre la autoría de las ilustraciones y aun del texto. Para esta parte véase la opinión de P. Scapecchi, quien en sendos artículos publicados en la Accademie e biblioteche d’Italia 51 (1983) páginas 286-98 y 53 (1985) páginas 68-73, argumenta que Colonna es el receptor de la dedicatoria y que el autor es Fra Eliseo de Treviso.Asimismo, el libro ha suscitado monografías fallidas tales la de H. Barolini, Helen Aldus and his Dream Book: An Illustrated Essay. New York: Italica Press, 1992 y experimentos universitarios sin ningún eco como el de L. Lefaivre, Leon Battista Alberti’s Hypnerotomachia Poliphili. Recognizing the Architectural Body in the Early Italian Renaissance, Cambridge-Londres:The MIT Press, 1997, atribuyendo la autoría a Alberti.

La autoría en favor de Colonna se sostiene porque a) las iniciales xilográficas forman un acróstico con el nombre de “Poliam Frater Franciscus Colomna Peramavit”; b) el ejemplar conservado en Berlín lleva manuscrito, del siglo XV, en la hoja pi4 un verso de Matteo Visconti de Brescia: Francisco alta columna i per cui phama inmortal de voi [Polia] risonna; c) un documento de la orden de los dominicos instruye que Colonna “should be comelled to repay expenses which the Provincial of the Order had incurred ‘on account of the printed book”; d) el ejemplar procedente de la colección Beck (vendido el año 2002 en 60.000.000 de pesetas, también en encuadernación antigua) lleva en la hoja F3r una anotación de principios del siglo XVI atribuyendo la autoría a F. Colonna.

Para la tradición española, ver la solvente edición de Pilar Pedraza, Murcia: 1981, con traducción directa del texto, introducción, comentarios y notas, reeditada en 1999 y en 2005 en Barcelona: El Acantilado.

                              

PROCEDENCIA: 1) Guillermus Marlius, comentarista del siglo XVI, con su firma en la portada.  

2) Gaspard III Fieubert de Naulac, sieur de Ligny, del Parlamento de París en 1649, recaudador, consejero de estado, canciller de la reina María Teresa.

3) Vignier, académico e historiador francés, hagiógrafo de Henri IV, con su firma del siglo XVIII en la portada.

4) Myron, firma del siglo XVIII en la portada.

5) White.

6) Michael Wodhull, con su nota de compra el 6 de marzo de 1775 procedente de la subasta de

7) Vendido en Londres en 1886 a Philip Hofer, con exlibris

8) John M. Crawford Jr, coleccionista estadounidense

9) H. Bradley Martin, vendido en 1990 a un coleccionista privado.

Precio: 310000.

          

 

( 2 ) Tres  Portades dels llibres de la Pequeña Colección del Bibliófilo: La librería de Tomás de Iriarte , La Derrota de los Pedantes de Fernández de Moratín i República Literaria de Saavedra Fajardo,i guardes del número 1 de la col.lecció: Examen de Literatos y Dechado de Bibliófilos de Agustín Echavarría.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 238

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Enquadernacions, Tipografia, tagged , on 16/06/2011|

 

 

 

 

                                               

                                                        Tipus mòbil gòtic de Canibell.

 

“ El quadern que tenim devant dels ulls no es propiament una publicació literaria o artística, es més aviat un prospecte industrial. Malgrat això, enteném que mereix ben bé las quantas ratllas qu’aném a dedicarli en aquesta secció, ja que constitueix una fita importantíssima pera la bibliografía catalana y, si no’ns enganyèm, ha d’influhir ventatjosament en la renaixensa literaria de Catalunya, ensemps qu’en el nostre avens industrial.

            Cosa sabuda es que’ls primers productes de la imprenta, corresponents al sigle XV, apareixen generalment estampats ab lletra gòtica. Aquesta lletra donava als llibres un aspecto caracteri8ctich que, segons els inteligents, supera als actuals en llurs condicions estèticas oferint una ponderació més equilibrada entre’l Blanch del paper y el negre de la composició. Lo positiu es que aquells tipos gòtichs se’ns presentan en alguns exemplars incunables ab una riqueza incomparable y ab una tan sabia aplicación dels principis de la estètica que’ls nostres bibliòfils y alguns dels nostres impressors que practican llur art ab fe y entusiasme troban a faltar en las actuals manifestacions de la imprenta.

            Al constituirse a Barcelona la ‘Societat Catalana de Bibliòfils’, quin obgecte es produhir edicions exquisidas dels nostres clàssichs, ja sia reimprimint obras raríssimas, ja donantne a conèixer d’altras may publicadas encara, se posà de manifest una necessitat sentida de tots temps pels aficionats: mancavan tipos de lletra d’imprenta adequats a la clase d’impressions que’s volian produhir. Fou alashoras quan dita societat se posà en relació ab els industrials fundidors de tipos a dalt nomenats, pera tractar de suplir aquella deficiencia”.

 

            Article a Notas Bibliograficas:“ Tipos góticos incunables para impresiones artísticas y ediciones de bibliófilo de Canibell y Sangenís. per R. Miquel y Planas a Joventut, n. 247, 3 novembre 1904, p.728.

 

                 

 

         Exlibris de Canibell .                      Tipus mòbil gòtic de Canibell.

 

 

   

                                                                           

                             

                         Portada del llibre de Maurice Robert, de 1936.

 

               Código de la Bibliofilia moderna; Paris, 1936 editat per la Unió Llatina de Edicions, escrit per Maurice ROBERT, i amb pròleg de Miomandre, recollit per Alfredo Guido, poeta argentí, pintor i gravador en l’article: “ Libros y Bibliófilos”, en el Boletín de la Comisión Protectora de Bibliotecas Populares, nº 56, gener-març de 1945. I diu:

            ‘ Título primero: Del Libro’

            Art.1. Un libro es una reunión de hojas de papel impreso.

            Art.2. Un verdadero libro es un libro destinado a perdurar.

            Art.3. Un libro de lujo es un bello libro llevado al máximum de su perfección.

            Art.4. La perfección no reside en su rareza, sino en su calidad.

            Art.5. La tirada de un verdadero libro no será arbitrariamente limitada, con miras a inflar artificialmente su precio de venta.

            ‘Título segundo: Del bibliófilo’.

            Art.1. Un bibliófilo es un señor que, como su nombre indica, ama los libros.

            Art.2. Hay dos clases de bibliófilos: los auténticos y los falsos.

            Art.2. Deben ser considerados como falsos los bibliófilos que en un libro buscan ante todo su rareza y singularidad.

            Art.4. De peor condición deben considerarse los que llevados por un espíritu de lucro, no ven en el libro sino un objeto de especulación pecuniaria. Una justicia inmanente hace que sea generalmente frustrada esa culpable ambición.

            Art. 5. El verdadero bibliófilo es aquel que exige de un libro calidad de texto, belleza de ilustraciones, excelencia artística y técnica en su presentación.

            Art. 6. El verdadero bibliófilo posee una biblioteca que conserva su valor constante y constituye para él una verdadera fuente de goce espiritual. Él solamente tiene derecho al título de Bibliófilo moderno’.

 

            Llegit a Enfermos de libros; ALBERO, Miguel. Univ. De Sevilla, 2009, Sevilla; pp. 149.

 

 

                                        

                                                       Gravat en el llibre de Robert.

                          (Algunes imatges agafades d’El Bibliófilo i del Piscolabis).

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 232.

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Oficis del llibre on 11/05/2011|

   adam-petri.jpg        

 “ Suposem, doncs, que el nostre lector ha triomfat fàcilment de la temptació de la bibliofília exclusiva; però, heu’s ací una altra temptació molt més forta. L’erudició. Sota totes les formes: recerca de la gènesi i de les fonts de les obres, història comparada de les literatures, establiment de textos, verificació de les atribucions, estudis sobre la gramàtica i el vocabulari de l’autor; i la biografia en els quals la intuïció i el detectivisme tenen bona feina. No era vers això que l’empenyia la seva passió: no solament a gaudir de la lectura dels llibres i nodrir-se’n, sinó penetrar en ells, veure llur estructura íntima, dissecar-los, conèixer llur història, reconstituir llur embiogenia, descobrir llurs tares hereditàries? I després recontar tot això, i justament, si hom té ‘ un bri de ploma’ és allà que trobarà la manera d’utilitzar-lo més útilment. Ensems, això pot ésser una carrera, i la passió es trobarà d’aquesta manera reconciliada amb l’ordre, la seguretat material i els honors. Seria una passió sàviament aconduïda i explotada”.

 Extret de “ Aquest vici impune, la lectura” de Valery Larbaud en el llibre Paradisos de Paper, Llibreria Catalònia, B, 1927; pp.40.      

 

 “La bibliofilia constituye sin duda una modalidad – quiero creer que de mayor nobleza e interés que otras – de ese fenómeno mucho más amplio que es el coleccionismo. El DRAE lo define de arnao-guillem-de-brocar.jpgmanera genérica como ‘ afición a coleccionar objetos’ y ‘ técnica para ordenarlos debidamente’. También se ha definido colección como ‘ acumulación de objetos de la misma especie – o que tienen rasgos comunes entre ellos – reunidos por la misma persona por placer, utilidad, o con la finalidad de instruirse’. Diversos investigadores estudian otras motivaciones o fines del coleccionismo: el deseo de propiedad – o sea, la ya aludida avaricia -, el de afinar el propio gusto, el de superarse y competir, el ansia de prestigio y seguridad, la aspiración a la inmortalidad, el placer sensual, la curiosidad intelectual, la lucha contra el aburrimiento, el afán de exclusividad, la inversión…”.

              MENDOZA DÍAZ-MAROTO,  Francisco: El mercado del libro antiguo en España visto por un bibliófilo, Arco/Libros, Madrid, 2009; col. Instrumenta Bibliológica. Pp. 18.

                            

                                         felix-baligault.jpg

          Marques d’impressor: Adam Petri, Arnao Guillem de Brocar i Felix Baligault.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 227

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Oficis del llibre on 18/04/2011|

                              filigrana-capellades1.JPG                

  “La marca és lo que serveix pera designar ó distingir alguna cosa; s’aplica á un sens fi d’objectes, fruyts de la naturalesa ó productes de l’industria humana, y las sevas varietats son incomptables. Es marcan els metalls preciosos, las fustas exóticas, els aliments que conservan la vida, las máquinas qu’amplian el travall, las robas qu’abrigan, els llibres que’s llegeixen, y en els llibres sobre tot es multiplican las marcas, verdadera necessitat avuy per l’home de regular cultura. Aquést hi veu al ensemps una garantia d’autenticitat y una firma, la posa ab gust al producte que fabrica y es tranquilisa al véurela sobre la primera materia que reb. El llibre té una doble historia: l’epopeya genésica, que sols acaba quan surt, á las mans del comprador, de casa del llibreter, y l’odisea errant, que sos posseïdors successius li fan viure. A cada etapa reb una nova marca: el paperayre li imposa una mena de baptisme que s’anomena filigrana, l’estampador imprimeix la seva marca á dalt del colofó, l’autor vol la seva contrassenya sobre cada un dels fills de sa inspiració, l’editor es reserva un lloch á la portada ó á la coberta per l’emblema qu’ha adoptat, el llibreter que coloca l’exemplar el macula ab un timbre humit ( estampilla) ó li adhereix la seva marca, el relligador li aplica també un segell y el comprador li enganxa el seu exlibris á la guarda ó á la carta blanca y fa estampar á foch el superlibros á la pell de la tapa”.  

           Article: “ Las Marcas del Llibre”, de Victor Oliva a la Revista Ibérica de Ex libris nº 2, de l’any 1903, editada a Barcelona; p. 17.       

      marca18.bmp       marca17.bmp

“ No se nos ocurre nada mejor que recurrir a la terminología del amor cortés de los trovadores provenzales para describir la especial relación del bibliófilo con el cartero, casi tan tormentosa y de amor-odio como la de una pareja de enamorados. Y es que el cartero – como el mensajero de una empresa de transporte urgente – nos puede hacer bien y mal, puede proporcionarnos tanto placer como infligirnos torturas chinas.

            Para el bibliófilo, el momento más emocionante y taquicárdico del día es el de la llegada del correo, placer que, por desgracia, sólo es dable disfrutar cinco veces por semana ( ¡ qué largo el wek-end sin correo, y el verano cicatero de catálogos y ayuno de subastas¡). El goce es directamente proporcional al número y calidad no de las cartas de amor o que anuncien ingresos bancarios, sino de los catálogos de librerías y subastas. Con manos febriles los sacamos de los sobres, echamos un vistazo rápido, nos relamemos imaginando deleites – bibliofílicos – sin cuento, si hay más de uno los colocamos por orden de interés y enseguida nos acomodamos en nuestro sillón predilecto para dar cumplida cuenta de ellos, bolígrafo rojo en mano. ¡ Y cómo nos hundimos en la miseria el día que el cartero no nos trae ni un triste catálogo de restos de edición con que engañar la bulimia¡”. 

            MENDOZA DÍAZ-MAROTO, Fco.: La Pasión por los libros. Un acercamiento a la Bibliofilia. Espasa, M, 2002; pp. 292-293.

                              cataleg-llibres-del-tirant1.jpg

            

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 226

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Llibreries, Oficis del llibre on 07/04/2011| 1 Comment »

                          llibr-delhi.jpg

                                           Llibreria a Nova Delhi

“ Aclarit el meu amor pels llibres, s’entendrà més la meva estima pels llibreters. He estat i sóc –  menys del que voldria – un visitant assidu de les llibreries de vell. De primer, a la ciutat de València, on vaig estudiar. Ara, aquí, a Barcelona, on fa ja vint anys que visc i també a Roma on, per raons familiars, vaig amb una certa freqüència. Durant la dictadura del general Franco, a les llibreries de vell trobaves sovint allò que el règim et negava i prohibia. Les meves primeres lectures de literatura catalana foren de llibres trobats a les llibreries de vell. Ara, sense dictadura, hi podem trovar els llibres que, per unes raons o per unes altres – de vegades difícils d’esbrinar -, no están ja en circulació. El llibreter, més d’una vegada, m’ha orientat quan jo anava a la recerca d’algun tipus de llibre en concret. I sempre he pensat que l’ofici de llibreter és, dels pocs que queden, que no es trien pensant en fer-se rics. Quan algú es dedica a fer de llibreter és perquè té amor a l’ofici, no només perquè vol guanyar-se la vida que, em sembla evident, se l’ha de poder guanyar.

            Vivim en un temps on els fabricants i venedors d’armes són la gent més rica I ponderosa del món. Imagineu per un moment que ja no és així. En aquest moment  imaginat desapareixen els fabricants i venedors d’armes i els llibreters es dibuixen com el grup ascendent, emergent, que diuen ara. Podem dir, sense equivocar-nos, que som més cultes, que avancem, que sabem viure. Jo voldria que aquesta Fira d’enguany fos l’inici d’aquest imaginat capgirament de la societat, que fos l’inici d’una altra manera de viure, d’una nova sensibilitat que portaria a fer dels llibreters el grup més ric i poderós de tots els grups socials que es fan i es desfan. Parafrasejant una dita valenciana puc dir: en l’imaginar no hi ha ofensa. 

           I per acabar torno a la realitat quotidiana i us dic:            Ciutadans de Barcelona, visitants i forasters, trieu i remeneu. I, sobretot, compreu llibres. Els llibres sempre han estat cosa de profit.  

           Raimon, en el pregó: “ Crida de la XXXV Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, el 18 de setembre de 1986. Ed. Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, B, 1986. ( 1 full de la casa Guarro, doblegat).   

                               libreria-vindel.bmp    

“ La ilustración es otro capítulo de gran importancia en la materia. Los grandes artistas de la pintura de caballete o independiente, no dudaron en ofrecer los frutos de su arte al libro desde los más remotos tiempos: desde el Libro de los muertos, entre los egipcios, hasta las obras maestras de los códices pintados bizantinos, flamencos, franceses, italianos, españoles, de que se envanecen hoy nuestras bibliotecas. Descubierto el arte de imprimir, desde los maravillosos dibujos grabados en madera de Lucas Cranach, Wolgemouth, Durero, Holbein, Mantegna, Rembrand, Rubens, etc.; hasta las maravillosas ilustraciones contemporáneas de esos artistas bibliófilos, que como nuestros paisanos los hermanos Jou, catalanes, y el francés Daragnés, príncipes de la arquitectura del libro, dibujan ellos mismos y funden los tipos, los capitulares, las viñetas, los cabeceros, los pies de lámparas y las láminas de las obras, que editan especial y exclusivamente para cada una, prestándoles una unidad artística que raya los linderos de lo sublime en el arte de construir un libro”. 

LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del ibro antiguo, El Bibliófilo, M, 1947; pp. 12.

                                  llibr-shakespeare.jpg

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 223

Posted in Bibliofília, Enquadernacions, Llibres, Oficis del llibre on 24/03/2011| 2 Comments »

                          miquel-plana1.jpg  

                               Mostrari : edició de Miquel Plana ni text de JM Pujol.

           “ Si l’afició als llibres ja és tot un joiós indicador, hi ha una connotació ben categórica que s’hi ha d’afegir quan es decanta cap a col.leccionar o publicar llibres molt especials, per la seva raresa o per la seva qualitat artística. Aquest és el cas de Miquel Plana, que fa trenta anys que es dedica a l’edició de llibres de bibliofilia i ja n’ha fet cent dinou…

            Cada llibre de Miquel Plana és una suma de diversos elements – el valor literari del text i la perfecció tipográfica –  que creen junts la màgia del conjunt. Les il.lustracions mantenen una equilibrada relació espiritual amb el text i material amb la tipografia. El resultatv és sempre una creació harmònica amb personalitat i carácter…  

          Miquel Plana ens ha mostrat la seva obra total, que – per dir-ho en un intent de classificació – va en tres direccions: llibre d’autor, llibre de col.lectiu i obra diversa, que inclou nadales, poemes, calendaris i altres. 

           Avui la missió del llibre modern és compartida amb altres servidors de la cultura, però el llibre de bibliòfil no admet gaires ratetes ni penjaments. És una obra que l’artista fa amb les mans i amb el cor. Com l’equilibrista que estima el repte i actua sense xarxa. La vàlua d’aquesta obra genial i forçosament escassa fa que els llibres de Miquel Plana figurin a la Biblioteca Nacional d’Espanya al costat mateix d’obres il.lustrades amb estampes del segle XVI”. 

            Article. “ La joia de la bibliofilia” de Jordi Dalmau, a Revista de Girona, núm. 210, gener-febrer 2002, pp. 9-10.  

                                     miquel-plana2.jpg                                                           Cadaqués de Miquel Plana 

 “ Guardémonos de confundir con los bibliómanos a esos hombres de gusto y talento que tienen los libros sólo para distraerse, y que han sido decorados con el nombre de bibliófilos. ‘De lo sublime a lo ridículo’, dice un agudo aficionado a los libros, ‘ no hay más que un paso; del bibliófilo al bibliómano no hay más que una crisis’. El bibliófilo se vuelve frecuentemente bibliómano cuando su espíritu decrece o cuando su fortuna aumenta, dos graves inconvenientes a los cuales están expuestas las personas honradas; pero el primero es mucho más común que el segundo. ‘El bibliófilo’, añade Carlos Nodier, ‘ sabe escoger los libros; el bibliómano los amontona. El bibliófilo reúne los libros con los libros, luego de haberlos sometido a todas las investigaciones de sus sentidos e inteligencia; el bibliómano los hacina sin mirarlos. El bibliófilo valora el libro, el bibliómano lo pesa o mide.(…) La inocente y deliciosa fiebre del bibliófilo es, en el bibliómano, una enfermedad aguda llevada hasta el delirio. Llegado a tal grado fatal de paroxismo, este mal no tiene nada de inteligente y se confunde con las demás manías’. Si me fuese permitido añadir una última pincelada para resumir este juicio paralelo, diría que el bibliófilo posee libros, y el bibliómano es poseído por ellos”.

  Del vlok “El ojo en la paja” de Camilo Jiménez ( colombià), parlant de llibres de bibliofília o sobre bibliofilia, en un Apartat que ell anomena “Fusilado”, on parla de llibres i autors.http://elojoenlapaja.blogspot.com/2008/01/fusilado-j-b-p-descuret.html. 

                   

                       miquel-plana3.jpg     

                                    Exposició de Cartells de Miquel Plana.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 212

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Enquadernacions on 29/01/2011|

          bible-latin-hanau-1603.jpg

                                   Bíblia Llatina, Hanau, 1603

 “ Malgrat que en el segle que ens toca viure la diversitat i fertilitat informàtica és immensament rica i poderosa, el llibre continua essent la columna vertebral i centre indiscutible de meditació, com si fos el poderós mirall de la nostra consciencia, de la nostra sensibilitat i en definitiva, de la nostra personalitat. I al dir mirall, inevitablement penso altre cop en Guttenberg, el gran geni del que encara tots vivim del seu heretatge, també tallador de diamants i constructor d’espills a Estrasburg, en la seva joventut. És que veritablement tots plegats ens podem allunyar de la idea, que un bon llibre no reflecteix les oscil.lacions del nostre esperit? Sigui novel.la, poesia, assaig, filosofia, art o ciència? L’home intel.ligent necessita sempre de la solitud punyent d’un llibre. Un bon llibre finalment és un mirall.            Doncs bé, en mig d’aquest esplèndid vendaval de fulles impreses, planes del perfum del temps, aquest volum – oh volum de pàgines prenyades de qualitat ¡ – aquest llibre que és vell perquè fou jove, com el jove d’avui que ja és el vell de demà, que té tot l’encant de milers d’ulls que li han robat la saba del misteri amagat darrera la lletra, no és un veritable tresor? Llibre tocat i palpat per mans desconegudes, llibre reposat en les estanteries de l’amor, llibre que ha fet plorar i riure, llibre que com indiscret i callat solitari ens ha quedat com objecte preciós de les difícils passes humanes. Llibre testimoni, llibres que no supliquen res emperò sí que exigeixen de l’hospitalitat dels homes sensibles.            Si els avantpassats ens deixen, aquests llibres vells de joventut, assumiran respectuosament la seva absència.            Un llibre vetust, en certa manera, ens perdona, elegantment, la nostra ignorància”.  

Modest Cuixart, en el pregó : “ Crida de la XXXIV Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern”, el 19 de setembre de 1985. Ed. Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, B, 1985. (1 full de la casa Guarro, doblegat).

                              bible-london-1643.jpg                                                   Bíblia, London, 1643 

 “ Cierto literato francés llegaba a ver, con su portentosa imaginación, en las letras de nuestro alfabeto el mismo valor ideográfico de la escritura primitiva simbólica o jeroglífica, y así, decía que la A era el símbolo de la amistad, y sus trazos semejan dos amigos que se encuentran, se saludan y se estrechan la mano; la Y, es el suplicante que se arrodilla y eleva los brazos al cielo, o la confluencia de dos ríos; la K, es el ángulo de incidencia igual al de reflexión, una de las claves de la Geometría; la O, es el sol, la luz, el triunfo; la J, es el cuerno de la abundancia; la R, representa el reposo, es el caminante que se apoya en su bastón; la C, es la luna, la letra de los enamorados; la X, es el martillo y la balanza; la V, es el vaso de vino; la M, es la montaña y el valle; la S, la serpiente; la Z, en fin, es el rayo, el poder infinito de Dios. Creemos positivamente que hay un tipo de letra representativa del mundo medieval, como la hay del clasicismo que informa el Renacimiento y del puritanismo que acompaña a la Reforma, del espíritu absolutista de Luis XIV, de la vida cortesana picaresca y sensual de Versalles, y de la revolución francesa, del triunfo de las democracias, del modernismo y aun de la forma ideológica comunista. En otras esferas hay tipos especialmente adecuados para la poesía y para la prosa, para el libro de rezo y la oración; y para la ciencia, para la filosofía y para el libro de arte. El editor, pensadamente unas veces y otras al recoger, sin pensar, el espíritu de su época, o por mera intuición, es el artista encargado de crear la bella arquitectura del libro, la que más tarde ha de darle valor excepcional en el mercado de anticuario y trocarse en objeto de disputa entre bibliófilos”. 

                        LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del ibro antiguo, El Bibliófilo, M, 1947; pp. 11-12.

                     bible-oxford-1783.jpg

                                       Bíblia, Oxford, 1783

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »